dimarts, 31 de març del 2009

On puc comprar cigarrets?

Suposem que són les 3.00 de la matinada, tinc ganes de fumar i no tinc tabac. Què podria fer? Segurament em diríeu que anés a una benzinera... Però, què faig si no tinc cotxe?

Els alemanys, van pensar en el cas de les persones de l'exemple anterior i van considerar que la solució està en posar màquines expenedores de tabac a un lloc ben accessible: al bell mig del carrer.

Si recordeu, l'altre dia vaig mostrar-vos un xiringuito que també tenia una màquina de tabac.

Fixeu-vos però en aquesta altra fotografia:


Aquesta màquina està a una paret qualsevol. Si us hi fixeu, podreu veure que permet la possibilitat de pagar els cigarrets amb monedes o amb tarja moneder. No estic interessada en fer publicitat, però m'agradaria fer-vos notar que la tarja moneder és un gran invent! Seria bo que el seu ús estigués més estès...

A més a més, com que els alemanys són pràctics i tenen males condicions climatològiques, aprofiten la mateixa paret per posar un cartell per llogar places d'aparcament per a cotxes! Si a Catalunya aquests cartells acostumen a ser de paper, aquí hi ha gent que s'ho "curra" una mica més i els fa d'autèntica xapa!

Per cert, pel que he pogut llegir a la foto de la màquina, cal tenir més de 16 anys per comprar tabac. Per tant, per poder fer anar aquesta màquina, cal introduir una tarja bancària amb xip o posar el carnet de conduir en format europeu, per tal de demostrar que es té l'edat mínima per poder comprar el tabac... No ho he pogut provar perquè no fumo, però... Ara m'he quedat intrigada. Realment comproven aquestes màquines l'edat així?

Aquí ho teniu ampliat:


Amb aquestes màquines que hi ha per tot arreu, si fumeu i veniu a Alemanya, no tindreu cap problema per aconseguir paquets de cigarrets...

dilluns, 30 de març del 2009

La barbacoa

No és que faci bon temps, però les temperatures són més agradables. Així que dissabte em van convidar a anar a una barbacoa... I naturalment, m'hi vaig apuntar...

El primer que em va sorprendre és que cal portar el teu propi menjar! No és com a Catalunya, on el que organitza s'encarrega de comprar menjar per a tothom (o de decidir qui comprarà el menjar per a tothom). No, aquí cadascú es porta el seu menjar...

Jo vaig optar doncs, per portar un plat de tomàquet andalús amb mozzarella i orenga, i unes salsitxetes petites (Rostbratwürstchen). Altra gent havia preparat carbassó amb una mica de farina...

Les mini-botifarres estaven realment bones. Fixeu-vos que el paquet, porta incorporat als laterals els colors de la bandera de Baviera! :-)

Com que la barbacoa era per sopar i encara no havien canviat l'hora, era una mica fosc. L'organitzadora va optar per intentar il·luminar la barbacoa amb unes espelmes. Jo vaig fer un parell de fotos amb flaix, que em van permetre veure-la!

És una barbacoa que funciona amb gas. El preu del gas és de 13 euros i el preu de la bombona (amb Pfand per retornar) és de 30 euros. Total: 43 euros. La barbacoa té unes pedres de lava que ajuden a que tot tingui més bon gust.

Si us interessés comprar-la, la gent d'Aldi, sempre pendents de les necessitats i preferències de cada moment dels alemanys, la tornen a posar a la venda aquesta setmana per 119 euros... Aquí en teniu la publicitat...

I com es veu aquesta barbacoa en funcionament il·luminada per les espelmes? Aquí la teniu! :-)


La voleu veure oberta?


He de dir que em va agradar el gust que va deixar als aliments.

La barbacoa, estava en el balcó d'una casa i es menjava a dins... Suposo que les condicions no eren les òptimes per menjar a fora. Però estic segura que quan faci més bon temps, menjaran també a fora!

No sabia que els alemanys fossin tant entusiastes de les barbacoes! :-)

diumenge, 29 de març del 2009

On puc comprar el diari?

Com que estic al sud d'Alemanya, a la zona d'influència del prestigiós diari Süddeutsche Zeitung, puc comprar els diaris al carrer!!! Pel que sembla a altres zones d'Alemanya això no és possible i cal anar a llibreries i quioscos. Però al sud d'Alemanya és possible comprar-los al carrer... A on? Doncs, a qualsevol cantonada!

A Munich hi ha la possibilitat de comprar diaris a cada cantonada...


Com funcionen? Doncs... Amb confiança!

És a dir, els diaris estan a dins de les caixes, que estan protegides per una senzilla tapa de plàstic. Cal obrir la tapa, agafar el diari i posar-hi diners.

Pel que sembla, el sistema de control de diners és realment poc sofisticat:


Quan vaig veure el cartell em vaig quedar a quadres... Si aquest dibuix fa anys que circula per Internet!

Com veieu a la foto, hi ha el preu pels dies de cada dia i el preu pels caps de setmana. Al costat, una espècie de guardioleta per posar-hi els diners... Això és tot! Un sistema realment senzill i bastat especialment en la confiança...

No tots els diaris valen el mateix, ni posen el mateix missatge... Aquí en teniu una altra mostra:


En aquest cas, el text posa que el repartidor ha de pagar tots els diaris. Així que si s'agafa un diari i no es paga, a qui s'està robant és al repartidor i no pas al propi diari.

He de dir que els sistemes els estan modernitzant i esporàdicament, es veuen caixes verdes que inclouen un sistema de pagament més sofisticat: la tapa només s'obre una vegada s'ha fet efectiu l'import del diari. En qualsevol cas, ara per ara són minoria.

Jo trobo sorprenent que els diaris es puguin comprar amb aquesta facilitat. M'agrada el respecte i confiança que hi ha en la gent.

He de dir, que vaig veure farà un parell de setmanes com es robava una bossa que algú havia deixat a la bicicleta. El lladre era un home jove de pell morena que no semblava pas de nacionalitat alemanya. El botí? Semblava una postal o un llibre, no gran cosa... Suficient atractiu però, per aquelles persones amigues de tot allò que no és seu.

Prefereixo parlar d'altres temes... Heu vist la primera foto? Hi havia un especial de tres pàgines sobre l'inici de temporada de la Fórmula-1! Sí, ja ha començat la temporada!

