diumenge, 30 de novembre del 2008

Primer dia d'snowboard

La cara que veieu a la foto, és la cara que feia quan he estat conscient que he arribat a baix, i que he superat la meva primera sessió d'snowboard!

Us en faré un resum...

Hem anat a unes pistes del Tirol austríac que tenen molt bona fama entre la gent del sud d'Alemanya. De fet, a l'aparcament tot eren cotxes alemanys. Hem pujat a la pista amb el tele-cabina que es veu a la imatge i allà ha començat l'aventura!

Com que les muntanyes són altes, no hi ha cap pista verda (totalment fàcil) i només tenen pistes blaves, vermelles i negres. Les pistes blaves, m'han recordat a algunes pistes vermelles d'estacions d'esquí andorranes.

Sigui com sigui, m'he llençat literalment a la aventura...

- He necessitat 4 hores per fer el recorregut de dues pistes blaves
- He passat un 75% de temps al terra, dels quals el 20% he estat intentant-me aixecar, el 10% intentant donar la volta amb la taula i la resta del temps "descansant"
- He necessitat 1 minut sencer per posar els peus a la taula i per poder-los treure d'allà
- Del temps que he estat dreta, el 90% de les vegades he anat d'esquena i el temps restant he intentat anar de cara, però no ho he aconseguit.
- He tingut tres intents fallits de pujar un tros de pista amb un tele-arrastre. Les tres vegades he acabat pel terra en els primers metres.

Sincerament, m'he sentit patata patata! La major part del par asseguda en mig de la neu, mentre la gent passava de llarg. Per sort, hi havia poca gent i no he patit per la meva integritat ni per la dels altres.

Això sí, tot i que hi havia poca gent, he vist un helicòpter vermell que ha anat a buscar a algú que es pot haver fet mal.

El que més m'ha sorprès ha estat que només pugui baixar d'esquena i no en posició normal. En fi, suposo que deu ser normal. Ara mateix, em fan mal tots els racons del cos. Suposo que demà tindré problemes per moure'm.

De fet, la principal diferència entre el primer dia d'snowboard i el primer dia d'esquí, és que amb snowboard quan no saps què fer pares al terra i amb l'esquí esperes dret.

En qualsevol cas, em sento bé i espero poder-ho tornar a repetir amb una mica més d'èxit.

Resum definitiu: L'expressió de la meva cara ho diu tot! :-) Estic sencera!! :-)

dissabte, 29 de novembre del 2008

Cada dia al de matí canta el gall kikiriki

Si en alguna cosa es diferencien més els idiomes entre sí, són les onomatopeies! :-)

Avui doncs, em permeto el luxe de fer una recopilació de les onomatopeies més conegudes en tres idiomes: castellà, català i alemany... :-) Encara que tingui errors, serà divertit! ;-)

Comencem! :-)

- Abella:
Castellà: Bzzz Bzzz
Català: Zzzzzz / Zum-Zum
Alemany: Sum Sum

- Ànec:
Castellà: cuac
Català: quac
Alemany: ?

- Cavall:
Castellà: iiii
Català: Hihihi / iiii
Alemany: ?

- Elefant:
Castellà: ?
Català: ?
Alemany: töröö töröö

- Gall:
Castellà: kikiriki
Català: cocorococ / quequerequec / quiquiriquic
Alemany: kikiriki

- Gat:
Castellà: Miau
Català: Marramau, marramau, remeulo / mau / mèu / nyau / nyeu
Alemany: Miau

- Gos:
Castellà: guau
Català: bup-bup
Alemany: wuff-wuff / wau-wau

- Granota:
Castellà: croac
Català: Roc-roc
Alemany: quaak

- Grill:
Castellà: Cri-cri
Català: Cric-cric
Alemany: Zirp

- Lleó:
Castellà: ?
Català: Graaa
Alemany: ?

- Llop:
Castellà: auuu
Català: auuu
Alemany: auuu

- Ocell:
Castellà: pío pío
Català: piu-piu / xeu-xeu / xiu-xiu
Alemany: zwitscher zwitscher / tschiep tschiep

- Ovella:
Castellà: Beee
Català: Beeee
Alemany:

- Peix:
Castellà: glup glup
Català: glu-glu
Alemany: ?

- Porc:
Castellà: huik-huik
Català: nyi-nyi, nyic-nyic
Alemany: oink-oink

- Ratolí:
Castellà: ii
Català: rac-rac / rec-rec
Alemany: ?

- Serp:
Castellà: sssss
Català: sssss
Alemany: tzzzz

- Vaca:
Castellà: muu
Català: buuuu
Alemany: muuh

Curiós, eh! Cada llengua té les seves onomatopeies... :-)

Espero que us hagi agradat el meu estudi d'investigació en les onomatopeies alemanyes... jejejeje... ;-)

divendres, 28 de novembre del 2008

Estira de la cadena!


I què passa quan les expressions es queden antiquades?

A Catalunya, tota la vida s'ha dit "Estirar de la cadena", quan s'ha de fer córrer aigua per netejar el vàter. Però la veritat és que fa anys que els vàters no tenen la famosa cadena.

