dissabte, 28 de febrer del 2009

Una notícia curiosa...

Com que darrerament no tinc res interessant per dir-vos, he decidit explicar-vos una altra història de la crònica groga alemanya...

Aquesta vegada la història va de cotxes...
Resulta que un taxista estava treballant amb el seu taxi pels carrers d'una ciutat. De cop i volta va veure el seu cotxe privat circulant per la ciutat. Va mirar el conductor i no el va identificar: Li estaven robant el cotxe!

Cuita-i-corrents, va trucar a la policia que va localitzar el cotxe en circulació i el va perseguir. El lladre es va posar nerviós i va accelerar i accelerar. Estava tant nerviós que va perdre el control del cotxe i va tenir un petit accident.

Així que la policia va poder enxampar el lladre i retornar el cotxe robat al taxista.

El taxista però, no va quedar gaire satisfet, ja que la reparació del seu auto puja a més de 9.000 euros! De fet, no se sap si la seva companyia d'assegurances cobrirà les despeses, ja que depèn de la forma en la que el lladre hagi robat el cotxe...

I vosaltres, què faríeu si veiéssiu el vostre cotxe circular amb un desconegut a dins?

divendres, 27 de febrer del 2009

Com passar la nit de franc

Aquesta és la història d'un alemany de 18 anys.

Es volia prendre unes vacances, així que va agafar 800 euros de la caixa registradora d'on treballava (sí, d'això se'n diu robar). I el nano va marxar de vacances.

Es va gastar els diners ràpidament. I va arribar la nit i feia molt de fred. No podia pagar cap hostal ni cap pensió ja que s'havia gastat tots els diners. Així que va tenir una brillant idea!

Va trucar a la Policia i els va explicar que havia robat 800 euros al seu cap. La Policia li va oferir passar la nit a comissaria, i el noi va poder passar allà la nit, sense tenir fred...

Curioses formes de passar la nit de franc... Potser té massa efectes secundaris...

Nivell B2.2 superat!

Ho he aconseguit!!! :-)

Si us fixeu en el diploma, posa que he superat el curs amb un "suficient" pelat (mit Erfolg). Però tant el professor com les secretàries m'han felicitat!

El professor m'ha dit que està molt content pel meu progrés i que he treballat molt durant aquest curs. Cal recordar que degut a la falta d'alumnes, agreujada per la crisis econòmica, em vaig veure forçada a saltar un nivell sencer, passant del B1.1 al B2.2. (Saltant els subnivells B1.2 i B2.1). Per això, el meu resultat té molt més mèrit i valor.

El salt el vaig notar moltíssim, però ara que estem a final de curs, he de dir que em sento al mateix nivell que la resta de la gent de classe! Crec que m'he adaptat bé al curs i he après moltíssim!

En la meva opinió, porto una bona progressió amb l'alemany:

- A2.2: Del 8 de setembre al 23 d'octubre del 2008
- B1.1: Del 28 d'octubre al 16 de desembre de 2008
- B2.2: Del 7 de gener al 26 de febrer de 2009

De fet, encara no he fet cap examen oficial, tot i que n'hi ha varis i que les empreses els valoren molt.

Al finalitzar el nivell C1.1, es pot fer l'examen de "Mittelstufe" (nivell mig), però com que el nivell C1.1 és llarg, el subdivideixen entre B2.3 i C1.1. Per tant, el meu següent curs serà el nivell B2.3.

Què puc fer? A vegades puc parlar de forma fluïda amb una persona nativa. Puc entendre conceptes abstractes i conceptes clars. En teoria, és un nivell proper al "First Certificate" d'anglès, però ara per ara, el meu nivell d'anglès és més bo que el meu nivell d'alemany...

Què no puc fer? Doncs... No puc entendre la tele! Tampoc puc entendre de forma natural les pel.lícules i, en general, els subtítols no tenen res a veure amb el que diuen. Siguem sincers, entenc coses... Però he de prestar molta atenció i hi ha vàries coses que les perdo, dificultant-me entendre completament les coses... Per això considero que no entenc la tele...

