dijous, 22 de setembre del 2011

Energies renovables

Actualment la producció d'energia està molt centralitzada i diuen que de cara al futur, s'hauria de descentralitzar i produir-la de forma regional. Per això, cada vegada estan proliferant més els camps de panells solars. I és que, mica a mica, es podrà anar investigant en noves tecnologies i formes d'aconseguir una energia segura, neta i sostenible.

Ara per ara, aprofitem el que tenim...


Mica a mica avançarem... Entre tots ho aconseguirem!

dimecres, 21 de setembre del 2011

Magdalenes

Pels aniversaris i les ocasions especials, s'acostuma a portar dolços a la feina per compartir-los amb els companys. Les variants més populars són:

- Fer dos o tres pastissos casolans
- Fer unes quantes magdalenes casolanes amb diferents farciments
- Fer selecció de rebosteria casolana: pastissos, magdalenes, galetes, americans, etc.
- Anar a una forneria i comprar rebosteria variada
- Anar a una forneria i comprar Brezels i mantega
- Anar a un supermercat i comprar pastissos i dolços congelats

Les magdalenes m'agraden perquè són porcions individuals fàcils de transportar. Així que aquesta vegada, ens hem decidit a provar a fer les nostres primeres magdalenes.

Després de buscar vàries receptes per Internet, em vaig decantar per aquesta recepta. Li he modificat les mides per tal de poder aconseguir unes quantes unitats més. Si no us importa, copio la recepta al blog, per tal de deixar anotat tot el que hem fet, per facilitar-nos la feina el dia que tornem a repetir l'experiència de les magdalenes... jejeje! :-)


Magdalenes

Ingredients (per a 15 (o 21) unitats):

- 125 (o 180) grams d'ous (dos o tres ous)
- 150 (o 216) grams de sucre (queden força dolces)
- 60 (o 86) ml. de llet
- 190 (o 273) ml. d' oli de gira-sol (o qualsevol oli de gust suau)
- 210 (o 300) grams de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- un polset de sal

Opcional:
- Ratlladura de llimona o taronja, canyella, etc...
- Qualsevol cosa per decorar o farcir les magdalenes: fruits secs, xocolata, etc...

Procediment:

Per preparar la massa, va bé utilitzar un aparell elèctric que tingui l'accessori de muntar clares d'ou.

Els ous i el sucre es baten fins que estiguin espumosos.
A continuació, a baixa velocitat, s'hi afegeix la llet i l'oli, prèviament barrejats.

En un vol a part, es mescla bé la farina, el llevat, la sal i la ratlladura de llimona o la canyella.
S'afegeix a poc a poc a la massa i es va augmentant la velocitat de l'aparell per tal que quedi tot ben barrejat.

La massa es deixa reposar a la nevera com a mínim una hora, tapada amb un drap de cuina.

Mentre preescalfem el forn a 210ºC podem anar preparant les magdalenes. És important disposar d'un motllo adequat per tal que agafin la forma adequada. A cada forat hi posem un paper especial per a magdalenes i comencem la tasca d'omplir les magdalenes al nostre gust. Per tal que quedin bé, omplim les càpsules fins a tres quartes parts de la mida total.

Depenent de la mida de les càpsules, les deixem a la part baixa del forn entre 15 i 18 minuts. És molt important no obrir el forn mentre dura la cocció.


L'experiència:

Com que no volíem duplicar les porcions de la recepta original, hem optat per pesar els ous i adaptar les mides. Ens ha sortit una quantitat ideal de magdalenes!

Nosaltres hi hem posat una barreja de farina integral d'espelta i farina normal.

No teníem oli de gira-sol, així que li hem posat oli de colza. Després de provar les magdalenes, crec que la propera vegada hi posarem un oli més suau, perquè jo li he notat el gust!

N'hem fet de dues varietats. Unes les hem omplert amb nocilla i les hem cobert de xocolata desfeta i les altres les hem omplert amb aranyons. Abans de posar-les al forn, a les magdalenes d'aranyons hi hem espolsat una mica de sucre pel damunt.


