diumenge, 31 d’octubre del 2010

Castanyes al forn... i panellets!

Avui es celebra la castanyada a la meva terra. A Alemanya no. Però com que és la millor època de les castanyes, aquí també hi ha gent que es dedica a collir-les i a fer-les al forn. Com les fan? Doncs bàsicament al forn. Una possible manera és utilitzar un recipient de fang i posar les castanyes a coure. Jo he descobert, que les castanyes m'agraden de totes les maneres!

He de dir que vam posar masses castanyes de cop i que vam haver de tornar aquesta "cassola-castanyera" al forn vàries vegades; és a dir, vam fer les castanyes a capes.

Reunir-se amb els amics amb l'excusa de menjar castanyes està molt bé, però també és bona idea acompanyar les castanyes dels dolços típics de l'època. En el cas de Catalunya, els panellets! Els panellets són fets de massapà i això també agrada als alemanys, així que seguint la recepta que utilitzo des de fa anys, vam fer un parell de safates de panellets.

A part dels típics de pinyons i coco, vam fer petits experiments. Vam fer boletes de xocolata amb canyella i vam fer unes boletes farcides amb gel de codony. A Alemanya no venen el codony en barra, però sí que tenen un gel que utilitzen per als pastissos. Aquest gel el vam aprofitar per farcir un model de panellets.

He de dir, que són uns dolços que m'agraden molt!

Si bé a Catalunya la castanyada és una dolça tradició, a Alemanya és una excusa perfecte per poder quedar amb els amics i passar unes hores a la cuina "jugant" a fer panellets! ;-)

Feu el que feu aquesta nit, que ho passeu bé! Jo menjaré uns quants panellets! :-)

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Scalextric a l'alemanya en venda

Scalextric és una marca anglesa popularment coneguda per fer cotxes elèctrics de carrera en miniatura. Aquesta marca però, a Alemanya és quasi desconeguda. Aquí el que es porta és la marca Carrera.

Com qualsevol producte nacional, els alemanys confien en la seva fiabilitat i els consideren els únics cotxes d'aquestes característiques que val la pena comprar. Tant, que quan ja han passat les ganes de jugar-hi, es pot vendre-ho de segona mà, que sempre es troba comprador...

Aquí teniu una mostra d'un veí venent el seu joc de Carrera, amb quatre cotxes, per un total de 25 euros.

M'agradaria destacar un detall d'aquesta peculiar venda de segona mà...

Si pareu atenció a la fotografia, veureu que el joc està al damunt d'una cadira, amb la seva etiqueta amb el preu proposat, al bell mig del carrer. Veieu algú que vigili el joc? Ningú! I el més curiós és que el joc, tot i ser valuós, segueix allà sense que ningú se l'emporti d'estranquis!

Aquesta mena de venda ambulant no me la puc imaginar a la meva terra natal, on el producte hagués durat uns quants minuts abans de volar... sense rastre dels diners!

Quanta confiança que tenen els alemanys en aquests temes! M'agrada! :-)

divendres, 29 d’octubre del 2010

Pastís de pruna

El pastís de pruna és força tradicional a Alemanya, especialment a la tardor, que és quan les prunes són naturals.

Com a pastís, no és empalagosament dolç i entra molt bé.

No us posaré la recepta ja que no l'he fet mai, sinó que simplement l'he comprat. Així doncs, només us puc posar una foto d'un tros d'aquest pastís i animar-vos a que el proveu si viatgeu a Alemanya cap a la tardor...

dijous, 28 d’octubre del 2010

Un bon regal

Aquí teniu un bon regal!

A simple vista, té la mateixa mida que un objectiu dels més cars (i bons) per a càmeres reflex Canon.

Si es mira atentament però, es pot comprovar que en realitat és una tassa!

És per tant, és el regal ideal per a totes aquelles persones amants de la fotografia, que volen tenir un bon objectiu, però que el seu elevat preu els tira cap enrere. ¿És un problema que no serveixi per fer fotos? No crec, ja que com a broma és genial i a més a més, beure amb aquesta tassa és una motivació ben gran per seguir fent fotos amb el material disponible...

On comprar-la? Per exemple a eBay la venen a un preu molt interessant... :-)

dimecres, 27 d’octubre del 2010

Taschenwärmer = Escalfa-butxaques

Com ja sabeu, a Alemanya fa fred. I de fet, ja fa uns dies que gaudim de temperatures força baixes, molt properes a les que tindrem durant l'hivern.

Amb aquestes temperatures, encara que em posi guants, les mans se'm queden gelades i semblen més un glaçó de gel que el que s'espera d'unes mans. Sembla ser però, que hi ha més gent amb aquest problema, així que algú va descobrir de forma totalment casual, els escalfa-butxaques!

