dimecres, 31 de desembre del 2008

Feliç Any Nou 2009

Ja el tenim aquí! El 2008 ja ens deixa enrera i el 2009 ja treu el nas...


Cal fer un balanç del 2008, en el que destaco principalment que:

- He canviat la meva residència principal... M'he mudat de Catalunya a Alemanya.
- M'he posat a estudiar un idioma nou: l'alemany
- M'he convertit en una lluitadora contra les circumstàncies adverses
- He estat molt feliç!

Cal però marcar uns objectius pel 2009:

- Estabilitzar-me laboralment parlant, per no tenir problemes econòmics
- "Dominar" l'alemany, per poder-me entendre en el 95% dels casos
- Solucionar els temes de salut pendents i no tenir nous problemes
- Portar una vida saludable, fent exercici (quan tingui temps)
- Gaudir del temps lliure
- Ser molt feliç!

Són desitjos que m'afecten a mi, però evidentment avui és dia per desitjar-vos a tots plegats que la vostra llista de desitjos es dugui a terme.

Sempre que es mira endavant, cal tenir en compte tot allò que passa sense que ho esperem. Esperem que tant si hi ha bones com males notícies, la vida no s'aturi i puguem veure la cara positiva de tot plegat.

Prou de filosofar! És hora de celebrar! No us oblideu de brindar amb un bon cava! Jo he comprat un Freixenet Rosat Semi-Sec (que ja veurem com estarà... Mai he sabut la diferència entre semi-sec, sec i brut).


Feliç 2009!!!
:-)





Que els vostres somnis es facin realitat, mica a mica...

dimarts, 30 de desembre del 2008

Preparant el Cap d'Any

Ja estic de tornada a Alemanya.

Avui, enlloc de ser un dia relaxat, ha estat un dia ple de feina:

- Recollir les maletes
- Rentar la roba bruta
- Canviar la roba del llit
- Anar a comprar menjar
- Cuinar i menjar
- També tocava treure la pols, però no hi ha hagut prou temps

En definitiva, un dia molt atrafegat.

A més a més, ha tocat preparar coses per demà, dia de Cap d'Any.

Estic realment intrigada per saber com serà el Cap d'Any. Crec que és una espècie de Sant Joan d'Hivern. A tot arreu hi ha anuncis de petardos i a la tele donen consells per als més menuts.

Abans dels focs artificials, cal menjar. Aquí la gràcia està en cuinar quelcom especial. A mi m'ha tocat preparar crema catalana. Per poder sortir endavant, vaig demanar la recepta a la meva mare! ;-)

Crema Catalana

Ingredients per a 6-8 persones:
- 1 litre de llet
- 8 cullerades de sucre
- 2 cullerades i mitja de farina de blat de moro (maicena)
- 8 iemes d'ous
- la pell d'una llimona
- una mica de canyella en branca

Procediment:
Es porta la llet al punt d'ebullició juntament amb la pell de la llimona, el sucre i la canyella.
En un bol a part, es posen les vuit iemes d'ou i es remena. S'hi afegeix la llet ben a poc a poc, tot remenant per a que no s'enganxi.
A continuació, la llet es torna al foc després d'haver-se colat. S'hi afegeix la maicena prèviament dissolta en una mica de llet.
Es remena fins que quasi bull i ja es pot posar en els platets.
Es refreda unes quantes hores i s'hi crema sucre.

Resultat:
Fins demà no ho sabrem. Tenia bon gust, però ara li toca reposar. I ja veurem com cremarem el sucre! (Tot i que jo la prefereixo sense sucre cremat)

Aquí teniu la foto dels platets :-) Fan goig i tot! :-)


Com que a la nevera no hi ha prou espai per refredar totes les cremes, estic pensant en deixar les tarrinetes de plàstic al pati. Allà segur que estan fresques! :-P
Ara que potser massa!!