A la foto, es veu un vàter d'una autopista alemanya. Després de pagar 50 cèntims i utilitzar-lo, es premia un botó i el vàter es netejava tot solet, tal i com es veu a la foto. La platina en la que es pot seure, girava mentre l'altre peça tirava aigua i sabó i ho assecava. Quan estava net, la peça blava tornava cap enrere i el vàter semblava normal i corrent.

S'ha acabat això d'estirar de la cadena! Igualment, crec que es continua utilitzant. Crec que és una d'aquelles expressions que es mantenen amb el pas dels anys, tot i que el significat original ja no sigui completament funcional.

Una altra expressió que cada dia té menys sentit és "Penjar el telèfon". De totes formes, encara hi ha telèfons que cal posar-los al seu lloc per a acabar la connexió. Ara però, la majoria de telèfons tenen un botó per acabar la connexió. En el cas dels mòbils això és evident: tots tenen botó!

Pels catalans, això no és cap problema i parlem de "penjar el telèfon" en qualsevol cas: sigui telèfon convencional o sigui un mòbil. Els anglesos tampoc tenen problemes per penjar el telèfon (li diuen "hang up"). En canvi els alemanys, que també utilitzen el mateix verb ("auflegen"), sí que tenen problemes! Diuen que sí que poden penjar un telèfon clàssic, però no un telèfon mòbil!

Ai aquests alemanys! Sempre tant rigorosos, fins i tot amb l'ús de les paraules!

dijous, 27 de novembre del 2008

Advent

Ha aparegut penjat del sostre de l'oficina, una cosa d'aquestes de la imatge; és gran, molt gran. El de l'oficina, però, té unes espelmes vermelles que també són molt, molt grans, proporcionals a les fulles.

Després de preguntar, m'han dit que es tracta d'un advent perquè falten 4 setmanes pel Nadal. Cada setmana, es cremarà una espelma. La primera s'encén aquest diumenge, això em van dir... És clar que justament avui falten 4 setmanes per Nadal. Encendran doncs una espelma avui?

He quedat sorpresa per les diferents tradicions nadalenques, que bé podrien ser també conegudes a Catalunya. (i si ho són, disculpeu-me; jo no les conec!)

Per què serveix? Doncs és un calendari per saber quan és Nadal. Pel que sembla, el seu inventor treballava amb nens i li preguntaven tot sovint quan era Nadal. Així que va inventar aquest sistema per tal que els nens ho sabessin i no preguntessin... Devia estar ben cansat de tanta pregunta! ;-)

I jo que em pensava que l'únic calendari d'advent era el d'obrir caselles per arribar a la xocolatina!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Quan és Nadal?

Pels alemanys... el 24 de desembre!!!

Mica a mica, l'ambient nadalenc va arribant a tot arreu. Si algunes cases ja tenen llums de nadal, i algunes botigues també, en general, a tot arreu estan preparats per la gran inauguració del mercat de Nadal que es farà demà dijous 27 de novembre.

Quan vaig passar per la plaça de l'ajuntament, vaig veure un munt de gent preparant-se, anuncis de paradetes de "Glühwein" (vi calent). La gent treballava en la preparació de les paradetes, però totes estaven tancades.

Davant de l'ajuntament, un gran arbre d'uns 15 metres d'alçada (estimació meva) estava allà. Suposo que també espera a que li encenguin les llums...

Però tot això serà demà! Amb una gran festa per a tots els públics.

També posen en marxa un tren per a nens, paradetes en altres places de la ciutat, pistes de patinatge sobre gel, etc.

El Nadal ja arriba!

Per què tots els alemanys diuen que Nadal és el 24 de desembre? No ho sé, però em resulta realment curiós... Ho diuen amb total seguretat. Per mi, Nadal és el 25. Per tant, algú ha fet una interpretació diferent de la història.

Bé, els catalans tenim el "caga-tió", que tota la vida s'ha fet la tarda del 24 de desembre...


I també és típic fer un sopar especial la nit del 24 de desembre, anomenada pels catalans simplement com a "Vigília de Nadal" i pels espanyols quelcom més especial "Nochebuena".

Clar que durant la "Nochebuena", els espanyols canten: "Hoy es nochebuena y mañana Navidad"

Amb tot això, m'ha quedat un gran dubte. Per què el 24? Per què el 25? Quan és Nadal realment: el 24 o el 25? I... ¿Per què els alemanys contesten segurs el 24 i els espanyols segurs el 25?

En fi, tinc quasi un mes per trobar la resposta... ;-)

dimarts, 25 de novembre del 2008

La violinista

Ahir, a la classe d'alemany, una de les companyes va dir que volia tocar el violí i es va a posar a tocar-nos dues peces.

(A la foto: Vanessa Mae)

Ens va preguntar quin tipus de cançons volíem sentir i vam escollir "cançons conegudes". Lamentablement, aquest tipus de cançons només serveixen per confirmar el que ja fa temps que temíem: la nostra cultura musical és reduïda.

Al confirmar que no coneixíem la peça pel nom, ella va dir: "Millor! Així no notareu tant els errors".