Què és un escalfa-butxaques? Doncs és una bosseta com la que veieu a la imatge. El contingut de la bossa és un líquid i un tros de metall. Per activar-la, es doblega la placa metàl·lica i el líquid es solidifica alhora que desprèn una agradable calor. És el moment ideal de posar la bosseta entre les mans i escalfar-se.

Dura calent uns 30 minuts!

I el millor de tot, és que es pot tornar a utilitzar! Per fer-ho, cal posar la bosseta al foc en aigua bullent i deixar-ho fins que es torni a quedar líquid. Això acostumen a ser uns 10 minuts. En aquest estat, es retira la bossa del foc i es deixa refredar. Per tornar-la a activar, només cal tornar a doblegar la peça metàl·lica!

Jo trobo que és una solució ideal pels dies freds que cal anar pel carrer o a la muntanya i que se sap que les mans ens quedaran ben glaçades. Em pregunto si deu ser útil per evitar els penellons! Us agrada la idea d'aquestes bossetes d'escalfor? ;-)

dimarts, 26 d’octubre del 2010

La foto de la tardor

Els que seguiu el meu blog sabeu que una de les coses que més m'agrada de la tardor és la gran varietat de colors que hi ha, els quals intento capturar en les meves fotos...

Quines fotos de tardor he seleccionat en els darrers anys?

- Una mostra variada
- La visita al castell de Neuschwanstein
- Arbres multicolors

i alguna coseta més...

A hores d'ara els arbres tenen molt poques fulles. Les que queden són les de color marró, que són les que menys m'atrauen. Ens agradi més o menys, cada vegada l'hivern està més a prop.

Les darreres setmanes però, els arbres estaven espectaculars! Hi havia tota mena de colors: groc, taronja, vermell, violeta, marró, verd clar, verd fosc... Una autèntica meravella de la naturalesa! Digne de contemplar, admirar i fotografiar.

Aquí teniu la fotografia que he seleccionat aquesta tardor. Espero que us agradi tant com a mi! Un preciós paisatge! :-)

Caldrà esperar un any sencer per poder tornar a fotografiar els arbres amb tota aquesta gamma de colors...

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Buscant la parella perfecta

Fa temps us vaig comentar que a principis d'any, tot són anuncis encaminats a trobar parella.

Pel que sembla, amb el ritme de vida actual, cada vegada resulta més complicat trobar una persona amb la que voler compartir la vida. I a més, sembla ser que les dones amb estudis, són les que posen el llistó més alt i busquen una persona perfecta... i això... existeix? Jo diria que trobar la parella perfecta no és una qüestió de sort, sinó d'olfacte. De saber quines són les qualitats que es busquen, reconèixer-les, valorar-les i... ignorar els defectes inclosos en el pack! Que ningú se m'ofengui: no conec cap persona sense defectes! :-P

A més a més, gràcies a Internet, cada vegada tenim més relacions virtuals i menys relacions reals. És per això que m'ha fet gràcia el següent anunci:

En realitat, no és un anunci, sinó un descompte de 100 euros en cas de fer-se soci del portal ElitePartner.

El portal, que diu que compta amb més de 2 milions d'usuaris, està especialitzat en "solters amb estudis i nivell". Entre els exemples que posen a la part superior dreta hi apareix una intèrpret, un advocat, una dissenyadora de moda i un arquitecte.

Em sorprenen aquesta mena de portals. No sé si dir que són "sectaris" o que realment van dirigits a les demandes d'un públic en concret, que no en té prou en trobar una parella, sinó que busca una persona que sigui intel·lectualment estimulant.

Sigui com sigui, cal reconèixer una cosa: Internet és una eina molt potent a l'hora de buscar parella. I la gent d'aquest portal ho han sabut aprofitar.

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Despertant amb la llum

No sé si recordareu que al mes de març vam comprar un despertador que es va il·luminant progressivament, simulant l'efecte que la sortida del sol té en les persones.

Utilitzàvem el despertador a diari i com que als pocs minuts d'estar encès, jo ja em despertava i el so dels ocells i el mar no ens agradava, vam decidir despertar-nos amb la llum, però aixecar-nos del llit amb un despertador convencional.

Cada dia teníem uns minuts per "acabar de despertar-nos" i ens llevàvem frescos i molt bé. Una sensació molt agradable.

El problema va venir el dia que es va fondre la bombeta del nostre despertador. Vam comprar-ne una de recanvi per a canviar-la, però l'electrònica que controla la bombeta es va veure afectada i no es va encendre.