A veure com anirà tot demà! Estic realment intrigada i nerviosa! :-)

I és que... el 2009 ja està quasi aquí!! :-)

dilluns, 29 de desembre del 2008

De tornada a casa...

Avui torno a Alemanya...
(Ahir vaig dir que em quedava a Catalunya, una petita broma pel dia dels innocents)

En aquests casos, se sap a l'hora que es marxa però no pas a l'hora que s'arriba... Per si les mosques, he mirat els horaris del tren que porta de l'aeroport cap a casa...

Resumint: 22.31, 22.51, 00.11, 00.42.

Fixeu-vos que no hi ha cap tren a les 23.00!!! Allà hi ha una espera d'una hora i vint minuts. Espero que pugui agafar el tren d'abans i que no hagi d'esperar tota aquesta llarga estona.

No sé a quina hora arribaré a casa. No sé si arribaré avui o si ja arribaré demà. Sigui com sigui, les vacances de Nadal a Catalunya ja s'han acabat. I m'ho he passat bé...

diumenge, 28 de desembre del 2008

Em quedo a Catalunya!

Ja s'acaben les meves vacances a la meva terra i demà hauria de volar de tornada cap a Alemanya.

Avui, com que el dia està lleig i el meu estómac està realment tocat (i mig enfonsat), he optat per revisar les fotos que vaig fer la setmana passada a Palamós.

Són fotos que semblen tretes d'un paisatge d'ensomni, en un dia en el que el temps acompanyava totalment...

Aigües cristallines, arbres completament verds, casetes marineres, ocells per tot arreu, roques, mar tranquil,... Veig tot això i em relaxo...

Si vull veure més ocells i seguint-me relaxant, puc mirar aquesta altra foto:

Si el que vull veure és un petit poble pescador perfectament conservat des de fa anys i anys, puc mirar aquesta altra fotografia:


S'ha de dir que el poble pescador té pedruscalls enlloc de sorra, però es respira tranquil·litat...

Totes aquestes fotos són de Palamós, un dels pobles més macos de la Costa Brava...

Veient aquestes fotografies i amb tot el que he gaudit aquest Nadal menjant amb la família i els amics, ho tinc decidit! Demà no agafaré l'avió i em quedaré a Catalunya! :-)

Això és la meva terra! Per tant, que no em busquin pas a Alemanya, que jo em quedo a Catalunya!! :-)

dissabte, 27 de desembre del 2008

Menjant fins a rebentar

Ahir va ser el dia de Sant Esteve...

Tradicionalment, en aquesta data es menjaven els canelons amb les sobres del dia de Nadal. Però avui en dia, es fa un àpat amb menjars tan exquisits i deliciosos com el dia anterior...

Quan vam arribar al lloc de reunió familiar, vam comprovar com la decoració nadalenca seguia per tot arreu, per recordar que les dates són encara molt senyalades. Des de la finestra es veia un Pare Noel que havia rebentat de tot el que havia menjat el dia de Nadal. Per sort, n'hi havia un altre que havia resistit i que mirava atentament tot el que fèiem.


Una vegada la família sencera vam haver arribat i tot va estar a preparat, vam començar a dinar. El primer plat va ser un aperitiu de categoria amb marisc i salsa de romesco. Per llepar-se'n els dits!


El plat fort però, era una paella marinera! La vam menjar al restaurant "Txoko Pakito", on el cuiner la fa deliciosa, però mai la tasta perquè no li agrada! Per sort, es va deixar fer una foto per recordar... :-)

Jo no vaig poder resistir la temptació de menjar fins quasi rebentar, ja que això no té res a veure amb la cuina alemanya! Això és molt millor!

Com totes les reunions familiars, l'ambient estava una mica carregat i vam haver de ventilar durant uns moments. Per protegir la salut dels més grans, vam optar per tapar-los fins al coll amb tot el que vam trobar!


Les reunions familiars d'aquests dies han estat molt emotives i el menjar que ha aparegut a taula una meravella.

