dilluns, 30 de novembre del 2009

La tassa del ponx infantil

L'altre dia, quan vaig visitar per primer cop aquesta temporada un mercat de Nadal (en alemany: Christkindlmarkt), vaig provar el ponx infantil.

Com que tradicionalment fa fred per aquestes dates, és típic que en aquests mercats la gent begui begudes calentes per escalfar-se. La típica és el Glühwein, del qual us en vaig parlar l'any passat. He de dir però, que és una beguda que calenta no suporto, si bé freda la trobo gustosa i interessant. Dec ser rara.

La gent em va recomanar provar el ponx infantil, que no té alcohol. Té gust a most calent amb algunes espècies. El vaig trobar força bo! També vaig provar una altra beguda a base de poma i canyella.

Una de les coses interessants d'aquestes begudes, és que són servides en tasses de debò. Es paga un euro de fiança, que es recupera en el cas de tornar la tassa. La tassa amb la que em van servir el ponx la vaig trobar molt xula, amb una decoració totalment nadalenca. Així que no vaig poder evitar quedar-me-la... ;-)

Us agrada la tassa? Us l'haguéssiu quedat? ;-)

diumenge, 29 de novembre del 2009

Primer diumenge d'advent

L'any passat em vaig sorprendre amb l'arribada de l'advent, tema sobre el qual em vaig haver d'informar.

Aquest any però, ja estic preparada i gaudeixo veient com la gent compra el "rosco d'espelmes" per cremar-les setmana rere setmana.

A tot arreu es poden comprar aquests bonics centres d'espelmes, per exemple en el mercat de Nadal.

Cadascun d'aquests centres són diferents. Així que cadascú por comprar el que més li agradi i que més s'aproximi als seus gustos personals. Jo els trobo uns elements decoratius molt bonics. A més a més, les espelmes són grans i poden estar cremant durant hores...

Hi ha gent que també compra una espècie de "roscos" per penjar a la porta. A la següent foto podeu veure'ls a la paret de la paradeta. En aquest cas concret, són força senzills. Però a l'igual ue en en cals dels centres amb espelmes, també hi ha molta varietat, per satisfer els gustos de cada persona.

I és que... només falten 4 setmanes pel Nadal! Cal preparar-se per celebrar-ho ben celebrat! ;-)

dissabte, 28 de novembre del 2009

Christkindlmarkt

Ja s'ha inaugurat oficialment la temporada nadalenca amb l'obertura dels mercats de Nadal. El meu objectiu aquest any és visitar un mercat diferent cada setmana.

Ahir, el mercat visitat està situat en un carrer principal i tenia unes quantes parades on es poden comprar objectes pel pessebre, les espelmes de l'advent, crêpes i begudes calentes.

La foto no és gaire bona (ja que no vaig utilitzar tres peus), però us podeu fer una idea de quin aspecte té tot plegat. L'arbre que hi ha és realment gran.

La llàstima és que com que no fa prou fred, es va posar a ploure. Quan altres anys, per aquestes dates, ja neva... Un mercat de nadal sense neu, no és el mateix.

divendres, 27 de novembre del 2009

Yogi Tee

Qui em conegui sabrà que sóc una aficionada a les infusions. Avui us vull parlar d'una marca d'infusions que estan fetes amb productes procedents del cultiu biològic. Són els Yogi Tee, formats per més de 50 varietats diferents, inspirades en les infusions índies que formen part de l'Ayurveda.

Es poden comprar en dos formats diferents: En bosses individuals preparades per posar a la tassa o bé "a granel" per posar a coure al foc uns 20 o 25 minuts.

El "Yogi Tee clàssic" està compost per canyella, cardamom, gingebre, clau i pebre negre. Una vegada preparat cal afegir-hi llet. El que més em sorprèn és que en aquest cas, la llet de soja queda molt millor que la llet de vaca!

El meu preferit però, és el "Schoko Yogi Tee", on més de la meitat de les espècies és la closca del cacau. Jo el trobo deliciós. També s'acompanya amb llet (de soja).

De fet, ja he provat unes quantes varietats. Aquí teniu una mostra del meu proveïment actual...

Al cul de les caixes de bossetes (a dalt a la foto), hi ha posicions de Ioga per ajudar a la relaxació personal. Si presteu atenció a la foto, veureu que a la caixa de "Sweet Chai" es pot apreciar el dibuix d'una cama flexionada, que forma part de l'explicació de la postura corresponent a la caixa d'aquesta varietat.