El divendres, l'equip de la ràdio de Guten Morgen Bayern va trucar a en Ralf Schumacher i li van preguntar si sabia quina era la profunditat mínima que ha de tenir el dibuix d'un pneumàtic. L'home, tot i haver estat conductor professional de F-1, no va saber dir que havia de ser major de 1.6 mm... M'alegra saber que no sóc la única que ha oblidat aquesta xifra! ;-)

Kosename

Els Kosename són noms afectuosos amb els que s'acostuma a anomenar a la parella...

Diria que a Alemanya s'utilitzen més que a Catalunya (i menys que a Cuba!)

Quins són els més típics? Aquí en teniu la llista, ordenada per les preferències de la gent:

- Schatz (Tresor)
- Süße o Süßer (Dolça o dolç)
- Engel (Àngel)
- Liebling (Estimat)
- Maus (Rata)
- Bärchen (Osset)
- Hase (Llebre)
- Baby (Bebè) (importat de l'anglès)
- Honey (Mel) (importat de l'anglès)
- Dickerchen (Grassonet)

Cal afegir que noms com rata, sonen molt millor dit com a rateta (Mausi)

Trobeu diferències entre aquests noms i els que s'utilitzen a Catalunya? Em van fer escriure un text sobre això a les classes d'alemany i em va venir al cap el programa de "Malalts de tele" on el Toni Soler i la Rosa Andreu utilitzaven tota mena de noms de pastisseria ben dolços!

Us en recordeu del programa? Aquí teniu un vídeo de recopilació. No es veuen els noms afectuosos que utilitzaven, però sí que es veu de què anava el programa.

dissabte, 28 de març del 2009

El conte de Frau Holle (Hörebuch)

La meva entrada d'avui va dedicada a aquella gent interessada en aprendre o millorar l'alemany.

L'altre dia us comentava que Frau Holle és una dona que quan fa el llit i espolsa el coixí, neva... Doncs bé, finalment he trobat el conte de Frau Holle i... molts més!

Frau Holle

- El Hörebuch de Frau Holle: Aquí hi ha una versió en alemany "normalitzat" narrat de forma clara. Cal buscar el conte entre tots els que hi ha dels germans Grimm, que en són uns quants!
- El conte de "Frau Holle" per llegir: Aquí es troba el conte en versió original, amb el vocabulari antic corresponent.

Després d'haver llegit/escoltat la història, ja sé qui és Frau Holle!! :-)


Links d'interès

- Web amb literatura clàssica narrada en alemany: http://www.vorleser.net (Més de 500 textos!)
- Web amb literatura clàssica escrita en alemany: http://gutenberg.spiegel.de

Jo he quedat positivament sorpresa amb aquesta combinació de lectura escrita i parlada, que em permetran millorar el meu alemany.

Per altra banda, he de dir que la pàgina venia recomanada al llibre d'alemany, però... sorpresa! Contenia una errada tipogràfica i la pàgina a la que dirigia estava plena de publicitat. Curiós com la gent detecta errors i fa ràpidament negoci amb aquesta mena d'errades... Per comparar: (Web amb publicitat, però "mateixa" estructura de directoris que la "bona")

Si esteu interessats o interessades en l'idioma alemany, guardeu l'enllaç a la llista de marcadors! http://www.vorleser.net. Totalment recomanable! :-)

divendres, 27 de març del 2009

Poda d'arbres

Voleu veure com poden els arbres a Alemanya?

Doncs mireu:


Pel que he vist, com que aquí hi ha molts arbres i els tenen tots molts macos, el que fan és podar-los ara que encara fa fred.

Quins criteris segueixen per podar?

- Arbres que estan en creixement i cal donar-los forma (com els del fons de la foto)
- Arbres que si es descontrolen poden anar a les vivendes (com el de "primer pla" de la foto)
- Només les branques petites (com també es pot observar a la foto)

Per mi, aquesta és la poda saludable. La poda d'arbres que des de fa uns anys fan a la costa catalana, m'horroritza!

Aquí els arbres fan goig de debò i, es podria dir que els poden ben poc!

dijous, 26 de març del 2009

On puc menjar?

Mireu atentament la foto...


Què es pot veure?

- Un cotxe abandonat sense matrícula
- Una caseta -que sembla de menjar ambulant- en la que es poden aconseguir les delícies de la cuina ràpida "alemanya": Leberkäse, Doner i Currywurst
- Publicitat
- Una màquina de venda de cigarrets
- La via del tren

Encara que no ho sembli, aquesta foto està feta a prop del centre de Munich!

La primera vegada que vaig veure la caseta vaig pensar que no lligava amb el paisatge de la zona... Però per Nadal tenia llumetes decoratives i després les van treure. Suposo doncs, que el negoci funciona, tot i l'estrany aspecte de la parada... Podria pertànyer a qualsevol altre lloc! I en canvi, això és Munich! :-)

dimecres, 25 de març del 2009

Frau Holle

Ahir va fer un dia realment boig... Va estar tota l'estona nevant i fent sol; quan nevava semblava que la neu aguantava i quan feia sol es desfeia...

Amb tot això, per la ràdio deien que els esquiadors deuen haver donat aquest any molts diners a Frau Holle...

Qui és Frau Holle? Doncs és la protagonista d'un dels molts contes dels germans Grimm. No sé ben bé de què va la història, però pel que m'han explicat es tracta d'una dona que viu als núvols i quan fa el llit i espolsa el coixí fa nevar a sota seu...

Així que quan neva, com avui, la senyora Holle està fent el seu llit... Per això, els esquiadors deuen haver pagat diners perquè la dona es passa tot el dia fent el llit! És molt treballadora!

Si algú té més informació, ho llegiré encantada! :-)

Per cert, un comentari "maliciós"... En alemany infern és diu Hölle... Que curiós que només una dièresi separi a la Frau Holle del Hölle... Mmm... Hi deu haver alguna relació o és pura coincidència?

dimarts, 24 de març del 2009

L'hivern encara cueja

Jo creia que la primavera ja ensumava el nas i que a l'hivern no se'l veuria més:

- L'herba s'està tornant verda (i no groga)
- Els arbres estan fent-se grans i florint
- Les temperatures són sempre positives
- El temps està bastant boig: fa sol, fa núvol, fa vent, plou, neva... tot en un mateix dia!

Tot i que de tant en tant cauen flocs de neu, ja no quallen... I els arbres que tenen massa branques, ara estant sent podats (amb una moderació desconeguda per a la gent de la costa catalana).

Per tant, amb tot aquest panorama, m'he endut una sorpresa a l'obrir la finestra i trobar-me uns 10 centímetres de neu nova!! Jo em pensava que la neu pels carrers s'havia acabat!

Aquí teniu la foto del primer que he vist... Espectacular i, per mi, totalment sorprenent!