Desafortunadament, aquest ritme no es pot mantenir i ara cal una dieta depurativa. Per això, ahir ja van preparar fruita de tota mena, per començar a fer bondat! :-)


No sé per què, però aquest any he trobat el menjar especialment bo i he menjat més que mai. Mmm... Deu ser que la cuina de casa nostra és la millor? Qui ho sap?!

divendres, 26 de desembre del 2008

El dia de Nadal

Ahir va ser el Dia de Nadal...

Va ser un Nadal igual que el viscut els darrers anys. Vaig intentar gaudir-lo al màxim perquè cada any em pregunto: "Serà el proper Nadal igual que aquest?" I com que fins el Nadal de l'any que ve falta tot un any sencer, que és molt de temps i en el que poden passar moltíssimes coses, val la pena viure'l al màxim.

He intentat captar l'essència en format gràfic, que és la millor forma de guardar els records dels bons moments...

De bon matí, vaig comprovar com el Pare Noel havia passat per casa i havia deixat unes bossetes amb regalets. Em vaig fer una foto per immortalitzar el moment... :-)

Després, vam anar a casa de la família i allà tenien un tió al que li havien estat donant pa sec durant les darreres setmanes. Se'l veia un tió maco i somrient. Així que el van posar a cagar... I renoi si va cagar! Els nens petits van quedar encantadíssims amb la gran quantitat de cosetes que va cagar.

Finalment però, es va sentir una mica de pudor i va resultar que va deixar els regals per un altre any i va quedar completament buit. Això sí, estava igual de somrient que el primer instant.


Després de fer cagar el tió, va començar el dinar. El menú típic de casa nostra està format per:

- Escudella amb carn d'olla
- Gambes
- Pollastre

Tot això està regat amb un bon cava (habitualment un Codorniu). Hi ha gent que prefereix altres begudes edulcorades. Jo, com que sóc rara, prefereixo l'aigua... :-)


Al final, van aparèixer els dolços per excel·lència del dia de Nadal: les neules i els torrons. A mida que la taula va anar quedant més buida, es va poder veure millor la decoració especial: estovalles nadalenques i espelmes ben grosses. S'ha de dir que la taula feia constantment molt de goig.


Una vegada vam haver dinat, va ser hora de fer repartir els regalets que el Pare Noel havia deixat a cada casa. A casa de la meva cosina, que és una fredolica de cuidado, va deixar una bufanda i un barret per mi! Sempre m'ha sorprès! Com és possible que sàpiguen que a Alemanya fa un fred que pela? Que bé que m'anirà!! Em podré abrigar de dalt a baix! I si plou, no em mullaré, que el barret és impermeable! :-)

Quan tots els paquets van ser oberts, va ser l'hora de jugar al Bingo. Aquí no ens estem per mitges tintes i juguem amb calers de debò!


Jo no vaig tenir gaire sort. Tot i que vaig cantar una línea, en total vaig perdre 15 euros. Hi va haver gent que va guanyar uns 40 euros! I gent que segurament va perdre més diners. De fet, té la seva gràcia.

Com juguem al Bingo? Ho tenim força automatitzat, ja que va anys, quan vaig començar a la Universitat, vaig fer la meva primera aplicació gràfica en Visual Basic! Me la miro i veig que està feta per una ressolució de 800 x 600, però funciona la mar de bé! :-)

Cada any, quan em sento cantar línies i bingo, estic orgullosa de la meva pimera aplicació visual! :-)


No sé com són els Nadals a Alemanya. No sé si a les altres cases és igual. Però a la meva família sempre han tingut aquest format i a mi m'agrada; m'ho passo bé.

dijous, 25 de desembre del 2008

Regals de Nadal

La meva mare, amant dels detallets nadalencs, ha optat per regalar-me elements típics de Catalunya, per tal que els porti amb mi i recordi on estan les meves arrels...

Pareu atenció a la foto!!! :-)


Sabeu què és?

- Un caganer d'en Montilla, el president de Catalunya
- Un caganer de la Merkel, la cancellera alemanya
- Un ruc català!