Per cert! A la feina intento parlar a tothom en alemany! A vegades tinc problemes perquè la gent parla molt de pressa i quan els demano que em repeteixin una cosa perquè no l'entenc, m'utilitzen la mateixa paraula desconeguda a una velocitat altíssima...

En definitiva: Estic molt orgullosa del meu progrés ascendent en l'aprenentatge de l'alemany. Espero que poc a poc es vagi consolidant un bon nivell i que em desapareguin els problemes que tinc amb els articles, les declinacions, les preposicions, les formes verbals, el vocabulari desconegut.

A seguir endavant! Estic realment contenta! I encara que hi hagi gent que no consideri les classes importants, crec que a mi em van realment bé! :-)


Nota: Link amb les característiques dels nivells d'idiomes.

dijous, 26 de febrer del 2009

Crònica groga...

Tot i que a Alemanya la quantitat de premsa groga és menor que a Espanya, també apareixen notícies que resulten curioses.

La història que us explicaré està protagonitzada per una pròtesis dental.

Resulta que hi havia una dona que havia perdut les seves peces dentals i va anar al dentista per a que li posessin una pròtesis dental. El dentista va fer professionalment la seva feina.

A Alemanya les factures arriben a casa al cap d'uns temps, quan el tractament pot estar ja finalitzat.

En aquest cas, la dona ja portava la seva nova i flamant pròtesis dental i va rebre la factura, la qual no va poder o voler pagar. El dentista va demanar-li a la dona que pagués, però ella va seguir sense abonar l'import de la factura.

Total que l'home, cansat de no cobrar, va presentar-se un bon dia a casa de la senyora. Després d'una petita discussió, va treure les eines de la butxaca i va retirar la pròtesis dental a la dona.

Evidentment, la dona va denunciar-lo per haver-li retirat, sense cap mena d'anestèsia i a casa seva, la pròtesis dental.

I ara fa poc va sortir el resultat de la sentència: El dentista ha de pagar 6000 euros a la dona, pel mal que li ha fet.

Com diuen en castellà: "En todas partes se cuecen habas".

dimecres, 25 de febrer del 2009

Disfresses amb diners falsos

Pel que he estat veient, diria que la gent d'aquí no es disfressa gaire... Diria que es disfressen més per Halloween i per l'Oktoberfest, que no pas ara...

He vist una mica de confeti i unes quantes persones amb pintures per la cara o barrets. Però en comparació a la quantitat de gent que celebra els Carnavals a Espanya, he de dir que aquí els Carnavals passen totalment desapercebuts.

De qualsevol manera, sempre hi ha gent que té sentit de l'humor...

Aquesta és la història d'un alemany que, en motiu de la crisis econòmica, va decidir disfressar-se de persona a la que li surten els diners per les orelles. Per fer-ho, va imprimir un munt de papers iguals que els bitllets de 5 euros. Cadascun d'aquests papers, tenia la mateixa mida i aspecte, tot i que només estava imprès per una cara...

I l'home va posar els seus bitllets enganxats per tot el cos, per les butxaques, etc...

El cas és que algun bitllet li va caure a terra. I algun "listillo" va agafar el bitllet i va anar a comprar alguna cosa... Total, que el venedor va portar el bitllet al banc.

Ara la Policia busca a la persona que ha imprès els bitllets de 5 euros a una cara, per la seva disfressa de Carnestoltes. Si el troben, l'han de jutjar!

Pel que sembla, és delicte imprimir un bitllet de moneda legal que tingui la mateixa mida i que no sigui clarament identificable que és fals... (I em pregunto jo: "Però si només estava imprès a una cara!!").

Així que si per Carnestoltes voleu utilitzar diners, podeu utilitzar diners de curs legal i de debò, o bé modificar-ne la mida o incloure detalls que denotin clarament que no és autèntic. Aquí en teniu un exemple:

Precaució al fer la vostra disfressa anti-crisis! ;-)

dimarts, 24 de febrer del 2009

Faschingdienstag = Dimarts de Carnaval

Durant tota aquesta setmana i en motiu dels Carnavals, els nens no tenen classes.

