Sant Cristòfol

Darrerament sembla que estic posant moltes fotos de motius religiosos. I és que la religió sempre ha gaudit de ser una bona representació de l'art.

En aquest cas, avui parlaré de Sant Cristòfol, el patró de Premià de Mar.

Explica la llegenda que Sant Cristòfol era un bon home que ajudava a la gent a creuar un perillós riu. Agafava a la gent a coll-i-be i amb l'ajuda d'un bastó creuava el riu. Va arribar un moment que va ajudar a creuar un nen. Però el nen pesava tant, que no podia travessar el riu. Va ser aleshores quan va saber que aquell nen era Jesús, que carregava amb tots els pecats del món.

A tota aquesta zona dels Alps alemanys i austríacs hi ha molts rius i precisament per això, és habitual trobar pintures i escultures de Sant Cristòfol.

Aquest Sant Cristòfol de fusta està situat en una caseta al costat del riu. La teulada fa que no pugui portar el nen a les espatlles i que l'hagi de portar en braços. En qualsevol cas, segueix sent Sant Cristòfol.

Una vegada entesa la història d'aquest Sant, que sembla que ofereix protecció a totes les zones que tenen riu, em pregunto per què Sant Cristòfol és el patró de Premià. Premià de Mar, com el seu nom indica, té mar no pas riu...

Hauré de seguir buscant més Sant Cristòfol per tota aquesta zona! :-)

Fresc de sant Sebastià

Sé que no sóc cap experta en art, però sí que sento coses quan veig pintures.

Aquí tenim per exemple, una façana en la que sant Sebastià hi apareix pintat.

Els colors els trobo vius, el carrer el trobo correcte... però el sant... Mmm... No m'agrada el pobre sant! Té una cara amb una expressió corporal molt curiosa, que em recorda a un dibuix infantil. Trobo que no lliga gens amb la resta del fresc.

I arribo a la conclusió que qui va pintar això no en sabia pas gaire... Ara bé, deu ser cert o no? Com que no hi "entenc" en art... :-/

Vosaltres què hi dieu? Què n'opineu d'aquest fresc a la paret?

Wie gut hören Sie? = Com hi sent?

És "vox populi" que les persones cada vegada tenen més problemes auditius, especialment en edats avançades.

Habitualment, hi ha botigues especialitzades que tenen programes de "prevenció" i revisions gratuïtes. Però és clar, quan es va a una d'aquestes revisions, cal esperar pacientment el torn.

Una solució per tenir un ràpid i econòmic diagnòstic és utilitzar aquesta màquina!

Amb la màquina es pot mesurar com de bé s'escolta (en alemany: "Wie gut hören Sie") i en cas de dubtes, just al costat hi ha publicitat amb consells i aparells per tornar a sentir-hi bé.

Creieu que és un bon invent? S'extendrà el seu ús en el futur? A mí em va semblar, si més no, curiós! :-)

Quatre vegades més religiosos

De visita per Salzburg (Àustria), vaig adonar-me que allà són encara més religiosos del que ho són a Baviera.

Com ho vaig notar? Doncs amb aquesta escultura de la fotografia, que té la peculiaritat que és miri des d'on és miri, es pot veure la crucifixió de Jesucrist.

Això sí que és un autèntic 4 en 1!!! ;-)

Per favor, modereu la velocitat

Fa unes setmanes us explicava que a les zones on hi ha nens, els veïns instal·len unes senyals de trànsit per tal que els conductors redueixin la velocitat.

Com que aquesta mena de senyals crec que les instal·len els veïns, hi ha força varietat. La clàssica és evidentment, la senyal del missatge al que faig referència en el paràgraf anterior. Però n'hi ha d'altres que són igualment divertides.

Aquí en tenim una altra mostra! :-)

Aquesta senyal, la trobo especialment divertida i graciosa. Per mi es totalment característica de l'Alemanya: Es veu el tros d'una bicicleta, molta vegetació verda i un simpàtic policia que anima a moderar la velocitat.

