dimecres 23 de maig de 2012

Les patates de l'Eurocopa 2012

Fa temps que no publico res al blog, però avui no he pogut resistir la temptació de compartir amb tots vosaltres una bossa de patates! Una bossa de patates? Ai! Però de què us estic parlant? Jejejeje... Ara us ho explico! ;-)

Si repasseu el meu blog, trobareu que fa quatre anys, per l'Eurocopa de Futbol del 2008, als supermercats alemanys es podien trobar bosses de patates fregides amb gust de cervesa!!!! Jo vaig quedar ben sorpresa quan les vaig veure.

Què passa cada quatre anys? Doncs que hi ha Eurocopa de nou! Aquest any però, les patates fregides tenen nous gustos!!! Mireu, mireu!!!



Per si amb el dibuix no en teniu prou, aquí va la llista de delicatessen:

- Gust a patates fregides amb maionesa i ketchup
- Gust a salsitxa (a mig camí entre botifarra i Frankfurt) amb salsa de curri
- Gust a salsitxa Bratwurst amb mostassa

És sorprenent!!! Ara ja és possible fer un 2 en 1 en quant a menjar poc saludable. I tot amb aromes!!! Suposo que si ho acompanyéssim amb les patates amb gust de cervesa que comentava abans, ja tindrem un sopar complet a base de patates fregides!!!

Si us animeu... ja sabeu on podeu trobar aquests gustos tan meravellosos! ;-)

divendres 6 d’abril de 2012

Pastís de poma rus

Suposo que haureu vist que darrerament tinc el blog una mica abandonat. He de dir que és per una bona causa i que espero, en un futur, poder tornar a explicar-vos aventures i desventures d'Alemanya, país al que cada dia hi estic més arrelada.

De moment, es pot dir que utilitzo el blog per deixar-hi guardades receptes de cuina que vull recordar. I avui m'ha donat per fer un pastís de poma rus


Pastís de poma rus

Ingredients

- 5 pomes
- 3 ous
- 200 grams de sucre (si no us agrada gaire el dolç, poseu-n'hi menys)
- 1 cullerada de sucre de vainilla (jo hi he posat un sobre)
- 130 grams de farina
- Sucre en pols i canyella per decorar


Procediment:

Es pelen les pomes i les tallem a trossos mitjans. A mesura que es van tallant, es posen en el motlle on es farà el pastís. Si el motllo és metàl.lic es pot utilitzar paper de forn per a que després el pastís es desenganxi fàcilment. Cal omplir el motlle fins a un centímetre del marge superior.

Amb l'accessori per batre clares, es baten els ous amb el sucre i la vainilla fins que estiguin ben cremosos. Tot seguit, s'hi afegeix la farina a poc a poc, fent-la passar per un colador. Ha de quedar una massa molt espessa.

Avoquem la massa sobre les pomes i amb una cullera, l'anem prement per a que entri en mig dels forats que queden entre els trossos de poma. Cal que tots els trossos de poma quedin ben coberts per la massa.

Es deixa coure al forn, prèviament escalfat a 180ºC, durant 40 o 50 minuts. Es deixa refredar una mica (mínim 15 minuts) abans de treure'l del motlle.

Es decora posant canyella i sucre pel damunt, amb l'ajuda d'un colador.


L'experiència:

Es tracta d'un postre molt senzill de fer, amb ingredients que fàcilment es troben per la cuina de casa. Una vegada refredat, està molt bo, igualant a molts pastissos de poma que porten molts més ingredients (llet condensada, vi, etc.).

Dues petites coses m'han fallat la primera vegada:

- He posat 190 grams de sucre (ja que habitualment ho trobo tot massa dolç) i, tot i això, he trobat el postre massa dolç. Tinc clar que el repetiré, però li posaré menys sucre.

- He tret el pastís del forn, passats 40 minuts, quan ja estava ben dauradet. Malauradament, no estava acabat de coure i pel mig la massa, enlloc d'estar flonja i esponjosa, ha quedat tirant a crua.


De totes formes, és un postre que, per la poca quantitat de greixos que porta, repetiré sense dubtar-ho! Està boníssim!!

divendres 10 de febrer de 2012

Bastonets de pipes

Fa pocs dies, vaig veure una foto amb aquests bastonets de pipes i vaig recordar que a l'armari de casa hi havia un paquet de pipes a punt de caducar. Les pipes de gira-sol són molt saludables i menjar-ne és molt més que un plaer: és molt nutritiu!