Però avui és el "Faschingdiestag", corresponent a dimarts de la setmana de Carnavals, dia anterior al dimecres de cendra (dia en que tradicionalment jo enterrava la sardina).

Aquí però, avui és el dia especial.

Les dones van amb vestits d'època i des de les 9.00 fins a les 17.00 es reuneixen al Virtualienmarkt de Munich (mercat de verdures situat al centre de la ciutat) i ballen i ballen. S'anomena el Tanz der Marktfrauen, és a dir, el ball de les dones del mercat.

Les dones poden anar al ball sense problemes, ja que aquell dia, a la majoria de llocs de la ciutat, només es treballa fins a les 12.00. Així les dones es poden arreglar i anar al mercat a ballar. Evidentment, també hi poden anar els nens, que estan de vacances!

Jo no tinc classes d'alemany, ja que les meves classes són per la tarda i avui només hi ha classes durant el matí.

Veurem si em trobaré amb alguna altra sorpresa en motiu dels Carnavals...

dilluns, 23 de febrer del 2009

La festa del meu aniversari

Vaig dir que us havia de parlar de la Festa del meu aniversari, que no vaig poder explicar degut a les meves "vacances" hospitalàries...

Us en faré un petit resum...

La festa va estar ambientada en els anys 80, que són els anys de la meva infància. Recordo especialment una sèrie de dibuixos animats, la cançó de la qual volia posar en primer lloc: "Érase una vez... la vida"



La gent havia de venir amb roba dels 80, però diria que no hi va haver gaire èxit i la gent va venir en xandall i es va posar un mocador com si fos una "muñequera".

Durant tota la vetllada hi havia música de fons, exclusivament dels 80. També hi havia menjar per picar i algunes coses per beure.

I va arribar l'hora de jugar a jocs antics! Vaig optar per assignar fitxes de Póker al final de cadascun dels diferents jocs i partides.


Aquí hi ha la llista de les activitats:

1) Bingo: Vam fer unes poques partides ja que hi va haver gent que es va avorrir

2) Brisca: Va ser interessant. Vam jugar a la modalitat de 6 persones en equips de 3, amb les 48 cartes de la baralla espanyola. Un joc entretingut i fàcil

3) Inflar globus: Com que quan vaig estar preparant la decoració de la casa vaig veure que costava moltíssim inflar els globus allargats de la foto, vaig decidir fer un concurs de velocitat. Objectiu: inflar un globus allargat i fer-li el nus. Van ser uns minuts plens de rialles! Quina activitat més complicada!! Jajaja!!


4) Mentider: Va ser el joc més divertit de tots! Ja que sempre hi ha gent que es queda amb totes les cartes de la baralla intentant una jugada magistral guanyadora...

I al final de les partides, les 3 persones que tenien més fitxes, van endur-se uns petits premis que havia preparat:

- Un joc de cartes anomenat "Bohnanza"
- Un petit puzzle 3D
- Una petita llibreta amb preguntes i respostes curioses

Sincerament, m'ho vaig passar bé! I espero que l'altra gent també s'ho passés bé! :-)

diumenge, 22 de febrer del 2009

El bavarès està sentenciat

La UNESCO ha indicat que el dialecte o idioma bavarès ha entrat a la llista vermella. La UNESCO ha dit, per tant, que el bavarès s'està morint...

Si clickeu al mapa que apareix en el link de la UNESCO, podreu veure l'informe, en el que es veu que el bavarès ha entrat a la llista vermella. Apareix de color blanc, que és la fase inicial. Cal destacar però, que totes les llengües que apareixen en aquest informe, lamentablement, estan condemnades a mort, segons la UNESCO.

He estat curiosa i he mirat el cas d'Espanya... Els idiomes i dialectes amb sentència de mort són:

- Astur-Lleonès
- Aragonès
- Basc: M'he endut una sorpresa al trobar-lo a la llista! Em pensava que tenia més bona salut...