Va agafar el violí, se li va transformar la cara i es va posar a tocar com si fos una altra persona. Diria que tocava amb els ulls tancats. Tocava amb passió, transmetia sentiments. Era un espectacle maco de veure.

He de dir que vaig confirmar que el violí és un instrument que no m'agrada gaire. Ja fa anys que penso el mateix. I crec que és degut a que de cop i volta és capaç de fer notes molt agudes que semblen sortir d'un altre lloc i que sonen diferent al violí en octaves més baixes.

Al final dels temes, tots vam aplaudir. Quina passió! Quina entrega!

Va ser aleshores quan van venir les preguntes:

Classe: - Des de quan toques?
Violinista: - Des dels 8 anys
Classe: - I quants anys tens ara?
Violinista, que es va posar vermella: - 22
Professora: - 22 anys! Qui els tingués!
Classe: - Quin és el teu somni?
Violinista, després de posar-se vermella una vegada més: - Jo vull tocar en una orquestra. En realitat, el somni de qualsevol violinista és ser solista, però com que són molts pocs els que ho aconsegueixen, em conformo en tocar en una orquestra.
Classe: - I quantes hores al dia practiques?
Violinista: - 6 hores cada dia. De dilluns a diumenge, perquè si un dia no toco, les mans deixen de funcionar.

Crec que va ser en aquest moment, quan una ovació silenciosa va notar-se per tota la classe.

Ella és una persona jove que està vivint per dur a terme un somni. Va emigrar de Taiwan a Alemanya buscant un bon professor de música. I pel que sembla, viu per la música! En dies anteriors, havia dit que necessitava dormir 10 hores cada dia per tal que les mans li funcionessin.

Crec que va despertar l'admiració de molta de la gent que hi havia a classe. Ella és doncs, una persona lluitadora, que fa el que faci falta, per poder viure del seu somni: tocar el violí.

Quan la gent de la classe va parlar d'altres músics famosos, com Vanessa Mae (a la foto), ella va mostrar una mescla d'enveja i admiració.

Què vaig aprendre ahir? Tothom té un somni diferent. I tota aquella persona que vol tenir alguna oportunitat de fer realitat el seu somni, li ha de dedicar l'atenció necessària i confiar en que tard o d'hora, el somni es farà realitat.

Ella té un somni. Jo en tinc un altre. Però les dues tenim coses en comú: Treballem per aconseguir-l'ho! Suposo que no és cap sorpresa, si us dic que no hi ha res que caigui del cel sense esforçar-se una mica!. I també suposo, que degut a això, admirem a altres persones lluitadores perquè veiem reflexada aquesta actitud de treball constant, que sabem que és la única manera d'assolir una meta (i poder anar cap a una altra).

Una classe molt interessant! :-)

En resum: Ho aconseguiré! ;-)

diumenge, 23 de novembre del 2008

Practicant per fer Snowboard

Avui fa sol i la neu que va caure en dies anteriors s'està desfent. Suposo que tornarà a nevar i que podré gaudir d'activitats totalment hivernals.

Com us vaig comentar ahir, he optat per l'snowboard. Lamentablement, no hi podré anar fins que no hi hagi més neu.


Per si les mosques, ahir vaig fer les meves primeres proves amb tot l'equipament! Bé, tot no, ja que em vaig oblidar les ulleres... L'equipament consta de:

- Taula d'snowboard
- Botes per a la taula
- Protector per a l'esquena
- Anorac amb possibilitat d'utilitzar caputxa
- Pantalons amb proteccions per a les caigudes
- Pantalons per anar per sobre les botes
- Guants
- Ulleres

Encara que no es vegi, a la foto ho porto tot!!! I he fet les meves primeres "piruetes". A més, com que no hi havia neu, el perill de caure a terra va quedar notablement reduït! ;-) Com que amb tot l'equip feia calor, vaig obrir la porta i vaig notar com l'aire fresc s'agraïa. Crec que estic preparada per començar!

De moment i a falta de la neu de debò, ja he provat què tal em sento al damunt de la taula... I m'ha agradat! Jejeje... :-)

De fotes formes, com que cal fer esport sense jugar-se la salut, totes les proteccions són necessàries i potser insuficients! He fet doncs, una foto del protector d'esquena, que està una mica moguda però... així us en feu a la idea! :-)

Amb aquest protector, tant l'esquena com les abdominals com el coxis queden protegits.

El meu pare es va quedar tranquil quan va veure el protector. Va dir: "Oh! Amb això esquiaràs més amb l'esquena que amb la taula d'snowboard!"... mmm... Esperem que s'equivoqui, que amb l'esquena deu ser difícil tenir control de la situació!! :-P

En qualsevol cas, ja estic preparada per començar una nova aventura!! :-)

dissabte, 22 de novembre del 2008

La primera nevada

... i la neu ha arribat!

Ahir a la tarda, va començar a nevar. Al vespre, ja estava tot blanquet, però em preguntava com serien les coses pel matí.

Cal recordar que sempre he viscut a tocar de mar i que allà neva poc i qualla menys. Només tinc una foto de quan no m'aixecava més de 4 o 5 pams del terra, que em va fer la meva mare mig adormida. Aquella foto és un dels pocs records fotogràfics que tinc de neu al poble mariner en el que vaig néixer i viure quasi tota la meva vida.