Així doncs, vaig preguntar la recepta i la vaig provar! I... em va agradar!!! Per això, la poso aquí al blog i el dia que munti festetes a casa, faré bastonets d'aquests per a que la gent en pugui picar. Segur que quedo com una reina! ;-)


Bastonets de pipes de gira-sol

Ingredients (unes 10 unitats)

- 250 grams de farina de força
- 40 ml d'oli d'oliva
- 7,5 gr de sal + una mica de sal gruixuda pel toc final
- 5-6 gr de llevat fresc
- 125 ml d'aigua tèbia
- pipes pelades al gust


Procediment:

Es desfà el llevat a l'aigua en un got.
Es barregen bé tots els ingredients i s'amassa bé.
Es deixa reposar 30 minuts.

S'estira la massa amb un rodet i es tallen en tiretes.
Es col·loquen a la safata del forn, al damunt d'una superfície antiadherent.
Es deixa reposar 30 minuts més, mentre preescalfem el forn a 200º.

Es polvoritza amb una mica d'aigua i s'hi afegeix el toc de sal final.
Es deixa al forn uns minuts (entre 10 i 15), fins que els bastonets estiguin daurats.


L'experiència:

Els bastonets han quedat molt bons, tant que hem anat picant i picant, fins que ens els hem menjat tots!!! Això sí, pel meu gust, hi he tirat massa poques pipes!! ;-)


A més a més, he posat més pipes a la safata del forn i he obtingut unes delicioses pipes torrades!!! :-)

Quan tinguem festes en les que oferim coses per picar o quan vulguem gaudir de les pipes de gira-sol d'una manera més elaborada, repetirem sens dubte aquesta deliciosa recepta, que recorda als bastonets de la forneria que de petita menjava... però amb pipes!!!

dissabte 21 de gener de 2012

Galetes de mantega

A mi sempre m'havien agradat aquelles galetes de mantega - també anomenades "galetes daneses" - que estaven sempre cruixents, boníssimes i dient-me constantment "menja'm, menja'm!"

De forma casual, va venir a parar a les meves mans la recepta de les galetes 3,2,1, recepta que vaig voler provar per dur als companys de feina, motivada per la facilitat de la recepta, que només té 3 ingredients!

Galetes de mantega

Ingredients (per a dues safates de forn):

- 300 grams de farina
- 200 grams de mantega
- 100 grams de sucre

Opcional:
- Una mica de canyella i sucre per decorar les galetes

Procediment:

S'ajunten els tres ingredients i es barregen ben barrejats. Quan la massa estigui homogènia, es fan unes boletes petites i es posen al damunt d'una safata de forn amb separació suficient, ja que la massa augmenta de volum. Aixafem amb compte cada boleta amb una forquilla. Ho coem al forn (preescalfat a uns 175ºC) uns 15 minuts o fins que les galetes estiguin daurades.

Truc: Per poder xafar les galetes amb la forquilla, es pot utilitzar una mica de farina, per tal que la forquilla no s'enganxi a les galetes i quedin més xules.

Quan les galetes estiguin fetes, les retirem del forn vigilant que no es trenquin. En aquest moment, i si volem, podem arrebossar unes quantes galetes amb sucre i canyella.

Ja estan llestes per menjar!

L'experiència:

Si us agraden les galetes de mantega (tipus daneses), us encantarà aquesta recepta! Les galetes queden cruixents i són moooolt llamineres! És difícil menjar només una galeta.

A la feina, tothom les va trobar delicioses i vaig rebre força gratulacions. És a dir, vaig quedar com una reina!


Si voleu fer una recepta senzilla que agradi, proveu amb aquestes galetones i ja veureu quin èxit!!!

dimecres 12 d’octubre de 2011

On està el cotxe?

Hi ha històries que semblen més pròpies d'un llibre de ficció que de la realitat. La història que us explicaré a continuació n'és una bona mostra.

Ens traslladem a aquest dilluns passat, en un poble de les rodalies on visc, on una noia de 21 anys va aparcar el seu cotxe al carrer. La mala sort va voler que aparqués el cotxe on habitualment un home de 72 anys hi aparca un remolc.

L'home, indignat al veure que el seu aparcament preferit estava ocupat i convençut que aquell li corresponia únicament a ell, va anar a buscar un toro (una d'aquelles màquines que s'utilitzen per transportar palets) i va traslladar el cotxe de la noia a una zona on l'aparcament està prohibit, segurament pensant que li estava donant un bon escarment. (Recordem que la noia havia aparcat correctament!)