Això és el súmmum de la connexió entre Catalunya i Alemanya!

M'agraden els regals de la meva mare! :-)

Per cert... Bon Nadal a tothom!!! :-)

dimecres, 24 de desembre del 2008

Bon Nadal!

El Nadal ja ha arribat! Ja és aquí!

Així que toca practicar i posar-se a cantar nadales. Jo n'he trobat una alemanya que segur que coneixeu. La cançó ve amb un petit vídeo format karaoke per si us atreviu a cantar-la en la seva llengua original...

- Stille Nacht


Però si el que voleu és gaudir de la guitarra, aquí teniu com cantar la cançó tal i com nosaltres la coneixem... :-)

- Santa Nit



Què us vull explicar avui? Res!

Simplement us vull desitjar un molt Bon Nadal! I si no sabeu què fer, poseu-vos a cantar nadales! ;-)

Us adjunto una petita recopilació! :-)

(Avís: La qualitat de les cançons no és tota igual! Hi ha petites diferències, que igualment retransmeten l'esperit nadalenc!)


- La Pastora Caterina (versió karaoke)


- El desembre congelat (cançó d'en Llobet)


- Fum, fum, fum


- El noi de la mare (cançó del compositor Llobet (català?) i en aquesta ocasió, interpretada per la coral de Marbella)


- El dimoni escoat (Versió d'un grup de les Illes Balears)


- Nadalenca menorquina


- Arbre Sant (versió lliure de dos tenors una mica "tocats", d'una coneguda nadala nadalenca)


- Joia en el món (cançó de Händel, un antic compositor de l'Alemanya de l'Est)


- L'àngel i els pastors (concert en un col·legi, a càrrec dels més grans. Molt de xivarri de fons. L'autèntic esperit dels concerts nadalencs)


- El pobre alegre (s'ha de tenir estómac per resistir aquesta cançó interpretada pels nens d'un col·legi)


Resumint... Bon Nadal!

dimarts, 23 de desembre del 2008

Els ous Kinder sorpresa

La meva amiga invisible volia sorprendre'm i volia regalar-me quelcom relacionat amb Alemanya. Va trobar el regal ideal: Els ous Kinder sorpresa!

Com que feia anys que no en menjava cap, avui he decidit fer un petit reportatge amb un dels ous que em va regalar, com a forma de descansar després d'estar una estona estudiant alemany...


Els ous venien decorats amb uns llacets ben xulos de tots colors, dins una caixa totalment nadalenca. Una vegada he obert l'ou seleccionat, he trobat la sorpresa!


De petita sempre havia necessitat que els adults m'ajudessin a muntar la joguina. Així que he mirat si les instruccions eren prou clares per poder-ho fer jo mateixa, sense necessitar ajuda externa...


I sí!! He aconseguit muntar la meva sorpresa! Ha resultat ser un cotxe transformable en gos... :-)

I ara, quan miro aquestes fotos em pregunto quina edat tinc! Són aquella mena de detalls, que et transporten a la infància i que et fan perdre la noció de l'edat... jejejeje... A que és bonic tornar-se a sentir com un nen? Amb els meus ous kinder sorpresa, gentilesa de la meva amiga invisible, ho he aconseguit! ;-)

L'enemic invisible

Hi ha una cosa que a Catalunya està força arrelat i a Alemanya no: L'amic invisible.

Com que els regals de l'amic invisible acostumen a ser graciosos, a la feina el vam anomenar "l'enemic invisible". El meu amic va anar fent aparicions esporàdiques pel meu blog, desconcertant-me totalment, sense donar cap mena de pista. Així doncs, es nota l'experiència del meu amic invisible... ;-)

M'agradaria fer un petit reportatge dels millors regals que van aparèixer en l'esdeveniment de l'any. Però no sé si als companys els farà gràcia o no aparèixer al meu blog, així que de moment, em contindré... Ho intentaré, ja que hi ha regals que són autènticament obres creatives.

