divendres, 30 de gener del 2009

Corre! Que és tard!

Porto dies fixant-me en la gent que corre pel carrer.

Cada dia veig una o dues persones corrent, perquè fan tard. El que m'ha resultat més curiós és l'estil: Són relativament "joves" (menors d'uns 50 anys), a vegades porten motxilles a l'esquena i tots corren amb els braços estirats.

És precisament el tema dels "braços estirats" el que m'ha sorprès. Em pregunto si hi ha alguna explicació, ja que quan la gent fa "footing" va doblegant els braços en cada pas. Així doncs, per què quan es corre per la ciutat per guanyar temps, els braços van estirats?

dijous, 29 de gener del 2009

"Das kommt mir spanisch vor"

"Das kommt mir spanisch vor" - Aquesta és una frase feta alemanya que s'utilitza per dir que quelcom és raro.

Ahir explicaven a la ràdio d'on ve aquesta frase feta i què significa... Ho he trobat curiós i per això m'agradaria compartir-ho amb vosaltres...

Resulta que hi havia un rei, que va pujar al tro a Espanya el 1516, anomenant-se Carles I i que a partir del 1519 es va convertir rei d'Alemanya, anomenant-se Carles V. Segur que recordeu la història, que el seu fill, el Carles II va ser "el embrujado" i gràcies a ell vam anar a parar a la guerra de successió.



Doncs bé, es veu que al rei Carles li agradava tenir coses de disseny a casa seva. I com que tenia arrels espanyoles, tot sovint tenia mobles espanyols i tota mena de coses. Tant curioses eren aquelles coses pels alemanys, que quan veien algo "novedós" deien allò de "Das kommt mir spanisch vor", és a dir, "Em sembla espanyol"

I amb el temps, l'expressió va evolucionar fins al punt que avui en dia s'utilitza per dir: "Això em sembla raríssim!".

Per cert, en anglès hi ha una frase equivalent: "That's Greek to me", en aquest cas però, el país d'origen escollit per les coses rares és Grècia! M'ha vingut al cap que la degradació de la frase anglesa, va provocar el naixement de la paraula "Geek", utilitzada com a sinònim de "Freak", que ve a ser una persona "rara"... Sé que aquest no és l'origen de "Geek", però... podria ser cert! ;-P

dimecres, 28 de gener del 2009

Més trucs per conviure amb la neu i el gel

Suposo que la major diferència climatològica entre Alemanya i la costa catalana, és la neu i el gel.

Jo mai havia conviscut amb neu i gel com fins ara. I ho miro amb actitud observadora, perquè trobo genial com continuen la vida amb normalitat, encara que nevi sense parar tot el dia...

I m'he adonat d'el millor truc de tots! A les voreres del carrer i de les estacions de tren, no hi tiren sal per a que no hi hagi gel... Hi tiren "sorra granulada"! Bé, no és sorra granulada sinó més aviat pedretes. Deuen ser de material de la zona i n'hi ha per tot arreu. Tenen un diàmetre d'un mig centímetre.

A alguns carrers, hi ha sacs amb pedretes que la gent pot tirar al terra quan sigui necessari...

Realment, és una bona idea per no relliscar!! :-)


Nota: Les pedretes de la foto són volcàniques, ben diferents que les que tiren aquí al terra!

dimarts, 27 de gener del 2009

L'auto volador

A tot arreu, ahir es parlava del cotxe volador. Així que us explicaré la història i us posaré les imatges, que segur que us agraden... ;-)

Resulta que hi havia un Skoda que anava a alta velocitat circulant per un poblet d'Alemanya. Anava tan depressa, que quan va passar pel damunt d'un turonet, aquest va fer de pista de llançament i el cotxe va fer un salt d'uns 30 metres de llargada i va aixecar-se a més de 10 metres d'alçada.

El problema va arribar quan el cotxe va trobar-se una església pel seu camí i s'hi va estampar, a més de 7 metres d'alçada!

Aquí teniu les imatges, que si més no, són espectaculars... :-)

dilluns, 26 de gener del 2009

El meu primer aniversari

Doncs sí, avui és el meu primer aniversari a Alemanya...

No tinc clar com serà el dia, ja que és el primer any que estic allunyada de la meva gent...

Fets:

- Avui estem a -7º... O sigui que fa fresca.
- M'he trobat una postal de felicitació convencional, escrita i signada per la meva família. Moltíssimes gràcies!
- També he rebut un parell de correus electrònics escrits per gent que m'estima i que volien arribar entre els primers!
- I també he rebut felicitacions a través del Facebook! :-)

Accions:

- He comprat uns bombons per la gent de la classe d'alemany
- He comprat uns quants paquets de galetes variades per la gent de l'oficina
- Porto al damunt el meu mòbil espanyol per estar localitzable.
- No crec que pugui bufar cap espelma en cap pastís, però confio en bufar una espelma en una magdalena...

Desitjos:

- Que pugui gaudir del dia, com si estigués "a casa".
- Que tot em vagi molt bé i que els millors desitjos es facin realitat.
- Ser molt feliç (avui i també els altres dies)
- Que les arrugues d'aquest any m'embelleixin... :-)
(ja se sap que l'edat no perdona!)

Gràcies a tots els que us recordeu de mi i m'ajudeu a sentir-vos a prop! :-)

diumenge, 25 de gener del 2009

Estranyes formes d'estalviar

He arribat a la conclusió que els alemanys tenen estranyes formes d'estalviar.