Hores més tard, quan la noia va anar a buscar el cotxe, se'l va trobar en el "nou" estacionament. La seva cara va ser de gran sorpresa i va trucar a la policia.

Ara l'home està acusat pels danys materials ocasionats al cotxe de la noia així com per extorsió.

Com veieu, de gent tarada, n'hi ha per tot el món! A qui se li acut moure un cotxe amb un toro? Segurament el tub d'escapament i la xapa del cotxe deuen haver quedat malmeses. Jo, estic ben sorpresa...

dissabte 8 d’octubre de 2011

Un dia accidentat

Quan a les 7.00 el despertador ha sonat, ens hem preparat per dur a terme un munt de coses durant el matí.

Al mirar per la finestra, hem vist que plovia i que l'estiuet del que hem gaudit des de mitjans d'agost ja ha passat a millor vida. Així que ens posat màniga llarga i hem agafat una jaqueta gruixuda. Amb 5ºC no es pot anar amb jaquetetes de tardor.

A les 9.00 hem pujat al cotxe i ens hem disposat a anar a Correus per seguidament anar a veure a una persona, amb la que havíem quedat. La sort ha volgut que al girar un carrer ens haguéssim d'aturar de cop i volta, espantats per un soroll molt fort en una roda. Hem baixat del cotxe i hem comprovat que la roda estava completament rebentada.

- No passa res, els cotxes tenen roda de recanvi per poder circular unes hores! - hem pensat.

Ai! Quina sorpresa ens hem endut al trobar una mini-roda de recanvi! Aquella rodeta semblava un acudit: prima, menuda i amb un 80 km/h escrit. Com que no hi havia altra opció, hem començat a canviar la roda. La meteorologia ha empitjorat i s'ha posat a nevar (la primera nevada de la temporada!!) i nosaltres ens hem cobert amb un paraigües com bonament hem pogut mentre canviàvem la roda. Algun vianant ens ha fet un comentari sobre la mini-roda de recanvi... Una roda que fa vergonya i que dóna poca seguretat.

Hem intentat buscar una solució per poder arribar a temps a la nostra cita. Jo deia d'anar directament a un taller mecànic, però en temes de rodes, es veu que es triga una mica més del que jo hagués imaginat. Així que hem tornat a casa i hem tingut una idea fantàstica! Com que les temperatures han baixat dràsticament i tenim un joc sencer de 4 rodes d'hivern, hem pensat en canviar les dues rodes del davanteres; hem tret una roda d'estiu, una roda de recanvi i hi hem posat dues rodes d'hivern.

L'ideal és canviar les rodes a l'octubre i per Setmana Santa, així que... tot perfecte!!! També és recomanable portar les 4 rodes del mateix tipus, però com que teníem pressa, n'hem canviat dues i les altres dues les canviarem durant el que queda del cap de setmana.

El fet que la roda s'hagi rebentat ara, no és cap problema, ja que de cara a l'any que ve, volíem canviar totes les rodes (el perfil ja no és l'adequat). Així que es pot dir que s'ha rebentat en el millor moment!

9:40. Hem trucat a l'home al que havíem de visitar i li hem notificat el nostre retard.

Durant la nostra visita, ha anat plovent ara sí, ara no, ara neva, ara fa sol... Un temps totalment boig! Però ens ha acompanyat molt bé. El sol ha brillat en el moment adequat per fer unes fotos, estava sec en el moment que hem estat buscant unes marques i s'ha posat a ploure quan ja ens disposàvem a tornar a casa. Això eren les 13.00.

De cop i volta, al mig de la carretera, ha començat a pedregar. Era una pedra petita, que ha cobert tota la calçada d'una lliscosa capa de gel. Com que la majoria de cotxes encara porten les rodes d'estiu, hem presenciat tres accidents en poc més d'un kilòmetre.

Uns quants kilòmetres més tard, ens hem hagut d'aturar completament, ja que una nova tanda de pedra petita ha provocat nous accidents que han obligat a tancar l'autopista. A la ràdio informaven de la llista de carreteres tallades per accidents múltiples, deguts a aquesta sobtada pedregada tant i tant perillosa. Nosaltres ens sentíem segurs: teníem dues rodes d'hivern! (sempre és millor que totes 4 d'estiu!)

A més a més, el GPS ens ha desviat de la ruta habitual, per "problemes viaris greus"...