El resultat:

dimarts, 20 de setembre del 2011

A la platja!

Aquest estiu ha estat força més plujós i fred del que és habitual. De fet, fins a la segona quinzena d'agost, la gent anava amb màniga llarga pel carrer. Però després van venir uns dies de calor intens, molt intens! I la gent va anar massivament a la platja a refrescar-se.

Evidentment, aquí les platges estan ubicades a les lleres dels rius i dels llacs. Igualment, cal pagar per poder estacionar el vehicle i estan plenes de gom a gom...


Quan veig aquesta mena d'aglomeracions, veig que a tots ens agrada refrescar-nos a l'aigua, ja sigui al mar o a la muntanya. Són coses que portem a la sang! :-)

dilluns, 19 de setembre del 2011

Ànec a la taronja (farcit de poma)

Tota la vida havia sentit parlar d'un plat anomenat "Pato a la naranja" (així, en castellà, que sona més especial, tot i que potser hauríem d'anomenar-lo a la francesa "Canard à l'orange"...). Es tracta d'un plat que mai a la vida havia provat i que sempre pensava que s'havia de reservar per ocasions especials.

I fa poc, va arribar una d'aquestes oportunitats per provar un nou plat culinari. Com que el resultat ens ha agradat, he decidit pujar la recepta que hem utilitzat al blog i així compartir-la amb tots vosaltres.

La recepta original està en alemany en aquest enllaç.


Ànec a la taronja

Ingredients (per 4 persones):

- 3 pomes àcides (per exemple, de tipus "Belle de Boskoop")
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
- 2 cullerades soperes de Grand-Marnier
- 1 ànec (d'uns 2-3 Kg)
- Sal i pebre
- 1 cullerada sopera de sucre
- 6 taronges
- 1 llimona
- 1 cullerada de vinagre de Cherry
- Maizena o quelcom per espesseir la salsa


Procediment:


Tallem les pomes a quarts i les posem a reduir al foc amb la mantega, la melmelada i una cullerada sopera de Grand-Marnier.

Punxar l'ànec per varis llocs i salpebrar-lo tant per dins com per fora. Després, el farcim amb les pomes i el posem a la meitat del forn, preescalfat a 200ºC, amb el pit cap avall. Per tal que l'ànec agafi més bon gust, a la safata de baix del forn, hi col·loquem un recipient amb 250 ml d'aigua i el suc d'una taronja.

Al cap de mitja hora, girem l'ànec i controlem que el recipient amb el suc de taronja tingui aigua suficient.

En unes 2 hores o 2 hores i mitja (en funció de la mida de l'ànec), ja el tindrem ben cruixent i dauradet. Si considerem que no està prou cruixent pel nostre gust, cap al final del temps del forn, podem untar la pell de l'ànec amb un pinzell amb una mica d'aigua i força sal.


Per preparar la salsa posem el sucre al foc lentament, per a que quedi caramelitzat. En aquest moment hi afegim el vinagre, una altra cullerada de Grand-Marnier amb el suc de dues taronges i una llimona. També hi afegim la grassa que l'ànec ha deixat anar. Ho salpebrem al nostre gust. Per tal que la salsa quedi ben lligada, hi afegim midó per espesseir-la.

Pelem dues taronges, les tallem i les afegim a la salsa.


Per decorar el plat, es podria utilitzar una taronja tallada en rodanxes.


L'experiència:

A l'hora de reduir la poma al foc, no teníem cap mena de melmelada de taronja. Així que ens hem saltat aquest pas directament.

La salsa, acabada de fer, estava espectacular! Cal destacar que hi hem posat la meitat del greix que l'ànec ha deixat anar i tot i així, creiem que n'hi hem posat massa. La propera vegada n'hi posarem una mica menys.