De totes formes, després de comentar-ho amb altra gent, els propis alemanys m'han assegurat que el problema és de l'ésser humà, que no és capaç d'operar amb xifres grans... Sabem que són 50 euros. Sabem què són 5000 euros. Però... sabem què són 50 milions d'euros? i 50 bilions d'euros? (Jo no sóc capaç d'imaginar-m'ho...)

Recentment, han sortit articles dient que els éssers humans tenen formes estranyes de gestionar la crisi: Per una banda poden gastar-se mitja mensualitat en la compra d'un abric car i per l'altra anar cada dia al Lidl a comprar productes barats per estalviar.

Avui he tornat a veure una escena d'estalvi que considero ridícul. I ja és la segona setmana consecutiva que veig aquesta escena... Us ho explicaré detalladament! ;-)

Avui he anat, una setmana més, a aprendre a poder anar amb una taula d'snowboard pel damunt la neu, amb totes les proteccions al damunt. El meu "estilàs" es pot apreciar a la següent foto...


He anat a una estació d'esquí dels Alps Austríacs que està a uns 100 km de Munich. Venint de Munich, és la segona estació d'esquí que es troba pel camí. La primera està encara a Alemanya, a uns 60 km de Munich, i hi pot haver una mica d'aglomeració de gent. Per això, és preferible fer uns kilòmetres més i anar a Àustria.

Si es miren les matrícules dels cotxes aparcats a aquesta estació austríaca, qualsevol diria que està a Munich! L'estació té la neu en força bon estat. Avui a primera hora del matí hi havia zones amb una mica de gel, però després s'ha estovat i per tot arreu s'esquiava realment bé.

Anem a fer números. Quant costa anar a esquiar des de Munich? Suposem que tenim 2 persones de Munich que van a l'estació austríaca.

- Ticket de mig dia: 27 euros / persona => 54 euros
- Consum del cotxe: 6.5 litres / 100 km => 15 euros
(Preu del litre de benzina a Alemanya: 1.149 euros / litre)

Total: 69 euros.

Doncs resulta que ja he trobat un parell de cotxes, que després d'anar a esquiar i gastar-se els quasi 70 euros, van a omplir el dipòsit del cotxe a la benzinera austríaca. Allà el preu de la benzina és de 1.004 euros / litre. El que he trobat més sorprenent és que han anar a buscar l'estalvi ridícul i s'han omplert un bidó d'uns 20 litres de benzina!!!

Anem a fer més números...

- Preu del bidó, segons fonts consultades per Internet: uns 20 euros.
- Estalvi per cada bidó omplert a Àustria: 2.9 euros

Desavantatges d'aquesta "forma" d'estalviar:

- Es necessita omplir el bidó 7 vegades per arribar al preu de compra original.
- Cal comptar que el cotxe consumeix més benzina amb els 20 Kg extres pel bidó.
- Pel fet d'haver anat a l'estació austríaca enlloc de a l'alemanya:
... Han hagut de fer 80 km extres: El que suposa 5.2 litres de benzina
... (Aprox. 5.2 euros a preu de benzina austríaca)
... La tarifa de mig dia és de 21 euros / persona a l'estació alemanya.
... És a dir: 54 euros a Àustria i 42 a Alemanya: 12 euros de diferència...

Taula resum: Esquiar a Àustria Vs esquiar a Alemanya

- Anar a esquiar a Àustria: 54 (ticket) + 15 (benzina 200 km) = 69 euros
Estalvi omplint el bidó de benzina: 2.9 euros => Total = 66 euros
- Anar a esquiar a Alemanya: 42 (ticket) + 9 (benzina 120 km) = 51 euros

És a dir, anar a esquiar a Àustria surt 15 euros més car que anar a esquiar a Alemanya. On està doncs l'estalvi en anar a esquiar a Àustria i omplir un bidó de benzina? Hauré de preguntar a aquesta gent per què ho fan, perquè per més voltes que hi dono, no aconsegueixo veure on està l'estalvi.

Serà que amb això de la crisis la gent s'està tornant boja?

dissabte, 24 de gener del 2009

Els divendres no es menja carn

Baviera és una zona força religiosa i des de fa temps està al poder un partit molt lligat a temes religiosos (CDU). Degut a aquesta religiositat, que es respira per tot arreu, els divendres els restaurants ofereixen peix i dolços.

Divendres doncs, està "prohibit" menjar carn.

Desconec la raó de no menjar carn en divendres. De fet, jo només havia sentit allò de "En Divendres Sant cal menjar bacallà", però res més...

He trigat una mica de temps a adonar-me que cada divendres només hi ha dolços o peix... I he quedat més sorpresa al saber que el motiu que hi ha al darrera és religiós...

A mi m'agrada el peix... Així que cap problema! Els divendres menjo peix! :-)

divendres, 23 de gener del 2009

Caminar per qualsevol terreny

Si l'altre dia us vaig mostrar unes cadenes per a les sabates, avui us mostraré el que més utilitza la gent: Bastons! (Anomenats: Laufstöcke)

Fixeu-vos en la foto del grup del curs de "caminades nòrdiques" de la Universitat de Paderborn:

La gent porta aquests bastons per tot arreu: tant per caminar per la muntanya, com per anar d'excursió com per anar a comprar per la ciutat.

A diferència de les cadenes, aquests bastons els porten gent de totes les edats: joves, adults i persones d'edat avançada. Si es tracta d'anar a comprar, evidentment, els porten la gent gran. I si es tracta de passejar per la muntanya, els porten gent de totes les edats.