Ara mateix, continua nevant... Em pregunto si al vespre encara estarà blanc o ja s'haurà desfet tota la neu acumulada... De moment, segueix nevant (i les prediccions meteorològiques diuen que serà així tot el dia).

El clima alemany és una capsa plena de sorpreses!

dilluns, 23 de març del 2009

Interioritats de l'U-Bahn

Sempre que es va a una altra ciutat, les diferències més notables es veuen especialment al metro (en alemany: U-Bahn).

El metro de Munic em sembla especialment interessant. Anteriorment us havia comentat que són vehicles molt antics i que el conductor o conductora anuncien quina és la propera estació. Amb aquests anuncis, la gent pot saber l'estat anímic del conductor. Resulta interessant.

M'agradaria però ensenyar-vos més coses del metro! Preparats? :-)

Doncs bé, els alemanys porten a la sang l'instint del negoci. Així que a l'interior del metro hi ha tota mena d'anuncis: escoles d'idiomes, agències de viatges, jocs per passar l'estona, ofertes de feina, activitats a museus, etc.

Comparat amb l'interior del metro de Barcelona, on no hi ha anuncis (que jo recordi), o amb Rodalies Renfe, on els anuncis són o bé d'entitats bancàries o bé de la ONCE, aquí hi ha moltíssima més varietat. És semblant a la secció d'anuncis d'un diari. I els anuncis, varien de vagó a vagó! Una passada.

A continuació veureu un anunci orientat a persones que han de fer pràctiques per poder acabar els seus estudis. És a dir, busquen estudiants que vulguin treballar com a becari. Ofereixen tota mena de places, ja que és una empresa gran de serveis de Munic: aigua, electricitat, gas, Internet, etc...


Però també hi ha oportunitats per a la gent que busca una feina normal. En aquest altre anunci, busquen una persona que assessori clients:


És clar que també pot ser que hi hagi gent que viatgi en metro degut a haver perdut el carnet de conduir per un consum excessiu d'alcohol. Aquestes persones poden trobar una sortida als seus problemes, anotant un simple número de telèfon!


Però hi ha altra mena d'anuncis... Per exemple, tot i que fa anys que existeix la tarja moneder (en alemany: GeldKarte), que és com portar diners en efectiu, però guardats electrònicament dins d'un xip. Sembla que aquesta tecnologia està tenint problemes d'arrelament entre els usuaris. I és una bona tecnologia! És pot utilitzar a tot arreu: zona blava, màquines expenedores de segells, de bitllets, cantina, etc.

Per cert, a les màquines de venda de bitllets de transport es cobren diners extres si es vol pagar amb monedes, mentre que si es paga amb la tarja moneder no hi ha cap recàrrec. Evidentment, la mecànica per controlar les monedes i els diners, és molt més cara que el lector que fa falta per poder utilitzar els diners electrònics.

Les entitats bancàries proporcionen un lector i el software adequat per poder recarregar el xip còmodament des de casa!

Fixeu-vos en el recàrrec que es cobra al metro per pagar amb monedes... (Un altre dia us explicaré com funciona el complicat sistema de zones que utilitzen)


Amb aquest panorama, us podeu imaginar que hi ha anuncis per incentivar l'ús de la tarja moneder! :-)


I amb tant d'anunci, on estan els mapes? Doncs... al sostre! Sí, sí... Com que no els quedava espai, van optar per posar el mapa que inclou la xarxa integrada de metro i tren enganxada allà dalt. Sincerament, costa de mirar, ja que t'has d'orientar cap al mapa i a vegades no hi ha prou espai per moure's...


Si us fixeu en aquesta darrera foto, veureu que al damunt de la zona dels seients, hi ha un parell d'anuncis de viatges...

Un sistema d'anuncis molt dinàmic...

diumenge, 22 de març del 2009

Els patins en línia

Ara que comença a fer bon temps, la gent surt a l'aire lliure i va en bicicleta, camina amb bastons o va en patins.

Sempre havia volgut anar amb patins en línia, però mai havia tingut l'oportunitat de fer-ho. Així que divendres vaig aprofitar una oferta del supermercat i em vaig comprar uns patins per 29.99 €.


I com que ahir feia bon temps, vaig anar a una àrea que sembla talment creada per anar fer activitats relaxades a l'aire lliure: amb riu, completament plana, sense cotxes... una passada!

I... M'ho he passat pipa! Amb els patins en línia, les sensacions són molt similars a patinar sobre gel, tot i que diria que més senzill... Tot i que mai havia anat amb aquesta mena de patins, me n'he sortit prou bé... Això sí, el protector de la mà l'he hagut d'utilitzar, ja que he caigut al terra en un moment que intentava frenar...

Aquí teniu la foto que prova que feia bon temps i que... anava en patins! :-)


Ah! Feia bon temps, però la temperatura ambient era d'uns 5º. Així que em vaig posar la fabulosa jaqueta que vaig comprar per anar en bicicleta i que és tota una meravella: protegeix del vent i manté la temperatura corporal.

Una activitat altament recomanable! :-)

dissabte, 21 de març del 2009

"Vayamos compañeros"

Hi ha una cançó que sempre sona a la ràdio: "Vayamos compañeros" d'un grup alemany anomenat Marquess. Sé que alguns de vosaltres el coneixeu perfectament, però no puc evitar escriure el meu comentari! :-)

Aquí us poso el vídeo... Atenció a la lletra! A mi se m'escapa el riure cada vegada que la sento...



Us poso un tros de la lletra per a que la llegiu:

"Vayamos compañeros

Hay una nueva música en la ciudad
Salta salta
Tenemos los momentos
Por la mañana todas cosas se acaban
Salta salta
Vayamos compañeros"

Mmm... Molt profund! He de buscar-li el sentit?

Cada vegada que la sento em poso a somriure (o a riure) i no puc evitar preguntar-me quin és el seu nivell de castellà... És clar que admiro el seu valor per atrevir-se a cantar en una llengua que no és la seva! O potser no són grans poetes... Ni idea...

Antigament, a la Wikipedia es deia que les seves lletres destacaven per la baixa qualitat. Ara però, sembla que han refet l'entrada i ja no s'indica res de les lletres.

I què sortiria si jo m'atrevís a fer una cançó en alemany? Buff... Només d'imaginar-m'ho ja em poso a riure de mi mateixa fent el ridícul amb textos totalment senzills... Com seria la meva cançó? Un dia ho hauré de provar! :-)

divendres, 20 de març del 2009

Aigua que ho neteja tot!

Us he parlat de l'aigua? Diria que sí, però avui us en donaré més detalls...