Va ser en aquest moment quan ens vam adonar de la diferència entre llevar-se amb un despertador amb llum o amb un despertador convencional. Mica a mica, vam passar a llevar-nos més cansats i amb una sensació més desagradable.

Així que hem optat per comprar un nou despertador!

El nou despertador és d'una altra marca més coneguda, és un Philips HF3485. Una de les principals avantatges és que no utilitza una bombeta convencional, sinó una halògena que un mateix pot canviar sense problemes.

La gent de Philips han fet una enquesta en 477 voluntaris francesos i holandesos, i el 80% ha confirmat que llevar-se amb aquests despertadors és una manera més agradable de despertar-se.

A veure com ens anirà el nou despertador! :-)

He de dir que l'hem trobat a faltar moltíssim i que recomanem totalment utilitzar un d'aquests despertadors. És la millor manera de començar un bon dia amb el cos descansat i en un estat molt més natural i saludable. És la millor inversió que es pot fer per la vida diària...

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Fingerhakeln

Avui us parlaré d'una tradició bavaresa: El Fingerhakeln.

Es tracta d'una mena de competició similar a un pols, però amb els dits!!!

Com que es tracta d'una tradició bavaresa (i també austríaca), el vestuari ideal per a fer "l'estirada de dit" són els pantalons de cuir amb els típics tirants i el barret amb les flors (o plomes).

Els competidors es treuen els tirants per a poder fer tota la força amb més comoditat.

Ara ja sabeu què fan els homes bavaresos "de debò" per demostrar la seva força... I vosaltres, què? Us animeu o amb un pols ja en teniu prou?

dijous, 21 d’octubre del 2010

A rentar-se les mans! (Prevenint refredats i la grip)

La tardor està donant pas a l'hivern lentament i les temperatures van a la baixa. Així, entrem a l'època ideal per agafar la grip o un refredat.

Evitar els contagis és més fàcil del que sembla! Només cal rentar-se les mans ben netes, cinc o més vegades al dia. De fet, donar la mà és la via de contagi número ú!

Així doncs, què significa rentar-se bé les mans? Doncs utilitzar sabó i fregar-se les mans durant uns 30 segons. D'aquesta manera, eliminem el 99.9% dels virus i bactèries... No fa falta utilitzar productes farmacèutics cars, només cal rentar-se les mans amb un sabó normal i corrent.

Rentar-se les mans amb sabó durant 5 segons o només amb aigua, és igual d'ineficaç i perillós que no rentar-se-les.

Si voleu idees de què fer durant aquests 30 segons per tenir uns resultats més efectius, aquí us deixo un cartell informatiu que vam trobar de viatge per Portugal...

dijous, 14 d’octubre del 2010

Black Puty

Són imaginacions meves o aquesta marca tindria problemes per funcionar a Espanya?

Ho pregunto perquè a mi el nom em recorda a una forma carinyosa de referir-se a les persones que venen el seu cos...

dimecres, 13 d’octubre del 2010

Preparts per rascar gel?

Les temperatures nocturnes cada vegada s'apropen més als 0ºC i les diürnes cada vegada tenen més problemes per aconseguir tenir dues xifres... Es pot dir, per tant, que l'hivern es va acostant. I amb l'hivern, s'acosta l'època de rascar els vidres del cotxe per treure el gel que s'hi pugui formar.

La gent del supermercat Aldi, que pensen en tot, ja han preparat el set complet per a deixar el vidre lliure de neu i de gel...

El set acostuma a ser semblant cada any...

- Un rascador de plàstic per treure el gel
- Un rascador doble: per una banda elimina el gel (i la neu dura) i per l'altra la neu pols, ja sigui de les sabates o del vidre.

Ara bé, aquest any, també han tret al mercat un fabulós rascador amb guant incorporat per tal que no es passi ni gota de fred! Quan he vist aquesta manyopla amb el rascador incorporat, he pensat que us l'havia de posar en el blog, per tal que ho veieu vosaltres mateixos.

Estic convençuda que si us ho hagués explicat de paraula, no m'haguéssiu cregut. Qui haurà tingut la idea d'ajuntar un guant i un estri com aquest? Per descomptat, algú a qui se li congelaven les mans traient el gel...

S'haurà de provar aquest invent a veure què tal! :-)

dimarts, 12 d’octubre del 2010

Eiskalte gazpacho?!?

A la tele, al programa dels famosos que cuinen ("Das Perfekte Promi Dinner"), un dels convidats va fer un gaspatxo gelat, és a dir, amb trossos de glaçons.

Per mi no hagués estat cap problema, si no fos que això no és gaspatxo!!! Això no té tomàquet!!