Tornant al bavarès... Pel que sembla, a l'escola no l'ensenyen més enllà de quatre paraules de vocabulari bàsic. A més a més, a més del 90% de les llars es parla l'alemany estàndard.

Tot i que m'he trobat molta gent que diuen parlar bavarès, sembla ser que ho fan habitualment amb les àvies. A mi, el bavarès em sona com si parlessin amb el nas tapat i la boca plena. Suposo que com que a les classes escolto alemany amb accents molt forts, unit al fet d'estar en contacte amb aquest dialecte/idioma, algunes paraules les puc entendre. Tinc la sensació que entenc el bavarès quasi com l'alemany: el que no entenc ho intento deduir!

De fet, conec la paraula imprescindible que tot bon bavarès ha de conèixer: Oachkatzlschwoaf! Que vol dir "Cua d'esquirol". Fixeu-vos si és representativa aquesta paraula que la gent marxa de viatja i interna internacionalitzar la paraula!! :-)



Després de veure el vídeo, sou capaços de pronunciar la paraula elemental del bavarès? ;-)

Pel que sembla, un alemany que no sigui bavarès no la pot pronunciar correctament i se li nota que és d'una altra zona. Suposo que seria l'equivalent al famós "Lucil" que delata als catalans quan parlen castellà... :-)

dissabte, 21 de febrer del 2009

Schneeschaufel = Pala + Schneefräse = Llevaneus

Després de dos dies de treva, la neu ha tornat a caure amb constància i els gruixos de neu han augmentat.

Ara comença a ser habitual que al caminar el peu s'ensorri uns quants centímetres, ja que s'ha acumulat molta neu per tot arreu. Al pati hi deu haver prop de mig metre de neu acumulada.

La gent de les cases, té la obligació de deixar els camins per persones transitables, sense tirar la neu a la calçada, per on circulen els cotxes. La gent doncs, ha de moure la neu d'un lloc a un altre. En els llocs on s'acumula la neu, hi pot haver quasi 2 metres de neu.

Com mouen la neu? Doncs tradicionalment amb una pala que té aquesta forma...

Per facilitar la vida a la persona que ha de treure la neu, han intentat crear altres pales més modernes, que també he vist:

La pala que ja no he vist, és aquesta altra que us poso a continuació. La van inventar per facilitar la vida, però sembla que no funciona gaire bé i a la gent no li ha agradat. Quan els alemanys veuen la foto diuen: "Ah si! No va bé"... I si ells ho diuen, per alguna raó serà... A mi això em sembla més una mitja bicicleta que no pas una pala de treure la neu.

Però hi ha gent que no es conforma en utilitzar pales per retirar la neu i opten per mecanismes més sofisticats, com petites màquines llevaneus. Aquestes les he vist en funcionament i són una passada!


La desavantatge que tenen és que segons la direcció en la que es fan funcionar, retiren la neu de la vorera i la posen al damunt de la calçada. Suposo que esperen que les grans màquines llevaneus retirin la neu sobrant i l'acumulin formant les parets que actualment separen les voreres de les calçades...


Mentre segueixi nevant, la gent haurà de seguir utilitzant els productes estrella de l'hivern:

- La sal (en alemany: Salz): Baixa el punt de congelació fins al punt que la neu es converteix en aigua i desapareix a través la xarxa de clavegueres de la ciutat.

- La pala (en alemany Schneeschaufel): Per retirar la neu dels camins i poder accedir a tot arreu

- Les màquines llevaneus (en alemany: Schneefräse): Per poder tenir una vida més o menys normal i reduir la quantitat d'accidents de trànsit.


Després de tot el que us he explicat, ja esteu preparats per la vida quotidiana en un país nevat... :-)

divendres, 20 de febrer del 2009

El dia de la corbata

En motiu dels Carnavals i arrel d'una tradició regional, ahir les dones podien tallar la corbata a qualsevol home!


Total, que ahir vaig estar buscant homes amb la corbata tallada i no en vaig trobar ni un!