Tots aquests accidents i incidents han fet que ara siguin quasi les 17:15 i tot just ens disposem a dinar una espero que deliciosa lasanya... Després d'un dia tan accidentat com el d'avui, encara que no estigui clar si és dinar, berenar o sopar, ens mereixem menjar quelcom calent i deliciós!

dijous 22 de setembre de 2011

Energies renovables

Actualment la producció d'energia està molt centralitzada i diuen que de cara al futur, s'hauria de descentralitzar i produir-la de forma regional. Per això, cada vegada estan proliferant més els camps de panells solars. I és que, mica a mica, es podrà anar investigant en noves tecnologies i formes d'aconseguir una energia segura, neta i sostenible.

Ara per ara, aprofitem el que tenim...


Mica a mica avançarem... Entre tots ho aconseguirem!

dimecres 21 de setembre de 2011

Magdalenes

Pels aniversaris i les ocasions especials, s'acostuma a portar dolços a la feina per compartir-los amb els companys. Les variants més populars són:

- Fer dos o tres pastissos casolans
- Fer unes quantes magdalenes casolanes amb diferents farciments
- Fer selecció de rebosteria casolana: pastissos, magdalenes, galetes, americans, etc.
- Anar a una forneria i comprar rebosteria variada
- Anar a una forneria i comprar Brezels i mantega
- Anar a un supermercat i comprar pastissos i dolços congelats

Les magdalenes m'agraden perquè són porcions individuals fàcils de transportar. Així que aquesta vegada, ens hem decidit a provar a fer les nostres primeres magdalenes.

Després de buscar vàries receptes per Internet, em vaig decantar per aquesta recepta. Li he modificat les mides per tal de poder aconseguir unes quantes unitats més. Si no us importa, copio la recepta al blog, per tal de deixar anotat tot el que hem fet, per facilitar-nos la feina el dia que tornem a repetir l'experiència de les magdalenes... jejeje! :-)


Magdalenes

Ingredients (per a 15 (o 21) unitats):

- 125 (o 180) grams d'ous (dos o tres ous)
- 150 (o 216) grams de sucre (queden força dolces)
- 60 (o 86) ml. de llet
- 190 (o 273) ml. d' oli de gira-sol (o qualsevol oli de gust suau)
- 210 (o 300) grams de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- un polset de sal

Opcional:
- Ratlladura de llimona o taronja, canyella, etc...
- Qualsevol cosa per decorar o farcir les magdalenes: fruits secs, xocolata, etc...

Procediment:

Per preparar la massa, va bé utilitzar un aparell elèctric que tingui l'accessori de muntar clares d'ou.

Els ous i el sucre es baten fins que estiguin espumosos.
A continuació, a baixa velocitat, s'hi afegeix la llet i l'oli, prèviament barrejats.

En un vol a part, es mescla bé la farina, el llevat, la sal i la ratlladura de llimona o la canyella.
S'afegeix a poc a poc a la massa i es va augmentant la velocitat de l'aparell per tal que quedi tot ben barrejat.

La massa es deixa reposar a la nevera com a mínim una hora, tapada amb un drap de cuina.

Mentre preescalfem el forn a 210ºC podem anar preparant les magdalenes. És important disposar d'un motllo adequat per tal que agafin la forma adequada. A cada forat hi posem un paper especial per a magdalenes i comencem la tasca d'omplir les magdalenes al nostre gust. Per tal que quedin bé, omplim les càpsules fins a tres quartes parts de la mida total.

Depenent de la mida de les càpsules, les deixem a la part baixa del forn entre 15 i 18 minuts. És molt important no obrir el forn mentre dura la cocció.


L'experiència:

Com que no volíem duplicar les porcions de la recepta original, hem optat per pesar els ous i adaptar les mides. Ens ha sortit una quantitat ideal de magdalenes!

Nosaltres hi hem posat una barreja de farina integral d'espelta i farina normal.

No teníem oli de gira-sol, així que li hem posat oli de colza. Després de provar les magdalenes, crec que la propera vegada hi posarem un oli més suau, perquè jo li he notat el gust!

N'hem fet de dues varietats. Unes les hem omplert amb nocilla i les hem cobert de xocolata desfeta i les altres les hem omplert amb aranyons. Abans de posar-les al forn, a les magdalenes d'aranyons hi hem espolsat una mica de sucre pel damunt.


El resultat:

dimarts 20 de setembre de 2011

A la platja!

Aquest estiu ha estat força més plujós i fred del que és habitual. De fet, fins a la segona quinzena d'agost, la gent anava amb màniga llarga pel carrer. Però després van venir uns dies de calor intens, molt intens! I la gent va anar massivament a la platja a refrescar-se.