Recordo que us vaig comentar que l'aigua que hi ha a la zona és més saludable que algunes de les aigües que venen en ampolles als supermercats.

A mi aquesta aigua em recorda molt a l'aigua de Galícia: Neteja molt i té molt bon gust.

No sé com està el nivell de calç en comparació a l'aigua gallega o catalana, però la gent diu que té molta calç. Això no és cap problema perquè tothom té a casa un vinagre especial que utilitzen per treure la calç de tot arreu: olles, aixetes, bullidores d'aigua, etc...

El que més m'agrada és la capacitat de netejar de l'aigua! A Catalunya, els plats s'han de posar al rentavaixelles amb cura, ja que altrament, el menjar ressec torna a sortir igual que quan el plat va entrar. Per increïble que sembli, això aquí no passa! Aquí es pot posar un plat amb menjar ressec al rentavaixelles i surt net i brillant!

Jo em sorprenc i em pregunto de què depèn la capacitat de netejar de l'aigua...

dijous, 19 de març del 2009

Matrícules de cotxe

Us heu preguntat com funcionen les matrícules dels cotxes a Alemanya? Doncs, avui us ho explicaré.

Per començar, fixeu-vos en la foto d'un cotxe qualsevol.


Heu vist alguna cosa curiosa? Doncs sí, a Alemanya he vist força adhesius als cotxes. I majoritàriament, són adhesius d'altres països! També he vist un cotxe negre i groc, igual que un taxi de Barcelona!

Però anem al tema de les matrícules... Com funcionen?

Tenen d'una a tres lletres que indiquen la comarca a la que pertany el cotxe. Per exemple:

A - Ausburg
B - Berlín
C - Chemnitz
D - Düsseldorf
E - Essen
F - Frankfurt am Main
...
M - Munic

Si l'àrea és important, tenen una sola lletra, però si la comarca és més petita, aleshores en tenen més... Això fa més entretinguts els viatges, ja que és divertit endevinar d'on és el cotxe. En la foto que us he posat hi ha dues matrícules:

SR - Straubing
TÖL - Bad Tölz

Al següent link podeu consultar la llista completa de les comarques alemanyes, amb les seves respectives lletres.

A continuació, la matricula té un adhesiu de diferents colors, en el que s'indica quan el cotxe ha de passar la següent revisió tècnica obligatòria (l'equivalent a la ITV) i un altre símbol en el que es veu la regió (Bundesland) a la que pertany el cotxe . Per exemple, els dos cotxes de la foto són de Baviera (Bayern) i tenen en comú l'escut de la Bundesland.

A continuació hi ha una o 2 lletres i de 2 a 4 xifres. Això pot ser generat de forma aleatòria o es poden pagar 20 euros i es tria la matrícula que es vulgui. La majoria de gent, escull triar la matrícula. Un exemple típic és posar com a lletres les inicials de la persona i els números... els que toquin o l'any de naixement.

Els cotxes es poden matricular tot l'any o només per uns determinats mesos concrets. Per tant, la gent que té un cotxe descapotable, el matricula només entre maig i octubre. Us poso una foto de la Wikipedia, on es veuen els números dels mesos durant els quals el vehicle pot circular.

Un fet curiós és que mentre a l'estiu es veuen uns quants cotxes amb la matrícula de temporada, en tot l'hivern, només he vist un cotxe amb matrícula de temporada!

Per tant, dedueixo que la gent que utilitza el seu descapotable només els mesos que fa bon temps, té un altre cotxe que pot circular qualsevol dia de l'any.

Quan un cotxe canvia d'amo o el seu propietari canvia de comarca ("Landkreis"), el cotxe s'ha de re-matricular. Per tant, la matrícula fa sempre referència al lloc on pertany el vehicle.

M'agrada el sistema de matrícules alemany! Igual que m'agradava el sistema de matrícules antic espanyol, on calia endevinar si SE era de Sevilla o de Segovia...

Més informació sobre les matrícules alemanyes al link corresponent de la Wikipedia.

dimecres, 18 de març del 2009

La primavera ja està aquí!

Sí, sí... Tot i que meteorològicament la primavera arriba el proper dissabte, ja he vist les primeres flors!!! :-)


Tot comença a renéixer. Estic realment intrigada per veure com serà la primavera alemanya... Intueixo que totalment verda.

També he vist un arbre que enlloc de fulles, tenia penjant aglomeracions de pol·len groc.

Amb tant de pol·len, veurem com aniran les al·lèrgies... Suposo que com que plou tant, els nivells deuen ser inferiors a la costa catalana.

dimarts, 17 de març del 2009

Starkbierfest i la Crisi vista pels alemanys

Avui parlaré de dos temes, que tot i que no tenen res a veure, a mi em semblen curiosos... :-)


Starkbierfest

Aquest cap de setmana va ser la "Starkbierfest" (la festa de la cervesa amb cos). Vaig veure alguns cartells anunciant-ho i fins i tot parades especials, però no vaig saber de què es tractava, fins que el professor ens ho va explicar.

Resulta que en època de quaresma, la gent havia de menjar amb moderació però van decidir que podrien beure cervesa que els alimentés. I aleshores van crear la festa de la "Starkbierfest", on és beu cervesa molt fosca i forta. A diferència de l'Oktoberfest, que es fa al Theresienwiese de Munic, aquesta altra festa primaveral està molt més repartida. La gent va igualment amb els tradicionals vestits bavaresos entre els que s'inclouen els famosos pantalons de cuir verds o marrons (en alemany: "Lederhosen"), el barret que sembla que porti un pinzell d'afaitar incorporat i/o una ploma i les dones amb el Dirndl.


El professor ens ha recomanat que si volem veure la Baviera més tradicional, que anem a Bad Tölz. Diu que allà, cada cap de setmana, el 60% de la població vesteix amb aquesta indumentària tan típica. És impressionant!

Deia el professor, que quan al Nord d'Alemanya veuen algú vestit amb pantalons de cuir diuen: "Mira! Un bavarès!"


La Crisi vista pels alemanys

Com sabeu, hi ha Crisi a nivell mundial. Ara bé, sempre hi ha sectors que es beneficien dels mals temps. A Alemanya han augmentat les vendes de:

- Sabates: Pel que sembla, quan es venen pocs cotxes es compren moltes sabates.
- Maquillatge: Suposo que hi deu haver dones que intenten buscar un home ric... El maquillatge es ven ara més que mai!
- Mobles per la casa: Com que la gent surt menys, s'arreglen la casa per sentir-s'hi més còmodes i a gust
- Lego i Playmobil: Quan els nens estan a casa han d'estar ben entretinguts! I la millor manera és amb jocs de Lego i Playmobil!
- Dolços i xocolata: Sempre s'ha dit que la xocolata ajuda a estar menys deprimit. Així doncs, amb els temps que corren, els dolços i la xocolata són productes econòmics que reconforten l'esperit...