El que vaig notar però, van ser un parell de coses:

- Molts homes anaven amb el traje de treballar, ben elegants... Però sense corbata!

- Altres homes anaven amb el seu traje de cada dia... i la corbata més horrible que van trobar a l'armari, la més vella i lletja... Segur que aquests haguessin desitjat que algú els hagués tallat la corbata, però possiblement les dones van pensar que era massa passada de moda i que amb allò ja havien fet prou el ridícul!

Més desafortunat però, va ser el cas d'una dona que li va tallar la corbata a un client. El client es va queixar i en conseqüència, la dona va haver d'abonar 20 euros per poder comprar una nova corbata...

Curioses tradicions...

dijous, 19 de febrer del 2009

Més fred

Ahir ja no va nevar. El cel es va destapar i va fer sol.

Tot i així, la neu no s'ha pogut desfer, hi ha més gel i he vist gent relliscar i caure al terra...

Ahir mirava la temperatura camí de la feina. La més baixa que vaig veure van ser -21.5 ºC. Mai havia vist allò! Per mi, era com una temperatura agradable... si no fos pel signe negatiu al davant. Costa d'imaginar...

Entre pobles, la temperatura era d'uns 18º. Però a l'arribar a la ciutat és va convertir en uns agradables -11º.


Ara mateix, -12.3º assenyala aquest termòmetre de casa!! Però en tinc un segon, que marca -14º! Veurem quina temperatura farà avui, de camí a la feina...

Fa doncs, força frescota. Però mentre no hi hagi humitat ni vent, es pot suportar perfectament sense cap mena de problemes... Només cal tenir precaució de no relliscar.

dimecres, 18 de febrer del 2009

Trineus = Schlitten

Com que continua nevant des de dijous passat, ja fa quasi una setmana, la capa de neu acumulada per tot arreu és significativa. Ara mateix, costa creuar un carrer, ja que sembla que una barrera de neu separa la calçada de la vorera.

Com que pels nens petits és especialment difícil caminar amb aquestes condicions, molts nens han optat per demanar als seus pares que els arrosseguin en trineu! Ells s'ho passen bé i possiblement, arribar a destinació deu ser més ràpid. Per tant, els pares munten els nens en un trineu com el de la foto i els arrosseguen...
Però no només ho utilitzen els nens!

Com que per tot arreu hi ha un gruix considerable, es veu a molta gent jove carregant els trineus de fusta amunt i avall... També he vist alguns joves amb uns trineus de plàstic més moderns.No he vist què fan els joves, però sospito que busquen un lloc amb una mica de pendent i es tiren cap avall! Per la cara que fan quan carreguen els trineus, s'ho estan passant bé! :-)

Són els aspectes positius de tenir-ho tot completament nevat! :-)

dimarts, 17 de febrer del 2009

És un llibre?

L'altre dia vaig estar a la llibreria i vaig quedar sorpresa per una secció: Els audio-llibresHi havia molts audio-llibres. Un audio-llibre, és un llibre llegit. Com si fos un conte de nens, però més llarg... En el cas del llibre del Harry Potter i l'ordre del Fènix (portada alemanya a la foto), tenim 3 opcions:

- 3 CD's amb mp3
- 27 CDs normals
- 22 Cassettes

Que fan un total de 1945 minuts, és a dir, més de 32 hores.

A mi se'm plantegen vàries preguntes:

- Continua sent un llibre?
- A quin tipus de "lector" va dirigit? Al que no pot llegir (com per exemple un analfabet o un cec), o al que és un mandrós?
- Si es tracta d'un nen mandrós, si escolta llibres enlloc de llegir-los, no aprendrà a llegir bé i la seva imaginació no es desenvoluparà totalment.
- Si es tracta d'un adult mandrós... Tindrà realment voluntat per escoltar 27 CDs si no és capaç de llegir-ho?
- No compto els que aprenen una llengua estrangera, perquè crec que hi ha altres llibres més adequats que aquest "format".

Recordem que un llibre el pots portar a tot arreu, i per anar amb el CD fan falta més dispositius electrònics, incloent trobar el punt en el que et vas quedar la darrera vegada i piles recarregables de recanvi...