No sé quin nom deu dur el "gaspatxo sense tomàquet" (que diria que existeix i que la meva mare l'havia fet quan jo era petita), però per favor, que no utilitzin malament el nom del meu estimat gaspatxo... A més, enlloc de ceba, han utilitzat ceba tendra. No sé quina mania tenen a la pobra ceba... I sense aigua afegida. Les verdures a "palo seco"... Tenia una pinta, que jo no sé si m'hagués agradat...

Es tracta, d'una desinformació més que demostra com viuen els Alemanys a les Balears i què entenen sota el concepte d'integració en el país... Que reinventin la cuina si volen, però que no canviïn coses d'aquesta manera! Ains... Que quan veig aquesta mena de coses, sento que m'altero... :-P

dilluns, 11 d’octubre del 2010

El sostre de la Hofbräuhaus

La Hofbräuhaus és una famosa cerveseria muniquesa i un dels llocs més visitats de tot Alemanya. Als meus pares els agrada el lloc, així que quan podem, hi anem tots junts.

Una de les coses que val la pena contemplar és el sostre!

Si pareu atenció trobareu molts detalls:

- La bandera bavaresa
- Porcs, pollastres i galls
- Brezels i tota mena de pans
- Verdures
- Cares de gent
- Alls...

Tot i que la qualitat de la pintura potser no és la de Leonardo Da Vinci, a mi m'agrada molt! Em sembla divertit i a més a més, crea ambient! :-)

diumenge, 10 d’octubre del 2010

La gralla, la tenora i el flaviol

Un dels llocs turístics més importants de Munich és el Deutsches Museum, el qual vaig visitar per primera vegada fa uns quants mesos. Com que el museu és molt gran, no vam tenir temps de veure-ho tot i vam tornar-hi una altra vegada... I aquest cop vam veure instruments típics de Catalunya! A la secció de flautes de tot el món, llegint acuradament les descripcions un troba els instruments típics de la nostra terra! ;-)

Així doncs, vam trobar una gralla, amb la qual es pot recrear gran part de l'ambient casteller.

També hi ha dos dels típics instruments catalans per a les sardanes: la tenora...

i el flaviol!

Si és que en el Deutsches Museum, hi ha de tot!!! ;-)

dimecres, 6 d’octubre del 2010

Donant voltes sense parar!

Dissabte passat, la policia alemanya va ser alertada de que un vehicle donava constantment voltes a una rotonda. Així que van detenir al conductor.

Fins aquí tot relativament normal, oi? Doncs agafeu-vos, que ara ve la part bona! ;-)

El bon home, feia 45 minuts que donava voltes a la rotonda, ja que el seu objectiu era aconseguir un nou rècord mundial (!?!?!?!). Pel que sembla, la policia va impedir-li endur-se el record, però segur que podrà aspirar a algun premi estúpid, ja que voler fer rècord mundial donar voltes en una rotonda, té tela...

Com veieu, gent grillada amb idees esbojarrades n'hi ha per tot arreu! Fins i tot a Alemanya! :-)

dimarts, 5 d’octubre del 2010

La platja pels gossos

Qui té un gos, sap que la platja és un lloc on més bé s'ho passen. Però poden molestar als altres banyistes que puguin haver-hi.

A Alemanya, al llac Tegernsee això ho han solucionat de forma creativa! Han preparat una platja per a gossos i... pels seus amos! Allà amos i gossos gaudeixen de l'aigua sense molestar a ningú. A més a més, és una oportunitat excel·lent per augmentar les relacions socials entre el veïnat...

Per a que no hi hagi problemes de convivència, la platja està perfectament senyalitzada. Qui entra allà, ja saps què és el que espera...

No sé quantes platges per a gossos hi deuen haver a Alemanya, però segur que n'hi ha més d'una i de dues. I a mi em sembla perfecte! Gossos, amos i banyistes poden estar ben contents i gaudir de l'estiu i de la naturalesa! :-)

dilluns, 4 d’octubre del 2010

Els números de l'ska

Cada vegada que no entenc bé l'alemany acostuma a ser perquè m'estan utilitzant paraules que pertanyen al bavarès. De totes formes, mica a mica vaig acostumant-m'hi i aprenent nou vocabulari.

Fa poc, vaig adonar-me que a vegades utilitzen els números de l'ska, i no estic parlant de que ballin música, sinó que el número s'acaba en -ska. És clar que ells ho escriurien diferent, per exemple "-zger"

Aquí van uns quants exemples:

1) Comprant les sabates...