Són uns bastons de format metàl·lic que tenen una característica especial: La punta és de goma i és multi-terreny. A la foto ho podeu veure amb detall:

Ah! I sempre caminen amb dos bastons! Sense cap mena de vergonya... Fins i tot la gent gran! :-)

Com sempre: la seguretat és molt important pels alemanys.

dimecres, 21 de gener del 2009

Què passa si neva?

Ahir va començar novament a nevar i a hores d'ara encara neva... Està tot blanc i hi ha neu per tot arreu.


La foto que veieu està feta aquest matí a prop de l'oficina.

Per tot arreu està igual que a la foto... però la gent camina amb normalitat. Hi ha gent que patina i el primer que fa es mirar al darrera per comprovar si algú els ha vist: "Relliscar! Quina vergonya" - deuen pensar. Tot i que neva, la majoria de la gent va sense paraigües. Suposo que deuen pensar que la neu no mulla o que no és gaire útil el paraigües. No ho sé, hauré de preguntar-ho...

Els cotxes van més a poc a poc perquè no tots els carrers tenen sal i cal moderar la velocitat. Com que estan obligats a dur les rodes d'hivern, poden circular sobre la neu.

Els trens funcionen amb normalitat. I suposo que els avions, després del procés de descongelació, s'enlairen de la forma habitual.

És a dir, tot està blanc però el país funciona exactament igual que si fes sol, ja que estan adaptats a aquestes "condicions climatològiques adverses".

dimarts, 20 de gener del 2009

Deutsch - Alemany - Deutsch

Ja torno a estar contenta amb les classes d'alemany... :-)

El dijous passat, el professor ens va preguntar què tal havíem trobat la primera lliçó. La gent va respondre de forma majoritària dient que havia estat massa ràpid.

Certament, jo estava molt angoixada i estressada perquè no tenia temps de seguir les classes, i em perdia moltíssim amb el vocabulari i totes les noves estructures gramaticals, causades pel salt de nivell que em vaig veure forçada a fer.

Em vaig trobar a la meva antiga professora que es va disgustar molt quan li vaig explicar els problemes amb la velocitat i la gran quantitat de nova informació del curs.

Per sort, ahir el professor va canviar l'estil. Ha passat a dedicar més temps a explicar el vocabulari. I dóna més temps per a que la gent pregunti els seus dubtes. Potser farem menys exercicis, però estic convençuda que amb aquesta nova velocitat aprendrem tots més i millor...

A classe hi ha gent molt bona, però també hi ha gent que té els mateixos problemes que jo. Tots estem allà per aprendre i el que cal és divertir-se mentre s'aprèn. La setmana anterior jo havia estat realment angoixada perquè no podia seguir les classes de la forma esperada.

I ahir vam fer l'examen corresponent al primer tema.

Avui, el professor ha vingut tot content i ens ha preguntat la nostra opinió sobre l'examen. La resposta majoritària sobre el nivell ha estat: "mitjà: ni fàcil, ni difícil". El professor després ens ha felicitat a tots dient que realment hem estudiat el cap de setmana i que estava molt satisfet amb el progrés demostrat.

Jo també he format part d'aquest progrés positiu! :-)

I m'he animat. M'he relaxat i he trobat que puc seguir millor les classes. Sento que torno a poder millorar el meu nivell d'alemany...

Com diuen els catalans: "De mica en mica s'omple la pica".

dilluns, 19 de gener del 2009

Begudes alemanyes...

A Alemanya s'estilen molt les begudes amb gas. Si es demana una aigua, te l'ofereixen directament amb gas. Per demanar-la natural, s'ha de demanar sense gas... Fins aquí tot correcte, com ja havia comentat anteriorment...

Ara bé, el que a mi m'ha sorprès és el tema dels sucs! Els agraden molt els sucs: suc de taronja, suc de poma, suc de pinya, suc de plàtan i cirera, etc. Evidentment, els sucs els compren en tetrabrick, exactament igual que nosaltres.

Com se'ls beuen? Doncs aquí és on hi ha més varietat:

- 100 % suc (cas poc habitual)
- 33% suc i 66% aigua (amb gas o sense)
- 50% suc i 50% aigua (cas força habitual)
- 66% suc i 33% aigua (cas poc habitual)

Als llocs "públics" tipus McDonald's, on la gent es pot posar la beguda que desitgi, la gent acostuma a mesclar els sucs amb aigües.

Cal afegir que les begudes de la casa Coca-Cola se les beuen tal qual, sense afegir-hi aigua.

A més a més, ara que fa fred, la gent no es posa aigua de l'aixeta completament freda. Se la posen fins i tot tèbia! I si han d'anar a la muntanya o algun lloc on faci fred, intenten portar l'aigua calenta (i que mica a mica s'anirà refredant)

Tot són costums...

dissabte, 17 de gener del 2009

Preparant el meu aniversari...

Aviat serà el meu aniversari i vull fer una festa per celebrar-ho, d'aquí a un parell de setmanes.

Així que avui he començat els preparatius de la festa:

- El motiu principal de la festa: Els anys 80. Cal anar vestit com en aquella època. M'he comprat unes ulleres molt xules que espero que combinin bé amb el mocador que em posaré al cap... A veure què aconseguiré! :-)


- Evidentment, he estat seleccionant música. He trobat un total de més de 5 hores de música dels anys 80... Sona "anyejo", però... està guai! :-)

- He agafat el joc del bingo (que vaig desenvolupar al 2000) i l'he modificat per a que reprodueixi els números que he gravat en alemany. Ha quedat molt divertit perquè tinc un accent horrorós! :-P

Els cartrons seran d'utilitzar i tirar... Es marcarà amb llapis els números que hagin aparegut i després de cada partida, es llençarà el paper i se n'agafarà un de nou... Les paperetes encara no estan acabades, però estaran fetes amb un full de càlcul tipus excel...