I... atenció a la notícia de la setmana... Algú del món del futbol ha demanat que cada alemany pagui 2 euros per poder subvencionar el món del futbol! La gent ha quedat sorpresa amb el que demana aquest home, ja que no tothom és aficionat a mirar el futbol per la tele i la mesura es considera injusta. Renoi! El món del futbol! Si l'únic que han de fer és reduir els salaris dels jugadors!!!

Ah! I arran de la massacre de Winnenden, els professors han demanat un augment de sou al considerar que la seva és una feina perillosa...


I això és tot per avui! :-)

dilluns, 16 de març del 2009

Telefonia mòbil

Com que des de fa uns anys tenir un mòbil és important, vaig pensar que em convenia tenir un mòbil a Alemanya enlloc d'utilitzar el d'Espanya. Especialment per tal que els alemanys poguessin contactar amb mi de forma normal, utilitzant tarifes normals...

El primer que vaig fer, va ser informar-me de com va el tema. Us faig un petit resum:

- Hi ha operadors amb xarxa pròpia (O2, E-Plus, T-mobile, Vodafone, etc.)
- Hi ha operadors virtuals que utilitzen les xarxes dels altres (Blau, Fonic, etc.)
- Hi ha botigues que utilitzen els contractes dels operadors virtuals (Lidl, Aldi, dm, Rewe, etc.)

Els preus dels operadors virtuals i de les botigues són exactament els mateixos. Acostumen a ser més barats que els preus dels operadors amb xarxa pròpia.

Cap companyia regala o subvenciona el terminal del telèfon en el moment d'apuntar-te. En el cas dels contractes, es pot escollir pagar una quota mensual pel lloguer del terminal o bé utilitzar un terminal lliure. En el cas de les targes de prepagament, no existeix la possibilitat de tenir un aparell de lloguer, així que s'ha de comprar.

El preu d'un telèfon? Doncs habitualment a partir de 30 euros, depenent de les característiques. Són per tant, els mateixos preus que els de qualsevol telèfon lliure a Espanya.

Al donar-se d'alta hi ha ofertes variades que inclouen minuts de trucades o la tarja SIM gratuïta, etc. Sense ofertes, la tarja SIM costa de 10 a 20 euros, depenent de l'operador amb el que es desitgi treballar.

Ara bé, anem a més característiques de la telefonia mòbil a Alemanya:

- El preu de les trucades va per minuts, no per segons.
- No hi ha establiment de trucades, cosa que es nota i molt!
- Els contractes de permanència acostumen a ser de 24 mesos, però només afecten als contractes, no a les targes prepagament.

Fa poc va sortir una normativa europea dient que s'havia de reduir el preu d'interconnexió entre xarxes de diferents països. Haurem d'esperar a veure com evolucionen les tarifes amb l'aplicació de la nova llei...

Jo vaig escollir l'operador virtual Fonic i quan ja tenia el telèfon i la línia, vaig llegir que era una filial de Telefónica! Em vaig espantar una mica... Però ara que ha passat el temps, estic encantadíssima amb Fonic! :-)

Resum de com funciona Fonic:

- Utilitza la xarxa d'O2 i sempre he tingut bona cobertura a tot arreu
- Puc recarregar el meu mòbil des del propi mòbil! Això és realment còmode. Crec que és el millor invent en quan a targes de prepagament
- 9 cèntims/SMS a mòbils alemanys
- 9 cèntims/minut a qualsevol hora del dia a qualsevol telèfon (fix i mòbil) de la xarxa Alemanya
- 9 cèntims/minut a qualsevol fix d'Europa, Canadà i USA.
- 29 cèntims/minut si truco a un mòbil d'Europa, Canadà i USA
- 19 cèntims/SMS a mòbils internacionals.
- 24 cèntims/MB navegada des del mòbil.
- 2.5 €/dia que es navega per Internet (des d'un ordinador), a una velocitat màxima de 3.6 Mbit/sec.

Realment, trobo aquestes tarifes molt competitives... Si algú em diu que Yoigo o Simyo a Espanya tenen millors tarifes, que recordi que a Espanya es paga l'establiment de trucada i que la majoria de trucades que es fan amb un mòbil duren menys de 3 minuts (o era 1?)

Volia mantenir el meu número espanyol, per trucar des d'allà i no tenir problemes amb els amics... Sembla que és una bona decisió, ja que si estic allà se m'apliquen les tarifes de roaming.

A Espanya tinc prepagament amb Orange, he de fer una recarrega mínima cada 9 mesos i actualment se m'apliquen uns preus molt depenents de l'hora. De totes formes, les tarifes del roaming d'Orange són molt semblants a les de Fonic:

- 37 cèntims/SMS (Fonic: 39 cèntims/SMS).
- 26 cèntims/minut per trucada rebuda a l'estranger (Fonic: També 26 cèntims/minut)
- 48 cèntims/minut per trucar a Europa (Fonic: 54 cèntims/minut)

Suposo que a Espanya baixaran les tarifes més habituals. Ara bé, no se sap ni quan ni com... El que tinc clar és que mensualment pago menys aquí que allà! Crec que la major diferència és l'establiment de trucades nacionals...

Cal afegir que Simyo (és filial d'E-Plus?) té una tarifa Ich liebe Alemania que potser m'aniria bé per quan estigués a Espanya:

- 9 cèntims/minut i 9 cèntims/SMS
- 15 cèntims establiment de trucada
- Preus vàlids en Espanya, en Alemanya i en trucades entre ambdós països

Vist això... Hauria de migrar el meu número Orange a Simyo?

Espero que la comparativa hagi resultat del vostre interès! :-)

diumenge, 15 de març del 2009

Prohibit fumar!

Sempre havia sentit dir que a Espanya es provocaven incendis per poder construir i que a Alemanya això no passava perquè hi havia una llei que no deixava requalificar un terreny cremat fins passats no sé si eren 25 o 50 anys...

Passejant, m'he trobat un cartell que m'ha indicat que la cultura de protecció del bosc és molt més gran a Alemanya. Fixeu-vos-hi bé:


Sabeu què posa el cartell?

Doncs posa que no es pot fer foc ni fumar al bosc! De forma permanent! És a dir, tots els dies de l'any! Tot i que aquí plou molt més que a les zones mediterrànies i que per tant, els boscos estan més humits i el risc d'incendis és menor, està prohibit fumar i evidentment, fer foc.

