dimecres, 12 d’octubre del 2011

On està el cotxe?

Hi ha històries que semblen més pròpies d'un llibre de ficció que de la realitat. La història que us explicaré a continuació n'és una bona mostra.

Ens traslladem a aquest dilluns passat, en un poble de les rodalies on visc, on una noia de 21 anys va aparcar el seu cotxe al carrer. La mala sort va voler que aparqués el cotxe on habitualment un home de 72 anys hi aparca un remolc.

L'home, indignat al veure que el seu aparcament preferit estava ocupat i convençut que aquell li corresponia únicament a ell, va anar a buscar un toro (una d'aquelles màquines que s'utilitzen per transportar palets) i va traslladar el cotxe de la noia a una zona on l'aparcament està prohibit, segurament pensant que li estava donant un bon escarment. (Recordem que la noia havia aparcat correctament!)

Hores més tard, quan la noia va anar a buscar el cotxe, se'l va trobar en el "nou" estacionament. La seva cara va ser de gran sorpresa i va trucar a la policia.

Ara l'home està acusat pels danys materials ocasionats al cotxe de la noia així com per extorsió.

Com veieu, de gent tarada, n'hi ha per tot el món! A qui se li acut moure un cotxe amb un toro? Segurament el tub d'escapament i la xapa del cotxe deuen haver quedat malmeses. Jo, estic ben sorpresa...

dissabte, 8 d’octubre del 2011

Un dia accidentat

Quan a les 7.00 el despertador ha sonat, ens hem preparat per dur a terme un munt de coses durant el matí.

Al mirar per la finestra, hem vist que plovia i que l'estiuet del que hem gaudit des de mitjans d'agost ja ha passat a millor vida. Així que ens posat màniga llarga i hem agafat una jaqueta gruixuda. Amb 5ºC no es pot anar amb jaquetetes de tardor.

A les 9.00 hem pujat al cotxe i ens hem disposat a anar a Correus per seguidament anar a veure a una persona, amb la que havíem quedat. La sort ha volgut que al girar un carrer ens haguéssim d'aturar de cop i volta, espantats per un soroll molt fort en una roda. Hem baixat del cotxe i hem comprovat que la roda estava completament rebentada.

- No passa res, els cotxes tenen roda de recanvi per poder circular unes hores! - hem pensat.

Ai! Quina sorpresa ens hem endut al trobar una mini-roda de recanvi! Aquella rodeta semblava un acudit: prima, menuda i amb un 80 km/h escrit. Com que no hi havia altra opció, hem començat a canviar la roda. La meteorologia ha empitjorat i s'ha posat a nevar (la primera nevada de la temporada!!) i nosaltres ens hem cobert amb un paraigües com bonament hem pogut mentre canviàvem la roda. Algun vianant ens ha fet un comentari sobre la mini-roda de recanvi... Una roda que fa vergonya i que dóna poca seguretat.

Hem intentat buscar una solució per poder arribar a temps a la nostra cita. Jo deia d'anar directament a un taller mecànic, però en temes de rodes, es veu que es triga una mica més del que jo hagués imaginat. Així que hem tornat a casa i hem tingut una idea fantàstica! Com que les temperatures han baixat dràsticament i tenim un joc sencer de 4 rodes d'hivern, hem pensat en canviar les dues rodes del davanteres; hem tret una roda d'estiu, una roda de recanvi i hi hem posat dues rodes d'hivern.

L'ideal és canviar les rodes a l'octubre i per Setmana Santa, així que... tot perfecte!!! També és recomanable portar les 4 rodes del mateix tipus, però com que teníem pressa, n'hem canviat dues i les altres dues les canviarem durant el que queda del cap de setmana.

El fet que la roda s'hagi rebentat ara, no és cap problema, ja que de cara a l'any que ve, volíem canviar totes les rodes (el perfil ja no és l'adequat). Així que es pot dir que s'ha rebentat en el millor moment!

9:40. Hem trucat a l'home al que havíem de visitar i li hem notificat el nostre retard.

Durant la nostra visita, ha anat plovent ara sí, ara no, ara neva, ara fa sol... Un temps totalment boig! Però ens ha acompanyat molt bé. El sol ha brillat en el moment adequat per fer unes fotos, estava sec en el moment que hem estat buscant unes marques i s'ha posat a ploure quan ja ens disposàvem a tornar a casa. Això eren les 13.00.

De cop i volta, al mig de la carretera, ha començat a pedregar. Era una pedra petita, que ha cobert tota la calçada d'una lliscosa capa de gel. Com que la majoria de cotxes encara porten les rodes d'estiu, hem presenciat tres accidents en poc més d'un kilòmetre.

Uns quants kilòmetres més tard, ens hem hagut d'aturar completament, ja que una nova tanda de pedra petita ha provocat nous accidents que han obligat a tancar l'autopista. A la ràdio informaven de la llista de carreteres tallades per accidents múltiples, deguts a aquesta sobtada pedregada tant i tant perillosa. Nosaltres ens sentíem segurs: teníem dues rodes d'hivern! (sempre és millor que totes 4 d'estiu!)

A més a més, el GPS ens ha desviat de la ruta habitual, per "problemes viaris greus"...