A més a més, cada bosseta porta un missatge per reflexionar. Per exemple:

- Glücklichsein ist unser Geburtstrecht.
(en català: Ser feliç és el nostre dret de naixement)

o bé:

- Mache heute besser als gestern.
(en català: Sigues avui millor que ahir)

Si voleu una font d'inspiració i relax... preneu-vos una infusió! ;-)

dijous, 26 de novembre del 2009

El títol ja ha arribat

El dia 30 de gener del 2006 vaig defensar el meu projecte final de carrera i em vaig convertir en una enginyera en informàtica. Va ser un dia molt emocionant, on els nervis corrien amunt i avall. Per sort, tot va anar molt bé i vaig donar per finalitzada la meva etapa universitària.

Aquest mes de novembre, ha arribat una carta conforme puc anar a buscar el meu títol! Quasi 4 anys més tard! Per fi podré presentar-lo enlloc d'haver-me d'avergonyir amb el resguard de les taxes. I dic avergonyir-me, perquè tot i que a Espanya és un comprovant legal d'haver finalitzat la carrera, a Alemanya segur que se l'han mirat amb cara rara...

Segons tinc entès, a Alemanya els títols oficials els donen uns mesos després d'haver finalitzat satisfactòriament els estudis. A Espanya les coses van amb més calma. Però ara ja és igual! Quan per Nadal vagi a casa a visitar la família, podré recollir personalment el meu títol i presentar-lo de la forma esperada.

Us poso una fotografia del gran dia en que vaig convertir-me en enginyera en informàtica. La fotografia no es gaire bona, de fet és dolenta. Però com a record, és genial!

Finalment tindré el meu títol... Només he hagut d'esperar quasi 4 anys... Quasi res! Gràcies!

dimecres, 25 de novembre del 2009

Nacionalitat: Una paraula amb dues traduccions

Com tots sabeu, Catalunya és una nació sense estat. És a dir, els seus habitants tenen una llengua i una cultura pròpia, però en canvi, no té cap estat propi; forma part d'una altra nació, l'espanyola, que és la que decideix les lleis que afecten els catalans.

El terme nació és políticament molt polèmic. De fet la problemàtica comença en la definició de la Reial Acadèmia Espanyola de les següents paraules:

- País
- Nació
- Estat

Anem a donar-hi un cop d'ull:

país.

(Del fr. pays).

1. m. Nación, región, provincia o territorio.



Per mi aquesta és la definició més ambigua. Podem considerar la província d'Almeria com un país? Suposo que no... Aleshores, què vol dir exactament aquesta definició? Suposaré que és una definició genèrica que permet englobar tots els casos de "país", com per exemple, els Països Catalans.

nación.

(Del lat. natĭo, -ōnis).

1. f. Conjunto de los habitantes de un país regido por el mismo gobierno.

3. f. Conjunto de personas de un mismo origen y que generalmente hablan un mismo idioma y tienen una tradición común.


En el cas de la paraula nació, trobem que la mateixa paraula té dues definicions diferents que poden donar lloc a confusió, per exemple, en el cas de voler legislar.

estado.

(Del lat. status).

5. m. Conjunto de los órganos de gobierno de un país soberano.

6. m. En el régimen federal, porción de territorio cuyos habitantes se rigen por leyes propias, aunque estén sometidos en ciertos asuntos a las decisiones de un gobierno común.



En la definició 5 trobem que un estat és un país sobirà. I si recordem, un país és una nació. I una nació poden ser els habitants d'un país. Les tres definicions poden estar relacionades de forma ambigua i poc clara.

No trobeu aquestes definicions complicades d'entendre? Jo sí.

Ara bé, aquestes paraules són totalment fàcils d'entendre en altres idiomes, com per exemple l'alemany:

- El país : Das Land
- La nació : Die Nation
- L'estat : Der Staat

Suposo que amb les definicions no us queda clar del tot... Però imagineu-vos que trobeu un formulari a Espanya i us diu que ompliu la vostra "Nacionalitat"... Aquí és on es complica la situació. Tenim dubtes? Anem a la RAE! ;-)

nacionalidad.

1. f. Condición y carácter peculiar de los pueblos y habitantes de una nación.

2. f. Estado propio de la persona nacida o naturalizada en una nación.



En el cas del formulari, on us demanen que introduïu la vostra nacionalitat, quina definició triaríeu?

En aquest cas, els alemanys ho tenen fàcil! Com que amb una paraula no n'hi ha prou, ells tenen dues paraules!