Per regla general, per cada Kg d'ànec, s'ha de coure al forn una hora sencera. El nostre ànec feia 1,8 Kg i va estar-se al forn 2 hores i 20 minuts. La carn va quedar melosa i bona. Cap al final de la cocció vam abaixar la temperatura del forn per evitar que es cremés.

L'anècdota graciosa de la jornada és que ens vam oblidar de revisar el recipient amb aigua i va quedar ben socarrimat. Per sort, això va succeir tot just havíem tret l'ànec del forn. Vam haver de rascar durant quasi una hora sencera per tal de poder tornar a aprofitar aquesta safata.


El resultat:

La presentació no és el nostre punt fort, però us asseguro que és un plat ben deliciós! Sens dubte, un plat per tornar a repetir en ocasions especials, ja que si bé és molt fàcil de preparar, vol unes quantes hores a la cuina.


A més, ens va sobrar ànec per menjar al dia següent. Aquí cal dir que l'ànec i la poma estaven molt més gustosos. En canvi, la salsa de taronja, tenia massa gust de greix d'ànec. Per tant, si voleu preparar el plat pel dia següent, seria una bona idea posar-hi menys greix a la salsa.

diumenge, 18 de setembre del 2011

La dona treballadora a Alemanya

Si ens tinguéssim que fixar en les notícies que parlen de dades econòmiques, qualsevol s'imaginaria que a Alemanya tothom té feina i que conciliar vida laboral amb vida familiar és una tasca ben senzilla, per allò de que a les 18.00 quasi tothom és a casa... Però, és realment així? Lamentablement no.

A Alemanya, especialment a l'antiga Alemanya de l'Oest, tenen un problema bastant greu en quant al nombre total de places de guarderia (n'hi ha pel 13% dels nens menors de 3 anys). A l'Alemanya de l'Est les coses milloren una mica i hi ha places de guarderia per més del 35% de les criatures. Estem parlant del nombre total de places, incloent les guarderies públiques i les privades.

A partir dels 3 anys, els nens tenen dret a una plaça, però aleshores arriba el problema de l'horari. Tant a les guarderies com als col.legis, a partir de 6 anys, l'horari més habitual és de 8 a 12.30. Una vegada el nen ha tornat de l'escola, la possibilitat de trobar "activitats extraescolars", és similar al nombre de places de guarderia, i trobar una bona cangur per a unes quantes hores al dia, resulta car i difícil. És fàcil trobar noies de l'institut que cuidin a la criatura, però aquestes no sempre inspiren suficient confiança als pares. I aquí, els avis no acostumen a fer de cangur, ja que és habitual que visquin a molts kilòmetres de distància.

Per acabar d'arrodonir les coses, està molt mal vist que una dona torni a la feina i deixi un nen petit a la guarderia. Se la considera una mala mare i les altres mares li donen un tracte que pot arribar a ser insultant. Per sort, això està canviant mica a mica.

Una vegada explicada la situació dels col.legis i guarderies a Alemanya, ja podem posar-nos a repassar les dades de la dona treballadora:


1) Nombre de dones que treballen: 17,7 milions

Per poder entendre millor la xifra, cal tenir en compte que a Alemanya hi viuen prop de 82 milions de persones. Entre les 17.700.000 dones treballadores, hi ha un total de 5,4 milions de dones que tenen fills. De mitja tenen 1,5 fills, és a dir, es cuiden d'un total de 8,2 milions de nens menors de 18 anys.


2) Nombre d'hores de treball no remunerat: 4:26 hores/dia

Les dones dediquen 4:26 hores a cuinar, netejar, comprar, cuidar dels nens o d'altres familiars, etc. En canvi, els homes dediquen 100 minuts menys al dia en tasques no remunerades, fent un total de 2:46 hores. Ells es dediquen majoritàriament a fer reparacions i activitats de bricolatge, ja que als alemanys els encanta arreglar-se la casa ells mateixos. Normal! Amb el clima que fa, es passen moltes hores a l'any a dins de casa!


