dimecres, 30 de setembre del 2009

Quan la rentadora es queixa

Ja se sap que des de fa anys, la gent ha tingut problemes amb la rentadora i petits accidents domèstics que es reprodueixen a qualsevol lloc del món.

Avui, vull deixar testimoni de la queixa de la meva rentadora: M'ha fet una preciosa estrip als llençols, que tot sigui dit, espero que no es repeteixi! ;-)

dilluns, 28 de setembre del 2009

La mala experiència del rovelló...

Ahir vam anar a buscar bolets i em vaig endur la desil·lusió de la meva vida, de la qual espero treure'n experiències positives i didàctiques.

Com a catalana que sóc, anava decidida a trobar rovellons. I aquí hi ha la foto final:

Vaig trobar un únic rovelló (abaix a la foto), que intueixo que és un Lactarius Sanguifluus tot i que no sóc capaç d'assegurar-ho al 100%. En canvi, com el bolet de dalt de la foto, en vam trobar molts més. Jo sabia que allò no era cap bolet realment culinàriament apreciat, però tenia l'esperança que estigués bo.

Ai! Quin desengany!

Teníem tot un cistell ple d'aquests Lactarius de llet taronja, els quals vam procedir a identificar abans de menjar. Va ser una tasca realment difícil. Després de consultar webs i més webs i no tenir clar què teníem al cistell, ja que la informació arriba a ser contradictòria, vam arribar a la conclusió que bàsicament devíem tenir els més dolents, és a dir, els més amargs: Lactarius deterrimus.

Entre els nostres bolets vam veure que bàsicament teníem dos tipus diferents: Uns tenien la llet taronja clara i la carn també clara; els altres tenien la llet taronja i la carn també ataronjada. No els vam saber classificar.

Vam cuinar el nostre rovelló a la brasa juntament amb 4 bolets més. El rovelló estava certament bo. Els altres eren dolents: uns eren molt amargs i uns altres simplement amargs. No sé quin era quin.

Com que teníem més bolets, vam voler fer un experiment... Vam netejar i tallar els bolets cuidadosament i els vam posar en aigua en sal. Vam fer un sofregit amb ceba i pebrot i vam tirar-hi els bolets... Ai la mare! Allò estava més amarg que amarg! Sense pensar-ho gaire, els vam tirar tots a la brossa.

Avui m'he llevat pensant que vaig fer una ximpleria ben gran al menjar un bolet amarg sense acabar d'identificar al 100%. Com a mínim, sé que no es corresponia a cap dels bolets verenosos amb els que es pot confondre: el pelut Lactarius Tormunosus i la lleterola Lactarius Chrysorrheus. Tampoc era el Lactarius Helvus, la llet del qual és transparent. Els nostres tenien la llet de color taronja.

En fi, una experiència que m'ha deixat mal regust de boca i que espero no tornar a repetir.

diumenge, 27 de setembre del 2009

Eleccions sense elecció

Avui són les eleccions generals a Alemanya.

Per mi, la diada ha estat una mica peculiar. Porto ja temps seguint la campanya electoral, ja que més o menys entenc el que diuen a la tele i a la ràdio. Ara sé, per exemple, que aquí els partits es distingeixen per colors; el partit de la Merkel són negres, els socialistes són vermells, els de l'esquerra són violetes, els ecologistes verds, els "liberals" grocs, etc. Cada partit té associat un color.

I per mi ha estat curiós perquè he pogut seguir la campanya electoral i saber què proposa cada partit, i en canvi, no tinc dret a votar, no tinc veu. Aquesta és una sensació molt rara. Podria votar a Espanya, on ja no visc, però no puc votar on visc.

Ja sé que hi ha gent que això no ho considerarà important, però a mi m'importa. Com és possible que pugui votar en un lloc on no puc percebre el que sent la gent (Espanya) i en canvi no puc votar aquí, on visc i sento directament el resultat de les lleis que els polítics creen?

Ara que hi ha més gent que migra que mai, és com una manera de tenir ciutadans de primera categoria i ciutadans sense veu ni vot.