Tots aquests accidents i incidents han fet que ara siguin quasi les 17:15 i tot just ens disposem a dinar una espero que deliciosa lasanya... Després d'un dia tan accidentat com el d'avui, encara que no estigui clar si és dinar, berenar o sopar, ens mereixem menjar quelcom calent i deliciós!

dijous, 22 de setembre del 2011

Energies renovables

Actualment la producció d'energia està molt centralitzada i diuen que de cara al futur, s'hauria de descentralitzar i produir-la de forma regional. Per això, cada vegada estan proliferant més els camps de panells solars. I és que, mica a mica, es podrà anar investigant en noves tecnologies i formes d'aconseguir una energia segura, neta i sostenible.

Ara per ara, aprofitem el que tenim...


Mica a mica avançarem... Entre tots ho aconseguirem!

dimecres, 21 de setembre del 2011

Magdalenes

Pels aniversaris i les ocasions especials, s'acostuma a portar dolços a la feina per compartir-los amb els companys. Les variants més populars són:

- Fer dos o tres pastissos casolans
- Fer unes quantes magdalenes casolanes amb diferents farciments
- Fer selecció de rebosteria casolana: pastissos, magdalenes, galetes, americans, etc.
- Anar a una forneria i comprar rebosteria variada
- Anar a una forneria i comprar Brezels i mantega
- Anar a un supermercat i comprar pastissos i dolços congelats

Les magdalenes m'agraden perquè són porcions individuals fàcils de transportar. Així que aquesta vegada, ens hem decidit a provar a fer les nostres primeres magdalenes.

Després de buscar vàries receptes per Internet, em vaig decantar per aquesta recepta. Li he modificat les mides per tal de poder aconseguir unes quantes unitats més. Si no us importa, copio la recepta al blog, per tal de deixar anotat tot el que hem fet, per facilitar-nos la feina el dia que tornem a repetir l'experiència de les magdalenes... jejeje! :-)


Magdalenes

Ingredients (per a 15 (o 21) unitats):

- 125 (o 180) grams d'ous (dos o tres ous)
- 150 (o 216) grams de sucre (queden força dolces)
- 60 (o 86) ml. de llet
- 190 (o 273) ml. d' oli de gira-sol (o qualsevol oli de gust suau)
- 210 (o 300) grams de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- un polset de sal

Opcional:
- Ratlladura de llimona o taronja, canyella, etc...
- Qualsevol cosa per decorar o farcir les magdalenes: fruits secs, xocolata, etc...

Procediment:

Per preparar la massa, va bé utilitzar un aparell elèctric que tingui l'accessori de muntar clares d'ou.

Els ous i el sucre es baten fins que estiguin espumosos.
A continuació, a baixa velocitat, s'hi afegeix la llet i l'oli, prèviament barrejats.

En un vol a part, es mescla bé la farina, el llevat, la sal i la ratlladura de llimona o la canyella.
S'afegeix a poc a poc a la massa i es va augmentant la velocitat de l'aparell per tal que quedi tot ben barrejat.

La massa es deixa reposar a la nevera com a mínim una hora, tapada amb un drap de cuina.

Mentre preescalfem el forn a 210ºC podem anar preparant les magdalenes. És important disposar d'un motllo adequat per tal que agafin la forma adequada. A cada forat hi posem un paper especial per a magdalenes i comencem la tasca d'omplir les magdalenes al nostre gust. Per tal que quedin bé, omplim les càpsules fins a tres quartes parts de la mida total.

Depenent de la mida de les càpsules, les deixem a la part baixa del forn entre 15 i 18 minuts. És molt important no obrir el forn mentre dura la cocció.


L'experiència:

Com que no volíem duplicar les porcions de la recepta original, hem optat per pesar els ous i adaptar les mides. Ens ha sortit una quantitat ideal de magdalenes!

Nosaltres hi hem posat una barreja de farina integral d'espelta i farina normal.

No teníem oli de gira-sol, així que li hem posat oli de colza. Després de provar les magdalenes, crec que la propera vegada hi posarem un oli més suau, perquè jo li he notat el gust!

N'hem fet de dues varietats. Unes les hem omplert amb nocilla i les hem cobert de xocolata desfeta i les altres les hem omplert amb aranyons. Abans de posar-les al forn, a les magdalenes d'aranyons hi hem espolsat una mica de sucre pel damunt.


El resultat:

dimarts, 20 de setembre del 2011

A la platja!

Aquest estiu ha estat força més plujós i fred del que és habitual. De fet, fins a la segona quinzena d'agost, la gent anava amb màniga llarga pel carrer. Però després van venir uns dies de calor intens, molt intens! I la gent va anar massivament a la platja a refrescar-se.

Evidentment, aquí les platges estan ubicades a les lleres dels rius i dels llacs. Igualment, cal pagar per poder estacionar el vehicle i estan plenes de gom a gom...