Si a Alemanya està prohibit tot l'any, per què a Catalunya només prohibeixen fer foc uns quants mesos a l'any? i... per què deixen fumar al bosc?

Quan veig coses com aquesta, m'adono que la societat alemanya és una societat respectuosa amb el medi ambient.

dissabte, 14 de març del 2009

La primera visita al cine

Sí, sí... Ahir vaig anar al cine alemany per primera vegada...
Em vaig trobar vàries diferències que em van fer més o menys gràcia:

- El preu de la entrada varia en funció de la durada de la pel·lícula. A més llarga és, més cara és l'entrada.

- Venen crispetes... dolces! No venen pas crispetes salades

- A l'igual que passa amb les pel·lícules de la tele, que comencen a les 20.15 enlloc de les 22.00 (hora espanyola), al cine passa el mateix! Les pel·lícules comencen a les 20.00 enlloc de a les 22.00!

- La meitat dels anuncis que posen abans de la pel·lícula, són simples imatges.
Amb lo xulo que era l'anunci de vodafone a Espanya amb el "Oops! Que sona el teu telèfon! No l'has apagagat?"

- Entre els anuncis un munt de recomanacions, com per exemple, no posar els peus al damunt de la butaca del davant!

La pel·lícula: "Watchmen"


Com que dura 162 minuts, l'entrada costava 9 euros. Una mica car, però... ja fa temps que crec que anar al cine és un luxe!

Què m'ha semblat la pel·lícula?

- Entretinguda
- Violent i rara (està basada en un còmic, els personatges principals del qual, es veuen a la imatge de Wikipedia). Tot i que no és del tot comparable, a mi m'ha recordat l'estil de "Sin city" i de "Los cuatro fantásticos"...


- Llarga (un problema per mi, sent en alemany, ja que no he pogut evitar fer alguna desconnexió... Per això, crec que em va millor mirar les pel·lícules a la tele, que quan fan anuncis, puc descansar i agafar forces pel següent tros!)

Tot i l'idioma, m'han anat explicant les coses més importants, per a poder seguir-la bé. Igualment, quan una pel·lícula és d'acció, les paraules no són tan importants. Les imatges parlen per si soles. Ja ho diu el refranyer popular: "Una imatge val més que mil paraules".

A la gent els ha agradat la pel·lícula. Jo he tingut la sensació que m'hagués agradat més si hagués estat en castellà o en català. He arribat a la conclusió que ara per ara, tinc limitacions temporals. És a dir, no puc estar concentrada tanta estona i desconnecto... cosa que no és bona.

Un detall de la pel·lícula que em va fer gràcia. La banda sonora està plena de cançons conegudes. Doncs bé, hi ha un tema molt famós d'una cantant alemanya anomenada "Nena", que es va fer famosa amb un tema anomenat "99 Red Balloons" (en alemany: "99 Luft Balloons"). Doncs bé, tot i que el film és americà, al doblatge alemany, han substituït la cançó i han posat la versió alemanya.

Pel que sembla, la Nena aquesta està fins a la sopa i al cine algú ha rigut quan ha sentit el tema!

Cal afegir, que els alemanys, no coneixen la versió anglesa de la cançó... Com que crec que vosaltres no coneixeu l'alemanya, us en poso el videoclip! :-)



Després de buscar-la al Youtube, ara no tinc clar quina és la versió més coneguda a nivell mundial: l'alemanya o l'anglesa? Jo votaria per l'anglesa... i vosaltres?

En fi, el cine... Una experiència per millorar... :-P

divendres, 13 de març del 2009

Die Amsel = La merla

L'ocell més comú a la zona és la merla (en alemany "die Amsel").

Dibuix de Toni Lombarte a: "Els Ocells del Parc de Vallparadís"

El mascle és negre i la femella és marró fosc. El bec pot ser groc o ataronjat.

Aquí hi ha merles per tot arreu. I des de fa unes setmanes, porten l'esperit primaveral al damunt: Se les sent cantar per tot arreu!

No sé on s'havien amagat durant tot l'hivern, ja que no se les sentia. Ara, en canvi, se les i se les veu a tot hora i per qualsevol lloc.

Trobo que els ocells donen molta sensació d'espai natural i transmeten també, el temps. A més bon temps, més canten! ¿Serà que els ocells també es posen contents quan surt el sol i es posen a cantar? Serà cantar universalment saludable per a totes les espècies de l'ecosistema? Ah! Qui ho sap?!

dijous, 12 de març del 2009

April, April, der macht, was er will

Els alemanys no tenen gaires frases fetes que parlin del temps, relacionat amb els mesos. Només tenen la frase de l'abril:

"April, April, der macht, was er will" ("Abril, abril, el que fa el que vol")

Actualment, estem quasi a mitjans de març, però el temps que fa es pot etiquetar totalment dins de la frase feta corresponent a l'abril! La gent, per tant, diu que el bon temps està més a prop que mai! (i segurament, el bon temps i la calor venen amb una mica d'antelació).

Quin temps fa? Doncs personalment, ho trobo de bojos!

Des de fa uns dies, en un mateix dia:

- Neva
- Plou
- Surt el sol
- Fa vent

Els canvis de temps són realment ràpids. Tant, que en qüestió de 2 minuts, pot passar de fer un sol espectacular a nevar amb ganes. Tot i que pot nevar amb ganes, li costa quallar ja que les temperatures són positives.

Sincerament, mai havia vist un temps tan boig com aquest! Les famoses tempestes d'estiu que hi ha a la costa catalana, no tenen punt de comparació amb això. Les tempestes són imprevisibles, però només passen una vegada al dia. Aquí, en un mateix dia, el sol pot brillar 5 vegades i nevar unes altres 6 o 7. Una autèntica bogeria imprevisible.

Tot i la incertesa, per mi es tracta d'un espectacle de la naturalesa. Si és normal o fruit del canvi climàtic, això ja no ho sé...

dimecres, 11 de març del 2009

Carter/a, una professió esportiva!

Si algú vol fer esport i treballar alhora, una solució ideal és treballar de carter o cartera per Correus!

A Espanya, el tipus de carter típic és el que va amb el carro de la compra de color groc amunt i avall... Fins i tot els Playmobil van tenir la seva versió especial carter!

Tot un detall de col·leccionista que valora la feina dels carters, sempre en forma, faci fred o faci calor, plogui o nevi!

Imatge 1: Vista superior del Playmobil carter, amb el carrito de la compra amb el logo del "Deutsche Post".