He buscat jocs de bingo aquí, per aconseguir uns cartrons més autèntics, però m'han dit que és un joc massa antic i que està passat de moda! :-P

- He comprat un parell de jocs de cartes: "Uno" i "El gran Dalmuti"... Veurem què tal...

- També tinc pensat algun joc amb baralla espanyola. Però el problema és que no recordo bé les regles dels jocs. Només recordo bé la del "mentider", que crec que pot estar ben divertit. Amb lo seriosos que són els alemanys, com deuen portar el tema de dir mentides per desfer-se de les cartes? Mmm...


En fi, m'ho he passat bé preparant la festa del meu aniversari!

divendres, 16 de gener del 2009

Gel i neu... Per a bicicletes i persones!

Ja em vaig quedar sorpresa quan vaig saber que a Alemanya és obligatori portar les rodes d'hivern amb aquestes condicions meteorològiques, tal com vaig explicar a l'octubre. La gent, per tant, té dos jocs de rodes (hivern i estiu) i els canvia segons toqui...

Però ahir vaig quedar novament sorpresa quan vaig descobrir que hi ha gent que també canvia les rodes de les seves bicicletes i en posa unes especials per a l'hivern!!

A Alemanya hi ha molt fanàtic de la bicicleta que encara que hi hagi gel i neu per tot arreu, vol poder seguir circulant i, per tant, utilitza aquestes rodes de la foto, que tenen com uns tacos...

La desavantatge d'aquest tipus de roda és que quan no hi ha neu, s'enganxa a l'asfalt i resulta més pesat i cansat circular. Però quan hi ha neu i gel, s'hi arrapa i la gent circula còmodament! També hi ha gent que va en bici amb un únic joc de rodes tot l'any i en superfícies de gel i neu patinen moltíssim.

Però no només les bicicletes tenen problemes amb la neu i el gel! Les persones també en tenen i rellisquen. Això és un problema especialment perillós per a la gent gran. Però també hi ha solucions per a ells! Existeixen cadenes per a les sabates!!

Aquest accessori es pot col·locar a qualsevol sabata. El problema és que si algú te'l regala t'està dient: "Ets gran". Si algú camina amb això pel carrer, tothom sabrà que és una persona gran que té por a caure.

Però em sembla un invent genial!

Per tant, ara ja sé com la gent va en bicicleta i camina sense problemes, independentment de les condicions meteorològiques...

Com diuen els alemanys: "Es gibt kein schlechtes Wetter, sondern nur schlechte Kleidung" (No hi ha cap mal temps atmosfèric, sinó només mala roba")

dijous, 15 de gener del 2009

Problemes automàtics

A tot arreu les coses fallen... Us explico avui un parell d'experiències a Alemanyes... Temàtica: trens! :-)

- Segons sembla, ahir va fallar el sistema informàtic i ningú va poder comprar cap bitllet de tren ahir, durant la fallada (unes 16 hores): Cap màquina permetia vendre bitllets. Tampoc per internet es podien comprar.

- Per la tarda, el meu tren no va poder fer la ruta habitual. Per megafonia van dir-nos que anéssim a una altra estació i que allà estaria el tren. Vam arribar a l'estació i efectivament el tren estava allà. Quan tota la gent que volíem accedir al tren vam prémer el botó per obrir les portes, les portes es van bloquejar i el tren es va posar en marxa amb tota la gent a l'andana. Desesperada, la gent va començar a cridar i a donar cops al tren. Finalment, el tren es va aturar, les portes es van obrir i vam poder entrar.

Posteriorment, el conductor va posar en marxa la megafonia per demanar disculpes. Va dir que el sistema funciona automàticament i que no havia estat culpa seva... Es va disculpar!!!

L'automatització que a vegades és tan bona, d'altres és tan desesperant!

dimecres, 14 de gener del 2009

Recomanacions per aprendre una llengua estrangera

Aquest nou curs d'alemany m'està costant moltíssim, degut a que he hagut de saltar un nivell sencer per falta d'alumnes.

A la classe, no tothom té el mateix nivell, per aquest mateix motiu.

En aquest nou curs, tot està com empaquetat, tot s'ha d'utilitzar i saber alhora. Em resulta realment difícil. Com que el que més fem és fer comentaris de text i entendre textos per poder seleccionar respostes i tot això, noto com el meu vocabulari fa aigües per tot arreu. És normal, ja que em falta un curs. Però cal trobar una solució.

Pel que sembla, l'alemany té molts sinònims i té moltes més paraules que la majoria de llengües europees. Té més de 110.000 paraules, que això és el que té el meu diccionari, que és de "butxaca" (Taschen-wörterbuch). Em pregunto, per què li diuen de butxaca si pesa com un mort...

Ahir, el professor va veure la meva cara de "bufffff!" i em va donar un parell de consells:

1.- Aprendre només el vocabulari que em pugui interessar d'una àrea concreta.

2.- En un text qualsevol, mirar d'entendre els verbs i començar pels verbs. Els verbs són més importants que els noms i es pot entendre el significat de les coses, només amb els verbs, prescindint de les altres paraules.