- La nacionalitat : die Nationalität
- La nacionalitat : die Staatsangehörigkeit

Evidentment, tots els formularis oficials alemanys inclouen la paraula que no dóna lloc a ambigüitat: Staatsangehörigkeit. Aquesta paraula vol dir "Pertanyença a un estat". I és clar, ja no hi ha lloc a dubtes.

He de dir però, que els llibres d'aprenentatge d'alemany, comencen amb la paraula "Nationalität" que suposo que és més senzilla.

El fet que els alemanys tinguin dues paraules per eliminar l'ambigüitat que prové de la definició de nació em resulta curiosa. No es podria fer el mateix amb el castellà i el català per evitar polèmiques?

Aquest és un tema que porta força literatura i discrepàncies al darrera. La meva voluntat és simplement la de comentar-vos com el llenguatge alemany soluciona les ambigüitats que poden donar lloc a confusions i malentesos.

dimarts, 24 de novembre del 2009

Una casa a la tardor

Diria que aquesta tardor està sent més calorosa del que seria normal. De fet, l'any passat per aquestes dates, ja nevava! I va estar nevant fins al mes de març.

Aquest any però, les temperatures són molt altes. Ara mateix, la mínima nocturna és d'uns 10º i la màxima diürna d'uns 16º. O sigui, temperatures realment agradables, però més altes del que caldria esperar.

De totes formes, els arbres no es guien per les temperatures, sinó per les hores de sol. Com que les hores de sol són força estables en el curs dels anys, els arbres han seguit el seu procés natural de perdre les fulles.

Hi ha una planta trepadora que em sorprèn molt. A l'estiu té la fulla verda, però abans de perdre-la, es torna tota de color vermell. Per mostrar-vos-ho, he fet una petita recopilació de fotos d'una paret que està maquíssima amb tots aquests colors.

La primera fotografia és del 6 d'octubre. Tot es veu molt verdós, tot i que es pot apreciar com el procés d'envermellir les fulles ha començat.

La segona fotografia correspon al 25 d'octubre. En aquest cas, podem veure tota la façana vermella. Suposo que era el moment culminant d'aquest procés.


Després però, tenim una fotografia del 3 de novembre, en la que ja es veu com les fulles han anat caient.

A dia d'avui, la façana només té les branques de la planta trepadora. No hi queda cap fulla. Així que no val la pena posar cap altra fotografia, perquè ja us podeu imaginar quin aspecte té.

I és que encara que les temperatures siguin inusualment altes, l'hivern es va apropant. I això els arbres ho saben.

dilluns, 23 de novembre del 2009

Llegir en veu alta

Per aprendre una llengua estrangera, el millor que es pot fer és llegir en veu alta.

Té moltes avantatges:
- Les frases que es llegeixen són senceres i correctes.
- S'aprèn a fer l'entonació adequada de l'idioma.
- S'aprèn a pronunciar paraules que no formaven part del nostre vocabulari actiu, i que per tant, possiblement no havíem pronunciat anteriorment.
- Entrenem el cervell i la musculatura de la boca per a pronunciar fonemes i combinacions que no són naturals de la llengua materna.
- Ens acostumem a l'idioma de forma activa.

Només té un únic inconvenient:
- Necessitem tenir aigua a prop, per quan se'ns assequi la gola! ;-)

He de reconèixer que vaig començar a llegir en veu alta farà un parell de mesos, quan una companya de classe m'ho va recomanar. Em va dir:
- Llegir és molt bo, però s'ha de llegir en veu alta! Llegir en veu baixa aporta poca cosa més que no llegir.

Una altra dona ho va confirmar:
- Jo he llegit moltíssim, sempre en veu baixa. He ampliat molt el meu vocabulari. Però en canvi, no sóc capaç de llegir en veu alta i quan m'expresso, no em surt l'entonació adequada. Hagués hagut de llegir en veu alta.

Com a experiència personal, us diré que des que llegeixo en veu alta, noto que he fet un pas endavant. He millorat especialment la pronunciació de sons típicament difícils per als espanyols, com per exemple la paraula "res" (en alemany: "nichts"). Encara tinc problemes, per descomptat! Però he guanyat en seguretat i això fa que continuï avançant i progressant.

Així que si esteu interessats en aprendre una llengua estrangera: Llegiu en veu alta! ;-)

dissabte, 21 de novembre del 2009

Combinació artística completa

En aquesta foto, feta a les fonts de Hellbrunn (Salzburg), es pot veure una dona ajaguda al terra, mentre algú toca el violí. De fonts, les cabres i els lleons.

Segur que té una història al darrera. Lamentablement, no la conec.