I la pregunta que més m'intriga: Com han pogut fer alhora una edició en mp3 i una altra en casset de tota la vida? Això ja sí que no ho entenc!

Encara existeixen els cassetes?!?!

Em costa entendre el format llibre d'àudio, però veient la gran quantitat d'audio-llibres que hi ha a la venda, no sé si deu ser que realment tenen èxit. Sigui com sigui, a mi em costa d'entendre...

diumenge, 15 de febrer del 2009

Co-pagament

A Catalunya, fa un temps es va proposar implantar el "Co-pagament" de les visites al metge per tal de poder finançar la Sanitat... El preu proposat era de 1 euro per visita. La gent es va posar feta una fera i la proposta per a un "Co-Pagament" va desaparèixer.

A Alemanya, part de la Sanitat Pública la paga el pacient mitjançant el Co-Pagament. Com funciona? Ara us ho explico...


- Cada cop que es va a un especialista diferent en un quadrimestre diferent, s'abonen 10 euros. En el cas que l'especialista derivi al pacient a un altre especialista, ja no es paga. És a dir, si primer es va al metge de capçalera i aquest deriva a qualsevol especialista, aleshores no cal tornar a abonar els 10 euros. Però si el pacient va a un especialista, per exemple l'oculista, sense cap volant (derivació), ha de tornar a els 10 euros.

Exemples de diferents especialitats: Metge de família, oculista, dentista, ginecòleg, traumatòleg, urgències.

- El cas de les Urgències és especial. S'ha d'abonar la quota dels 10 euros per quadrimestre, però si el metge considera que allò no és una urgència, aleshores el pacient ha de pagar tots els costos del servei.

- Medicaments: Per cada medicament receptat, el pacient ha de pagar 5 euros, amb independència del preu del medicament. Tenen però, molts medicaments que no entren per la seguretat pública i intenten donar sempre el més econòmic. També es recepta la quantitat estrictament necessària pel tractament a seguir. La veritat és que no abusen de medicaments.

- Ingrés hospitalari: En cas d'ingrés hospitalari, el pacient paga 10 euros per dia, amb un màxim de 28 dies per any.


O sigui que a Alemanya el Co-Pagament existeix i ningú es queixa. De fet, em sembla que els preus són realment populars.

I em pregunto: Si la Sanitat Catalana té dèficit i no inclou el dentista, no podrien incloure el dentista per a coses normals (per exemple tractament per a càries) i utilitzar el Co-Pagament? Crec que amb el Co-Pagament, la gent abusaria menys de les Urgències, en faria un millor ús i el servei milloraria.

Crec que els catalans hi sortirien guanyant! :-)

dissabte, 14 de febrer del 2009

Les imatges del dia: Neu

Porta nevant sense parar des de dijous. Per tant, hi ha uns gruixos considerables de neu per tot arreu. Jo ho trobo espectacular...

I per tant, crec que no diré res més i us deixaré amb un parell de fotos fetes avui mateix! :-)

El fanal està ple de gel, formant una imatge preciosa...


I per tot arreu hi ha neu i més neu...

Sembla extret d'una pel·lícula!!! Ho trobo realment preciós i molt romàntic... :-)

divendres, 13 de febrer del 2009

Proteccions pel mal temps: Die Regenhaube

Ja ho he vist més d'una vegada! Habitualment en dones grans, que suposo que volen aprofitar el pentinat de la perruqueria o volen seguir perfectes encara que faci mal temps...

Per protegir-se de la pluja i la neu, aquestes dones porten un barret-protector, anomenat Die Regenhaube, com el de la fotografia... En la majoria de casos però, és de plàstic transparent. Segurament, ofereix una protecció ben pràctica, ja que a diferència dels paraigües, les mans estan lliures per poder fer altres coses.

Hi ha dones però, que directament porten un gorro de dutxa, cosa que a mi em sembla força estranya. Suposo que el gorro de dutxa deu ser més fàcil de comprar!