Em va sorprendre que els verbs siguin tant i tant importants. Ho hauré de provar, ja que ara mateix vaig realment apurada amb les classes... Això sí, estic aprenent moltes tècniques de supervivència utilitzant una llengua estrangera: l'alemany.

dilluns, 12 de gener del 2009

Rhabarber i les paraules extra-llargues

Avui m'agradaria parlar de tòpics sobre la llengua alemanya... En concret, de la fama que té la llengua alemanya de tenir paraules molt llargues.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Però amb les noves tecnologies, crec que és millor veure un vídeo que exemplifica com formen els alemanys les paraules.

De què va el vídeo? Explica amb imatges la història d'una dona que feia uns pastissos molt bons, els "Rhabarberkuchen". Aquests pastissos són molt típics a Alemanya i estan bons! Estan fets amb una espècie de "col" anomenada en castellà "ruibarbo" (en alemany Rhabarber, en llatí Rheum rhabarbarum). Quan el tronc d'aquesta planta està vermella, és dolç amb un gust que recorda als gerds.

Aquí teniu una foto d'un pastís fet amb aquesta planta: Un "Rhabarberkuchen"


Una altra curiositat abans de posar el vídeo...

Antigament, quan a les pel·lícules volien tenir soroll de fons amb gent parlant, els feien dir constantment "Rhabarber". Degut a això, ràpidament es va crear una nova expressió equivalent al "bla, bla, bla...", però utilitzant la famosa paraula: "Rhabarber Rhabarber...".

Aquí teniu el vídeo, que espero que us agradi! :-)



Després d'haver-lo vist, què opineu sobre l'alemany? Està ple de travallengües! Jo no puc pronunciar paraules tan llargues com les del vídeo! I vosaltres? ;-P

Com a mínim, em diverteixo descobrint els secrets de la llengua alemanya! :-)

-- · -- · -- · -- · -- · --

Apèndix: El text del conte del vídeo:

In einem kleinen Dorf wohnte einst ein
Mädchen mit dem Namen Barbara.
Barbara war in der ganzen Gegend für
ihren ausgezeichneten
Rhabarberkuchen bekannt.

Weil jeder so gerne Barbara's
Rhabarberkuchen aß nannte man sie
Rhabarberbarbara.
Rhabarberbarbara merkte bald,
dass sie mit ihrem Rhabarberkuchen
Geld verdienen könnte.
Daher eröffnete sie eine Bar:
Die Rhabarberbarbarabar.

Natürlich gab es in der Rhabarberbarbarabar
bald Stammkunden.
Die bekanntesten unter Ihnen, drei Barbaren,
kamen so oft in die Rhabarberbarbarabar
um von Rhabarberbarbaras
Rhabarberkuchen zu essen,
dass man sie kurz die
Rhabarberbarbarabarbarbaren nannte.

Die Rhabarberbarbarabarbarbaren
hatten wunderschöne dichte Bärte.
Wenn die Rhabarberbarbarabarbarbaren
ihren Rhabarberbarbarabarbarbarenbart
pflegten gingen sie zum Barbier.

Der einzige Barbier der einen
Rhabarberbarbarabarbarbarenbart
bearbeiten konnte wollte das natürlich
betonen und nannte sich
Rhabarberbarbarabarbarbarenbartbarbier.

Nach dem stutzen des
Rhabarberbarbarabarbarbarenbarts geht der
Rhabarberbarbarabarbarbarenbartbarbier
meist mit den Rhabarberbarbarabarbarbaren
in die Rhabarberbarbarabar
um mit den Rhabarberbarbarabarbarbaren
von Rhabarberbarbaras herrlichem
Rhabarberkuchen zu essen.

diumenge, 11 de gener del 2009

Vàters alemanys


Els vàters alemanys tradicionals són diferents als catalans... No són com el de la imatge, la qual pertany a un acudit molt divertit que ajuda a entendre com funciona la informàtica. És especialment graciosa l'eina de debug... Jejejeje!

Fixeu-vos en la imatge:


Veieu alguna cosa curiosa? Resulta que estan dissenyats per tal que quan es fa caca, aquesta quedi a la part de ceràmica del vàter, enlloc d'anar directament a dins de l'aigua.

Tot va començar anys enrere, quan les malalties eren més freqüents i els metges preguntaven: "I com són els excrements?"... I aleshores algú va tenir la idea de fer una safata extra llarga que permetés poder-los examinar.

Actualment, aquest model de vàters estan en clara recessió i n'hi ha pocs. Però encara n'hi ha!

Jo els he provat i des que vaig saber quina n'era la causa d'aquella estructura tan particular, me'ls miro amb uns altres ulls. Són peces d'alt valor històric! :-)

dissabte, 10 de gener del 2009

Protegir-se és important

Només tenim un cos i l'hem de protegir tot el que puguem.

Aquest Nadal, un polític alemany va tenir un accident mentre esquiava. Va xocar amb una dona. El polític duia casc i la dona no. Així que el polític va sobreviure gràcies al casc i la dona va morir camí de l'hospital.

Arrel d'aquest accident, als mitjans de comunicació estan repetint constantment que cal esquiar amb precaució i amb un equipament adequat. Pels menors de 14 anys és obligatori el casc, que és recomanable per a tothom.

Com que el meu equip de protecció no estava complet, m'he comprat un casc com el de la foto:

Ha estat una tasca complicada, ja que literalment, estan volant de les botigues! La gent està comprant massivament cascos.

A més a més, per evitar els molestos blaus als genolls, m'he comprat unes genolleres de volleyball.

O sigui que ara el meu equip de protecció per esquiar consta de:

- Casc
- Protector d'esquena
- Pantalons protectors pel cul i els malucs
- Protector pels genolls

A veure com anirà tot plegat... Ara doncs, a passar-s'ho bé! :-)

divendres, 9 de gener del 2009

Fa fred?