Aquesta nit he dormit bé, però he sentit un camió molt sorollós. Ha passat dues vegades i m'he preguntat: "Serà un d'aquells camions que tiren sal i retiren la neu? Estarà tot nevadet?"

M'he llevat intrigada. El primer que he fet ha estat mirar la temperatura exterior... -0.3º! Uix! Quin fred!


Després he obert la persiana i he mirat a fora. Realment tot estava nevat!! M'ha fet molta il·lusió. He obert la finestra i he comprovat que les mans se'm gelaven ràpidament. Així que m'he vestit amb roba d'abric i he sortit a fer fotos! :-)

Aquesta és la foto d'un típic bloc de pisos alemany... La seva estètica m'agrada molt!


Vist des de fora i amb aquest paisatge blanquet, jo ho trobo un edifici preciós. Fixeu-vos que hi ha neu per tot arreu excepte al camí, ja que el camió ha tirat la sal que evita que estigui glaçat.

L'emoció que sentia al veure la neu, era tal que no he pogut evitar fer-me una foto dels meus peus caminant-hi pel damunt. He de dir que m'he posat botes, ja que no he confiat en el calçat normal. M'he fixat que la majoria de gent porta botes de muntanya o botes com les meves, però en format maco, que jo les tinc en format "cutre"... Però, ben còmodes i pràctiques que són! :-)


He decidit anar a fer més fotos, així que he anat a buscar-les... I he trobat paisatges que semblen postals nadalenques...


Fixeu-vos en aquesta altra foto! Són les casetes que sempre heu vist a les postals i que us preguntàveu a on estarien inspirades... Doncs aquí teniu una possible resposta: Alemanya... M'encanta aquest paisatge! :-)


Mentre feia les fotos, les mans m'han quedat completament congelades. He deixat de sentir-les! De totes formes, no podia parar de fer fotos i més fotos! La resta del cos estava abrigada i es podia passejar tranquil·lament. Les mans han tornat a la vida una estona més tard, però crec que ha valgut la pena...

Em descuido alguna cosa... Ah si! Els arbres! :-) Ja sabeu que tinc certa predilecció pels arbres. Doncs també he fet fotos als arbres nevadets!


Si alguns arbres fan goig, són els que estan a prop de rierols, on tot està més acolorit i sembla que tingui més vida...


I també he vist un arbre (o arbust), la classe del qual desconec, que tenia unes flors peludes plenes de neu. M'ha impressionat la combinació, així que he agafat una vegada més la càmera, amb la poca sensibilitat que les meves mans tenien, i he disparat una altra foto.


He de dir que trobo el paisatge meravellós... Des que estic aquí, noto les estacions de l'any tal i com estan explicades en els llibres. Això és fantàstic! :-)

Ja que tothom m'ha advertit que aquí els hiverns són llargs i es fan pesats, he pensat que necessitava quelcom que em permetés gaudir de la naturalesa. Si a l'estiu i a la tardor m'ho vaig passar pipa amb la meva bicicleta, ara no em veig passejant amb la bici, que segur que patina molt i pot ser fins i tot perillosa!

Així que m'ho he estat rumiant força i he avaluat l'actual situació econòmica. S'ha de reconèixer que la situació està difícil i els diaris diuen que és la pitjor recessió econòmica des del 1945! O sigui que paciència!

Jo vull seguir gaudint de la naturalesa i de la meteorologia... Així que m'he comprat...


Sí senyor! M'he comprat una taula d'snowboard! No he practicat mai aquest esport, però estic segura que m'ho passaré bé. No sé fins a quin punt és car o no, però confio en que tingui un cost assumible, fins i tot en temps de crisis... De fet, m'he comprat el model més econòmic que he trobat, que estava d'oferta perquè era de la temporada passada i tenia un tros del precinte trencat. El de la botiga m'he l'ha recomanat, donada la meva inexperiència. M'ha costat l'equivalent a un dipòsit i mig de benzina... ;-) Ara només falta muntar-lo per poder-hi posar les botes i aprendre a dominar la taula!

I és que crec, que el més important és gaudir dels moments de lleure! I si a l'hivern poques coses es poden fer, cal buscar activitats socials que permetin veure la duresa d'un llarg hivern amb uns altres ulls, amb uns ulls de: "Yuhu! És hivern!" Confio en que l'snowboard oferirà emoció a la meva vida.. :-P Amb lo patata que jo sóc, ara tinc moltes coses per aprendre! Jejeje!! :-)

Que si fa fresca? Sí que en fa, sí! Aquí teniu una foto d'una canonada... L'aigua no ha pogut arribar a terra... S'ha congelat a mig camí!


Si us agraden els paisatges nevats, espero que us hagin agradat les meves fotos... I lamento que no ho hàgiu pogut veure en directe, que és molt millor! ;-)

divendres, 21 de novembre del 2008

Arriba la neu!

Ja fa dies que als mitjans de comunicació van dient que nevarà. Però jo encara no m'ho acabo de creure...