M'agrada que sigui una escultura tan completa, tan plena de detalls. Una obra maca, perquè sí! ;-)

divendres, 20 de novembre del 2009

La font que esquitxa

Passejant per un dels carrers cèntrics de Munich es pot veure una font que esquitxa. El més interessant de la font, és que es veu un nen tapant la sortida de l'aigua (tal com tots hem fet en la nostra infància), que s'ha de cobrir la cara per evitar els esquitxos que ell mateix provoca.

És a dir, és una font que alhora inclou un nen jugant amb la font. Jo ho trobo realment curiós i bonic. Us poso la foto i espero que si visiteu la ciutat, us feu una fotografia amb la font! ;-)

dijous, 19 de novembre del 2009

Spekulatius, un dolç nadalenc

Tot i que aquests dies les temperatures estan suaus, és a dir, càlides per a un mes de novembre, si una cosa està clara és que el Nadal s'acosta. De fet, d'aquí a dues setmanes comença l'advent. I per tant, les botigues estan plenes de dolços nadalencs, entre els quals destaquen les clàssiques galetes "Spekulatius".

Per tal de seguir el meu procés d'integració, ahir vaig provar una recepta d'Internet, escollida entre els centenars que van aparèixer...

Spekulatius

Ingredients:

- 300 g de farina
- 150 g de mantega
- 125 g de sucre moreno
- 60 g d'ametlla mòlta
- 30 g d'ametlla en làmines
- 1 ou
- 1 cullera petita de canyella
- la pell d'una llimona ratllada
- 1 sobre de llevat (o una cullera petita)
- un polsim de clau mòlt
- un polsim de cardamom

A més a més, necessitarem farina per treballar la massa còmodament.


Procediment:

Barrejar la mantega, el sucre i l'ou uns 10 minuts, fins que estigui ben cremós. Per comoditat, he utilitzat la batedora elèctrica.
Afegir les espècies (canyella, clau i cardamom), la pell de la llimona i les ametlles mòltes. Barrejar-ho ben barrejat amb una forquilla.
Afegir seguidament la farina i el llevat i continuar barrejant-ho amb la forquilla fins que sigui una massa compacta i consistent.
Finalment, tapar la massa amb paper film i deixar-ho a la nevera un mínim d'una hora, per tal que les espècies donin el gust esperat.

Preparem una zona de treball amb farina, per a que no s'enganxin les galetes.
Allà agafem la massa i amb un rodet l'amasem i la preparem.
Li donem la forma que vulguem i ho posem a la safata de forn, prèviament enfarinada.
Posem damunt de les galetes l'ametlla en làmines i premem suaument per a que s'enganxin.

Coure les galetes a 200º uns 20 minuts aproximadament.
Esperar que es refredin, abans de menjar-les.

L'experiència:

He començat a barrejar la mantega, el sucre i l'ou amb una batedora tradicional. Però de seguida m'he cansat i he optat per l'elèctrica. No sabia si els 10 minuts feien referència a la batedora tradicional o a l'elèctrica. En qualsevol cas, davant el dubte, he optat per estar-hi 10 minuts.

Com que no tenia rodet de cuina, he utilitzat una ampolla de vi ben rentada. I la veritat, ha funcionat molt bé! Evidentment, la massa s'ha enganxat a vegades, però en general ha anat molt bé.

Els motlles de les tradicionals Spekulatius són cavalls i molins. Jo no en tenia, així que he utilitzat uns altres motlles, ben divertits. La safata aviat se m'ha quedat petita degut a les formes empleades. He intentat fer galetes més gruixudes, però s'han acabat tocant i en el procés de cocció enganxant.

Per cert, em pensava que tenia ametlla en làmines i m'he trobat que tenia ametlla en gra! N'hi he posat, però no s'ha enganxat de la forma esperada.

Per coure les Spekulatius, n'he tingut prou amb 15 minuts i tot i així, les galetes de les cantonades se m'han cremat una mica.

La recepta posava que calia comptar amb 3 hores: una per preparar la massa, una per deixar-la refredar i una per fer les galetes. Com que he fet altres coses pel mig, diria que he trigat una mica més de 3 hores... Tot i així, els panellets donen més feina que les galetes! :-P

Amb aquesta recepta i utilitzant el motlle rectangular clàssic, cada galeta aportaria unes 80 calories.

El resultat:

Aquí teniu les galetes acabades de sortir del forn.

Posteriorment, he retirat les galetes de la safata i he fet una altra foto. Però a la safata fan més goig perquè es veuen totes juntes! :-)

Us poso una altra foto amb les galetes emplatades, a punt de menjar-ne unes quantes...