Avui he sentit per primera vegada, que he perdut un dret que tenia: el de votar a qui vull que em governi.

Tot plegat, és una mica complicat d'explicar...

dissabte, 26 de setembre del 2009

El rei del iodel

A Baviera la gent intenta mantenir les tradicions com bonament pot.

És habitual i normal sentir música tradicional per tot arreu. Per exemple, els caps de setmana d'estiu, molts "Biergarten" (lloc on anar a prendre una cervesa a l'aire lliure) ofereixen concerts en viu de forma que la gent pugui gaudir de la música en directe.

I ara que és l'Oktoberfest per la tele retransmeten l'ambient de l'esdeveniment, incloent-hi música tradicional. La música escollida per realitzar el programa inclou "iodel", aquells famosos cants tirolesos que de ben segur tots hem sentit alguna vegada.

Així que he decidit posar-vos una cançó de Franzl Lang, un famós muniquès que està considerat com "el rei del iodel" (en alemany: "Jodel-König"). La peça forma part del típic estil de música tradicional que sona a Baviera. Espero que us agradi! ;-)



Tot i que el vídeo té uns quants anys, l'home porta els famosos pantalons de cuir que segons la tradició bavaresa s'hereten de pares a fills. Aquests pantalons no passen mai de moda! :-)

divendres, 25 de setembre del 2009

Un arbre de tardor

Ara que ens queden poques hores d'aquest horari d'estiu, he fet una foto a un arbre totalment de tardor.

La tardor ja fa unes setmanes que es nota, però els arbres tenen diferents velocitats i ara n'hi ha de vermellosos, de grogosos i la majoria estan encara verds.

No sé de quina classe és aquest arbre, però aviat no tindrà fulles. En canvi, ahir no em vaig poder estar de fer-li una foto ben xula que he de compartir amb tots vosaltres. Espero que us agradi tant com a mi.

He d'afegir que al natural es més bonic! ;-)

dijous, 24 de setembre del 2009

Pussy Wagon

Ja se sap que els alemanys tenen especial devoció pels seus cotxes. Així doncs, quan el cotxe és vell aprofiten per decorar-lo amb adhesius que si més no, poden ser curiosos. Aquí en tenim un d'aquests.

No traduiré el significat (entre graciós i marranot), però sí que us diré que no està en alemany, sinó en anglès! ;-)

dimecres, 23 de setembre del 2009

Propines

Avui us explicaré com funciona el sistema de propines a Alemanya. Ho faré amb exemples...

Exemple 1: Anem a canviar la pila al rellotge

Suposem que anem a una botiga a canviar la pila del rellotge. Allà ens la canviaran al moment i ens diran el preu, per exemple: 7,50 €. Ho pagarem. El dependent ens mirarà assenyalant amb la mirada un porquet. I si creiem que el tracte del dependent ha estat realment bo, aleshores deixarem la nostra voluntat econòmica en el porquet.

He de dir que quan vaig anar a canviar la pila, no m'ho van fer gaire bé, ja que la corretja del rellotge no va quedar ben tancada i vaig haver de demanar que m'ho tanquessin bé. Ho van fer. I jo vaig pagar l'import indicat i no vaig deixar cap propina. Vaig notar com una mirada de desaprovació. I em vaig sentir una mica incòmode. M'haguessin tractat millor si des d'un principi hagués somrigut al porquet com per indicar que deixaria propina?

Exemple 2: Anem a un restaurant

Suposem que anem a un restaurant i quan demanem el compte ens diuen que ha costat 23,25 €. En aquest cas, el cambrer ens preguntarà quan volem pagar. I nosaltres contestarem 23,5 o 24 o 25 o 30. I allò serà el que ens cobraran.

Per calcular la propina en aquest cas, hi ha dues tècniques bàsiques: Arrodonir a una xifra que ens vagi bé de pagar o deixar uns dos euros de propina.