Les temperatures han estat variables durant aquesta setmana. Si a principi de setmana la mínima va caure sota zero, la màxima diürna era d'uns 5º i els cotxes tenien al vespre una capa de gebra al damunt, la temperatura va anar pujant progressivament passat aquell dia... Ara mateix, estem a 7º...

Això sí, fa vent i és realment molest!

Ja feia dies que veia a molta gent amb uns tapa-orelles com el d'aquesta imatge:
Jo no ho trobava especialment interessant, però ara que fa fred i vent, crec que és pràctic perquè no cau del cap... Cosa que altres tipus de barrets si que volen o cauen amb el vent!

Les previsions meteorològiques destaquen que avui caurà aigua-neu. A més, una massa de vent de no sé on, farà baixar dramàticament les temperatures fins als 0º, durant el dia d'avui, i que aleshores sí que nevarà de debò i quallarà. Lamentablement, el vent seguirà bufant amb força. Sembla que la gent ho espera per poder anar a esquiar i fer batalles de neu. Diuen que a la ciutat s'acumularan fins a 15 cm de neu...

Aquí teniu les previsions de forma gràfica:


(Nota: Les previsions a Alemanya varien molt segons la font. La gent no es posa d'acord en quines seran les mínimes i les màximes, però tothom està d'acord en que ara sí que ja nevarà.)

Tot i això, hi ha gent que no li agrada gens la idea de que nevi i que ja està desitjant que deixi de nevar (si encara no ha començat!?)

Jo no he vist gaire neu durant la meva vida, i menys al terra. Així que no tinc ben clar amb quin panorama em trobaré... En qualsevol cas, a la que nevi, aprofitaré per fer-ne fotos! :-)

dimecres, 19 de novembre del 2008

¿Le gustaría saber la verdad?

Si una cosa sorprèn més en aquest món cada vegada més globalitzat, és la multiculturalitat...

Fa un parell de setmanes, van trucar a la porta una parella d'italians que buscaven a gent italiana i al veure el meu cognom a la porta, van preguntar si jo era italiana. Al dir que no, van marxar.

Doncs bé, avui ha aparegut a la bústia un paper que posa "¿Le gustaría saber la verdad?" Sí, sí... com ho llegiu, sense traducció! Un paper 100% en castellà, de part dels Testimonis de Jehovà.

He quedat, una vegada més impressionada. Vol dir que tenen testimonis que saben tots els idiomes i que van llegint els cognoms de les portes per posar el paper de propaganda en l'idioma corresponent... El paper posa "Printed in Germany", però us asseguro que és el mateix format que el que reparteixen a Espanya...

Tinc la impressió que aquesta zona d'Alemanya és més religiosa que Catalunya. A les portes de moltes cases, hi ha uns números raros escrits en guix. Jo no sé què signifiquen, però m'han dit que estan relacionats amb la religió...

Com sempre, cada dia em sorprenen noves coses... :-)

dilluns, 17 de novembre del 2008

Les diferències culturals

I avui parlaré de les diferències culturals entre Alemanya i Espanya...

1.- A Espanya hi ha una expressió que es coneix com a "gratar-se la panxa", i que segur que tots sabeu què vol dir... Doncs bé, si voleu traduir aquesta expressió a l'alemany, heu de dir "rotar els dits polzes"! (Daumen drehen).

A mi m'ha sorprès que una expressió tan senzilla com "perdre el temps", es faci de forma diferent a un país o a l'altre!

Suposo que és degut a que amb el fred que fot a Alemanya, han de fer exercicis per escalfar-se les mans, mentre que a Espanya, on les temperatures són més agradables, ens podem estirar a la platja i gratar la panxolina al sol... És clar que potser lo de la panxolina era una expressió que va sorgir més tard per maquillar la veritable expressió: "Tocar-se els ous".


2.- Els accidents de circulació també es tracten de forma diferent a un país i a l'altre... A Espanya, l'objectiu és que els altres vehicles circulin. Així que a Espanya cal treure el més ràpidament possible el cotxe de la carretera i després fer un croquis que expliqui què ha passat.


A Alemanya, està prohibit moure els cotxes accidentats fins que no arriba la Policia i en fa fotos. Fa uns dies, vaig veure una policia fent fotografies a una bicicleta que tenia la roda del davant torçada.

Avui he vist dos cotxes al ben mig d'un carrer. Una de les persones trucava pel mòbil. Els cotxes tenien una petita rascada al morro. Però estaven allà al bell mig del carrer, esperant que la Policia arribés per fer les fotos que després permeten saber què ha passat. Mentrestant, els altres cotxes passaven com bonament podien.

Sincerament, ho trobo una mesura encertada per tal que qui pagui la reparació del cotxe sigui realment la persona culpable i no pas que algun "llest" faci un croquis que no toqui per carregar-li el mort a l'altra persona.


Més curiositats? L'altre dia vaig anar al super i vaig veure un pack amb dues fabuloses tasses tèrmiques...



No vaig poder-me resistir a la temptació i vaig comprar el pack! I l'he provat!! Estic contenta amb el resultat: Les begudes aguanten calentes més de dues hores en comptes de la mitja horeta que aguanten amb la tassa de ceràmica. Problema? No sé beure amb aquesta tassa!!! I m'he escaldufat la llengua... Auuu... fa maaaaal!!!