De totes formes, no em puc resistir a posar la foto del regal que a mi més em va impactar. Això sí que és d'un autèntic enemic!!! :-P

Endevineu de què es tracta?

Són panyals amb autèntiques caquetes de nen petit!!! Eren de la nit anterior! El noi al qui li va tocar com a regal, va dir que feia una mica de pudor i tot!

El pare de la criatura, sent realment "amor de pare"! Deu estar orgullós de les caquetes del nen i les va voler compartir. I què hi ha millor que entregar-ho en forma de regal!!!

Sens dubte, va ser EL regal! :-)

dilluns, 22 de desembre del 2008

El pessebre

A casa, la mare ha fet un pessebre amb molts detallets:


És el pessebre que he vist tota la vida, però aquest any, la mare ha afegit detalls curiosos, com un xoriço, una llonganissa, un pernil, un colom, una rata, una serra i altres elements que fan que em quedi meravellada mirant el pessebre.

També inclou una cistella plena de pa, i quina ha estat la meva sorpresa quan he vist que entre els pans que hi havia, es trobava un "Breze" alemany.

El pessebre de casa té dos caganers, un que està amb la càmera de filmar i un altre que està amagat darrera la porta (a la foto no es veu), just darrera el diable...

A mi m'encanta aquest pessebre. De totes formes, ahir vaig quedar sorpresa quan vaig veure un altre pessebre, molt menys detallista, que tenia un pixaner!!!

Oh! Des de quan els pessebres tenen pixaners?


En el cas que els pixaners siguin típics, potser hauré d'acceptar que al pessebre de casa li falta un personatge emblemàtic!

Mmm... Qui sap?! Sigui com sigui, m'agrada el pessebre que ha fet la meva mare! Eh que és xulo? ;-)

diumenge, 21 de desembre del 2008

Aparcament a la catalana...

Aquest és el meu primer Nadal de vacances a Catalunya, però jo continuo avaluant les diferències entre Alemanya i "la meva terra".

El primer dia, em vaig retrobar amb l'estil que tenen alguns vehicles aparcant al carrer...


És sorprenent la forma d'aprofitar l'espai! Fixeu-vos que el cotxe està completament enganxat al pal! He de dir, que em va semblar que el cotxe blanc s'havia auto-decorat amb una preciosa ratlla negra, a joc amb el color del pal...

Feia mesos que no veia cotxes aparcant amb aquest estilàs. Això només es pot veure a Catalunya!! :-)

dijous, 18 de desembre del 2008

Weiße Weihnachten

Avui m'he despertat abans que sonés el despertador, amb els nervis de saber que avui volo cap a casa! :-)

I he obert la persiana i m'he tornat a trobar un paisatge blanc, blanc... Hi ha una mica menys de neu que la setmana passada (a la foto) però aproximadament, el que veieu a la foto és el que he vist quan he obert la persiana.

Fixeu-vos que la foto està feta amb flaix perquè a aquestes hores no hi ha prou llum per apreciar-ho tot bé... :-)

Suposo que aquest Nadal serà blanc a Alemanya. Companys de feina em van comentar que de petits, el que més els agradava del Nadal és que fossin blancs... Em van dir que darrerament, no tots els anys són blancs... Però aquest any sembla que sí que ho serà! (I que consti que parlo de la neu, no de la fluixa temporada del Real Madrid!)

En fi, em perdré el Nadal blanc a Alemanya... Que per cert, el plat típic de Nadal pels alemanys és l'oca!!

D'oca en oca... i tiro perquè em toca! A Barcelona hi falta gent!!! :-)
Fins després!! ;-)

dimecres, 17 de desembre del 2008

Vuelve, a casa vuelve... por Navidad


Com diu el cançoner clàssic d'anuncis nadalencs: "Vuelve, a casa vuelve... por Navidad!"

Aquest any, faré de torró i tornaré a casa, a passar el Nadal amb la família.

