Facturant el cotxe...

Cada vegada que agafo un avió, em toca revisar que l'equipatge compleixi les condicions contractades; toca comprovar les mides i pesar la maleta per a que no superi els 20 Kg.

En el meu darrer viatge a Barcelona, vaig trobar que algú havia facturat el cotxe!!! :-O

M'agradaria saber com s'ho va fer i quin suplement va pagar pel pes i pel volum de més... ;-)

Balkonien o Terrassien

Als alemanys els agrada anar de vacances. Així que quan fa bon temps, com per exemple avui, la gent surt al balcó i pren el solet. En canvi, si això ho fan en període de vacances, es produeix la següent conversa:

- Què fas aquest estiu? A on vas?
- Vaig a Balkonien

I és clar, sona molt millor!!! :-)

Per mi, estava clar que "Balkonien" era una referència directa a prendre el sol al balcó (en alemany: "Balkon"). El que no sabia però, era que el nom de "Balkonien" simula el nom d'un país! Mireu la llista de països europeus!

Imatge de Wikimedia

Què hi trobem?

- Spanien
- Italien
- Belgien
- Kroatien
- Serbien
- Slowenien
- Rumänien
- Mazedonien
- etc...

És a dir, en alemany, els noms dels països acostumen a acabar en -ien. Per això, anar de vacances a "Balkonien" és una broma molt acceptada i graciosa. L'alternativa és anar de vacances a "Terrassien", és a dir, a la terrassa a prendre el sol! ;-)

Aquestes vacances sí que són econòmiques!!! ;-)

Les pedres del camí (2)

Ahir us parlava de les pedretes que tiren al terra per evitar que la gent rellisqui damunt la neu i el gel. Us vaig posar una foto d'unes pedretes de la Garrotxa, que quan he ensenyat orgullosa als alemanys, s'han posat les mans al cap i m'han dit que he de corregir l'article! :-P

A les estacions de tren, a alguns carrers i a les empreses hi ha unes caixes on guarden les pedretes (les noves mesclades amb les rentades). Les noves les compren en sacs de 25 Kg, com el de la imatge:

Sobre el meu article d'ahir, els alemanys s'han queixat sobretot per dir-me que les pedretes que vaig posar són massa diferents: massa rodones i massa grans. Les pedretes que ells tiren són ben petites, fent de 2 a 4 mm de diàmetre.

Ara bé, si us fixeu en el sac, veureu que aquestes petites pedres punxegudes, són basàltiques! És a dir, són d'origen volcànic! Per tant, no anava jo tan errada al posar la foto de les pedretes catalanes. Simplement a aquelles pedretes els hagués fet falta trencar-les de la forma adequada per poder-les tirar a la neu.

Quan comença a nevar i hi ha perill de que la neu persisteixi en el terra, tiren unes quantes d'aquestes pedretes amb una distribució suficient per no relliscar. Mentre hi hagi neu o suficients pedretes, no afegeixen ni retiren res. Si falten pedretes, n'afegeixen. I quan deixa de nevar, aleshores les recullen per rentar-les i aprofitar les que es pugui.

Per que es feu una idea de com són les pedretes en una distribució aleatòria, podeu mirar la següent imatge:

Per tirar les pedretes poden utilitzar una pala...

... o bé un dispensador més sofisticat! ;-)


He d'afegir que les imatges que us mostro avui no són meves. Jo no tinc fotos d'aquestes pedretes, ni dels seus dispensadors... :-P

O sigui que si aneu de viatge a Alemanya a l'hivern, no tingueu por de relliscar, ja que a molts llocs utilitzen aquestes pedretes volcàniques!!! :-)

Espero que us feu una bona idea de com funciona tot plegat... I en cas de dubtes, pregunteu! ;-)

Les pedres del camí

Per evitar les relliscades pels carrers nevats, s'utilitzen bàsicament dues tècniques:

1) Tirar sal al camí - que sembla ser que no és gaire bona per la vegetació
2) Tirar pedretes al camí - substitut ideal de la sal i que requereix menys aplicacions i dóna un resultat fabulós!

Les pedretes de la imatge han estat fotografiades a la zona volcànica de La Garrotxa. Tot i ser de color més intens i tenir més foradets que les que tiren al terra aquí, tenen la mateixa mida.

El que jo no sabia però, és que... reaprofiten les pedretes que eviten les relliscades!
Es veu que les renten i si no són del tot rodones, les aprofiten. Les pedretes que han rentat les mesclen amb pedretes noves, per tal de tenir sempre pedretes amb formes que puguin ajudar millor a que la gent no rellisqui.

Les pedretes, les recullen habitualment amb un aspirador. De totes formes, com a aspirador poden utilitzar el típic mini-cotxe que neteja els carrers amb l'ajuda de dos raspalls circulars que belluguen la porqueria i la xuclen.

La gent acostuma a estar contenta de l'ús d'aquestes petites pedres, ja que és una solució còmode i molt més ecològica que no pas tirar sal.

Els Jocs Olímpics d'hivern

Aquests dies són els Jocs Olímpics d'hivern a Vancouver.