Quan veig aquesta mena d'aglomeracions, veig que a tots ens agrada refrescar-nos a l'aigua, ja sigui al mar o a la muntanya. Són coses que portem a la sang! :-)

dilluns, 19 de setembre del 2011

Ànec a la taronja (farcit de poma)

Tota la vida havia sentit parlar d'un plat anomenat "Pato a la naranja" (així, en castellà, que sona més especial, tot i que potser hauríem d'anomenar-lo a la francesa "Canard à l'orange"...). Es tracta d'un plat que mai a la vida havia provat i que sempre pensava que s'havia de reservar per ocasions especials.

I fa poc, va arribar una d'aquestes oportunitats per provar un nou plat culinari. Com que el resultat ens ha agradat, he decidit pujar la recepta que hem utilitzat al blog i així compartir-la amb tots vosaltres.

La recepta original està en alemany en aquest enllaç.


Ànec a la taronja

Ingredients (per 4 persones):

- 3 pomes àcides (per exemple, de tipus "Belle de Boskoop")
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
- 2 cullerades soperes de Grand-Marnier
- 1 ànec (d'uns 2-3 Kg)
- Sal i pebre
- 1 cullerada sopera de sucre
- 6 taronges
- 1 llimona
- 1 cullerada de vinagre de Cherry
- Maizena o quelcom per espesseir la salsa


Procediment:


Tallem les pomes a quarts i les posem a reduir al foc amb la mantega, la melmelada i una cullerada sopera de Grand-Marnier.

Punxar l'ànec per varis llocs i salpebrar-lo tant per dins com per fora. Després, el farcim amb les pomes i el posem a la meitat del forn, preescalfat a 200ºC, amb el pit cap avall. Per tal que l'ànec agafi més bon gust, a la safata de baix del forn, hi col·loquem un recipient amb 250 ml d'aigua i el suc d'una taronja.

Al cap de mitja hora, girem l'ànec i controlem que el recipient amb el suc de taronja tingui aigua suficient.

En unes 2 hores o 2 hores i mitja (en funció de la mida de l'ànec), ja el tindrem ben cruixent i dauradet. Si considerem que no està prou cruixent pel nostre gust, cap al final del temps del forn, podem untar la pell de l'ànec amb un pinzell amb una mica d'aigua i força sal.


Per preparar la salsa posem el sucre al foc lentament, per a que quedi caramelitzat. En aquest moment hi afegim el vinagre, una altra cullerada de Grand-Marnier amb el suc de dues taronges i una llimona. També hi afegim la grassa que l'ànec ha deixat anar. Ho salpebrem al nostre gust. Per tal que la salsa quedi ben lligada, hi afegim midó per espesseir-la.

Pelem dues taronges, les tallem i les afegim a la salsa.


Per decorar el plat, es podria utilitzar una taronja tallada en rodanxes.


L'experiència:

A l'hora de reduir la poma al foc, no teníem cap mena de melmelada de taronja. Així que ens hem saltat aquest pas directament.

La salsa, acabada de fer, estava espectacular! Cal destacar que hi hem posat la meitat del greix que l'ànec ha deixat anar i tot i així, creiem que n'hi hem posat massa. La propera vegada n'hi posarem una mica menys.

Per regla general, per cada Kg d'ànec, s'ha de coure al forn una hora sencera. El nostre ànec feia 1,8 Kg i va estar-se al forn 2 hores i 20 minuts. La carn va quedar melosa i bona. Cap al final de la cocció vam abaixar la temperatura del forn per evitar que es cremés.

L'anècdota graciosa de la jornada és que ens vam oblidar de revisar el recipient amb aigua i va quedar ben socarrimat. Per sort, això va succeir tot just havíem tret l'ànec del forn. Vam haver de rascar durant quasi una hora sencera per tal de poder tornar a aprofitar aquesta safata.


El resultat:

La presentació no és el nostre punt fort, però us asseguro que és un plat ben deliciós! Sens dubte, un plat per tornar a repetir en ocasions especials, ja que si bé és molt fàcil de preparar, vol unes quantes hores a la cuina.


A més, ens va sobrar ànec per menjar al dia següent. Aquí cal dir que l'ànec i la poma estaven molt més gustosos. En canvi, la salsa de taronja, tenia massa gust de greix d'ànec. Per tant, si voleu preparar el plat pel dia següent, seria una bona idea posar-hi menys greix a la salsa.

diumenge, 18 de setembre del 2011

La dona treballadora a Alemanya

Si ens tinguéssim que fixar en les notícies que parlen de dades econòmiques, qualsevol s'imaginaria que a Alemanya tothom té feina i que conciliar vida laboral amb vida familiar és una tasca ben senzilla, per allò de que a les 18.00 quasi tothom és a casa... Però, és realment així? Lamentablement no.

A Alemanya, especialment a l'antiga Alemanya de l'Oest, tenen un problema bastant greu en quant al nombre total de places de guarderia (n'hi ha pel 13% dels nens menors de 3 anys). A l'Alemanya de l'Est les coses milloren una mica i hi ha places de guarderia per més del 35% de les criatures. Estem parlant del nombre total de places, incloent les guarderies públiques i les privades.