No sé si actualitzaré el blog o no durant aquestes intenses vacances, plenes de retrobaments amb amics, en les que espero passar-m'ho pipa al temps que em preparo pel proper curs d'alemany... ;-P (Suposo que amb una estoneta cada dia n'hi haurà prou).

Així doncs... Fins aviat!! :-)

dimarts, 16 de desembre del 2008

Moments complicats...

Sembla ser que tot s'ha complicat darrerament de cop i volta... Tal com us vaig explicar, fa pocs dies vam preguntar a la professora d'alemany si notaven la crisi, i ella va dir que una crisi així es deixa notar a tot arreu...

Doncs bé, ja sé quin és l'efecte que això ha tingut a l'escola d'idiomes!

Actualment estic fent el curs B1.1, i estic molt contenta amb els resultats, tot i que parlo amb un munt d'errades considerable. Vaig dir que volia continuar amb un altre curs en el mateix horari, que permet compatibilitzar una vida "normal" i aprendre alemany. En realitat, és un ritme de vida accelerat, però les millores valen la pena i crec que si em vull quedar a Alemanya, necessito poder parlar alemany sense sentir que m'esgoto i que els que parlen amb mi també s'esgoten.

Doncs bé, ahir va venir la professora i em va dir: "Natàlia, hem de parlar!" (sí, sí... aquestes frases són universals en cada idioma i sonen realment fatal!). Em va dir que tal com estan les coses, no hi haurà proper curs B1.2, ni tampoc proper curs B2.1. Així que em va dir: "Tu vols aprendre alemany, oi? Doncs fes el curs B2.2. Sé que és tot un nivell superior, però durant les vacances de nadal pots estudiar una mica d'alemany i veure si pots seguir el proper curs o no. Tu ho proves, que tampoc hi ha un salt tant gran... Vine, que parlarem amb l'altre professor..."...

I vam anar a parlar amb l'altre professor... Va anar a buscar el llibre d'aquest curs, el que volen que "repassi"/"estudiï" aquest Nadal i em va dir: "Fixa't! Això són declinacions, que ja les coneixes. I també hem fet condicional II, que també ho coneixes. De fet, ja no hi ha res nou a la gramàtica; tot són repeticions i una miqueta més. Mira, aquí hi ha el vocabulari nou de cada lliçó i aquí, al costat de cada exercici, diu a quina lliçó fa referència..."... La meva cara era un autèntic poema...

Tinc l'esperança que durant aquestes vacances de Nadal, la gent s'apunti al següent curs i que es pugui realitzar...

De fet, ja fa dies que la professora ens diu que quan vulguem, ens podem presentar a l'examen del "Zertifikat Deutsch". O sigui, que se suposa que el nivell B1 ja quasi el tenim... Però d'aquí a "saltar" tot un nivell sencer, ho trobo excessiu!

És clar que si ho miro en positiu, la professora creu que ho puc fer preparant-me una mica per Nadal...

Home! Sí, he millorat! I sí, puc parlar alemany... Però em falta moooolt de vocabulari i em falla la posició del verb, els articles de les paraules, els pronoms, les formes correctes de dir les frases... Em falten moltes coses!

Ahir, de camí al metro, em vaig trobar un dels meus jefes a Alemanya. Estava encuriosit pel meu nivell d'alemany i vam estar tot el camí parlant. La única cosa que no va entendre va ser la història dels caganers del pessebre... Potser hagués necessitat veure la figura per entendre-ho! Però vam poder parlar normalment en alemany...

Sí, el puc parlar... Però... No per saltar-me un nivell sencer i posar-me a fer el B2.2!!! O si?

Ai! Si és que sembla tot, absolutament tot, s'ha aturat de cop i volta per la crisi...

Confiem en que:

a) La gent s'apunti d'aquí al gener
b) Si no s'apunta prou gent, que pugui assolir el nivell B2.2 estudiant aquest Nadal

De fet, avui em deixaran el llibre corresponent al nivell B2.1 per tal que hi posi hores i esforç aquest Nadal...