A que inspira seguretat? :-)

El final de les classes

Ahir va ser el darrer dia de les meves classes d'alemany per la tarda.

Ha estat un any consecutiu anant a classe cada tarda. He de dir que he après molt, però em queda moltíssim més per aprendre.

Ara mateix, necessito un petit descans.

Tinc en ment preparar-me per superar l'examen corresponent al nivell C1. Però he de confessar que tinc por. Sé que es tracta només d'un examen, però li he agafat por. Suposo que necessito seguir estudiant i relaxar-me sobre la importància que pugui tenir aquest examen.

Si he d'avaluar tot el que he après gràcies a les classes, he de dir que molt! Crec que és una molt bona inversió, ja que et permet accelerar l'aprenentatge d'una llengua estrangera de forma correcta. És una bona base sobre la que desenvolupar-se, que evita que errors elementals quedin enquistats en el cervell, permetent ordenar i "registrar" el nou idioma de la forma adequada. A més a més, obre la ment ja que permet conèixer altres cultures i tradicions d'arreu del món, gràcies a les aportacions i comentaris dels companys de classe. En definitiva, facilita la integració en un país que no és el natiu.

Si ara tornés a començar i pogués escollir què fer: escolliria exactament el mateix! És cansat estar tot un any anant a classes cada dia, però crec que val la pena!

I crec de tot cor, que aprendre l'idioma del país és importantíssim!

La meva avaluació d'aquest esforç realitzat és totalment positiva... Però, com he dit... El camí acaba de començar i em queda encara moltíssim per recórrer!

Com reconèixer una guarderia

Fàcil! Només cal buscar les fotos dels nens! ;-)

Decorant la vivenda

A Alemanya, com a tot arreu, hi ha artistes que decoren la seva vivenda de forma creativa... Aquí en teniu una mostra!

Si us hi fixeu bé, veureu que la casa està pintada amb tonalitats pastels amb formes arrodonides per tal de crear un aspecte més harmoniós.

Però el més creatiu és la porta del garatge! Encara que no ho sembli, la porta està tancada! I és clar, és fàcil imaginar quina mena de cotxe hi ha al darrera... Evidentment, és un cotxe que no es troba habitualment al carrer! ;-)

Si la foto s'amplia, a l'interior del garatge hi ha detalls interessants com una escala, olis, una caldera i les corresponents canonades.

Qui ha pintat aquesta vivenda és tot un artista!

FKK

Ahir us explicava que darrerament està fent calor i la gent aprofita per banyar-se a la llera dels rius i dels llacs...

Una de les coses que més em va sorprendre va ser la presència de FKK... Què vol dir FKK? Doncs Freikörperkultur, és a dir: Naturisme.

Em va sorprendre que a tot arreu hi havia gent en banyador i gent sense banyador, tots mesclats en el mateix lloc, en una proporció aproximada del 50%. Sense cap mania, sense cap complexe!

Ahir, quan a la classe d'alemany parlàvem de sigles van aparèixer les de FKK. El professor va afegir: Aquest moviment es pot apreciar especialment a la llera del riu Isar.

Em va resultar curiós el fet que justament al migdia, havia vist un programa per la tele on parlaven del moviment FKK i de com afectava als nens. Bàsicament, deien que quan els nens són adolescents, els pares han d'acceptar les decisions que ells prenguin: ja sigui portar banyador o no portar-lo.

Hi havia les dues situacions:

- Adolescents de pares naturistes que havien deixat d'anar a la platja amb ells, mentre ells seguien practicant el naturisme (i els fills criticaven l'excés de grassa dels pares).

- Adolescents als que els seus pares els obligaven a portar banyador i que es queixaven de que ells voldrien seguir anant a la platja, però despullats!


També és habitual veure a alemanys i alemanyes caminant sense sabates pel carrer...

I jo em quedo sorpresa de tot plegat. Tinc la impressió que el nombre d'alemanys amb tendències naturistes és més gran que a Catalunya. A mi em resulta tot plegat curiós, però potser això lliga amb la seva consciència ecològica...