3) Nombre de dones que treballen a mitja jornada per poder cuidar d'algú altre: 2,8 milions

A Alemanya hi ha un total de 3,5 milions de dones que treballen a mitja jornada, de les quals 2,8 milions ho fan per poder cuidar dels fills i d'altres familiars. Per contra, només 78.000 homes tenen jornada reduïda per poder cuidar de criatures o familiars.


4) Percentatge de dones en "mini-treball": 62,5%

Una forma legalitzada de treball precari, són els minijobs. Consisteixen en treballs que no superen els 400 euros al mes i pels quals no es tributen impostos, ni hi ha cobertura sanitària, ni es cotitza de cara a la jubilació. Són treballs que es van legalitzar per fer emergir treball en negre.

Doncs bé, a Alemanya hi ha 7 milions de persones que tenen aquesta mena de treball, dels quals 62,5% són dones. És a dir, dels 17,7 milions de dones treballadores, uns 4,5 milions gaudeixen del que podríem anomenar treball-porqueria.

Hi ha més de 200.000 persones que es dediquen a netejar cases particulars amb aquesta mena de contractes. D'aquestes, el 92% són dones!

La majoria d'aquesta mena de treballs-precaris consisteixen en ajudar en botigues familiars, en treballar en la restauració o netejar edificis.


5) Nombre de persones cuidades per dones: 4 milions

Hi ha uns 4 milions de persones que són cuidades a casa seva, majoritàriament per dones. A més a més, hi ha 1,6 milions de persones que necessitarien ser cuidades i no troben ningú per a que les cuidi. Es creu que hi ha un altre grup de 2,5 milions de persones que no tenen dret a ser cuidades, tot i que ho necessitarien.


6) Percentatge de dones en capes directives: 27%

Com més gran és l'empresa, menys possibilitats hi ha de que a les capes directives hi hagi una dona. Així, mentre la cinquena part de les empreses tenen dones a la direcció, entre les empreses de més de 500 treballadors, això només és dóna en el 10% dels casos.


A totes aquestes dades, cal afegir que en una situació de "mateix treball, mateixa experiència i mateixa jornada laboral", una dona cobra sistemàticament menys que un home (us sona? Això també passa a Espanya!)

El mercat laboral alemany és curiós. Suposo que els que em llegiu des d'Espanya haureu sentit dir que busquen treballadors immigrants, perquè els falten obrers qualificats. Des d'Alemanya això no s'ha arribat a sentir i les coses s'enfoquen d'una altra manera.

Quan una dona qualificada passa a tenir fills, la conciliació familiar-laboral es complica moltíssim. Encara que la dona vulgui treballar, no té prou recursos per poder tornar a la feina i que les criatures estiguin alhora ben cuidades. Els empresaris, conscients d'aquesta situació, eviten contractar a dones amb fills (o en edat de tenir-ne), no sigui cas que no trobin guarderia o cangur pels nens! A més a més, a la "gent gran" (majors de 45-50 anys) tampoc la contracten, no sigui que es posin malalts!

Des d'Alemanya, ja porten mesos intentant decidir si han de fer alguna legislació de discriminació positiva per tal que les dones i la "gent gran" puguin tornar a treballar i aixecar el país (sense necessitat de contractar més immigrants). També s'estan esforçant en intentar que més nens tinguin accés a una plaça de guarderia, però els està costant moltíssim, especialment a les grans ciutats.


Sincerament, aquesta mena de dades em deixen de pedra. Però ja se sap, que les coses s'han d'anar canviant mica a mica i que això vol temps i paciència...

dissabte, 17 de setembre del 2011

El mercat immobiliari alemany

Si em llegiu des d'Espanya, on va haver-hi una època en que a cada carrer hi havia com a mínim una botiga dedicada a les propietats immobiliàries, és possible que us interessi saber com està el mercat immobiliari a Alemanya. Si és així, aquesta nota us aportarà informació que segur que aprecieu! ;-)

Per situar-vos una mica en antecedents, us diré que tenir una casa pròpia és el somni de qualsevol ciutadà alemany. Si aquí hi ha molta gent que viu de lloguer, és simplement perquè no poden permetre's tenir una casa pròpia, perquè la realitat és que tothom somia en tenir una casa, a ser possible amb tota mena de serveis, sense veïns sorollosos i amb jardí.