Aquí les propines formen part d'allò que és habitual i normal. Com a tot arreu, oi? :-)

diumenge, 20 de setembre del 2009

La llet bavaresa

Us heu preguntat com fer una bona campanya per promocionar la llet local o regional? A Baviera han optat per utilitzar un símbol universal (un nen) i acompanyar-lo amb elements que es pugui identificar clarament amb la regió de Baviera.

Què posa el cartell? "La nostra llet enforteix Baviera!". Com a curiositat dir que el cartell està ubicat en una casa que intueixo que és un magatzem de menjar per animals. Es pot veure tot passejant.

Em sembla un anunci fet amb molta gràcia.

dissabte, 19 de setembre del 2009

La bicicleta bavaresa

I després de veure tota mena de bicicletes, quan creus que ja ho has vist tot, et trobes de cop i volta amb la bicicleta bavaresa!

No se sap ben bé si és una bicicleta, un tricicle o si és com un cargol que porta la casa a tot arreu amb les seves plantes verdes i les banderoles bavaresa i alemanya, per deixar clara la procedència! O potser és una bicicleta "tunejada"?

Què deu haver-hi a la caseta? Brezels? Weißwurts? No em tingueu per boja! No vaig poder fer una foto a la part del darrera de la bici, d'on penjaven un parell de Brezels ressecs que deurien haver sobrat d'algun altre dia. Per això, sospito que la caseta és com un petit rebost.

Certament es tracta d'un vehicle curiós, ja que quasi tothom el mirava. A la meva foto es pot veure com l'home del darrera observa atentament la bicicleta.

Els alemanys i les seves bicicletes no em deixaran de sorprendre!

divendres, 18 de setembre del 2009

Coca de iogurt

Des de que estic a Alemanya, he fet més pastissos que mai! Aquí, qualsevol ocasió és bona per preparar un pastís i compartir-lo amb gent.

Així que abans d'ahir vaig cuinar el "tradicional" pastís o coca de iogurt. És una recepta clàssica, fàcil de preparar, amb un resultat excel·lent i que es pot menjar sola o utilitzar-la com a base per preparar altres pastissos més elaborats.

Coca de iogurt

Ingredients:

- 3 ous
- 1 iogurt de llimona o natural
- 3 mesures de iogurt de farina
- 2 mesures de iogurt de sucre
- mitja mesura de iogurt d'oli
- 1 sobre de llevat
- Opcional (i totalment recomanat): Ratlladura d'una llimona o un rajolí d'anís.

Procediment:

En un vol batem els ous i posem el forn a preescalfar.
Hi afegim el iogurt. Utilitzarem la mida del iogurt per poder posar els altres ingredients.
Afegim la farina mentre anem remenant per a que no es facin grumolls.
Afegim el sucre i després l'oli.
S'afegeix la ratlladura de la llimona (o l'anís).
Finalment s'afegeix el sobre de llevat.

La bandeja a la que hagi d'anar, es cobreix amb una mica de mantega i farina, per tal que no s'enganxi res.
Posem el pastís al forn a 180º i comprovem que no es cremi. En uns 30 minuts hauria d'estar fet. Per comprovar-ho, punxem el pastís i mirem si el punxó o ganivet surt sec.

L'experiència:


Aquesta recepta és tan senzilla que hi ha moltíssimes combinacions possibles. Hi ha gent que hi afegeix una mica de pinya de pot i quan falten pocs minuts per a que estigui cuit del tot, hi posa una mica de sucre al damunt, obtenint un pastís més cruixent.

En el meu cas, no tinc anís així que vaig anar directa a fer la coca amb gust de llimona. Em va costar molt trobar un iogurt de llimona que tingués una mida "raonable" (150 gr). La majoria de iogurts de llimona que vaig trobar eren de 250 gr, cosa que em va semblar massa. Com que li volia donar un bon gustet de llimona, li vaig tirar també la ratlladura d'una llimona, tot i que amb el iogurt, n'hi hagués hagut prou.

Per no tenir problemes amb el tipus de farina i el temps de cocció o resultat, vaig decidir utilitzar la normal: la de 405.