Una vegada provades, aquestes galetes tenen el gust de les clàssiques Spekulatius. Ara només falta que algú ajudi a menjar-les! Algú en vol? ;-)

dimecres, 18 de novembre del 2009

Cigrons especiats amb tomàquets

Degut a la meva afició de provar noves receptes a la cuina, vaig comprar cardamom, una espècie que forma part de les meves infusions preferides i també de molts plats d'origen oriental. Combina perfectament amb la canyella, el gingebre i el clau.

Avui us presento una recepta que he trobat mentre navegava per la xarxa i que m'ha resultat molt interessant.

Cigrons especiats amb tomàquets

Ingredients:

- un raig d'oli d'oliva
- una ceba mitjana
- un gra d'all
- 2 culleres petites de comí
- 1/4 de cullera petita de cardamom
- un bitxo (tallat a trossos petits amb unes tisores)
- 2 claus (o el seu equivalent en pols)
- 1 patata petita
- 2 tomàquets
- 35 gr de llenties
- 200 gr de cigrons cuits i escorreguts
- 2 cullerades de tomàquet concentrat
- 300 ml de brou de verdures

Procediment:

Escalfem l'oli d'oliva en una cassola i hi afegim la ceba i l'all.
Quan la ceba estigui daurada, hi afegim les espècies fins que desprenguin el seu aroma.

A continuació afegir la patata pelada i en trossos petits, el brou, els tomàquets trossejats (poden ser pelats si us molesten les pells i les llavors), el tomàquet concentrat, les llenties i els cigrons. Es deixa coure a foc lent fins que les llenties estiguin toves, uns 30 minuts en el meu cas.

L'experiència:

No he seguit al peu de la lletra les mides de la recepta, ja que tenia un pot de 265 grams de cigrons i he adaptat les xifres als cigrons. Tot i així, no hi ha hagut complicacions, ja que és un plat molt senzill de fer i que entra especialment bé amb temperatures baixes.

Amb aquestes quantitats, m'han sortit dues porcions senceres. De totes formes, es pot guardar el sobrant a la nevera i menjar-lo durant els propers dos dies, que els gustos no haurien de canviar.

Veient la llista dels ingredients, me l'esperava un plat més aviat fort. En canvi, ha resultat ser un plat molt gustós on el comí ha agafat el gust dominant de les espècies.

El resultat:

Aquí teniu els cigrons.

Si voleu menjar llegums d'una manera diferent, us recomano de debò provar aquest plat! Es tracta d'una combinació molt saludable i saborosa.

dimarts, 17 de novembre del 2009

Exposició geològica

Si volguéssiu fer una exposició de geologia, on la faríeu?

Avui us presento una exposició geològica en plena naturalesa. Han agafat les roques de la zona i les han col·locat harmoniosament en l'entorn.

Si mireu la foto, veureu que cada roca té una etiqueta amb el nom, l'origen i més informació. Si no em confonc, diria que a la foto veieu marbre rosa.

A mi m'ha resultat l'exposició més natural que he vist mai! Llàstima que de geologia no hi entenc gaire! ;-P

dilluns, 16 de novembre del 2009

Domini del Photoshop?

Avui en dia tothom s'atreveix a fer anar el Photoshop, un conegut programa d'edició fotogràfica. I també per tots és coneguda la tendència creixent a utilitzar becaris i personal amb poca experiència per abaratir els costos de personal.

M'agradaria que us fixéssiu en la següent publicitat, que podeu trobar en gran en el següent link:

Per fer aquesta fotografia, han agafat un fons hivernal i hi han enganxat al damunt tres models amb jaquetes. Un treball, sincerament, molt trist.

Si augmenteu la foto, podreu veure com les figures humanes han estat retallades amb tota la mala fortuna possible:

- El cap de l'home de l'esquerra té un "bony" molt curiós
- La dona té un braç amb una franja blanca que creix i decreix de longitud (i que no és cap aberració cromàtica! :-P). El seu cap parla de la professionalitat amb la que s'ha fet aquesta publicitat.
- L'home de la dreta també té coses rares al cap i les orelles amb misterioses formes blanques.

Pregunta: Tan costa fer la feina ben feta?
Resposta: Es veu que sí...

Si voleu comprovar què fan els professionals de les eines de retoc fotogràfic, us recomano visitar el següent blog:
http://photoshopdisasters.blogspot.com

Us ho passareu bé una estona, buscant els errors. Trobareu persones amb dues mans, fotografies on apareix dues vegades la mateixa persona, proporcions impossibles, etc.

diumenge, 15 de novembre del 2009

Decorant la porta de casa

És vox populi que els alemanys gaudeixen decorant la vivenda.