A banyar-se!

Darrerament està fent molta calor...

Ahir per exemple, la temperatura màxima va ser d'uns 34º, la mínima d'uns 17º i ara mateix estem ja a 21º... Molts podreu pensar que fa molta calor, i així és. Però per sort, per la nit es pot dormir.

Com que aquestes temperatures extremadament caloroses duren realment poc temps, els alemanys les gaudeixen molt. Aprofiten per portar roba totalment estiuenca i van a la platja.

Sí, sí... He dit platja! Platja fluvial!

A qualsevol llera del riu o en els petits (i grans) llacs que hi ha en tot el territori posa la gent les seves tovalloles (i matalassos per evitar les pedres) i prenen el sol. Hi ha gent que es banya, hi ha gent que va en barca, hi ha gent que practica el naturisme. Tot és perfectament vàlid. L'aigua dels llacs pot arribar als 22-24º, temperatura que resulta agradable.

Als rius l'aigua és més freda. Però allà la gent fa altres activitats, com navegar pel riu!

Jo crec que tenen molta pràctica! Només cal veure com aquestes barques de la foto "aparquen" de forma ben organitzada i ordenada...

Més endavant, trobem la processió de barques que ja han sortit del riu!

Veient aquestes imatges i amb les altes temperatures que tenim aquests dies, m'agafen realment moltes ganes de remullar-me al riu... He de dir que la versió d'anar en barqueta em crida molt més l'atenció que no pas prendre el sol a la platja fluvial... Intueixo que l'aigua deu estar freda, encara que molta gent s'hi banyi!

A veure si el bon temps continua i m'atreveixo a remullar-me! :-)

Edificació amb totxos

Fem un petit resum del que trobem a Alemanya:

- Els espais lliures són grans
- Tot sembla més gran
- A l'hivern fa un fred que pela!

Unint tot això, trobem que cal edificar seguint els estàndards del país: adaptar-ho al fred i fer-ho ben gran!

Per això, aquí no utilitzen les mateixes totxanes o maons que a Catalunya, sinó que s'utilitzen uns totxos molt més grans... Mireu la foto!

Sincerament, són grans, molt grans! Amb aquests totxos fan totes les parets de la casa, incloses les interiors. És a dir, que aquí quan volen fer una reforma i intentar tirar una paret a terra, cal fer molta feina! Diria que les parets de Pladur no les coneixen pas!

Per si no podeu observar bé com de grans són aquests totxos, us poso una altra foto on es veuen en un palet. Cal dir que diria que els palets tenen la mateixa mida a tot arreu: a mi em sembla doncs, una mida estandarditzada.

Suposo que aquest element, deu ser un dels primers en la clau del bon aïllament tèrmic que tenen les cases.

Per cert! Diria que aquests totxos són quasi quadrats... Per tant, els alemanys tenen quadrades més coses a part de les botifarres! ;-)

Venda de pintures... infantils?

Passejant pel centre de Munich, al costat de l'església de Sant Jacob, hi havia una parada de venda de pintures. El que més em va sorprendre és la qualitat de les obres, que des de la meva ignorància artística, qualificaria d'infantils.

Totes les obres semblaven pintades sense cap mena d'esforç i amb la única finalitat de vendre-les. Sincerament, abans de comprar una obra així, crec que demanaria a un nen de debò, que m'ho pintés! Li donaria molt més valor!

Potser és que el meu olfacte artístic no està desenvolupat, però... A mi que em disculpin, però això no són pintures dignes de ser venudes!

Els semàfors de Salzburg

Salzburg és una ciutat situada a Àustria, que queda a uns 150 km de Munich, per la qual cosa reben moltes visites per part dels alemanys. De fet, si es llegeix una mica sobre la història de la ciutat, queda clar que es tracta d'una d'aquelles zones-frontereres, que al final de cada guerra o conflicte, canviaven de país...