En la meva adolescència havia fet aquesta coca utilitzant oli de girasol, que té un gust molt més suau que el d'oliva. Aquí no en tenia, així que vaig tirar-hi oli de colza, que a Alemanya és molt utilitzat i està molt ben considerat.

Al posar-ho tot al forn, em vaig equivocar i vaig posar en marxa el gratinador. Així que als pocs minuts, el pastís estava ja ben moreno. Vaig canviar el mode de funcionament del forn i vaig desitjar que el pastís no es cremés.

En mitja horeta, el pastís estava fet i no s'havia cremat.

El resultat:

Va quedar un pastís molt esponjós i amb un gustet de llimona molt suau i bo. La textura va resultar molt professional! ;-)

Amb aquesta base - que ja havia oblidat què bona estava - caldrà experimentar-hi i fer variacions per a "crear" nous pastissos! :-)

dijous, 17 de setembre del 2009

Caçadors de bolets

A Tv3 el programa "Caçadors de bolets" és ja tot un clàssic.

Feia molts anys que jo no havia anat a buscar bolets i això que tenia tot el material necessari: La cistella de vímet i el ganivet.

En canvi, he anat a buscar bolets a Alemanya! L'equipament no era l'adequat, ja que dúiem una paperera de vímet lligada amb una cinta d'una bossa d'esport. El ganivet que portàvem al damunt era un de cuina que amb prou feines podia tallar bolets.

Els amics no anaven millor preparats: Duien una navalla suïssa que tampoc tallava bé els bolets i un petit cubell de plàstic, com aquells que habitualment contenen olives. Això sí, els amics anaven equipats amb un llibre per reconèixer els bolets.

I vam començar la cerca! Els amics van trobar un bolet molt preuat: una paloma (en llatí: "lepiota procera"). Hi ha gent que el confon amb altres bolets tòxics, però la mida i la cama "de tigre" del bolet no dóna lloc a dubtes: És un bolet considerat deliciós. Nosaltres ens vam haver de conformar amb una foto:

Vam seguir la cerca i tant els amics com nosaltres, vam trobar un altre bolet que se suposa que està molt bo. Aquest bolet es troba habitualment a prop dels bedolls (en alemany: "Birke") i per això els alemanys l'anomenen "El bolet del bedoll" (en alemany: "Birkenpilz". En català: "Abró de bedoll". En llatí: "Leccinum scabrum").

Per cuinar aquest bolet, vam mirar a Internet què havíem de fer. Vam haver de retirar la zona "esponjosa" del barret, el vam tallar a dauets i els vam passar per la paella amb una mica d'all i julivert. El seu gust va resultar molt delicat alhora que saborós. Efectivament, es tractava d'un bolet ben gustós.

També vam recollir uns quants "Pets de llop" joves (en llatí: "Lycoperdon perlatum"). Feien una olor a bolet molt forta. Tant en el llibre com per Internet es recomanava que el bolet es cuinés sense cap altre bolet. I així ho vam fer: Vam fer una truita de "Pets de llop". La truita estava bona, però el bolet no era tan bo com el del bedoll.

Haurem de seguir buscant bolets i... menjant-los! I és que en qualsevol cas, buscar bolets és una forma divertida de fer exercici i estar en contacte amb la naturalesa. El que falta, en qualsevol cas, és anar ben equipat! :-)

Actualització d'última hora

Aquí teniu la foto dels nostres bolets ja preparats per menjar-se! :-)


dimecres, 16 de setembre del 2009

Aparcament de bicicletes infantils

A hores d'ara, els que seguiu el meu blog ja teniu assumit que a Alemanya la bicicleta és un mitjà de transport molt habitual.

Ja de ben petits, els ensenyen a anar en bici a tot arreu i també a aparcar-la. Cal fer notar que el tema de l'aparcament és el que porten pitjor els nens! Ho podeu comprovar a la següent foto, la qual trobo divertida.

A la foto també es veu un patinet, que tot i no ser una bicicleta infantil, forma part dels mitjans de transport infantils.