Síííí! Fa molt de fred!!

Quan vaig tornar de Catalunya, vaig notar com l'aire se'm clavava a la cara com si fossin petites agulles... El mateix sento habitualment a les cames...

Avui, al llevar-me i mirar el termòmetre del pati, que està "protegit" i sempre marca una temperatura més agradable, senyalava -9.1º !!

És la més baixa que he vist fins ara!


Fa dies que la temperatura màxima no passa dels -1º o -2º. Això és un problema perquè hi ha aigua gelada i no hi ha manera que el gel es desfaci...

Als mitjans de comunicació, recomanen portar una gorra, ja que el 35% de l'escalfor corporal es perd pel cap.

Així doncs, a protegir-se el cap toca!!! (Quin fred!!)

dijous, 8 de gener del 2009

Orgullosa de mi mateixa!

Avui ha passat una cosa que m'ha deixat completament sorpresa...

Com acostuma a ser habitual, a la feina he anat a una petita reunió de seguiment de projectes. Des que vaig arribar a Alemanya, la reunió s'havia fet en anglès. Avui però, el jefe m'ha dit: "Com que sé que pots parlar alemany, i de fet ho fas millor del que et penses, a partir d'ara farem les reunions en alemany".

M'ha sorprès, ha estat esgotador seguir-ho, però crec que més o menys me n'he sortit!

Estic orgullosa de mi mateixa!

Per la tarda, la meva antiga professora d'alemany m'ha preguntat què tal em semblava el nou curs. Li he donat la meva opinió i m'ha dit: "Has millorat molt! Parles molt millor que abans de Nadal!"

I m'he quedat novament sorpresa... (I jo que creia que havia empitjorat!)

I sí, sé que el tema de l'alemany, tot i que em costa moltíssim i el meu vocabulari fa aigües per tot arreu, confio en que me'n sortiré i que d'aquí a uns mesos podré utilitzar-lo sense problemes...

Així que ho repetiré: Estic orgullosa de mi mateixa! :-)

dimecres, 7 de gener del 2009

Tornant a la vida... normal

Avui he tornat a la feina, després de les vacances de Nadal...

Al damunt de la taula m'he trobat un "Pare Noel" de xocolata amb una campaneta. M'ha fet molta il·lusió. A veure si li faig una foto abans de menjar-me'l... Fa un goig!! :-)

Durant el dia, m'he sentit realment bé i m'he pogut mentalitzar i preparant per la tornada a les classes d'alemany... Em feia por, ja que després del meu viatge a Catalunya, portava uns dies que el meu cervell semblava que es negava a processar frases en alemany, especialment si les deien els altres... Però avui ha tornat a la normalitat! Entenc el mateix que abans de marxar de vacances! :-)

I he anat nerviosa a classe, degut a que em tocava saltar un nivell sencer per la falta d'alumnat. Allà m'he trobat a la meva antiga professora que m'ha desitjat sort. M'ha dit que demà vindrà a preguntar-me què tal m'ha anat avui.

A classe érem 7 persones. Tot i que n'hi ha 10 apuntades. Un grup realment reduït. Les nacionalitats són:

- Italiana (3 persones)
- Grega
- Japonesa
- Taiwanesa

Noto el salt de nivell, però crec que me'n podré sortir. El que hem fet avui ha estat:

- Presentar-nos
- Llegir un text i relacionar la informació a partir de les paraules claus, sense haver d'entendre el significat concret de cada paraula.
- Utilitzar connectors per fer frases.

I ja està... El temps passa volant! Però en general m'ha quedat la sensació que la gramàtica és diferent. Aquí està enfocada a que puguem entendre qualsevol text, independentment del seu nivell.

L'objectiu del curs és:

- Assimilar la gramàtica i estar segurs de que el que utilitzem és correcte.
- Adquirir vocabulari suficient per poder entendre qualsevol text, sense haver de dependre del 100% de les paraules.

Costarà. De fet, mai ha estat senzill... Però sé que me'n sortiré! :-)

dimarts, 6 de gener del 2009

Els Reis han passat... i han portat plantes!

Em preguntava com seria la diada dels Reis a Alemanya...

Doncs bé, els Reis han arribat... però en un format molt més reduït del que havia vist fins ara i molt pel·liculero...


Han trucat a la porta i han aparegut els Reis, en format infantil. Han cantat una cançó, han llegit unes paraules plenes de bons desitjos i han ofert una guardiola per fer un donatiu. Cal destacar que el Rei Negre aquí és pintat! I porta un mini-botafumeiro que ha deixat tota la casa perfumada d'encens.

Els acompanyava un adult que amb un guix anotava a la porta de les cases que havien passat per allà: 20 * C + M + B * 09. És a dir, l'any en curs i les sigles dels tres reis mags: Melcior, Gaspar (en llatí deu ser Caspar) i Baltasar.

Per altra banda, els Reis m'han portat color verd!


La planta de la foto no necessita gaire llum per viure feliç i això és ideal per proporcionar verd al menjador.


Les plantes són realment beneficioses en una casa:

- Renoven la qualitat de l'aire:
A través de la fotosíntesi (durant el dia) transformen el diòxid de carboni en oxigen. Hi ha plantes, com les orquídies, que aquesta tasca la fan per la nit.

- Generen humitat l'ambient:
La qual cosa és beneficiosa per a la salut.