Avui us vull ensenyar una porta decorada. Què té d'especial? Doncs que ha estat decorada a capes. És a dir, han posat un cartell amb el nom de la família, després han afegit un estel indicant que és la tardor, després un esquelet per Halloween i... han anat acumulant! Així doncs, la porta resulta una combinació artística divertida i curiosa.

He de dir però, que no he vist gaires portes com aquesta! Aquesta deu ser més particular! ;-)

dissabte, 14 de novembre del 2009

Fruiteries ambulants

Una de les coses que més em va impressionar la primera vegada que vaig passejar per Munic, és que per tota la ciutat hi havia parades de fruita ambulants. I vaig trobar coses curioses:

- Venen fruita de temporada.
- Si és temporada d'espàrrecs, venen també espàrrecs! (molt apreciats entre la població alemanya)
- El tendal acostuma a tenir ratlles grogues i vermelles (com la senyera catalana!) o vermelles i blanques.
- La fruita només la toca el venedor.
- La serveixen a pes en bosses de paper en forma de con.

Jo les trobo unes paradetes cuques, que donen un aspecte més tradicional i clàssic a la ciutat.

divendres, 13 de novembre del 2009

Decorant els contenidors

Habitualment, els contenidors són més aviat lletjos. Però això es pot dissimular pintant-los de forma adequada i convertint-los en quelcom més especial, més artístic.

Per cert, a Alemanya el contenidor verd és el del paper.

dijous, 12 de novembre del 2009

Artista de la fusta

Passejant per Alemanya vaig trobar-me amb unes obres artístiques en el jardí d'una casa. No vaig poder evitar fer-ne unes fotografies. Crec que es tracta d'un treball de la fusta excepcional i digne de veure.

Per aquest motiu, avui el comparteixo amb tots vosaltres. Espero que us agradi tant com a mi! :-)

M'agradaria fer-vos notar que a Alemanya és típic pintar marcs a les finestres. És una forma econòmica de tenir unes finestres "de luxe".

Si seguiu mirant la foto, veureu que la roba que porten les figures del banc, es correspon amb el típic vestuari tradicional bavarès.

I seguint mirant la foto, al fons es pot veure una jardinera plena d'Edelweiss.

Aquest jardí és digne de veure i d'admirar! :-)

dimecres, 11 de novembre del 2009

La bici-anunci

Si seguiu aquest blog, sabreu que visc en un país on les bicicletes tenen una gran importància.

Us pregunteu què passa quan una bicicleta es fa vella? Doncs intenten donar-li una millor vida, per exemple reciclant-la. És força habitual doncs, que les bicicletes s'utilitzin com a mitjà publicitari. A la foto podeu veure'n un exemple.

A mi em sembla una composició molt artística! :-)

dimarts, 10 de novembre del 2009

Instal·lant la decoració nadalenca

Diuen que cada any el Nadal arriba abans... Creia que tot això era cosa de màrqueting, però aquest any he canviat d'idea.

Des que fa un parell de setmanes van canviar l'horari d'estiu pel d'hivern, es fa fosc abans de les 17.00. És a dir, és fosc gran part del dia! A més a més, cada vegada fa més fred, ja que l'hivern es va apropant silenciosament.

Així doncs, he arribat a la conclusió que les llums de Nadal creen un ambient càlid dins la foscor de l'hivern. No he pogut resistir la temptació i... n'he comprades! I encara us diré més... Les he instal·lades!

Tot i que s'haguessin pogut posar a l'exterior, de cara als veïns, he optat per posar-les decorant la vivenda. M'agrada com queden!

I ja sé que estem al novembre, però suposo que degut a les hores de foscor i al fred, en general la gent posa llums a partir d'ara i fins al febrer!

Estic contenta amb les meves llums! :-)

dilluns, 9 de novembre del 2009

Kartoffelauflauf

Com que cada vegada estic més integrada en la cultura alemanya, ja m'atreveixo fins i tot amb la cuina alemanya! ;-)

Avui us presento una recepta, tal com me l'he vista fer. De fet, em va agradar tant, que l'he repetida i avui la vull compartir amb tots vosaltres. L'ingredient principal són les patates. El nom del plat, la veritat, no el sé traduir. Així que us el deixo en format original! ;-)

Kartoffelauflauf

Ingredients:

- Patates
- Crema agra* (en alemany: Sauerrahm)
- Formatge ratllat
- Sal
- Pebre negre
- Mantega

* La crema agra es pot comprar feta, tot i que a Espanya costa de trobar. Si no en trobem, podem optar per fer-la nosaltres mateixos: Agafem un pot petit de nata líquida o crema de llet i mig iogurt natural sense sucre. Ho mesclem ben mesclat; es pot utilitzar la batedora. Després li afegim una mica de suc de llimona i ho salpebrem a gust. Ho tornem a mesclar i ja tenim la crema agra preparada.