Per cert, en aquest aparcament de bicicletes, si s'haguessin d'aparcar les "grans", hi ha un parell de forats a terra per tal que les rodes quedin "atrapades" allà. I és que les vivendes estan preparades per aparcar cotxes i bicicletes de forma estàndard.

Jo ho trobo molt ben pensat! :-)

dimarts, 15 de setembre del 2009

Restaurant o zona de tir?

Cada vegada que veig gent vestida amb la roba tradicional bavaresa me la quedo mirant. Habitualment hi ha en un lloc, que jo creia que era un restaurant. Allà he vist majoritàriament homes i he sentit com fins i tot hi ha hagut diades en les que han tocat música tradicional.

Aquesta n'és la paret:

Jo estava convençudíssima que era un restaurant! L'altre dia però, vaig sentir dispars! Vaig anar a donar un cop d'ull i vaig veure que és una zona de tir! Aleshores vaig mirar atentament el dibuix de la paret i vaig veure-hi l'escopeta i la diana.

És a dir, és un lloc on els bavaresos s'ajunten per disparar i després, prenen una cerveseta i segurament mengen alguna coseta! És doncs, un lloc on reunir-se amb gent amb la que compartir aficions i passar l'estona.

Curiós que la roba tradicional formi part de l'aventura de disparar! :-)

diumenge, 13 de setembre del 2009

La finestra

Sempre cal intentar oferir el millor somriure als visitants.

En aquesta casa, han trobat la solució perfecta! Tenen una finestra ben bonica, amb unes plantes ben cuidades i amb la fusta per cremar a l'hivern. I a l'altre banda de la finestra, què hi ha? És un ninot o una persona?

Sigui el que sigui, resulta graciós i divertit! :-)

dissabte, 12 de setembre del 2009

Trucada a la Policia

Moltes de les vivendes alemanyes, tenen una habitació comuna en el soterrani per a guardar les bicicletes i una altra per tenir-hi la rentadora.

En el nostre cas hi ha quatre rentadores en la mateixa sala. Total, que dilluns vaig fer una rentadora i quan vaig anar a recollir la roba, n'hi havia una altra que estava en marxa. Dimecres vaig fer una altra rentadora i vaig comprovar com el veí encara tenia la roba allà dins: se l'havia deixat? Dijous encara hi era i divendres també!

Em vaig preocupar. Vaig trucar a la porta del veí, però ell no hi era. L'home viu sol, així que vaig pensar que potser li havia passat alguna cosa i per això no havia pogut recollir la roba de la rentadora.

Vaig preguntar als veïns. Ningú havia vist aquella setmana a l'home i el seu cotxe estava en el Parking. Així que vaig trucar a la Policia. Als pocs minuts van venir un parell de policies i van comprovar que la roba seguia a la rentadora. Després de trucar a la porta sense èxit, van marxar.

Als pocs minuts, va trucar la policia per telèfon per dir que havien localitzat a l'home a través d'una trucada al seu fill: Estava de vacances al llac Chiemsee.

Al vespre, l'home va tornar a casa i va recollir la correspondència que tenia a la porta. La rentadora però, no la va buidar. Suposo que sap que haurà de llençar la roba i deu preferir fer-ho amb el dia per davant que no pas al vespre.

Encara bo que va ser una falsa alarma! Però... renoi! Quines preocupacions que dóna oblidar-se la roba dins de la rentadora i marxar de vacances!

divendres, 11 de setembre del 2009

La forma de la casa del camp

Passejant pels boscos de Mittenwald, a prop de la frontera entre Àustria i Alemanya, es poden veure moltes prades amb moltes casetes com aquesta:

Si bé no sé què hi guarden (tot i que suposo que podria ser com un magatzem de gra) el que més m'intriga és la forma. Per què és més estreta en contacte amb el terra que amb el sostre? Hi ha alguna explicació?

A més, en una mateixa prada hi ha vàries casetes, separades per uns metres de distància les unes de les altres.

Tots vam quedar molt intrigats amb aquesta forma rara que totes les "casetes" tenien...

dijous, 10 de setembre del 2009

Mantenir el bosc net

Caminant pels boscos d'Alemanya és freqüent trobar tota mena de cartells per recordar a la gent que cal mantenir els boscos nets.