- Neteja l'atmosfera:
Aquella sensació d'ambient carregat que produeix cansament, es pot evitar posant plantes a casa. Redueixen la presència de fum, microorganismes i pols... fins un 20%!

- Redueix el soroll:
És a dir, quan una habitació fa soroll de buida, necessita una planta!

- Millora l'ànim i el benestar:
Les plantes tenen efectes psicològics i anímics positius. No cal tenir contacte amb les plantes, però el fet d'estar en una mateixa sala, fa que l'estrès disminueixi i el nivell de relaxació i ànim augmentin. Tot això ajuda a incrementar la concentració i a que els malalts es recuperin abans. Per tant, en una oficina hi hauria d'haver sempre plantes i en un hospital s'han de portar plantes i flors als pacients!


Per tot això, estic realment contenta que els Reis m'hagin portat plantes, ja que és com dir que m'han portat un auguri per a bona salut anímica i física! :-)

I a vosaltres, què us han portat? Si no us han portat plantes, no us preocupeu i cuideu les que teniu o compreu-ne de noves.

El missatge del dia és: "Poseu plantes a les vostres vides!" :-)

dilluns, 5 de gener del 2009

Arriben els Reis...

Arriben els Reis... a Catalunya...


De fet, la foto del Rei Negre es correspon a la cavalcada d'avui. La fotògrafa és la meva mare, que ha volgut compartir amb mi tot allò que envolta l'arribada dels Reis.

Aquí tot és molt diferent. Demà és festa i tothom sap que demà arriben els Reis, però la festivitat en sí és una altra cosa. Aquest matí he vist un grup de nens, tres dels quals anaven disfressats de reis. És a dir, els nens representen l'arribada dels Reis, però ningú porta cap regal aquí.

Cada any escrivia una carta als Reis, però diria que aquí no té sentit perquè passaran de llarg. A les cases bavareses no hi treballen.

De totes formes, esperaré a veure si demà els Reis em porten alguna cosa...

diumenge, 4 de gener del 2009

El museu de BMW

Avui he anat de visita al museu de BMW.

L'entrada m'ha costat 12 euros, que he pagat il·lusionada, tot esperant trobar la història de l'empresa, juntament amb com han anat evolucionant les tecnologies.

El millor de tot plegat és que es poden fer fotos! Tothom es feia fotos amb el cotxe que va conduir James Bond. Uns cotxes realment xulos. Lamentablement, brillaven massa i a mi no se'm distingeix prou bé... :P

Al sortir però, m'he endut una petita desil·lusió. Només hi havia cotxes súper nets i molts motors. No hi havia ni cap explicació clara de les tecnologies o millores aplicades.

El que més gràcia m'ha fet, ha estat el modelatge del cotxe de la foto: fet amb plastilina! :-)


Com a curiosat, hi havia un prototip de cotxe anomenat "BMW Gina", que és de tela i s'arruga a l'obrir les portes, la capota, etc. Ara bé, és força lletjot... També hi havia un altre prototip, que enlloc de retrovisors tenia càmeres.

El disseny del museu és una passada! Hi ha música per tot arreu, tota mena d'imatges, incloent un vídeo de paisatge muntanyenc de 360º. Però en la meva modesta opinió, no val els 12 euros que he pagat.

Per Internet, havia vist un vídeo corresponent a una escultura del museu:



Lamentablement, una de les boles estava en una posició errònia i allò no funcionava.

Davant del museu hi havia el lloc on la gent recull els cotxes. Allò sí que m'ha agradat! I a més, l'entrada allà és gratuïta! Allà es podien provar simuladors de conduir, generar hidrogen amb litolisis (potser m'ho inventi, que era una paraula "rara" i ja no la recordo amb seguretat), es podia veure l'eficiència i contaminació dels diferents combustibles, etc. M'ha sorprès el fet que el gas és més contaminant que la benzina (en termes de CO2) i produeix menys energia!

De totes formes, és una bona forma d'entretenir-se i de passar l'estona...

dissabte, 3 de gener del 2009

Netejant...

Avui ha tocat netejar i passar l'aspirador.

L'aspirador és un electrodomèstic molt eficaç per absorbir la pols de tot arreu, però també és molt sorollós.

A Alemanya, només es pot aspirar dins del següent horari:

De dilluns a dissabte,
de 8.00 a 12.00
i de 14.00 a 18.00

Detalls a notar:

- El diumenge no està permès fer sorolls (penjar quadres a la paret, aspirar, muntar un moble de l'Ikea, etc.)
- Al migdia no està permès fer sorolls
- A partir de les 18.00 no està permès fer sorolls

Pot semblar estricte, però em sembla totalment raonable.

Per mi, la pitjor forma de despertar-se un diumenge al matí, és amb el soroll de la màquina de perforar del veí. Això a Alemanya no es pot fer i el diumenge puc dormir tranquil·la! :-)

divendres, 2 de gener del 2009

Descobrint els subtítols!

Ahir vaig descobrir on són els subtítols dels canals de televisió:

Sender

UT-Vorschau(*)

UT

ARD 398 150
ZDF 398 777
3sat 358 777
arte 388 160
BR 561 150
BR-alpha 561 150
WDR 571 150
ProSieben 148 149
KABEL1 148 149
mdr 597 150
TV 5 Monde(**) 796 892

La primera és la pàgina on hi ha la programació subtitulada i la segona és la pàgina on estan els subtítols.

A Espanya quasi tots els canals utilitzen el 888. Aquí a Alemanya, hi ha més variació i per això no havia trobat fins ara els subtítols a la tele.