Procediment:

Es tallen les patates a làmines fines.
S'agafa una safata de forn i s'unta el fons de mantega per a que no s'hi enganxin les patates.

Posem a la safata una capa de patates i les salpebrem bé.
Untem les patates amb la crema agra.
Ho cobrim amb una mica de formatge ratllat.
Repetim el procés anterior i anem fent capes de patates, crema agra i formatge ratllat.

Ho posem al forn a temperatura mitjana-forta uns 60 minuts, fins que les patates estiguin ben cuites. Si volem tenir les patates al forn menys estona, podem bullir-les abans de tallar-les per posar al forn.

L'experiència:

És un plat molt fàcil de preparar amb un resultat molt saborós.

Com que les patates van apilades, al treure la safata del forn al cap de 45 minuts, hi havia patates que encara estaven dures. Així que la safata ha tornat al forn i allà s'hi ha quedat una estona més.

Per falta d'experiència he tirat una mica massa pebre a les capes i poc formatge ratllat. Caldrà millorar-ho de cara a la propera vegada! ;-)

El resultat:

Aquí teniu el Kartoffelauflauf!

Com diuen els alemanys: Guten Appetit! :-)

diumenge, 8 de novembre del 2009

Compte amb la càmera!

Com que cada vegada més gent va amb la càmera digital penjada al coll, cal anar en compte amb l'aigua.

Així doncs, als llocs on hi ha fonts, podem trobar aquesta divertida senyal que ens suggereix que protegim la càmera, la nostra joguina preferida per guardar records dels llocs visitats.

Senyal vista al Castell de Hellbrunn a Salzburg. Una visita totalment recomanable! :-)

dissabte, 7 de novembre del 2009

Jugant a escacs

Segurament haureu vist que hi ha ciutats que tenen un gran tauler d'escacs pintat al terra. Habitualment no hi ha ningú allà, però quan tens la sort de trobar que s'està jugant una partida, et pots considerar afortunat.

Una partida d'escacs en gran és tot un espectacle. La gent es concentra per estudiar la partida i tothom es queda mirant una estona.

A Salzburg vaig poder veure una d'aquestes partides, quedant totalment impressionada per la mida de les fitxes! ;-)

divendres, 6 de novembre del 2009

La castanyada 2009

L'any passat vaig celebrar el Halloween amb tota la gent i vaig quedar una mica sorpresa, ja que els alemanys de festa no són tan animosos com ens podríem imaginar. Així que aquest any, vaig optar per no deixar-me envair per la tradició americana i vaig preparar-me la festa d'una altra manera.

Primerament, vaig fer uns panellets que van quedar la mar de bons! (modèstia a part). Com que em van dir que era imprescindible disfressar-se, ho vaig fer de castanyera; és el que sempre havia vist al col·le! Visca la castanyada! ;-)

Es va fer un concurs de disfresses. Hi havia zombies, vampires i vampirs, bruixes, verges, banquers sense escrúpols, lladres, mòmies, bolets verenosos, serps, personatges creatius, etc. Jo, de castanyera, no vaig rebre ni un sol vot. Suposo que és perquè vaig dir que em negava a celebrar Halloween! ;-P

El guanyador del concurs, no va ser però cap personatge esgarrifós, sinó un simpàtic ós amorós, que podeu veure a la foto.

L'ós està molt graciós. A mi em recorda més a Carnaval que no pas al Halloween esgarrifós, que apareix per la televisió. I em pregunto, on té els braços aquest ós? Mmm... Suposo que no els necessita per res! ;-P

dijous, 5 de novembre del 2009

Fent volar l'estel

Sempre havia volgut fer volar un estel. I el meu pare sempre m'havia explicat la història de quan ell va "fabricar" un estel pel meu cosí i que quan l'anaven a enlairar en nen va informar-li que volia anar a veure Mazinger Z. La història del cosí es va repetir habitualment, de forma que vaig assumir que els estels i jo no estàvem predestinats a trobar-nos.

Fa poc però, em vaig comprar un estel. I ahir, al veure que bufava el vent, vaig endur-me'l al prat i... el vaig aixecar! :-) Em va agradar la sensació de control i descontrol al mateix temps. M'ho vaig passar bé. Lamentablement va durar poca estona, ja que cada dia es fa fosc una mica més d'hora.