Aquí teniu un exemple en un banc, en forma de rima:

En català ve a dir: "Estimat excursionista escolta bé i emporta't novament la brossa. Gràcies!"

És clar que hi ha altres estils irònics per expressar el mateix. En aquest cas, es poden trobar als arbres:

En català: "És per mi una alegria, preocupar-me de les seves deixalles"

O bé:

En català: "No hi ha res més bonic, que recollir d'aquesta prada la seva brossa. Gràcies!"

Així que encara que un país tingui més consciència ecològica i tingui els boscos més nets, no es pot abaixar la guàrdia. A tot arreu hi ha porcs, que han de tenir present que la brossa no es pot abandonar al camp (ni a la ciutat).

dimecres, 9 de setembre del 2009

Sembla un rovelló!

La temporada dels bolets ja ha començat!

Si us penseu que anar a buscar bolets és un esport nacional català, esteu equivocats! ;-) A Alemanya, la gent s'ho passa d'allò més bé recollint bolets.

L'altre dia, no anàvem preparats, però vam començar a fer un reconeixement dels bolets de la zona. Jo en vaig trobar un que em va semblar molt familiar.

El vaig trencar per comprovar que era de la família dels rovellons i que aquí a Catalunya aquest bolet ens el mengem. La gent local va desconfiar moltíssim d'aquest bolet, el qual van dir que haguessin deixat a terra. En el nostre cas però, el vam agafar per fer-ne un reconeixement, ja que ells no coneixien el bolet en qüestió.

Com passa en aquests casos, tampoc hi va haver acord sobre si el bolet s'havia de tallar o d'arrancar tot sencer. Vam optar per trencar-lo amb els dits, ja que no dúiem cap ganivet al damunt.

Jo, d'haver estat a Catalunya, hagués recollit el bolet. Pel camí, en vam trobar molts més com aquest, els quals vam deixar a terra.

Després, vam trobar un cartell amb els bolets de la zona. Ràpidament vaig localitzar aquest "rovelló" (en llatí: "Lactarius Semisanguifluus", fàcilment confós amb el "Lactarius Deliciosus", que el meu pare aprecia molt). En qualsevol cas, aquest bolet és igualment apreciat i pertany a la família dels "Lactari Deliciosi". Un altre dia n'hauré de recollir, que jo crec que és un bon bolet!

Si mireu l'ampliació del mapa, veureu que el bolet que vam trobar està marcat amb un punt blau. Un punt blau volia dir que són comestibles, que estan bé, però... que no són altament saborosos. Els bolets realment bons estaven marcats amb dos punts!

Potser la gent de la zona, busca només els bolets marcats amb dos punts i ignora tots els altres! ;-)

Per cert, el nom llatí és ideal per tal de poder saber que parlem dels mateixos bolets! Hauré de buscar els noms en llatí dels bolets que m'agraden, així com dels més tòxics. M'he de preparar!

Tal com deia: Queda inaugurada la temporada de buscar bolets! :-)

dimarts, 8 de setembre del 2009

Fent compost...

Per tots és conegut que els alemanys tenen una consciència ecològica molt desenvolupada. I a més, els agrada fer-s'ho tot ells mateixos.

Per tant, a les cases del camp, és comú veure zones dedicades a la creació de compost. Aquí en tenim una.

Si augmenteu la foto, veureu que està ple de residus d'aliments i d'animals. Ho deixen allà fermentar i fermentar, fins que obtenen el compost.

A mi em sorprèn la naturalitat amb la que el creen, sense por a que faci pudor o el que sigui. Això sí que és ecològic! :-)

dilluns, 7 de setembre del 2009

Caminant descalç...

Una de les coses que més m'han sorprès d'Alemanya és la naturalitat amb la que camina la gent. Ja pot ser el metro, un carrer asfaltat o ple de pedres, que sempre és possible veure a gent caminant descalça.