En fi... Per avui crec que ja n'hi ha prou!! :-)

diumenge, 16 de novembre del 2008

Sprechen Sie bitte Deutsch!

Fa dies que no us explico com porto les millores en l'aprenentatge de l'alemany... Així doncs, avui us explicaré quina és la situació actual... :-)

A l'oficina, constantment la gent es canvia de taula i de sala. Així que ara tinc un nou company al meu costat. Sé que parla anglès, perquè diria que vaig parlar amb ell farà un mes o així, quan encara estava a l'antiga sala. Però ara que seu al meu costat, em parla exclusivament en alemany! Si jo li dic quelcom en anglès, ell contesta en alemany. Per mi és un problema entendre'l perquè parla baix i de pressa. Però faig esforços i considero que es positiu.

El meu jefe directe aquí a Munich, em va dir l'altre dia: "Corren rumors per l'oficina de que pots parlar alemany força bé. Jo no ho sé perquè només parlo amb tu anglès..."...

Sigui com sigui... corren rumors que puc parlar alemany!!

El més interessant i curiós és que l'extensió d'aquests rumors ha fet que la gent es vagi animant a parlar-me en alemany. El principal problema és que no cuiden gaire ni la velocitat a la que parlen, ni el vocabulari que empren. Així que quan poso una cara rara, des seguida es posen a parlar en anglès. Si vull que m'aclareixin les coses en alemany, els he de dir que vull aprendre alemany. I aleshores els puc entendre.

Per mi és una situació molt interessant, perquè noto que realment els puc entendre i que amb paciència, em poden explicar quasi qualsevol concepte sense necessitat de recórrer a l'anglès!

Continuo contenta amb les classes d'alemany. El nivell dels companys és alt i la professora explica moltes coses en poc temps. Jo tinc la impressió que és realment positiu que els companys tinguin un nivell tan bo... Així, millorem tots col·lectivament.

De fet, si em concentro:

- Puc entendre alguns programes de la tele que utilitzin llenguatge senzill
- Puc entendre expressions de les que he après en les darreres dues setmanes, i que trobo realment útils
- Puc parlar de moltes coses
- En 10 segons, sé quines "peces" necessito per poder dir una frase... (mmmm... Sí, sí.. no és que sigui ràpid, però... puc dir la frase, que és el que ara importa!)
- Em permeto el luxe de cometre molts errors, però m'esforço a practicar el que aprenc cada dia

Per seguir una conversa, necessito estar concentrada i atenta. He de dir però, que sense prestar atenció, també capto expressions, més que abans. Però per seguir una conversa m'he de concentrar molt i em cansa. De fet, vaig llegir que això és normal i que "desapareixerà" quan assoleixi el nivell B2... Per això però, encara falta una mica...

De totes formes, els meus progressos són constants... A poc a poc i bona lletra! Jo estic contenta i orgullosa de mi mateixa.

M'encanta que a l'oficina corrin rumors de que puc parlar alemany! M'encanta que els companys em parlin en alemany! I m'encanta veure com els alemanys s'esperen a que pugui formular les frases... Els alemays són gent amb paciència.

El més positiu és que continuo millorant.
El més negatiu és que encara no és suficient per parlar amb normalitat.

Paciència! Sé que ho aconseguiré! :-)

dissabte, 15 de novembre del 2008

Olympiapark


Avui he anat a fer fotos a l'Olympiapark de Munich, que va ser construït el 1972 en motiu dels Jocs Olímpics de la ciutat.

Les prediccions meteorològiques deien que calia aprofitar el dia d'avui perquè seria l'únic dia de la setmana amb Sol. Així que he sortit amb la càmera a la mà, disposada a retratar tot allò que es posés al meu davant. Tot i que el sol brillava, no ho feia amb gaire entusiasme. La temperatura era de 6º, tot i que he tingut la impressió que n'eren molts menys! Les mans m'han quedat glaçades perquè per fer fotos, he optat per no portar guants... Ai! He deixat de sentir les mans!!



He fet fotos del llac, des del que es veia una torre alta, que segur que té unes vistes meravelloses... Suposo que no és un llac natural, però està molt ben dissenyat. M'agrada com es veu la gespa baixant en esglaons cap al llag.


El parc té un mirador. Com que habitualment aquests llocs tenen bones vistes, he pujat a dalt i m'he fet una foto allà dalt! La foto potser no és la millor, ja que està una mica cremada, però té el seu encant: És l'Olympiapark!


Des d'allà dalt, es veia perfectament el famós "museu" de BMW, que molta gent m'ha recomanat visitar i que espero fer-ho aviat... :-) Allà està la seu central de la companyia i s'ha convertit en un edifici representatiu de l'Skyline de la ciutat.


L'Olympiapark té molts animals i no m'he pogut resistir a fer algunes fotos!! :-)

Fixeu-vos en les ones circulars que crea l'ànec al nedar pel llac!


O fixeu-vos en la tranquil·litat d'aquesta oca, totalment avesada a les visites dels turistes.