Com a prova, us deixo la següent foto en la que es veu la meva silueta davant d'un tractor que passava per allà. Si us pregunteu què porto al cap, us diré que és el casc de la bicicleta, que no me'l vaig arribar a treure, no fos cas que se'm refredessin les idees amb els 5º que hi havia! :-P

dimecres, 4 de novembre del 2009

bar celona

A Alemanya, com a tot arreu, hi ha restaurants d'altres llocs, per exemple restaurants espanyols.

Avui us presento el barcelona que es troba a Lindau.

He de dir que no vaig entrar a prendre-hi res, tot i que suposo que allà es deu poder menjar truita de patates, ja que és un "tapasbar y restaurante"... Home, sincerament... el nom té la seva gràcia perquè combina "bar" i "Barcelona", però un "tapasbar" no sé què és... I és més, des de quan a Barcelona hi ha tapes? A Barcelona fem l'aperitiu! ;-P

Hagués hagut d'entrar per saber quina mena de tapes oferien... Potser hagués trobat "pescaíto-frito"... O potser al demanar una cervesa m'haguessin ofert una llesca de pa amb oli i sal i pernil del país! :-O

En fi, aquí tenim un bar amb un nom curiós, amb paraules innovadores i barrejant conceptes...

dimarts, 3 de novembre del 2009

Sabates i mitjons

Ja us he comentat anteriorment que hi ha molts alemanys que troben un plaer caminar descalços per tot arreu. Fins aleshores, us ho havíeu de creure i ja està, però ara us porto una foto del passat mes de juliol que us demostra que realment és així! :-)

Per altra banda, continua ben arrelada la tendència de portar sandàlies i mitjons... La foto correspon al mateix dia de juliol.

Són coses que cal veure-les per creure-les! Això és Alemanya! ;-)

dilluns, 2 de novembre del 2009

Vacuna contra la grip? No gràcies!

Ha començat la campanya de vacunació contra la grip A /H1N1 amb molt d'enrenou.

La gent està preocupada:

- Entre amics es comenten les diferències entre agafar la grip o rebre una vacuna. Agafar la grip és quasi més beneficiós, ja que es creen anticossos de per vida, cosa que no succeeix amb les injeccions.

- Entre familiars s'intercanvien documents en els que es donen dades sobre el contingut de les vacunes que desconcerten molt.

I és que, en el cas d'Alemanya hi ha dos tipus de vacunes:

1) Una pel poble
2) Una altra pels militars, la policia i els polítics.

En el cas de la vacuna que s'ha comprat pel poble, és totalment experimental i entre els seus components hi ha esqualè i tiomersal (que conté mercuri). Està demostrat que té molts riscos. Els polítics en canvi, tenen una vacuna que no porta aquests perillosos components.

Per posar més dades:

La OMS (organització en la que he deixat de creure-hi) té a la seva web que el esqualè no és perillós perquè el tenim de forma natural a les articulacions... però les proves que es fan amb les amb les vacunes duren una mitja de dues setmanes i els efectes a llarg termini són ignorats. Ara se sap que els soldats que van anar a la guerra del golf van rebre vacunes amb esqualè i tots van desenvolupar anticossos contra l'esqualè. Ara tenen malalties de per vida variades d'origen inexplicable, ajuntades dins del síndrome de la guerra del Golf.

Si una persona es vacuna 5 anys consecutius contra la grip, les possibilitats de desenvolupar Alzheimer es multipliquen per 10 en comparació al que s'ha vacunat una vegada o cap, degut al contingut de mercuri i alumini de cada vacuna.

Per cert, a Suècia ja han mort 4 persones després de rebre la vacuna contra la grip A / H1N1. Ara estan pensant suspendre-la. Ah! La vacuna del papiloma humà que va tenir greus efectes secundaris a Espanya, també porta esqualè entre els seus components.

Jo ho tinc clar; no em vacunaré.

Us deixo uns quants links per si voleu seguir informació sobre el tema.

Links en castellà, amb notícies relacionades amb la campanya de vacunació de la grip i els seus problemes:

- Madrid Sud:
- ¡Detengan la vacuna!
- No a la vacuna

Links en alemany:

- Im Schweinsgalopp ins Impfchaos
- Risiken der Zusatzstoffe in deutschen Schweinegrippe-Impfstoffen

No cal ser catastrofista, simplement cal tenir clar què és el que està passant i actuar de la forma correcta per solucionar el problema.