Jo sempre havia pensat que els Jocs Olímpics d'hivern era una versió descafeïnada dels autèntics Jocs Olímpics, com els que Barcelona va oferir l'any 1992 o Munich el 1972. Pensava que era una versió pensada en acontentar tots els esportistes de disciplines lligades al fred i a la neu, que no podien participar a les autèntiques olimpíades que es celebren a l'estiu.

Sí, sé que de petita tenia dos jocs s'ordinador relacionats amb les olimpíades - un anomenat "Winter Games" i un altre "Summer Games"- , però seguia creient que els autèntics i de debò són els que es fan a l'estiu.

Ara que estic a Alemanya, estic veient que la importància dels Jocs d'hivern és la mateixa que els d'estiu, l'únic problema és que per un país con Espanya, on la neu està reduïda a quatre llocs d'alta muntanya, no hi ha prou representació per fer un paper decent. Per això, jo sempre havia crescut amb la falsa idea al cap. Per cert, Portugal viu les olimpíades com els espanyols! ;-) Va sortir a la tele una notícia en la que deien que un dels seus representants d'esquí de fons havia quedat l'últim.

Aquí, des de fa uns dies, es viuen a diari hores i hores d'olimpíades per tot arreu! Acompanyades, lògicament, de moltes medalles.

Mai se m'havia passat pel cap que la importància d'unes olimpíades, estigués relacionada amb la climatologia de la zona!

El preu de la benzina

Una de les coses que més em va sorprendre d'Alemanya és que el preu de la benzina és variable. Això vol dir que potser el divendres al matí el preu de la benzina és 1.24 €/litre, al migdia 1.30 €/litre i a la tarda 1.34 €/litre.

Encara no he descobert quins són els criteris que fan variar "tant" els preus en poc temps. Potser són estratègies de mercat per captar clients o evitar que posin benzina a la competència.

Sigui com sigui, és un detall que em sorprèn cada dia i alhora m'entretinc comparant preus! ;-)

Visita a l'euròleg

Darrerament, s'ha sabut que Grècia és més República Bananera que Espanya... Aquesta situació és preocupant per a l'Europa de la zona Euro.

Els alemanys estan especialment inquiets per la situació que ara s'ha destapat, la qual temen que es pugui repetir en altres països. El següent acudit gràfic és una bona reflexió del sentiment alemany, en una hipotètica visita a l'uròleg euròleg:

Traducció del text de l'acudit: "Espero que no s'hagin contagiat de Grècia..."

No!

Avui us poso un acudit graciós que parla per si sol... :-)

Traducció de l'acudit:

Hägar el terrible: Helga...
Helga: No.
Hägar el terrible: Ei! Encara no has sentit la meva pregunta!
Helga: La resposta sempre va bé!

A mi m'agrada el bacallà!

Una de les coses de les que em van advertir quan vaig venir a viure a Alemanya, és que els alemanys no mengen peix. Això no és cert del tot... Mengen peix, el que passa és que acostuma a ser:

- Peix de riu
- Peix congelat

Per tant, quan marxo de vacances, m'agrada menjar peix.

Aquests darrers dies he menjat un bacallà boníssim! Estava fet a la planxa, al damunt d'unes verduretes tallades ben fines i ben cuites. Una delícia! Feia temps que no menjava un bacallà tan bo!!! No estava ni dolç, ni salat. Era tendre i melós. Mmm... Quan el recordo se'm fa la boca aigua... :-)

Imatge de Wikimedia

Sabeu què em van dir els alemanys sobre aquell exquisit i deliciós bacallà? Que tenia gust químic i que no els agradava prou!!! Van haver de fer un esforç per menjar-se'l!!! :-O

Com!?!? Si era el millor bacallà que he menjat en molt de temps!!!

I aquí va ser quan vaig entendre que a mi m'agrada el peix de mar i que a ells els agrada el peix de riu, que el meu paladar diu que, generalment, és un gust tirant a insípid...

Així que ho dic ben alt: A mi m'agrada el bacallà!

Paper de vàter

El vàter és un d'aquells llocs emblemàtics on passem unes quantes hores de la nostra vida. Hi ha gent que a prop de la tassa deixa una revista o un llibre per llegir. En aquesta línia, he trobat aquest fabulós paper que conté acudits. La recomanació és llegir els acudits abans d'utilitzar el paper per netejar-se! ;-)

Suposo que l'ús d'aquest paper va a gustos. A mi, no m'acaba de fer el pes, però com a regal-broma, em sembla una idea fantàstica! :-)

Moltíssimes gràcies!

Avui us dono les gràcies per llegir-me... :-)

Com que darrerament he estat una mica desconnectada, m'he assabentat una micona tard que una lectora d'aquest blog el va recomanar el passat divendres 12 de febrer al programa "El món a RAC1" de Jordi Basté.

M'ha fet moltíssima il.lusió saber que les anècdotes i curiositats que vaig explicant-vos us agraden prou com per recomanar llegir-ho.