A partir dels 3 anys, els nens tenen dret a una plaça, però aleshores arriba el problema de l'horari. Tant a les guarderies com als col.legis, a partir de 6 anys, l'horari més habitual és de 8 a 12.30. Una vegada el nen ha tornat de l'escola, la possibilitat de trobar "activitats extraescolars", és similar al nombre de places de guarderia, i trobar una bona cangur per a unes quantes hores al dia, resulta car i difícil. És fàcil trobar noies de l'institut que cuidin a la criatura, però aquestes no sempre inspiren suficient confiança als pares. I aquí, els avis no acostumen a fer de cangur, ja que és habitual que visquin a molts kilòmetres de distància.

Per acabar d'arrodonir les coses, està molt mal vist que una dona torni a la feina i deixi un nen petit a la guarderia. Se la considera una mala mare i les altres mares li donen un tracte que pot arribar a ser insultant. Per sort, això està canviant mica a mica.

Una vegada explicada la situació dels col.legis i guarderies a Alemanya, ja podem posar-nos a repassar les dades de la dona treballadora:


1) Nombre de dones que treballen: 17,7 milions

Per poder entendre millor la xifra, cal tenir en compte que a Alemanya hi viuen prop de 82 milions de persones. Entre les 17.700.000 dones treballadores, hi ha un total de 5,4 milions de dones que tenen fills. De mitja tenen 1,5 fills, és a dir, es cuiden d'un total de 8,2 milions de nens menors de 18 anys.


2) Nombre d'hores de treball no remunerat: 4:26 hores/dia

Les dones dediquen 4:26 hores a cuinar, netejar, comprar, cuidar dels nens o d'altres familiars, etc. En canvi, els homes dediquen 100 minuts menys al dia en tasques no remunerades, fent un total de 2:46 hores. Ells es dediquen majoritàriament a fer reparacions i activitats de bricolatge, ja que als alemanys els encanta arreglar-se la casa ells mateixos. Normal! Amb el clima que fa, es passen moltes hores a l'any a dins de casa!


3) Nombre de dones que treballen a mitja jornada per poder cuidar d'algú altre: 2,8 milions

A Alemanya hi ha un total de 3,5 milions de dones que treballen a mitja jornada, de les quals 2,8 milions ho fan per poder cuidar dels fills i d'altres familiars. Per contra, només 78.000 homes tenen jornada reduïda per poder cuidar de criatures o familiars.


4) Percentatge de dones en "mini-treball": 62,5%

Una forma legalitzada de treball precari, són els minijobs. Consisteixen en treballs que no superen els 400 euros al mes i pels quals no es tributen impostos, ni hi ha cobertura sanitària, ni es cotitza de cara a la jubilació. Són treballs que es van legalitzar per fer emergir treball en negre.

Doncs bé, a Alemanya hi ha 7 milions de persones que tenen aquesta mena de treball, dels quals 62,5% són dones. És a dir, dels 17,7 milions de dones treballadores, uns 4,5 milions gaudeixen del que podríem anomenar treball-porqueria.

Hi ha més de 200.000 persones que es dediquen a netejar cases particulars amb aquesta mena de contractes. D'aquestes, el 92% són dones!

La majoria d'aquesta mena de treballs-precaris consisteixen en ajudar en botigues familiars, en treballar en la restauració o netejar edificis.


5) Nombre de persones cuidades per dones: 4 milions

Hi ha uns 4 milions de persones que són cuidades a casa seva, majoritàriament per dones. A més a més, hi ha 1,6 milions de persones que necessitarien ser cuidades i no troben ningú per a que les cuidi. Es creu que hi ha un altre grup de 2,5 milions de persones que no tenen dret a ser cuidades, tot i que ho necessitarien.


6) Percentatge de dones en capes directives: 27%

Com més gran és l'empresa, menys possibilitats hi ha de que a les capes directives hi hagi una dona. Així, mentre la cinquena part de les empreses tenen dones a la direcció, entre les empreses de més de 500 treballadors, això només és dóna en el 10% dels casos.


A totes aquestes dades, cal afegir que en una situació de "mateix treball, mateixa experiència i mateixa jornada laboral", una dona cobra sistemàticament menys que un home (us sona? Això també passa a Espanya!)

El mercat laboral alemany és curiós. Suposo que els que em llegiu des d'Espanya haureu sentit dir que busquen treballadors immigrants, perquè els falten obrers qualificats. Des d'Alemanya això no s'ha arribat a sentir i les coses s'enfoquen d'una altra manera.

Quan una dona qualificada passa a tenir fills, la conciliació familiar-laboral es complica moltíssim. Encara que la dona vulgui treballar, no té prou recursos per poder tornar a la feina i que les criatures estiguin alhora ben cuidades. Els empresaris, conscients d'aquesta situació, eviten contractar a dones amb fills (o en edat de tenir-ne), no sigui cas que no trobin guarderia o cangur pels nens! A més a més, a la "gent gran" (majors de 45-50 anys) tampoc la contracten, no sigui que es posin malalts!

Des d'Alemanya, ja porten mesos intentant decidir si han de fer alguna legislació de discriminació positiva per tal que les dones i la "gent gran" puguin tornar a treballar i aixecar el país (sense necessitat de contractar més immigrants). També s'estan esforçant en intentar que més nens tinguin accés a una plaça de guarderia, però els està costant moltíssim, especialment a les grans ciutats.