És clar que com tota aquesta mena de llacs, sempre ofereixen la possibilitat de que els visitants puguin navegar-hi amb barquetes. Jo no m'he pogut resistir a la temptació de fer-me una foto en una d'aquestes barquetes... Mmm... Em recorda a una oca amb ulleres de sol! Divertit, eh? ;-)


Tot i que encara és tardor, l'hivern està molt a prop. Jo continuo buscant arbres macos als que fer-los fotos. I n'he trobat! Tenen molt poques fulles, però els trobo realment macos! :-) I vosaltres?


Lamentablement, des seguida s'ha fet fosc! Però tot i així, he trobat més arbres que m'han fet sentir la necessitat de fotografiar-los! Aquí en teniu una de les mostres... Amb el cel vermellós, estan maquíssims, eh?


He de dir que també he trobat detalls curiosos, com aquest cartell que indica que no es baixi esquiant... mmm... Si l'han posat, deu ser que a la que hi ha una mica de neu, la gent s'hi tira de cap! Ho he trobat realment simpàtic! Jejejeje... :-)


De fet, em continuo preguntant... A qui se li acut posar-se a esquiar al mig de l'Olympiapark? O potser es posen a esquiar per arribar al pàrquing? Són coses que no puc entendre...

Una visita d'un altre d'aquells llocs que els turistes no es poden perdre... ;-)

(Actualització: La foto panoràmica de "portada" no és meva... És de la wikipedia!)

dijous, 13 de novembre del 2008

Carta oberta al meu enemic invisible 2008...

Avui he rebut una visita inesperada al blog... del meu enemic invisible 2008!!!

Quin detall més maco!! :-)

Com que confio en que el meu enemic invisible sigui més amic que enemic, m'agradaria donar-li idees de coses que m'agradarien... Per si sona la flauta... ;-)

Com el meu enemic invisible deu saber, sóc una autèntica fanàtica de les infusions. A Alemanya, he vist que molts dels companys tenen tasses tèrmiques, que mantenen durant més estona la temperatura de les begudes... I m'encanta la idea de tenir la infusió calenta més estona...

Així doncs:

"Estimat enemic invisible,

si no tens idees sobre què regalar-me, et proposo una fabulosa tassa tèrmica... :-) Et poso una foto per tal que sàpigues a què em refereixo... ;-)

La tassa tèrmica té l'avantatge que es pot personalitzar amb fotografies fàcilment... Indico aquest detall, ja que sembla ser que la personalització dels regals és el que més ens agrada a tos plegats!

Si no et convenç la idea de la tassa, també hi ha la possibilitat d'aconseguir unes delicioses infusions... M'agraden especialment les que són afruitades i de naturalesa dolça. Però en temes d'infusions, al departament hi ha expertes i experts als que es pot demanar opinió...

I seguint en la línea de les infusions, proposo un joc de posa-vasos per deixar la tassa a la taula. Els posa-vasos també es poden personalitzar fàcilment, proporcionant un magnífic disseny!

Espero que t'agradin les meves idees i que les aprofitis!! :-P

T'he de donar novament les gràcies per la visita que has realitzat al meu blog.


Salutacions de la teva amiga visible,
Natàlia"

dimecres, 12 de novembre del 2008

Remeis casolans i salut


Avui parlaré de remeis casolans i faré una mica de Txumari Alfaro (a la foto). I és que a la classe d'alemany, estem parlant de salut i han aparegut temes curiosos...

Si a mig món, quan la gent està refredada, es recomana respirar els vapors d'una infusió d'eucaliptus o menta, a Rússia posen a bullir patates en una olla ben gran i després, la persona refredada posa el cap dins de l'olla per respirar-ne els vapors!!

A Alemanya, quan un nen petit té febre, recomanen posar-li al turmell una tovallola plena de patates crues pelades i tallades... Sincerament, no sé pas si les patates són tan saludables i curatives!

A Canadà, quan els nens petits tenen problemes amb les orelles, majoritàriament d'otitis o cera, ho tracten amb suc de ceba... He de dir, que no a tot Canadà, ja que una de les persones de Canadà feia cara de: "Què dius ara!? Jo no he sentit això en ma vida!"

Jo, també he fet la meva aportació! He sentit que per deixar de roncar, es recomana posar mitja ceba a la tauleta de nit! Algú ho ha provat? Funciona?

Altres curiositats? Doncs l'aigua de Munich! Resulta que és una aigua molt, molt dura, que té moltíssima calç, perquè l'aigua ve dels Alps. Doncs bé, aquesta aigua és més saludable que moltes de les aigües que venen embotellades. Està especialment recomanada pels nens petis. Però a més a més, recentment he llegit que les aigües riques en calç prevenen l'osteoporosi! O sigui que aquesta aigua és molt saludable...


Ara que s'acosta l'època dels refredats, seguireu algun remei casolà? ;-)

dimarts, 11 de novembre del 2008

St. Martins Umzug = Sant Martí

Si a Catalunya tenim l'estiuet de Sant Martí, a Alemanya celebren Sant Martí!!

Tradicionalment, per Sant Martí es feia fosc ben d'hora i feia fred, així que els nens de les guarderies sortien al carrer amb un fanalet creat per ells i cantaven a Sant Martí.