Això explica que la població alemanya estigui força disseminada. Hi ha molta gent a la que no els importa haver de recórrer kilòmetres i kilòmetres en tren o cotxe per anar cada dia a la feina. I és que, com us podeu imaginar, una casa a la ciutat és molt més cara que una casa al camp.

Quant costa una casa? Fixeu-vos en el següent gràfic, que el comentarem plegats perquè inclou molta informació:

A la gràfica podeu veure una representació dels preus d'una casa unifamiliar de segona mà de 120 metres quadrats, amb garatge, una mica de jardí i situada en una zona considerada mitjana-bona en quant a serveis i acabats.

Si us hi fixeu bé, la ciutat més cara de tota Alemanya és Wiesbaden, ciutat molt propera a Frankfurt, on hi ha molt de moviment bancari. De fet, Frankfurt està considerada una ciutat més aviat lletja i molta de la gent adinerada que treballa a Frankfurt prefereix viure a Wiesbaden. Allà, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats amb garatge costa 750.000 euros! Que traduïts a les antigues pessetes, ens deixa una xifra d'uns 125 milions de pessetes!

En qüestió de preus, ben a prop de Wiesbaden trobem la ciutat de Munich, on la mateixa vivenda costaria 710.000 euros, és a dir, quasi 120 milions de les antigues pessetes! Per contra, la ciutat més barata és Halle, on la mateixa casa només costaria 125.000 euros, és a dir, 20 milions de pessetes.

Es tracta d'una diferència de preu notable. A què es deu? Doncs bàsicament a la quantitat de treball que hi ha a la zona. Si mireu el mapa, veureu que a Alemanya hi ha una gran diferència en el preu de les vivendes del Nord i del Sud. I de fet, molts alemanys emigren del Nord al Sud per tal d'assegurar-se un lloc de treball.

Com a curiositat, m'agradaria destacar el cas de Berlín. Es tracta d'una ciutat totalment multicultural que actualment està molt de moda. Això està fent que el preu de les vivendes (tant de lloguer com de propietat), estiguin a l'alça. Actualment, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats, costaria 250.000 euros, és a dir, una mica més de 41 milions de pessetes.

La vivenda a Alemanya és una gran inversió, que molta gent no es pot permetre. Tot i que a Alemanya està previst que fins a l'any 2020 hi hagi manca de vivendes, en l'actualitat s'està construint poc. Aquí teniu una llista amb la quantitat de permisos d'obres concedits en els darrers anys:

- Any 2000 ==> 349.000 permisos
- Any 2001 ==> 291.000 permisos
- Any 2002 ==> 274.000 permisos
- Any 2003 ==> 297.000 permisos
- Any 2004 ==> 269.000 permisos
- Any 2005 ==> 241.000 permisos
- Any 2006 ==> 248.000 permisos
- Any 2007 ==> 182.000 permisos
- Any 2008 ==> 175.000 permisos
- Any 2009 ==> 178.000 permisos
- Any 2010 ==> 188.000 permisos

Durant el primer mig any del 2011, s'han donat més permisos d'obres que durant el mateix període de l'any 2010, però tot i això, com que els preus no han baixat i construir una casa és molt car, el nombre de vivendes noves és una xifra molt inferior a la de l'any 2000. Als anys noranta van arribar a una xifra rècord de 700.000 permisos d'obra nova.

Espero que aquesta petita nota us aporti informació útil sobre el preu de la vivenda a Alemanya i a veure què hi ha grans diferències de preu d'una zona a una altra. Recordeu que aquestes diferències de preu, acostumen a estar relacionades amb el mercat laboral...