dilluns, 9 de febrer de 2009

De "vacances" a l'hospital

La setmana passada vaig estar dos dies sencers a un dels hospitals més grans de Munic, que té un munt de zones especialitzades.

Com que l'hospital és com un laberint, està tot ple de mapes amb zones de diferents colors per tal que la gent no es perdi. Jo vaig estar a la zona groga, a l'Augenklinik:


Quan vaig arribar, després de superar uns petits problemes burocràtics, em van fer vestir amb una bata i em van començar a donar pastilles per preparar l'anestèsia.

Què recordo? Doncs que estava nerviosissíma i que em van preguntar: "No t'han donat la pastilla?" sí, me l'havien donat, però jo no notava res. Em van lligar a la camilla i em van donar oxigen al 100%. Recordo que l'oxigen pur em va fer sentir com si el cap em pesés.

- Estàs cansada? - Em van preguntar.
- Encara no - vaig contestar.
- Doncs ara t'adormirem a poc a poc.

I el següent que recordo és que vaig obrir de cop i volta els ulls i em vaig trobar en una altra sala, en una altra camilla, davant del rellotge - que marcava una hora més - i una infermera que em va dir que ja s'havia acabat! Wow! No recordava res!

Em van portar a l'habitació i em van fer estar dues hores sense menjar ni beure res. Després, em van escalfar el dinar i me'l vaig menjar. Estava boníssim!

El menjar cada dia es triava amb unes fitxes. Les meves primeres fitxes però, les va omplir una infermera:


Com que a mi m'agrada aprofitar tot el que faig al màxim, quan la infermera va venir a mirar-me la pressió i la temperatura em va trobar a 38.5º. Al cap d'unes hores seguia a més de 38º:

- Has estat refredada la setmana passada? - em va preguntar
- Podria ser, ja que em fa mal el coll i les orelles - vaig contestar

Així que van determinar que no se la jugaven i em van donar un antibiòtic per combatre l'origen de la febre. D'això se'n diu fer un 2 x 1!!! O matar amb un tiro dos pardals! ;-)

A la meva zona, la gent tenia entre 60 i 80 anys. O sigui, "jovenalla"... De nit, costava agafar el son, ja que les companyes d'habitació roncaven. Així que jo desitjava de tot cor tornar a casa.

Només sortir de l'hospital, vaig comprar-me un termòmetre per seguir l'evolució de la meva temperatura corporal. Un cop a casa... Paciència!


I estic tranquil.la. Per mi han estat com unes petites vacances, ja que la meva mare ha estat al meu costat.

Potser la propera vegada que vulgui fer vacances, m'hauria de plantejar anar a un lloc més turístic i més juvenil que un hospital, on pugui fer més fotos! Però bueno, ja se sap que sóc una dona curiosa i m'agrada saber tot el que pugui d'Alemanya, inclòs el tracte hospitalari...

Ara que ja sé com són els hospitals alemanys, ho tinc clar: Amb una vegada n'hi ha prou. Dels hospitals, sempre ho he dit, només la sala de maternitat és un lloc per visitar. Les altes sales? Millor evitar-les.

De totes formes, sempre cal satisfer la curiositat humana... I de passada, solucionar els petits problemes que apareixen un cop a la vida! :-)

Així que... Ara ja sabeu com han estat les meves vacances hospitalàries! ;-)

3 comentaris:

Josep Mª ha dit...

Ja veig que la recuperació va per bon camí cosa de la que m’alegro molt i ja veuràs que cada dia la recuperació es més rapida.
Aquí quan estàs hospitalitzat també pot elegir el menú cada dia, el dia abans tu senyales lo que vols per el dia següent, tan per dinar com per sopar , a més pots triar si els vols amb sal o sense. Ho se arrel de la meva estància fa sis anys i mig del accident que vaig patir anat amb bicicleta.
La zona on tu vas estar hospitalitzada era de gent gran però per desgracia si voltes una mica les instal•lacions d’un hospital t’adones que hi ha clients de totes les edats des de els més petits al mes grans, la manca de salut o defectes físics a reparar no te edat ni sexe ni posició social. En aquest tema podríem aplicar per similitud a la realitat aquell dit que diu “Caga el Rei, caga el Papa i de cagar ningú se’n escapa”. En el cas de la hospitalització en ves de ningú seria més escaient dir gaire bé ningú se’n escapa .
Bé ara a seguir treballant perquè els prejubilats podem seguir cobrant que aviat vindran les vacances de Setmana Santa, per lo que has explicat al teu blog segur que els alemanys no la deixaran pas escapar aquesta celebració. Espero per el teu bé i el de tots aquells que no pertanyen a cap secta que no fotin el rebombori de la España Kañí, collons només de citar-ho ja tremolo.
Ànim, ànim, ànim que això ja està xopat.
Rep una abraçada del teu Amic Josep Mª

Anònim ha dit...

Unes vacances que no agraden a ningú. Has tingut sort de nomès està dos dies a l'hospital, quan estàs en un lloc així t'adones de lo important que és la salut, però el millor de tot és que ja has anat a casa i t'he estàs recuperant del tot.
Ves en compte quan vagis a treballar de no cansa la vista.
Ah!!! i que les pròximes vacances siguin en un lloc més divertit.
Mª Rosa.

Jose Luis ha dit...

Yo siempre he odiado los hospitales y me tuve que pasar un mes entero en uno (de hecho en tres).

Espero que recuperes bien pronto, Natalia.

José Luis desde BCN.