Aquestes alemanyes són ben peculiars... ;-P

dijous, 12 de febrer del 2009

Alemany o espanyol?

Ahir estava al tren traduint unes paraules amb el meu diccionari de butxaca "Alemany-Espanyol"... De butxaca, però que té més de 110.000 paraules i lleuger no ho és gens! És un petit totxo...

La gent em mirava, ja que traduïa paraules sense parar... (A cada lliçó hi ha una llista de paraules importants que cal aprendre, i que per tant, necessito traduir primer).

En un moment del meu trajecte, vaig fer una trucada telefònica en alemany. Al penjar, un noi que seia al costat de la finestra de l'altre cantó (és a dir, uns 4 seients a la meva dreta), em va preguntar: "Estàs aprenent alemany o espanyol?". Em vaig quedar a quadres... Per un moment, va tenir dubtes sobre quin era l'idioma que estava aprenent!!! Oooh!! Ho vaig trobar realment curiós... Li vaig contestar que alemany, i aleshores ell va començar a explicar les seves experiències aprenent italià i la noia que seia davant meu va dir que ella estava estudiant espanyol.

Hores abans, havia estat parlant amb el professor d'alemany sobre el següent curs. Aquí els cursos de la tarda duren unes 7 setmanes i el que estic fent ja s'acaba. Però jo vull seguir aprenent alemany que em va bé. Així que li vaig preguntar al professor si hauria de fer el nivell que hi ha a continuació d'aquest o un nivell inferior. Per la meva sorpresa, em va dir que el nivell que continua ja està bé, ja que he millorat la meva fluïdesa verbal i he seguit el curs sense problemes, gràcies a fer els deures cada dia.

Em vaig quedar gratament sorpresa, i orgullosa del que jo considero un èxit, ja que em va tocar saltar tot un nivell sencer! Així doncs, el proper curs serà el B2.3

Jo segueixo fent cursos i millorant el meu nivell d'alemany... :-)

dimecres, 11 de febrer del 2009

El mal temps afecta a tot arreu

Ahir va arribar un temporal a Alemanya... I va provocar problemes!

Va fer molt de vent i va començar a nevar... A l'autopista A3, en direcció cap a Frankfurt, es va produir una cua de més de 25 km. La cua va ser provocada, majoritàriament per camions que no duien cadenes i van començar a tenir accidents...

Aquest matí, hi havia cotxes que havien estat més de 9 hores atrapats en la caravana! Havien passat la nit allà!! Jo he quedat sorpresa al sentir que alguns camioners, no li donen a les cadenes la prioritat i la importància que haurien de tenir...

O sigui que he vist com els col·lapses es produeixen a tot arreu!

A primera hora de la tarda, quan mirava per la finestra, veia una capa blanca de pols (de neu) que ho anava cobrint tot. Un paisatge espectacular que no agradava gens a la gent que havia de conduir per tornar a casa.

dimarts, 10 de febrer del 2009

Pito, pito... colorito!

Ahir vaig tornar a les classes d'alemany, després de les meves vacances hospitalàries.

Em vaig trobar un test. Com que no havia tingut ànims per mirar-me res del llibre, em vaig trobar que tocava fer un exercici amb "Konjuntiv I". No en tenia ni idea, així que vaig optar per omplir els buits a l'estil "Pito, pito... colorito". Espero que el professor no s'espanti amb les meves respostes, ja que crec que me les vaig inventar totes!

Una setmana de classes perduda i em costarà feina recuperar-ho... Paciència. Per sort, el "Konjuntiv I", s'utilitza només quan es parla de forma indirecta i en casos molt concrets. Així que tampoc és una gran pèrdua... ;-)

Com a nota curiosa... la meva mare va entrar a classe!! Va estar allà tota una hora sencera! No va entendre ni papa, però li va agradar... I jo que esperava que el professor li digués que no podia estar allà, i resulta que li va dir que sí que podia!