Suposem que anem a comprar unes sabates del 42:

En alemany estàndard seria "zweiundvierzig"
mentre que en bavarès seria "zweiundvierzger" (pronunciat: "tsuaiuntfieska")

2) Velocitat màxima de 80 km/h.

En alemany estàndard seria "achtzig km/h"
i en bavarès dirien "achtzger"

3) La dècada dels noranta

En alemany estàndard seria "neunziger"
i en bavarès seria "neunzger"

4) Un bitllet de 20 Euros

Mostra del bitllet de 20 euros

En alemany estàndard seria "zwanzig",
en bavarès seria "zwanzger"
i en llenguatge col·loquial seria "Zwani"

5) Un bitllet de 50 euros

En alemany estàndard seria "fünfzig",
en bavarès seria "fünfzger"
i en llenguatge col·loqual seria "Fufi"


Per cert, he volgut escanejar un bitllet per posar-lo al blog i m'he trobat que l'escàner no m'ho ha permès (per evitar falseig de diners). Utilitzant altres controladors (drivers) l'he pogut escanejar. Després però, no he pogut reduir la imatge de mida perquè el processador d'imatges m'ha dit que no està permès processar bitllets...

diumenge, 3 d’octubre del 2010

El dia de la reunificació

Avui fa 20 anys que les dues Alemanyes (la de l'Est i la de l'Oest) es van reunificar.

Va ser un moment històric, en el que pretenien acabar amb la gran diferència que hi havia entre els habitants de l'Alemanya "rica" (la de l'Oest) i els de la "pobra" (la de l'Est). Per aconseguir-ho, l'Alemanya "rica" va regalar molts diners als de l'Alemanya "pobra" i van crear un impost anomenat de solidaritat, que cada mes es descompta de la nòmina per reduir les diferències.

Han passat 20 anys i el procés encara no ha arribat al punt ideal. Hi ha veus a favor i veus en contra de la reunificació.

Fets positius:
- La diferència econòmica entre les dues Alemanyes s'ha reduït
- La taxa d'atur general s'ha reduït
- Els joves de les dues alemanyes, se senten completament alemanys

Fets negatius:
- A l'Oest hi ha pobles que no tenen diners per arreglar les carreters, mentre que a l'Est hi ha pobles que s'han arreglat sense problemes, gràcies als diners aportats a través de l'impost de la solidaritat
- La taxa d'atur a l'Est continua sent molt alta
- La gent de l'Est i la de l'Oest tenen molts prejudicis sobre els altres (especialment la gent gran)
- Els alemanys de l'Est poden arribar a ser considerats ciutadans de segona per alguns alemanys de l'Oest
- A l'Alemanya de l'Est reben més ajudes socials i tenen més places de guarderia que a l'Alemanya de l'Oest
- Això implica que la taxa de natalitat a l'Alemanya de l'Est és baixa, però a l'Alemanya de l'Oest és extremadament ridícula! (la més baixa d'Europa).
- Hi ha alemanys a l'Oest que consideren que la reunificació ha fracassat i que està sortint massa cara.
- Mentre que quasi tots els alemanys de l'Est han viatjat a l'Oest, només un terç dels alemanys de l'Oest han anat a l'Est.

Jo escolto tot això i em miro la pel.lícula des de fora. Em costa entendre com un mateix poble té tants prejudicis a l'hora de lluitar junts per viure millor... I és que com diu el refranyer popular: La unió fa la força! :-)

dissabte, 2 d’octubre del 2010

El carter mandrós

La feina d'un carter consisteix en portar cartes i paquets a domicili. En cas de no trobar ningú a casa, ha de deixar una nota indicant on es pot anar a recollir l'enviament (habitualment l'oficina de correus o una PackStation).

Què passa però quan el carter te mandra? Doncs que no vol preparar el paper per anar a recollir el paquet i simplement deixa les coses als jardins de les cases (no entrarem en detalls de com entra alegrement als jardins, o què passa si plou, o si ho roben, etc, etc...).

Ara bé, aquí teniu un cas encara més extrem del que pot passar si el carter és mandrós!

El que passa és que el carter, es va adonar que havia comès un error! I es va veure en la necessitat d'escriure una nota, la qual transcric:

Herr XXX
ich habe 1 Sendung für Sie in Garten gelegt aber 3 Sendungen für YYY auch. ich dachte das wäre auch für Sie

Traducció al català:

Senyor XXX
he deixat un paquet per vostè al jardí però també 3 paquets per YYY. Vaig pensar que també eren per vostè!

Quan veig aquesta mena de coses, no sé si posar-me a riure o pensar: "on anirem a parar!!??"... xD

És clar que potser tot és una estratègia per millorar la convivència entre veïns...