La història no la conec, però Sant Martí anava amb un cavall i una capa vermella, com a la foto...


Després, els nens li cantaven de nit...

He vist els nens passejant de nit amb els fanalets, que ells mateixos s'han fet, mentre cantaven. Ho he trobat quelcom especial... Tots juntets, amb el seu fanalet, cantant... :-)

Això és semblant al que jo he vist!!


També he trobat a la wikipedia la història en alemany, però no l'he entesa! :-P

Us poso, però, la foto que tenen a la wikipedia... Em sorprèn que sigui de dia, ja que tothom m'ha dit que els nens van amb el fanalet encès... i si és de dia, hi ha llum i no fa falta encendre cap fanalet, amb la qual cosa, es perd la gràcia!!

M'agraden aquesta mena de tradicions!! :-)

dilluns, 10 de novembre del 2008

De copy & paste

Avui m'han passat l'adreça del blog d'un amic meu i m'he fet un tip de riure...

Feia temps que no veia res tan graciós... Sé que és un bon fotògraf, així que espero que no li importi que faci propaganda de la seva obra... ;-)

Aquí va la foto que m'ha fet riure... La trobo boníssima!


Feia temps que no reia tant... Però... No només he rigut amb les imatges!!!

He rigut moltíssim amb el següent text, sobre com aconseguir 8 Kg de pipes! Com he rigut!!!! Quina inspiració per escriure tot això!!! Si voleu riure una estona, només heu de llegir aquest text!! :-)

Sí, ho sé... Estic de copy&paste... o potser s'anomena homenatge?

En qualsevol cas: "Gràcies Manolín, per fer-me passar una estona tan divertida"! :-)

dissabte, 8 de novembre del 2008

Jugant amb la càmera de fotos (II)

Avui he anat a Munich a comprar-me una funda per la càmera de fer fotos... I m'he dedicat a fer proves... Us en poso una mostra... :-)

He arribat a Munich, que era de dia... I he fet una fotografia a un concessionari de cotxes de Mercedes-Benz...


I he marxat a casa quan ja era de nit!
He aprofitat per fer una foto del mateix concessionari, però amb les condicions de llum totalment diferents!


Com a mínim, he quedat contenta al veure la foto nocturna! Crec que estic millorant!! :-)

He comprat la funda per la càmera de fotos a una botiga que hi ha davant de l'escola d'idiomes, situada a prop de Sendlinger Tor. Així que he fet una foto a la porta... M'agrada perquè hi ha contrast entre l'arbre sense fulles, les fulles grogues del fons i les fulles vermelles enganxades al mur. Evidentment, les vermelles cauran aviat, però jo ho trobo realment preciós.


També he jugat amb el zoom... Fixeu-vos en els detalls d'aquesta façana!


O els detalls dels ninots de la plaça de l'ajuntament de Munich, anomenada Marienplatz. Sincerament, crec que haurien de fer una mica de manteniment a l'edifici i netejar-lo, que està una mica verdós...


I també he provat el zoom de la càmera amb els ninots que hi ha a una d'aquelles botigues que sembla ser que venen tot l'any Dirnl, el vestit típic de la zona...


Aquest altra foto m'agrada perquè mostra varis edificis en un mateix pla... Uns al davant i uns altres al darrera...


Finalment, he fet més proves amb la foscor, per aprendre com va la meva càmera de fotos... Aquesta és interessant. Com que està fet amb un temps d'exposició llarg, enlloc de veure's els cotxes que circulaven, es veuen les seves llums! I han deixat aquesta estela tan maca... A mi m'agraden els contrastos de color de la foto... :-)


En fi, que m'agrada fer fotos amb la càmera nova!

Caldrà seguir fent pràctiques!! :-)

divendres, 7 de novembre del 2008

Nens i Brezen

Ahir, quan anava en el metro, vaig veure un nen amb un Breze a la mà. Què és un Breze? Fixeu-vos en la imatge:


En la meva opinió, un Breze és un tros de pa dissenyat per ser agafat pels nens!!!

Quines avantatges aporta?


1.- Té una mida relativament petita, que fa que sigui fàcil de transportar.

2.- El diàmetre és també relativament petit, ideal per a les criatures.

3.- Es pot trencar en trossos de forma que es pot repartir entre germans o entre amics sense problemes.

4.- Un avantatge derivat del punt anterior, és que es pot trencar per adaptar-lo a les necessitats del nen. Per tant, si el nen és petit només en necessita un trosset. I si és gran, un tros més gran...

5.-Fa de bon agafar, ja que té forma de sonall!!!

Compareu, compareu!!
6.- Degut al seu disseny amb forats, és fàcil poder-lo penjar a qualsevol lloc! ;-)


7.- I té una forma que sembla una cara somrient! Ideal per a nens!! :-)


Ho vaig veure claríssim en el moment en que vaig veure a la mare amb un tros de Breze, i el nen completament distret, agafant l'altre tros com si fos un sonall... De tant en tant, se'l posava a la boca i en menjava una mica...

Hum... M'agrada especular amb l'origen d'una forma tan peculiar i tan pràctica! ;-)