Com que durant molts anys va pertànyer a Baviera, no hi ha gaires diferències: la cervesa és bona, el temps és generalment plujós i ennuvolat, el vestit típic de la zona és quasi idèntic al bavarès i les bicicletes són les reines de la ciutat!

Fins i tot els semàfors estan adaptats a les bicicletes, tal com es pot veure a la següent foto:

Si us hi fixeu, el semàfor està en vermell i hi ha una persona que s'espera i un ciclista que té la bici aturada. El cartell posa que les bicicletes han de circular a la mateixa velocitat que les persones.

Si el semàfor es posa en verd, el peató camina i el ciclista puja a la bici.

Salzburg és una ciutat per passejar-hi i per fer una mica de turisme... ;-)

Les vaques patriòtiques

Quan és hora de queixar-se, els alemanys continuen sent patriòtics, tal i com us he anat mostrant a la secció del blog dedicada a les "Banderes alemanyes"...

Darrerament, els ramaders alemanys estan enfadats perquè els intermediaris els fixen el preu de la llet. El preu fixat és tan baix, que diuen que no els cobreix les despeses, mentre que els intermediaris s'emporten molts diners. I han començat una protesta en la qual cada ramader té una vaca patriòtica com la de la foto.

A la vaca s'hi pot llegir "Die faire Milch" (en català: "La llet justa").

Si no ho vaig entendre malament, diria que els ramaders van dir que vendrien la llet directament al consumidor, sense passar per intermediari. Afirmen que el consumidor pagaria preu de mercat, mentre que ells cobririen les despeses, a l'eliminar els intermediaris.

Potser la forma de saber on comprar la llet en la que tothom hi surt guanyant (consumidor i productor), és deixar-se guiar per aquestes vaques...

Món real o món virtual?

Això és el que passa quan la barrera que separa el món real del món virtual (internet), no està prou clara: La gent troba un cartell i el confon amb un missatge en un fòrum, que creu que s'ha de contestar! I el pitjor és que altres persones contesten després!

Sense comentaris!

La bicicleta de la família nombrosa

Imagineu-vos que teniu una família molt nombrosa... Posem que formada per unes 10 o 14 persones... Imagineu-vos que sou una família creativa i que us voleu desplaçar de forma ecològica per la ciutat, a una velocitat més alta que la d'una bicicleta convencional... Com ho faríeu?

Aquí en teniu una possible solució!

Exactament! Es tracta d'una bicicleta per a família nombrosa!

Com funciona?

Hi ha un conductor, que és el que gira el volant i 10 seients amb pedals, col·locats als laterals del vehicle. Cadascun d'aquests seients té uns pedals per donar força motriu i ecològica de debò! A més, el vehicle permet la possibilitat de portar dos convidats als seients laterals del darrera, que no han de pedalejar i dos més, de rang superior, que s'asseuen al darrera de tot de forma molt còmode!

La bicicleta incorpora un barril... Jo suposo que per poder donar de beure als cavalls que pedalegen... El que no sé és si deu portar aigua o cervesa!

Sí, ho reconec, m'he quedat amb les ganes de provar aquesta bicicleta!

Són els alemanys uns caps quadrats?

Sempre s'ha dit que els alemanys són uns caps quadrats, és a dir, que tot ha de ser d'una manera concreta i de cap altra més...

Ara, que estic de turisme per vacances, he anat a visitar la casa de cervesa Hofbräuhaus a Munich. A part de menjar realment bé, hi ha un petit museu que he anat a visitar. I m'he trobat amb un plat típic de fa anys...

El que més sorprèn, són les salsitxes o botifarres de la dreta... són quadrades!!! Per tant, el cap no és l'única cosa que els alemanys tenen quadrada...

On són els nens?

Avui diuen per les notícies que els alemanys tenen pocs nens. La taxa de natalitat està al voltant de 8 naixements per cada 1000 habitants. Explicaven els experts que un dels problemes ve de que hi ha poques dones en edat fèrtil, degut a la forta baixada de la natalitat que es va produir fa 30 anys...

Actualment, cada any hi ha aproximadament uns 600.000 naixements a Alemanya.