Sincerament, aquesta mena de dades em deixen de pedra. Però ja se sap, que les coses s'han d'anar canviant mica a mica i que això vol temps i paciència...

dissabte, 17 de setembre del 2011

El mercat immobiliari alemany

Si em llegiu des d'Espanya, on va haver-hi una època en que a cada carrer hi havia com a mínim una botiga dedicada a les propietats immobiliàries, és possible que us interessi saber com està el mercat immobiliari a Alemanya. Si és així, aquesta nota us aportarà informació que segur que aprecieu! ;-)

Per situar-vos una mica en antecedents, us diré que tenir una casa pròpia és el somni de qualsevol ciutadà alemany. Si aquí hi ha molta gent que viu de lloguer, és simplement perquè no poden permetre's tenir una casa pròpia, perquè la realitat és que tothom somia en tenir una casa, a ser possible amb tota mena de serveis, sense veïns sorollosos i amb jardí.

Això explica que la població alemanya estigui força disseminada. Hi ha molta gent a la que no els importa haver de recórrer kilòmetres i kilòmetres en tren o cotxe per anar cada dia a la feina. I és que, com us podeu imaginar, una casa a la ciutat és molt més cara que una casa al camp.

Quant costa una casa? Fixeu-vos en el següent gràfic, que el comentarem plegats perquè inclou molta informació:

A la gràfica podeu veure una representació dels preus d'una casa unifamiliar de segona mà de 120 metres quadrats, amb garatge, una mica de jardí i situada en una zona considerada mitjana-bona en quant a serveis i acabats.

Si us hi fixeu bé, la ciutat més cara de tota Alemanya és Wiesbaden, ciutat molt propera a Frankfurt, on hi ha molt de moviment bancari. De fet, Frankfurt està considerada una ciutat més aviat lletja i molta de la gent adinerada que treballa a Frankfurt prefereix viure a Wiesbaden. Allà, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats amb garatge costa 750.000 euros! Que traduïts a les antigues pessetes, ens deixa una xifra d'uns 125 milions de pessetes!

En qüestió de preus, ben a prop de Wiesbaden trobem la ciutat de Munich, on la mateixa vivenda costaria 710.000 euros, és a dir, quasi 120 milions de les antigues pessetes! Per contra, la ciutat més barata és Halle, on la mateixa casa només costaria 125.000 euros, és a dir, 20 milions de pessetes.

Es tracta d'una diferència de preu notable. A què es deu? Doncs bàsicament a la quantitat de treball que hi ha a la zona. Si mireu el mapa, veureu que a Alemanya hi ha una gran diferència en el preu de les vivendes del Nord i del Sud. I de fet, molts alemanys emigren del Nord al Sud per tal d'assegurar-se un lloc de treball.

Com a curiositat, m'agradaria destacar el cas de Berlín. Es tracta d'una ciutat totalment multicultural que actualment està molt de moda. Això està fent que el preu de les vivendes (tant de lloguer com de propietat), estiguin a l'alça. Actualment, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats, costaria 250.000 euros, és a dir, una mica més de 41 milions de pessetes.

La vivenda a Alemanya és una gran inversió, que molta gent no es pot permetre. Tot i que a Alemanya està previst que fins a l'any 2020 hi hagi manca de vivendes, en l'actualitat s'està construint poc. Aquí teniu una llista amb la quantitat de permisos d'obres concedits en els darrers anys:

- Any 2000 ==> 349.000 permisos
- Any 2001 ==> 291.000 permisos
- Any 2002 ==> 274.000 permisos
- Any 2003 ==> 297.000 permisos
- Any 2004 ==> 269.000 permisos
- Any 2005 ==> 241.000 permisos
- Any 2006 ==> 248.000 permisos
- Any 2007 ==> 182.000 permisos
- Any 2008 ==> 175.000 permisos
- Any 2009 ==> 178.000 permisos
- Any 2010 ==> 188.000 permisos

Durant el primer mig any del 2011, s'han donat més permisos d'obres que durant el mateix període de l'any 2010, però tot i això, com que els preus no han baixat i construir una casa és molt car, el nombre de vivendes noves és una xifra molt inferior a la de l'any 2000. Als anys noranta van arribar a una xifra rècord de 700.000 permisos d'obra nova.

Espero que aquesta petita nota us aporti informació útil sobre el preu de la vivenda a Alemanya i a veure què hi ha grans diferències de preu d'una zona a una altra. Recordeu que aquestes diferències de preu, acostumen a estar relacionades amb el mercat laboral...

dissabte, 16 de juliol del 2011

3 anys...

Avui fa exactament tres anys que vaig marxar a viure a Alemanya.

Sóc feliç? Moltíssim!!!

Per què sóc feliç? Perquè aquí he trobat un company de viatge, fet a la meva mida, que cada dia m'ensenya moltíssimes coses beneficioses.
Si no fos per ell, jo aquí seria igual de feliç que a qualsevol altre lloc del món. En canvi, aquí ho sóc molt més que abans! :-)

Els inicis van representar molt d'esforç i dedicació, per aprendre l'idioma, però va ser una inversió totalment recomanable. Després però, he arribat a un punt que noto que ja no milloro fàcilment (perquè no vaig a classes). En canvi, tinc un nivell que em permet comunicar-me amb normalitat en qualsevol àmbit, ja sigui personal, laboral, mèdic, burocràtic o cinematogràfic.