Jo em preguntava com aconsegueixen caminar sense sentir el dolor i ahir vaig trobar la resposta: s'entrenen a la muntanya!

Ahir, caminant em vaig trobar el següent cartell anunciant un "Barfusswanderweg". Em van dir els alemanys que es tractava d'un camí per caminar sense cap mena de calçat.


A l'arribar a l'anomenat "Barfusswanderweg", vaig trobar un lloc ple d'estacions on a cada estació hi havia proves per divertir-se mentre s'endureix la planta dels peus. És a dir, tot apunta a que de ben petits els entrenen a caminar descalços!

Potser algun dia ho hauré de provar, però de moment... no em fa pas gaire gràcia! :-P

diumenge, 6 de setembre del 2009

Bicicleta per a 7 persones

Què es pot fer quan 7 persones volen anar en bicicleta i no tenen prou diners per a comprar-ne o llogar-ne 7? Doncs... És l'ocasió ideal per llogar aquest model!

Desconeixo si la bicicleta en sí és fàcil de conduir i còmoda per a les 7 persones. Però el que està clar, és que ha de ser divertit circular amb ella!

Un altre dels possibles problemes que li veig, és que és ampla com un cotxe, però... a quina velocitat deu anar?

Hauré de provar-la!! Em falten però voluntaris. Algú s'apunta?

divendres, 4 de setembre del 2009

L'estiu ja es retira

Sorprèn com després d'un mes d'agost climatològicament molt bo, en el que ha dominat el sol i les temperatures agradables i fins i tot altes, es nota com l'estiu ja marxa...

Els dies són més curts. Et lleves pel matí i és fosc. Vas a passejar per la tarda, i des seguida és fa fosc... I les plantes això ho saben! Moltes d'elles es comencen a tornar grogoses o amb tonalitats vermelloses i marronoses...

I s'acosta una d'aquelles èpoques amb temperatures agradables en les que el paisatge està preciós. Aquí en teniu una mostra d'un bonic lloc, feta fa un parell de dies, quan començava a fosquejar.

Cal gaudir de tot aquest espectacle que ja s'està preparant i que s'anomena la tardor! :-)

dijous, 3 de setembre del 2009

Tengo una vaca lechera

Tengo una vaca lechera
No es una vaca cualquiera
Me da leche merengada
Ay! Que vaca tan salada

Us sona? És la lletra d'una famosa cançó que cantava durant la meva infància.

Ara però, he quedat sorpresa quan he vist aquesta escena:

Jo sempre pensava que les vedelles són les que beuen llet de les vaques. Però passejant per Alemanya, m'he trobat amb aquesta escena tan curiosa! Podem veure com la vaca del mig, està bevent llet de la vaca del fons! Al mateix temps, la vaca que està de cul, està bevent llet de l'altre vaca (tot i que en la foto no s'aprecia, us puc assegurar que era així).

Davant, una vaca ens mira tota encuriosida...

- "Per què ens feu fotos?" - Semblava que preguntés
- "Doncs per què mai hagués dit que les vaques adultes es beguessin la llet les unes de les altres!"

Sí, vaig quedar totalment sorpresa... Algú sap si aquesta escena és habitual? He passat masses anys a la ciutat i no tinc experiència en vaques...

dimecres, 2 de setembre del 2009

Hundetankstelle = La benzinera dels gossos

A tot arreu es poden trobar imatges simpàtiques i divertides, fins i tot a les benzineres!

I és que ja se sap que els principals objectius de les benzineres són:

- Posar benzina al cotxe
- Anar al lavabo
- Menjar o beure quelcom

I si es viatja amb gossos, és possible que els nostres millors amics vulguin fer exactament el mateix. Per això, algunes benzineres dediquen una zona especial per a ells, és a dir, com si fos una petita benzinera per a gossos o una Hundetankstelle.

Allà, es pot trobar una aixeta amb aigua potable i un platet per tal que els gossos es puguin refrescar bevent l'aigua.

Amb aquesta mena de serveis, dóna gust viatjar en cotxe! Fins i tot amb gossos! ;-)