Imatge 2: El Playmobil carter, entregant lla correspondència

Imatge 3: El Playmobil carter, a la oficina amb totes les cartes que ha d'entregar.

A Alemanya però, el model típic de carter és el que va en bicicleta! Aquí teniu la foto de la seva bici:

Les bicis van carregades de cartes i de paquets (bé, només allò que cap en les dues caixes que porten) . I els carters, van amunt i avall amb les bicicletes fent esport tot el dia!

Hi ha algun carter que és menys esportiu, ja que n'he vist algun fumant! Això no és gaire saludable... Ahir vaig veure però, un carter mandrós que tenia una bicicleta motoritzada! No havia de fer gaire esforç...

En qualsevol cas i generalitzant, crec que la feina de carter és ideal per compatibilitzar treball i exercici! :-)

dimarts, 10 de març del 2009

Silicona per un tub!

Com molts de vosaltres sabeu, al febrer em van instal·lar un fantàstic tub de silicona a l'ull, pensat per destapar el conducte que va de l'ull al nas.

Vaig entendre que el metge va dir que havien trobat la causa: "unes pedretes, sorreta" (suposo que com les del ronyó, però a l'ull). Així que van retirar la sorra i van posar-hi un tub amb la mateixa finalitat que una arracada: fer el forat més gran.

Com que em seguiu preguntant per l'estat del meu ull, he decidit mostrar-vos-el en foto! :-)


Si seguiu la fletxa trobareu el tub... Jo no sé com és, però intueixo que és una espècie de col·lador transparent ple de foradets... A la foto, es pot observar com el conducte transporta líquid, demostrant que... funciona!

En realitat segueixo plorant, però és molt menys que abans, resultant molt més suportable. El metge va dir que quan em retirin el tub, d'aquí a 2 mesos, es completarà el procés i estaré recuperada al 100%!

És a dir, l'operació va ser tot un èxit! :-)

Per cert, si mireu atentament la foto, podreu veure les llums del sostre en format eclipse solar! ;-)

dilluns, 9 de març del 2009

Alles Gute...

Avui parlaré d'expressions alemanyes que tenen la seva gràcia...

- Tenir enxufe: Aquesta expressió s'utilitza per trobar una feina. Doncs bé, a Alemanya aquest mètode funciona realment bé, però se'l coneix amb un nom diferent: "Tenir Vitamina B" ("Vitamin B haben")

- Parlar pels colzes o parlar com una cotorra: Crec que ambdues expressions són equivalents. Doncs bé, en Alemany també existeix una frase feta per dir que algú parla molt: "Parlar com una cascada" ("wie ein Wasserfall reden")

- Tergiversar les paraules: És a dir, canviar el significat del que ha dit un altre... Això es diu: "Girar la paraula a la boca" ("einem das Wort im Mund umdrehen").

- Anar-se'n per les branques: Típicament, s'associa a la forma de parlar gallega, però sembla que és totalment universal. Els alemanys ho anomenen: "Rodejar el brou calent" ("um den heißen Brei herumreden")

- Sense pèls a la llengua: Quan es parla d'allò que es vol, sense cap mena de censura o por per allò que es diu, en alemany li diuen "no caure amb la boca a terra" ("nicht auf den Mund gefallen sind").

- Feliç aniversari: Aquí s'acostuma a dir quan és l'aniversari d'algú, com per exemple del meu pare o el de la nina Barbie... Ara bé, en alemany és diu: "Alles Gute zum Geburtstag!".

Aquí teniu la melodia principal d'una cançó molt coneguda...

Aquesta n'és la lletra:

Zum Geburtstag viel Glück,
zum Geburtstag viel Glück,
zum Geburtstag lieber Jordi,
zum Geburtstag viel Glück!

Per cert! Compte amb les celebracions! En això, els Alemanys, gent que pensa en tot, ja tenen preparada la seva pròpia senyal de transit per advertir a l'altre gent!


Un altre dia us posaré més frases curioses! :-)

diumenge, 8 de març del 2009

Esport escolar

Em preguntava quina mena d'esports fan els escolars en aquests països... La setmana passada ho vaig poder comprovar...

Fan competicions d'esquí! Naturalment!

Em va agradar veure-ho i molta gent mirava què feien els nanos. Per mi, va ser com recordar l'època d'esports escolars... però amb altres esports!

Com que la primavera ja s'acosta, es pot veure com hi havia gent que esquiava en màniga curta i la ruta que havia quedat marcada al terra...

Suposo que estan adaptats a les possibilitats de cada país...

A la següent foto i surto jo amb el meu súper estil de mosca... Cada vegada que em miro amb el casc, les ulleres i les altres proteccions, ho trobo divertit!


En fi, miraré aquestes fotos pensant que la primavera ja està quasi aquí...

dissabte, 7 de març del 2009

Taps per escoltar música!

Després de molts anys anant a concerts i discoteques i tenint uns molestos "xiulets" (tinnitus) al tornar a casa... He descobert els taps per escoltar música!

Aquests taps, estan dissenyats per escoltar música.

Funcionen així:

- Resulten realment còmodes quan te'ls poses.
- La música se sent perfectament, simplement que a un "volum més baix".
- Es pot parlar amb la gent igual que sense els taps (és a dir: a crits)
- Al cap d'una estona, el cervell processa la informació diferent i dóna la impressió que els taps no fan cap efecte i que la música està realment alta.
- Al retirar-los i marxar de la discoteca o del concert, l'oïda està com sempre: No hi ha rastre de cap xiulet!

Crec que són realment bons i que els metges els haurien de recomanar en lloc de dir categòricament que anar a discoteques i a concerts és perillós.

Al principi, quan vaig començar a anar a concerts, vaig intentar posar-me uns taps normals i corrents. Lamentablement, no funcionen bé i la música se sent com si l'equip de música estigués espatllat i amb una qualitat dolenta.

En canvi, amb aquests nous taps, la música sona exactament igual que sense els taps! I els beneficis per l'oïda són considerables! Per tant, els he de recomanar!

Redueixen aproximadament entre 20 i 25 decibels... Això vol dir, que enlloc d'estar a una discoteca o a un concert, la quantitat de soroll és equivalent a estar en una estació de tren o en un carrer amb trànsit. Per tant, es pot escoltar sense perill durant hores i hores.

Fixeu-vos en la taula dels sorolls i la quantitat de soroll màxima que es pot sentir a la setmana.