I estan preocupats... La població alemanya, formada per uns 82 milions de persones, s'envelleix i té un creixement vegetatiu negatiu! És a dir, la població cada vegada està més envellida i en canvi, cada vegada hi ha menys persones. Els experts intenten trobar solucions i saber per què les dones no volen tenir fills. Però pel que sembla, els polítics estan ara entretinguts amb la crisi econòmica i ningú treu el tema de la baixa natalitat i les possibles mesures per fomentar-la.

De fet, sí que estan preocupats pels jubilats. De moment, l'edat de jubilació està situada en 67 anys, però tot i així, no està clar com podrà funcionar un país amb més jubilats que criatures. Se'n parla als mitjans de comunicació, però els polítics ho eviten.

Jo no sé si les causes d'aquesta baixa natalitat són semblants a les de la natalitat espanyola (abans de la forta immigració) o si són diferents. No ho sé. Tinc la impressió que a Alemanya és més senzill compatibilitzar vida laboral i vida familiar. Però tot i aquestes "facilitats" (que no sé fins a quin punt realment ho són), la natalitat continua a la baixa...

De fet, es fàcil trobar a Alemanya parcs infantils... però sense nens! Aquí en teniu un, que per cert, segur que aquí els nens s'ho passarien bé! Jo adorava els parcs de sorra per fer castells i els tobogans!

Segells d'adorn i segells reals

Els segells sempre han estat un element essencial en la correspondència clàssica. Per això, tot i que el servei postal es modernitzi, els segells donen un toc més personal. Un segell ha de ser bonic, amb colors vius, per tal que la gent s'animi a col·leccionar-los.

Seguint amb aquesta filosofia, he vist les primeres cartes amb un segell d'adorn! Fixeu-vos en la imatge i veureu que el segell està imprès en el sobre, imitant un segell autèntic! És tracta però, d'un segell de mentida que no té cap validesa.

De fet, per franquejar una carta, el correu postal alemany (Deutsche Post) proporciona una aplicació informàtica per imprimir còmodament els segells necessaris per poder enviar la correspondència.

I en el cas d'aquesta carta en concret, el segell real està imprès i es pot veure per la finestreta en la que es veu el nom del destinatari de la carta.

El requadre de la imatge que té punts blancs i negres, emmagatzema informació en un codi de barres semacode. Això és el veritable segell de la carta!

Abelles

Les abelles són claus en la vida, ja que s'encarreguen d'ajudar a la pol·linització de les plantes, permetent obtenir posteriorment fruita i tota mena de verdures i vegetals que formen part de la nostra alimentació. I a més a més... fan mel!! ;-)

Diuen que Albert Einstein va dir: "Si les abelles desapareixen, a l'ésser humà li queden 4 anys de vida".

Estic contenta, de comprovar que a Alemanya encara hi ha abelles!

I que per molts anys n'hi hagi! Aquí i a tot el món!

Les meves primeres plantes

Ja us vaig explicar que a l'abril vaig plantar unes flors per primera vegada. Vaig posar moltes llavors juntes i de diferents classes... Ara les flors ja han sortit. I m'agrada mirar-les, però crec que l'any que ve, m'hi fixaré més en la mescla de flors, perquè veig molta fulla, molt de tronc i poca flor!

Com s'ho fa la gent per tenir moltes flors i poques fulles? Quin és el secret?

TÜV

Quan vaig arribar a Alemanya, vaig començar a veure logos de TÜV per tot arreu, especialment als cotxes. Per tant, vaig assumir que era una espècie de ITV però en versió alemanya.

Mica a mica vaig anar veient els logos per tot arreu. Ara ja m'hi he acostumat i ho interpreto amb un missatge així: "Aquest producte ha passat un control de qualitat i seguretat".

Fa poc vaig anar a comprar un osset de peluix per la criatura d'una amiga i també duia el logo del TÜV. El producte em va inspirar més confiança, però he d'afegir que em va sorprendre... Quants productes són testejats pel TÜV?