Evidentment, la meva mare va estar molt contenta... I jo també, al veure que la meva recuperació va endavant i a tota màquina! :-)

dilluns, 9 de febrer del 2009

De "vacances" a l'hospital

La setmana passada vaig estar dos dies sencers a un dels hospitals més grans de Munic, que té un munt de zones especialitzades.

Com que l'hospital és com un laberint, està tot ple de mapes amb zones de diferents colors per tal que la gent no es perdi. Jo vaig estar a la zona groga, a l'Augenklinik:


Quan vaig arribar, després de superar uns petits problemes burocràtics, em van fer vestir amb una bata i em van començar a donar pastilles per preparar l'anestèsia.

Què recordo? Doncs que estava nerviosissíma i que em van preguntar: "No t'han donat la pastilla?" sí, me l'havien donat, però jo no notava res. Em van lligar a la camilla i em van donar oxigen al 100%. Recordo que l'oxigen pur em va fer sentir com si el cap em pesés.

- Estàs cansada? - Em van preguntar.
- Encara no - vaig contestar.
- Doncs ara t'adormirem a poc a poc.

I el següent que recordo és que vaig obrir de cop i volta els ulls i em vaig trobar en una altra sala, en una altra camilla, davant del rellotge - que marcava una hora més - i una infermera que em va dir que ja s'havia acabat! Wow! No recordava res!

Em van portar a l'habitació i em van fer estar dues hores sense menjar ni beure res. Després, em van escalfar el dinar i me'l vaig menjar. Estava boníssim!

El menjar cada dia es triava amb unes fitxes. Les meves primeres fitxes però, les va omplir una infermera:


Com que a mi m'agrada aprofitar tot el que faig al màxim, quan la infermera va venir a mirar-me la pressió i la temperatura em va trobar a 38.5º. Al cap d'unes hores seguia a més de 38º:

- Has estat refredada la setmana passada? - em va preguntar
- Podria ser, ja que em fa mal el coll i les orelles - vaig contestar

Així que van determinar que no se la jugaven i em van donar un antibiòtic per combatre l'origen de la febre. D'això se'n diu fer un 2 x 1!!! O matar amb un tiro dos pardals! ;-)

A la meva zona, la gent tenia entre 60 i 80 anys. O sigui, "jovenalla"... De nit, costava agafar el son, ja que les companyes d'habitació roncaven. Així que jo desitjava de tot cor tornar a casa.

Només sortir de l'hospital, vaig comprar-me un termòmetre per seguir l'evolució de la meva temperatura corporal. Un cop a casa... Paciència!


I estic tranquil.la. Per mi han estat com unes petites vacances, ja que la meva mare ha estat al meu costat.

Potser la propera vegada que vulgui fer vacances, m'hauria de plantejar anar a un lloc més turístic i més juvenil que un hospital, on pugui fer més fotos! Però bueno, ja se sap que sóc una dona curiosa i m'agrada saber tot el que pugui d'Alemanya, inclòs el tracte hospitalari...

Ara que ja sé com són els hospitals alemanys, ho tinc clar: Amb una vegada n'hi ha prou. Dels hospitals, sempre ho he dit, només la sala de maternitat és un lloc per visitar. Les altes sales? Millor evitar-les.

De totes formes, sempre cal satisfer la curiositat humana... I de passada, solucionar els petits problemes que apareixen un cop a la vida! :-)

Així que... Ara ja sabeu com han estat les meves vacances hospitalàries! ;-)

dissabte, 7 de febrer del 2009

Mica a mica... i molta paciència!

Darrerament no he pogut escriure al blog, degut a un tractament per solucionar el problema del meu ull plorós (que encara plora).

M'agradaria dir-vos que la pitjor part ja ha passat. Ara ja estic a casa i carregada de paciència per recuperar-me mica a mica. Cada dia que passa, estic una mica millor.

Així que ja estic en procés de recuperació i tinc en ment reprendre el blog tan aviat com em sigui possible, per explicar-vos un munt de coses: La festa del meu aniversari, la meva visita a l'hospital i altres coses.

Però... Mica a mica...

La paraula clau sempre és la mateixa: Paciència