Renoi! Si això sembla com estar a la Universitat! Apareixen unes vacances... i un munt de pràctiques per fer!

Paciència i a seguir caminant endavant... Que sigui el que hagi de ser...

diumenge, 14 de desembre del 2008

Què sona a la ràdio?

Seguint amb la línia musical d'ahir, m'agradaria posar-vos unes cançons que també sonen a tota hora i que crec, que a "casa" també sonen... És a dir, la música està totalment globalitzada!

La primera és la Pink, que s'ha separat del marit i va fer aquest tema tan energètic! Ella ha estat convidada a molts programes i està per Europa de "presentació del disc": Aquí el link a la cançó, que només es pot veure des del youtube:

Pink! - So What

També sona molt la Kate Perry, que el més curiós és que actualment té dues cançons que sonen habitualment!!!

Un és "hot 'n' cold", una crítica al xicot:



I l'altre tema és "I kissed a girl", experiments entre xicots i noies... Mmm... Sonen diferents i tot!



Si us pregunteu si sonen temes alemanys, la resposta és sí... El que passa és que no sé si van per quota mínima... Que podria ser... En aquest cas, un dels grups que més sona i més famós arran de la retirada del porter de la selecció alemanya... El grup ha guanyat recentment premis i crec que és dels més coneguts actualment: "ich + ich"

He de dir que aquest grup s'entén molt bé... El grup té cançons maques...



I ara que és Nadal, també ha tret nou disc la gent que porta anys i anys tocant a Alemanya. Jo crec que aquest home deu ser com el "nostre" Raphael o algun d'aquests que sembla que no passin els anys... (per cert, no és video, només és la cançó que sona ara amb una foto de l'home, anomenat Herbert Grönemeyer)



Nota per la Cristina: Si em llegeixes, espero que em donis la teva opinió musical! O que em diguis què sona allà on estàs... :-)

dissabte, 13 de desembre del 2008

Cançons nadalenques

Si una cosa m'ha sorprès d'Alemanya és que a tot arreu sonen cançons nadalenques...

La que sona a qualsevol hora del dia i en qualsevol lloc és la següent...



Per cert, com que a la ràdio la cançó sona tot el dia, el locutor va dir que és la cançó ideal, perquè amb només dues frases té un ressò mundial i és totalment un gran èxit!

A més a més, totes les cançons que contenen la paraula "Nadal" en les seves lletres sonen constantment...

Així doncs, avui us deixo amb el recordatori d'aquella cançó, que en les darreres dues setmanes he sentit a diari, molt més que no pas en tota la meva vida!! (Quants anys deu tenir la cançó? I l'home? Està viu encara? De quin país és?)

Apa! Que aprofiti! ;-)

divendres, 12 de desembre del 2008

Alles weiß!

Tinc la sensació que avui és un d'aquells dies de somni per a tots els nens i pels que ja no ho són, tal com és el meu cas...

Ahir era un dia normal i corrent. El cel estava gris, tot tenia el seu color habitual... i avui, al llevar-me... Tot està blanc!!!

Ha estat nevant durant tota la nit i ara tot és realment blanc, blanc. Un paisatge preciós que no es veurà fins que es faci de dia, ja que a hores d'ara encara és fosc... Ho podeu veure en el mapa que us he posat on es veu clarament on és fosc i on és de dia. Per cert, fixeu-vos en la quantitat de llum que té la foto de la zona "fosca". Diria que on més llum hi ha és a l'àrea de Nova York.

Intueixo que avui serà un dia espectacular pels nens, ja que deuen anar a dormir aviat i es deuen llevar card, perquè necessiten dormir moltes hores per poder rendir. Així doncs, quan es llevin diran: "Alles weiß!" (Tot blanc!)