140 dBUmbral del dolor
130 dBAvió enlairant-se
120 dBMotor d'avió en marxa45 segons
115 dBMartell elèctric (a 1 metre)2 minuts
110 dBConcert de rock
7 minuts
105 dBDiscoteca18 minuts
100 dBSerra circular1 hora
95 dBTaller mecànic3 hores
90 dBOrquestra / Trànsit12 hores
85 dBBar animat40 hores
80 dBTren / Nens jugant

70 dBAspiradora
50/60 dBAglomeració de Gent
40 dBConversa
20 dBBiblioteca
10 dBSoroll del camp
0 dBUmbral de l'audició
(Fonts: Wikipedia, revista Eroski i SonicShop).

A partir de 85 decibels és considera perillós per la salut.

Suposem que anem a una discoteca i que hi ha 105 decibels. Sense protecció, això es pot aguantar durant 18 minuts. Suposem que ens posem els taps i que redueixen una mitja de 20 decibels. Passem doncs a sentir 85 decibels, els mateixos que en un bar animat i soroll que es pot sentir durant 40 hores setmanals sense perill!

Per tant, si quan anem a la platja ens posem protecció per prendre el sol, per què els metges no recomanen utilitzar protecció quan anem a un bar, una discoteca o un concert de música?

Sí que hi ha una web per conscienciar a la gent dels perills de maltractar l'oïda: http://spanish.youth.hear-it.org/

No pretenc fer publicitat, però per si algú està interessat en taps per les orelles (inclosos taps per dormir), els meus els vaig comprar a la següent pàgina, que també ven productes a Espanya: http://www.sonicshop.de/

Aquests taps són un gran descobriment per gaudir de la música! :-)

divendres, 6 de març del 2009

Dentistes i Sanitat Pública Alemanya

Si segueixo a aquest ritme, aviat em podré convertir en una experta en Sanitat Pública Alemanya...

Recordem com funciona:

- 10 euros per quadrimestre a cada especialista
- 5 euros per cada medicament
- 10 euros per cada dia d'ingrés hospitalari

Ja fa temps, que sabia que des del 2005, van fer una reforma en la quan van retirar moltes cobertures... Doncs aquí va la llista de cobertures que NO entren en el dentista a través de la Seguretat Social Alemanya:


- Càries grans: S'han de pagar de la butxaca de l'afectat: 50 euros. Si la càries és petita, sí que ho cobreixen.

- Matar un nervi a les pales del davant: Això depèn de cada dentista, però no estan obligats a cobrir-ho. Si s'ha de matar un nervi i està a qualsevol de les altres dents, sí que està cobert. Si no ho cobreixen, cal pagar 50 euros.

- Higiene dental: Això tampoc entra i s'ha de pagar de 80 a 100 euros per cada higiene. I ho trobo curiós perquè a Espanya la majoria de pòlisses dentals inclouen una neteja dental gratuïta a l'any!

Sí que fan una revisió gratuïta (com a Espanya!) on fan una llista de defectes, que sembla la llista als Reis.


En resum: M'estic emportant sorpreses, especialment amb els dentistes. Ja veig que a tot el món són igual de "pesseters"!

dijous, 5 de març del 2009

Confirmat! He saltat al nivell B2.3!

El primer dia de classe, el professor ens va sorprendre amb un test, que posteriorment hem comentat a classe...

El test era com un resum de tota la gramàtica alemanya, corresponent a una prova de nivell C1.

Jo he tret 32 punts dels 60 possibles, és a dir, aproximadament la meitat. De totes formes, el professor ha dit que la gent que havia tret la meitat o una mica menys, havien fet un gran treball. A la classe m'he sentit realment còmoda. Sento que torno a estar fent un curs adequat pel meu nivell i que ja no estic a la cua de la classe. Aquesta vegada, el temari del curs és més relaxat i permet més repeticions i assimilar millor els conceptes per tal de fer menys errors.

Hi ha un home que té força fluïdesa verbal i parla amb seguretat. Ha dit però, que porta 13 anys vivint a Alemanya! Déu n'hi do!

En el meu cas, al finalitzar la classe, el professor m'ha felicitat. M'ha dit que he treballat molt i que realment he saltat tot un nivell sencer! (B1.2 i B2.1) En termes d'hores, he hagut de saltar 146 hores de classes. He tingut la impressió que està una mica sorprès amb el meu ràpid aprenentatge de l'alemany.

Pel que sembla, no tothom pot saltar cursos amb èxit. Per exemple, una de les noies que hi havia el primer dia de classe, no va fer el curs passat (B2.2). Després de fer el test, li va demanar al professor si podia anar un curs endarrere, i degut a la "curta" disponibilitat de cursos de tarda, ara torna a repetir el nivell B2.1, que ja havia fet al desembre. No s'ha vist amb cor de poder saltar mig nivell.

dimecres, 4 de març del 2009

Comença el nou curs: B2.3

Ja han començat les classes del nou curs d'alemany, aquesta vegada el curs B2.3.

A classe érem 9 persones de diferents procedències:

- Taiwan
- Colòmbia
- Eslovàquia
- USA
- França
- Japó
- Xina
- Macedònia

El curs ha començat realment fort, ja que el professor ens ha posat un examen!! Tot i que no en sé el resultat, amb la meva seguretat al respondre les preguntes, he pogut comprovar com mica a mica vaig millorant el meu nivell d'alemany i això m'ha fet sentir bé.

En comparació a altres vegades, no he notat un salt de nivell important, sinó més aviat és una continuació.

El llibre del curs, forma part de la primera part d'un llibre pensat per preparar el nivell C1. Al final del nivell C1 es pot fer l'examen de "Mittelstufe". Jo no sé pas què faré, ja que el professor ha dit que per les tardes ofereixen menys cursos i que possiblement el curs que ve, no hi hagi ni C1.1, ni C1.2, sinó directament C2.1, nivell que ha dit que suposa un salt massa gran.

Cal afegir que aquesta vegada, l'oferta de cursos per la tarda és més gran que al gener. Suposo que passada la ressaca nadalenca, la gent ja s'ha tornat a apuntar... Igualment, falten alguns nivells...

L'anècdota del primer dia, ve protagonitzada per un home d'uns 40 anys i una noia d'uns 25. L'home va demanar que tota la classe ens parléssim de vostè, mentre que la noia es negava a parlar de vostès als companys. Al final el professor va prendre una solució salomònica: "Parlin-me de vostè a mi i entre vostès parlin-se com prefereixin"

En fi, no cal pensar en el què passarà... El que és important és que continuo millorant el meu alemany dia a dia. I estic convençuda de l'eficàcia d'anar a classes, així com de la utilitat de poder comunicar-me amb els alemanys en alemany!