Avui, veuré Harry Potter (i el no sé què de foc)... Amb subtítols i sense anuncis!! :)

A partir de les 20.00, els canals públics tenen prohibit posar anuncis. Els canals privats en posen, però molt poquets. A les 20.15, la majoria de canals fan pel·lícules.

Espero que això sigui positiu pel meu aprenentatge de l'idioma alemany. La professora d'alemany aconsellava mirar les coses sense subtítols, però jo crec que els subtítols m'ajuden a prestar atenció i a relacionar millor el que escriuen i com ho pronuncien. Clar que hi ha una pega: Els subtítols acostumen a anar uns segons més tard de quan ho diuen. Però tot i així, crec que és positiu!

Per cert, ahir vaig saber que no podré ser una espia!! :_(

Resulta que a partir dels 17 anys, és tremendament difícil poder aprendre una llengua estrangera sense accent. Però mentre em preguntin d'on sóc i no diguin "Espanyola?", jo contenta! ;-)

dijous, 1 de gener del 2009

El meu primer Cap d'Any a Alemanya

Ahir va ser la nit de Cap d'Any, per donar pas al 2009.

Havia de ser una nit molt especial, ja que es tractava de la meva primera revetlla de Cap d'Any a Alemanya. I va ser totalment especial, però diferent al que jo m'havia imaginat.

Cal dir que els alemanys són una mica avorridots muntant festes, però molt meticulosos. Ja feia dies que tenien clar quin seria el menú de la vetllada i a les 14.00 tothom estava convocat per dinar. El menú era:

- Sopa de carbassa
- Amanida amb pollastre al Teriyaki
- "Tortillas" amb "Chili con Carne", pollastre i verdures

Hi havia també 3 postres:

- Iogurt de fruites
- Crema catalana
- Trufes

Tothom va col·laborar en la preparació del menjar. En la foto es pot veure la sopa de carbassa i la preparació del "chili con carne"...

El menjar es va fer mica a mica, així que era una mica tard i encara no podíem menjar. Com que el meu estómac no estava gaire fi, no vaig dinar i a aquella hora ja tenia gana...


Mentrestant, tots esperàvem a que arribés l'hora...


A les 17.00 la sopa de carbassa va estar preparada i vam poder començar a sopar. Jo la vaig trobar deliciosa, però de seguida vaig sentir-me tipa, en la línia dels meus darrers àpats copiosos.

Cada plat de sopa, tenia una lletra amb la inicial del nom de la persona que se l'havia de menjar:


Entre plat i plat hi havia molt de temps per pair. La gent estava realment tranquil·la. I jo pensava que allò no s'assemblava de res als dinars sorollosos que tota la vida he vist a Catalunya.

En aquells moments, jo m'ho passava d'allò més bé intentant capturar la decoració del lloc (exquisida!)


De totes maneres, he d'admetre que el poc ambient festiu em feia enyorar més la meva Catalunya sorollosa i animada. Jo sabia que aquella era una vetllada molt important: la meva primera revetlla de Cap d'Any a Alemanya! Per sentir-me més a prop de la meva gent, em vaig posar un dels regals més especials que vaig tenir aquest Nadal i els vaig dir als meus amics alemanys tot senyalant el collaret: "Per molt lluny que estigui de la meva Catalunya, sempre hi ha gent que pensa en mi". Gràcies!


El següent plat va ser una amanida amb pollastre Teriyaki, o sigui, amb pollastre marinat! :-P Ho vaig trobar també bo, tot i que em va costar de menjar.


El següent plat eren les "Tortillas", que cadascú s'havia d'omplir amb allò que més de gust li vingués...

Tothom col·laborava en la preparació dels possibles farciments...


Mentre el pollastre es cuinava, van passar un vídeo que es veu que veuen tots els Alemanys cada any! Va de la història d'una dona que celebra el seu 90è aniversari, però els seus amics ja s'han mort. Així que com que no vol sopar sola, fa que el seu servent faci dels convidats. Té poc text i... ho escolten en anglès!!! Jo ho vaig trobar una forma d'apagar el poc ambient festiu que tenen els alemanys en les venes. Vaig trobar increïble que cada any ho mirin amb devoció!

Aquí teniu el famós vídeo...



Després del vídeo vam menjar les "Tortillas" i em vaig començar a trobar malament. Després de tants dies d'excessos alimentaris, el meu cos va dir: "Ja en tinc prou!" I va entrar en vaga... Les conseqüències van ser terriblement doloroses per mi...

No vaig poder tastar el primer postre de iogurt. Després la gent va marxar a la "revetlla de Sant Joan d'hivern", a tirar petards a una zona propera. Jo vaig marxar a casa a veure "les campanades per la tele". Enlloc de campanades em vaig trobar un fred compte enrera i tot seguit van començar-se a sentir petards i focs artificials per tot arreu.

Suposo que els altres van tornar de tirar els coets i van menjar-se la crema catalana i les trufes... Però això ja són especulacions meves, que intentava que em passés el mal de panxa com fos.


Aquest matí, quan m'he llevat, he vist que estava nevant i com tot estava blaaanc, blanc... Un paisatge preciós. Més encara quan avui em toca fer bondat i puc mirar per la finestra i veure que tot està espectacular. No he fet cap foto, però ja us podeu imaginar què veig... :-)

Esperem que encara que l'entrada al 2009 hagi estat una mica accidentada i s'hagi sortit dels plans, que el 2009 sigui un any millor que el 2008.... Un any de consolidació de projectes que estan a mitges. Un any ple de felicitat.

Però tot això, ja us ho aniré explicant mica a mica! :-)