Si una cosa m'ha sorprès aquest darrer any, és la febre que sembla que hi ha al meu país natal, per emigrar a Alemanya. És com si a Alemanya tot fos meravellós i fos el país més proper al paradís.

Si bé és necessari somiar en el paradís, he de dir que Alemanya és un país normal i corrent: amb defectes i amb virtuts.

Entre les virtuts del país, la que més m'agrada és el respecte per la naturalesa que hi ha. M'agrada molt que la gent utilitzi els carrils-bici per petits desplaçaments urbans i interurbans. M'agrada que molt a prop de cada centre urbà hi hagi una bonica zona natural, per la que es pot passejar tranquil·lament.

M'agrada que la gent reaccioni de forma negativa cap a l'energia d'origen nuclear i que, tota aquella persona que s'ho pugui permetre, s'instal·li panells solars per reduir el consum d'energia "convencional".

Dels defectes prefereixo no parlar-ne, tot i que són més nombrosos del que qualsevol persona que arriba aquí pensant en el paradís, es pugui imaginar.

Us diré un dels defectes que més em molesta... En temes energètics, per exemple, hi ha gent que a l'hivern malgasta moltíssima energia deixant la calefacció encesa i obrint les finestres de bat a bat o deixant encesos els llums d'habitacions en les que no hi ha ningú.

Si em pregunteu si el país em continua sorprenent, us diré que sí. Podria seguir actualitzant el blog amb curiositats, però he optat per deixar-lo més abandonadet, mentre faig altres coses necessàries per a la meva vida personal. Potser algun dia, us pengi algunes de les coses que tinc guardades per compartir amb tots vosaltres...

Per si no ho he escrit mai, sense aquest blog, crec que no m'hauria pogut adaptar a Alemanya de la forma en què ho he fet. Aquest blog, per tant, forma part del camí de la meva felicitat.

I a vosaltres, lectors i lectores, us dono les gràcies per tots els comentaris que m'heu anat deixant. Fins aviat!

diumenge, 10 d’abril del 2011

Heidi

Avui, mentre mirava la tele, he sentit una cançó que deia "Heidi, Heidi...". Encuriosida, m'he preguntat si seria la cançó de la sèrie de dibuixos animats japonesa "Heidi", que tan popular va ser en els anys 70 i 80.

Remenant per YouTube, he trobat un vídeo molt interessant en el que es poden veure les diferents versions de la música inicial de la sèrie, que es va veure per tot el món... M'he endut una sorpresa al veure que la versió alemanya NO és l'original!!! En canvi, la versió que vam sentir a la península Ibèrica està basada en l'original. Puc dir que vam tenir sort de poder adaptar la cançó original, que em sembla molt millor que l'alemanya.

Us deixo les diferents versions de la cançó, per a que viatgeu al passat, recordeu bells moments i compareu les cançons! ;-)


Font: http://www.youtube.com/watch?v=4FP1zUZj8dE

Ai! Quins bons records que tinc al tornar a sentir aquesta melodia... :-)

dissabte, 26 de març del 2011

Quants dies fa que ...?

Habitualment, hem d'anar repetint tasques de forma rutinària. Per exemple, regar les plantes. Us ha passat mai que no sabeu quants dies fa que heu regat les plantes? A mi si... I per poder controlar això, hem comprat un petit "rellotge" que calcula quants dies fa que l'hem resetejat. És a dir, reguem les plantes, posem el rellotge a zero i al cap d'uns dies podem saber si les plantes volen aigua o no...

I és que, hi ha hagut plantes que s'han mort per falta d'aigua. Ara, amb el rellotget podrem controlar millor quan hem de tornar a regar les plantes.

Us ensenyo quina pinta té l'invent, que porta un imant o una ventosa, per poder-lo enganxar a tot arreu.

Es pot utilitzar per saber quants dies fa que hem obert la llet, o un pot de crema, o el que vulguem: salses, ous, cafè, règims, lents de contacte, filtre de l'aigua, exercici, etc.

Per fer una mica de publicitat i donar idees de les coses que es poden controlar amb aquest invent, us deixo la seva pàgina web: www.howmanydaysago.com

dijous, 24 de març del 2011

Domini de l'anglès?

Suposo que la majoria de vosaltres deveu pensar que a Alemanya tothom parla anglès i que sabent anglès podeu anar pel país sense problemes... Mmm... Segur?

Aquest cap de setmana comença la temporada de la cervesa, amb l'anomenada "Starkbierfest", o sigui, la festa de la cervesa forta.

Es tracta d'un esdeveniment que es celebra a varis llocs i on les principals marques de cervesa, presenten el producte de la temporada, amb noms ben interessants: Triumphator, Salvator, Maximator...

Com us podeu imaginar, la festa de la "Starkbierfest" congrega molts turistes. I els turistes van a Alemanya convençuts que sabent anglès en tenen prou per "sobreviure". Doncs bé, això no funciona així! Sorpresos?