Així doncs, us dóno novament les gràcies a tots i totes. En especial a la seguidora que ha trucat a RAC1 per destacar el meu blog: Gràcies per aquests moments de felicitat i alegria que m'has proporcionat! :-)


Edito: He trobat l'adreça, on la Tània ha recomanat el meu blog.

Fugint del mal temps?

El febrer és per excel·lència el mes de l'hivern. Molts alemanys opten per fugir durant uns dies del fred, gaudint de temperatures uns 25º més elevades...

Fins aquí tot correcte. Ara bé, què passa quan el mal temps és generalitzat? Doncs passa que he anat de vacances uns dies a l'estranger i... estem en alerta taronja!!! Mare meva! Fa un vent que sembla que em vulgui fer volar pels aires... i a la que em despisto, em trobo que les gotes de la pluja m'ataquen i volen ficar-se'm dins dels ulls...

I pensar que hi ha milers d'alemanys gaudint d'aquest temps...

Ara ja desitjo tornar a casa, on tot està nevat i on fa un fred que pela, però com a mínim, podré caminar pels carrers sense tenir por a que una roca em caigui al damunt!!! :-P

Nota: Això que veieu, és una carretera principal!!! :-O

Em fan mal les sabates

Imagineu-vos que aneu a una festa, per exemple un casament, i us fan mal les sabates.

A Espanya, la gent previsora porta de casa unes sabates de recanvi (ja siguin esportives, sabatilles d'estar per casa, el que sigui!). En el moment de dolor intens, es treuen les boniques sabates de taló i es substitueixen pel calçat còmode.

A Alemanya però, són encara més pràctics. Allà no porten cap sabata de recanvi! El que fan és simplement treure's les sabates doloroses i seguir ballant amb normalitat! :-O

Em sorprèn, sí... Però és molt més senzill que anar amb les sabates de "recanvi" a tot arreu! ;-)

Drehkissen = El coixí dels avis

A Alemanya, el carnet de conduir cotxes (el B) no caduca. Això vol dir que la gent gran pot conduir el seu vehicle sense haver de passar cap revisió mèdica.

Suposo que degut a que no hi ha limitacions, els avis agafen el cotxe sense problemes... Bé, sense problemes, sense problemes... no!

Per tant, per fer còmode la conducció als avis, que ja tenen la mobilitat reduïda, es pot comprar un coixí giratori! Així poden pujar i baixar còmodament del cotxe.

He de dir, que a mi aquest anunci m'ha impactat! :-O

Si una persona ja no pot moure's bé, com deu conduir? Glups! :-S

Bona sort!

A Alemanya, les marietes són les portadores de la bona sort per excel·lència... A mi me n'han donada una en els darrers dies... i espero que em porti molta sort!

Em pregunto si només mirant-la ja dóna bona sort! ;-)

Xocolata d'El cuador

L'altre dia, mentre menjàvem xocolata, vam descobrir un mapa curiós...

Posava "El Cuador" enlloc d'Ecuador... Sembla ser però, que són estratègies comercials dels fabricants de la xocolata.

I jo que em pensava que havia trobat un error... :-P

On anar de vacances?

Als aparadors alemanys, sempre ofereixen idees interessants per anar de vacances... ;-)

Per cert, si durant els propers dies actualitzo menys el blog, serà que m'hauré pres uns dies de vacances, que veient aquest aparador, m'entren ganes de deixar per uns dies l'hivern enrere! ;-)

El donut sense forat

A les forneries alemanyes es poden veure molts "donuts sense forats" (en alemany: "Krapfen", és a dir, bollos), tots ells farcits de diferents melmelades.

El de la foto l'han anomenat "Liebeskrapfen", ja que té un cor per fer-lo més amorós! ;-)

Aquests bollos estan realment boníssims! I a més a més, fan goig de veure! :-)

Xocolata amb tomàquet

A Catalunya és típic el "pà amb tomàquet". Doncs bé, a Alemanya el tomàquet el combinen amb la xocolata! ;-)

Us he de dir que aquesta xocolata amb tomàquet i sal està deliciosa... mmm...

Espècies fresques: De la planta a casa!

És ben sabut, que les espècies serveixen millorar el sabor dels plats.

Una de les coses que em sorprèn dels mercats alemanys, és la facilitat per trobar espècies ben fresques, tant que encara estan al test! Evidentment, si la planta es "mima", pot mantenir-se fresca una bona temporada! :-)

Les més fàcils de trobar són l'alfàbrega i el julivert. També se'n poden trobar d'altres com la majorana, l'orenga, la menta, el cibulet, etc.

A mi personalment, m'encanta poder cuinar amb espècies fresques; els plats queden molt més gustosos i bons!

Més diversió al llit...

Voleu divertir-vos més al llit? Aquest anunci publicitari us dóna una possible solució... ;-)

Les pomes de l'amor

Us heu preguntat mai com deuria ser la poma prohibida que l'Eva va mossegar? Segurament, era una poma amb alguna marca que va fer que l'Eva no pogués resistir la temptació... Però a mi això no em preocupa!

A Alemanya he trobat les pomes de l'amor! Segur que si l'Eva n'hagués menjat una, tot hauria anat molt millor del que va anar... ;-)