Evidentment, aquí les platges estan ubicades a les lleres dels rius i dels llacs. Igualment, cal pagar per poder estacionar el vehicle i estan plenes de gom a gom...


Quan veig aquesta mena d'aglomeracions, veig que a tots ens agrada refrescar-nos a l'aigua, ja sigui al mar o a la muntanya. Són coses que portem a la sang! :-)

dilluns 19 de setembre de 2011

Ànec a la taronja (farcit de poma)

Tota la vida havia sentit parlar d'un plat anomenat "Pato a la naranja" (així, en castellà, que sona més especial, tot i que potser hauríem d'anomenar-lo a la francesa "Canard à l'orange"...). Es tracta d'un plat que mai a la vida havia provat i que sempre pensava que s'havia de reservar per ocasions especials.

I fa poc, va arribar una d'aquestes oportunitats per provar un nou plat culinari. Com que el resultat ens ha agradat, he decidit pujar la recepta que hem utilitzat al blog i així compartir-la amb tots vosaltres.

La recepta original està en alemany en aquest enllaç.


Ànec a la taronja

Ingredients (per 4 persones):

- 3 pomes àcides (per exemple, de tipus "Belle de Boskoop")
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
- 2 cullerades soperes de Grand-Marnier
- 1 ànec (d'uns 2-3 Kg)
- Sal i pebre
- 1 cullerada sopera de sucre
- 6 taronges
- 1 llimona
- 1 cullerada de vinagre de Cherry
- Maizena o quelcom per espesseir la salsa


Procediment:


Tallem les pomes a quarts i les posem a reduir al foc amb la mantega, la melmelada i una cullerada sopera de Grand-Marnier.

Punxar l'ànec per varis llocs i salpebrar-lo tant per dins com per fora. Després, el farcim amb les pomes i el posem a la meitat del forn, preescalfat a 200ºC, amb el pit cap avall. Per tal que l'ànec agafi més bon gust, a la safata de baix del forn, hi col·loquem un recipient amb 250 ml d'aigua i el suc d'una taronja.

Al cap de mitja hora, girem l'ànec i controlem que el recipient amb el suc de taronja tingui aigua suficient.

En unes 2 hores o 2 hores i mitja (en funció de la mida de l'ànec), ja el tindrem ben cruixent i dauradet. Si considerem que no està prou cruixent pel nostre gust, cap al final del temps del forn, podem untar la pell de l'ànec amb un pinzell amb una mica d'aigua i força sal.


Per preparar la salsa posem el sucre al foc lentament, per a que quedi caramelitzat. En aquest moment hi afegim el vinagre, una altra cullerada de Grand-Marnier amb el suc de dues taronges i una llimona. També hi afegim la grassa que l'ànec ha deixat anar. Ho salpebrem al nostre gust. Per tal que la salsa quedi ben lligada, hi afegim midó per espesseir-la.

Pelem dues taronges, les tallem i les afegim a la salsa.


Per decorar el plat, es podria utilitzar una taronja tallada en rodanxes.


L'experiència:

A l'hora de reduir la poma al foc, no teníem cap mena de melmelada de taronja. Així que ens hem saltat aquest pas directament.

La salsa, acabada de fer, estava espectacular! Cal destacar que hi hem posat la meitat del greix que l'ànec ha deixat anar i tot i així, creiem que n'hi hem posat massa. La propera vegada n'hi posarem una mica menys.

Per regla general, per cada Kg d'ànec, s'ha de coure al forn una hora sencera. El nostre ànec feia 1,8 Kg i va estar-se al forn 2 hores i 20 minuts. La carn va quedar melosa i bona. Cap al final de la cocció vam abaixar la temperatura del forn per evitar que es cremés.

L'anècdota graciosa de la jornada és que ens vam oblidar de revisar el recipient amb aigua i va quedar ben socarrimat. Per sort, això va succeir tot just havíem tret l'ànec del forn. Vam haver de rascar durant quasi una hora sencera per tal de poder tornar a aprofitar aquesta safata.


El resultat:

La presentació no és el nostre punt fort, però us asseguro que és un plat ben deliciós! Sens dubte, un plat per tornar a repetir en ocasions especials, ja que si bé és molt fàcil de preparar, vol unes quantes hores a la cuina.


A més, ens va sobrar ànec per menjar al dia següent. Aquí cal dir que l'ànec i la poma estaven molt més gustosos. En canvi, la salsa de taronja, tenia massa gust de greix d'ànec. Per tant, si voleu preparar el plat pel dia següent, seria una bona idea posar-hi menys greix a la salsa.