A la regió de Niederbayern, les cambreres d'una d'aquestes festes han rebut un curset d'anglès de dos dies per a poder atendre als turistes en condicions. Al finalitzar el curset, les cambreres eren capaces de dir frases com: "What do you want to drink?" (o digui, "què vol beure?") i han après com es diuen els plats que tenen al menú. Així doncs, les mosses s'han après que "Roast Pork" és el que els turistes demanaran quan vulguin un "Schweinebraten".

Per més sorprenent que us sembli, el nivell d'anglès que hi ha a Alemanya és força similar al que hi ha a Espanya. I és per això que es fan aquesta mena de cursets per afavorir la satisfacció dels turistes.

O sigui que si aneu de turisme a Alemanya, no us en refieu gaire de l'anglès... Avisats esteu! ;-)

dimarts, 15 de març del 2011

El generador Kita Gen Stem

Ja sé que és difícil imaginar tot allò que no existeix, però així ha estat sempre!

Us imagineu la cara que un pagès de l'època medieval us hagués posat si li haguéssiu dit que en el futur es podria parlar i veure a la gent d'arreu del món, en qualsevol moment, estiguessin allà on estiguessin? Segurament us hagués dit que és impossible i que esteu completament bojos. En canvi, avui dia tot això és real gràcies a l'ús de les videoconferències, com per exemple les del Skype.

Exactament això és el que està passant ara mateix amb el debat sobre les energies renovables. Nosaltres som com el pagès de la història anterior i ens resulta summament difícil imaginar-nos com es pot produir energia de maneres diferents a les conegudes i utilitzades fins l'actualitat.

Avui us presentaré un projecte italià, anomenat Kita Gen Stem, que es troba en fase experimental i que assegura que produeix energia per a 3000 cases de forma senzilla.

Com funciona el Kita Gen Stem?

El seu principi és el mateix que fa volar un estel: el vent.

Si bufa el vent, un estel es manté en l'aire sense que haguem de fer res. Si a més a més el vent és fort, haurem de fer força per mantenir-nos, precisament fent força contra l'energia que el vent utilitza per moure l'estel.

El projecte Kita Gen Stem es basa en aprofitar aquesta energia. Per assegurar-se que sempre bufa el vent, disposa d'una corda de fins a 2000 metres, que habitualment està estesa entre 600 i 1000 metres d'alçada. A uns 800 metres d'alçada sempre hi ha vent de més de 4.5 metres/segon, per tant, sempre es pot aprofitar aquesta energia.

L'únic requisit d'aquest sistema, és que a la zona on hi ha l'estel, no hi sobrevolin avions.

Cal afegir que el projecte està en fase de prototipatge, és a dir, que no està en funcionament. Però és una alternativa molt curiosa, que segur que a molts de vosaltres ni se us havia passat pel cap que existís.

Us deixo un vídeo on s'explica com funciona aquest sistema:



Estic segura, que hi ha molts més projectes com aquest, en via de desenvolupament, que poden assegurar-nos gaudir en el futur d'una energia neta.

Cal donar les gràcies a tota aquella gent que creu en les utopies que fan evolucionar la vida en el planeta.

dilluns, 14 de març del 2011

La revolució energètica ha començat!

Estem vivint una espècie de pel·lícula de terror, amb la diferència que gràcies a les tecnologies, l'estem vivint minut a minut.

A hores d'ara, encara no se sap què passarà a Japó, país acostumat als terratrèmols, però no pas als Tsunamis que aquests poden provocar. Japó està patint ara mateix una important crisis nuclear que té a tot el món pendent, ja que sembla ser que els reactors han començat a desfer-se i no se sap quines seran les conseqüències del que tot això està provocant en la població.

Intueixo que aquesta notícia és una tragèdia de magnitud similar a la Segona Guerra Mundial, però tinc clar que l'ésser humà en sortirà reforçat de tot això -tot i que a llarg termini-. De moment, si mirem la borsa, que reflexa el que pensa la gent, trobem que les empreses d'assegurances i les d'energia convencional estan baixant, alhora que les empreses d'energies renovables estan pujant com l'escuma.

Alemanya porta ja mesos discutint sobre l'energia nuclear. Recentment havien allargat el període de funcionament de les centrals alemanyes 14 anys. Avui però, han suspès això i han començat estudis per analitzar la seguretat real de les centrals i la possibilitat de migrar ràpidament cap a les energies renovables.

A tot arreu es pregunta si les centrals cal apagar-les com més aviat millor. I la resposta és contundent! En un programa de televisió, el 88% dels alemanys que hi ha participat, afirmen que estan a favor de l'apagada nuclear!

Cal destacar que hi ha gent que diu que l'ús d'energies renovables no és viable perquè faria pujar la factura elèctrica i que per tant, és més cara que l'energia nuclear. Davant d'aquesta afirmació, jo només dic dues coses, per fer reflexionar a qui estigui interessat:

- El cost d'un desastre nuclear, està inclòs a la factura de la llum? Ah no! Que és un cost que es paga després!!! Glups! (Ai que pot sortir més car del que sembla!)

- En canvi, el cost de la inversió inicial en renovables, va inclòs a la factura de la llum. A més a més, en cas de catàstrofe, només caldria tornar a instal.lar els components, però no hi hauria cap residu dels que dura anys i panys.

Gràcies a Internet, podem veure moltes reaccions més ràpidament que mai. És un moment històric! Hem començat la revolució energètica!!!!

En què crec que consistirà aquesta revolució?

1.- La producció d'energia serà descentralitzada, començant per l'energia que puguem generar a casa o a qualsevol empresa.

2.- Els edificis estaran més ben aïllats, evitant un excessiu consum en la climatització

3.- La climatització dels edificis estarà basada, principalment, en energia geotèrmica. Per exemple, per refredar l'aire, no s'utilitzarà un compressor, sinó que aquest es farà circular pel terra, on la temperatura és quasi constant tot l'any: uns 10ºC

4.- Els cotxes tindran finalment una bateria eficient. On i com es recarregarà la bateria, és un tema que crec que està massa obert. Una alternativa podria ser a les benzineres.

5.- Per emmagatzemar l'energia solar, s'utilitzaran unes noves "piles", que simplement guardaran l'energia sota terra, per poder-la utilitzar per la nit i transportar-la a zones on hi hagi més demanda.

6.- La inversió en energies renovables pujarà, amb la qual cosa en els propers anys avançarem més ràpidament que fins ara, i potser la tecnologia que avui dia coneixem, millorarà la seva productivitat molt més de l'esperat.


És tot això utòpic? Hm! Qui sap?! Jo no tinc cap bola de vidre i no puc predir el futur, però tinc clar que les coses seguiran canviant, tal com sempre han fet. Encara que a nosaltres ens costi acceptar els canvis, una cosa està clara: canviem! Tot canvia!

Recordeu-ho bé. Estem vivint un moment històric i que marcarà un abans i un després en l'ús i la producció de les energies. I també canviarà el pensament de la gent, d'una forma que no s'ha vist fins ara. El poble estarà molt més unit que abans!

I com diu la dita: "La unió fa la força".

dilluns, 3 de gener del 2011

Salsa de romesco

Una de les meves salses preferides, és la salsa que s'utilitza pels calçots: la salsa de romesco.

A Alemanya de calçots no n'hi ha (tot i que els han mostrat per televisió alguna vegada). Ara bé, qualsevol excusa és bona per poder gaudir d'una salsa deliciosa, que queda especialment bé acompanyant verdures, patates, i algun tipus de carn.

I l'excusa va arribar: cap d'any! Així que m'hi vaig posar-me a la cuina! :-)


Salsa de romesco

Ingredients (per una porció/persona):

- 35 grams d'ametlles torrades (opcionalment, entre aquests grams hi poden haver algunes avellanes torrades, però l'ideal és que hi hagi més ametlles que avellanes)
- 1 tomàquet mitjà
- de 2 a 4 grans d'all (a ull, depenent de la seva mida)
- 1 nyora, aproximadament. (Per cada 100gr de fruits secs, hi van dues nyores).
- oli, vinagre, sal i opcionalment julivert

Procediment:

S'escaliven els tomàquets i els alls. Millor fer-ho al forn, però si hi ha pressa, es poden fer a la planxa. Els alls acostumen a fer-se ràpidament.
Es bullen les nyores una bona estona, per tal que quedi ben rehidratades.

Es pelen els tomàquets i s'hi treuen les llavors. Es passa pel mini-pimer juntament amb els alls i es cola.
Rasquem la nyora amb un ganivet per extreure'n la carn. Si no podem retirar bé les llavors, haurem d'utilitzar un colador. Ho afegim als tomàquets i als all.

Triturem i piquem bé les ametlles (i avellanes) fins que quedi una pasta, que afegirem a les verdures.
Anem afegint oli, vinagre i sal a mida que remenem, per deixar el romesco a gust. Es pot fer amb el mini-pimer.

Si hi posem massa oli, pot ser que el romesco s'ens negui. En aquest cas, cal batre un rovell d'ou i anar-hi tirant la salsa de romesco poc a poc, per a que torni a lligar.


L'experiència:

Aquesta recepta ve directament de Valls, d'un parell d'amigues de la meva mare, que aquest Nadal em van explicar com fer l'autèntica salsa de romesco.

Jo només tenia ametlles i les nyores les vaig comprar a Catalunya.

Tot i que mai havia get romesco, em va semblar senzill de fer. Això sí, és una salsa que vol més temps del que jo m'esperava. En total, vaig necessitar una mica més de dues hores entre una cosa i l'altre.

Vaig fer-ne 3 porcions i vaig tenir la impressió que era molt poc. Després però, de salsa en va sobrar! És a dir, que n'hi havia de sobres! :-)


El resultat:

Una deliciosa salsa per gaudir de les verdures amb el gust mediterrani de tota la vida! :-)

diumenge, 2 de gener del 2011

Un any ple d'amor

Amb una foto plena d'amor (i de neu) va començar el 2011...

Per tal que pugueu sentir i notat tot l'amor i la complicitat amb que ha estat feta, la comparteixo amb tots vosaltres i espero que us agradi tant com a mi.

Que el 2011 sigui un any ple de bons sentiments! Deixeu-los expressar-se!! :-)