A més a més, ja sé què significa l'expressió "Obrir els carrers!" ;-) Com que tot està blanc, si no passa la màquina lleva-neus que tira sal i "obre" els camins, tot estaria completament blanc i cap cotxe podria circular sense seguretat de saber que no patinarà... Però això els nens no ho veuran, perquè quan es llevin, els carrers ja estaran oberts! ;-)


Ahir em preguntava a quina hora es fa fosc a Catalunya... Aquí es comença a fer fosc cap a les 16.00 i uns minuts més tard, tot està completament fosc!

De fet, aquí avui el sol sortirà a les 07:56 (Sonnenaufgang) i es pondrà a les 16:21 (Sonnenuntergang). O sigui que encara que ara mateix tot està blanc, no començarà a lluir fins a les 8 del matí!

Que poquetes hores de sol que hi ha!!! Per aquest motiu, considero molt més espectacular el canvi: "ahir tot era marró i avui tot és blanc"... És espectacular!

Veurem quants dies durarà!! :-) Mentrestant... A gaudir de l'espectacle natural que ofereix la neu! :-)

dimecres, 10 de desembre del 2008

En temps de crisis...

Ahir li vaig confirmar a la professora que faré el següent curs d'alemany, també en horari de tarda. Va estar molt contenta perquè sembla que la crisi també ha arribat a la gent que fa cursos a l'escola d'idiomes.

Portem dos dies seguits parlant sobre la crisis...

Abans d'ahir, la professora ens va preguntar si temíem per la nostra feina. La resposta va ser un sí contundent. La gent va començar a dir que a les seves empreses flaquejaven els clients, o que havien tancat l'aixeta dels diners. Cal recordar que aquesta àrea té moltes empreses que es dediquen al sector de l'automòbil, que està severament tocat.

A més, per la gent estrangera amb el nostre nivell d'alemany (que no és especialment elevat), crec que la situació és una mica més complicada que pels alemanys. Però això són només especulacions meves. Crec que Munich té més d'un 20% de població estrangera i segurament molta d'aquesta gent està correctament formada a altres països... Tot això són especulacions meves, a les que no cal fer gaire cas.

El que em va fer més gràcia va ser que ahir va tornar a aparèixer el tema de la crisi. La professora està preocupada per saber si el proper bimestre s'impartirà el seu curs o si el trauran per falta de gent. I va relacionar-ho amb la taxa de natalitat. Va dir que Munich és una de les ciutats alemanyes on la taxa de natalitat és més alta. I va dir que els moments de falta de feina, eren ideals per tenir criatures. Com que no hi ha feina, la gent es pot dedicar a cuidar-les i a donar-les l'educació necessària, cosa que si ambdós pares treballen, resulta molt més complicat. Evidentment, si es pot estar per una criatura, no cal pagar cangurs ni confiar en els avis... Des d'aquest punt de vista, no tenir feina significa tenir temps, i tenir temps és bo per als nens.

Sincerament, em va sorprendre molt la relació. La tornaré a apuntar, per remarcar-la! :-P

Si no hi ha feina => És moment de tenir criatures

La trobo una frase realment interessant... Em pregunto si ho diria seriosament o si estava de conya... I vosaltres, què en penseu?

dimarts, 9 de desembre del 2008

Sant Nicolau (II)

Ahir era dilluns i vaig quedar sorpresa al veure que Sant Nicolau havia deixat menjar a tot arreu! A l'escola d'idiomes, a l'oficina... a tot arreu!

A l'oficina, per dinar ens van donar una xocolatina com aquesta:


Hi van haver moltes crítiques per part de la gent... Amb la xocolatina, era impossible saber si era una imatge de Sant Nicolau o del Pare Noel. I... encara més! Quan retiraves el paper, la xocolatina apareixia ratllada! No hi havia cap cara dibuixada! És clar, la gent volia veure la cara del bondadós home esculpida en xocolata i no aquelles ratlles que semblaven extretes del Canal+

A l'escola d'idiomes va portar majoritàriament galetes nadalenques, cacauets i nous.

Em va sorprendre la generositat d'aquest home! M'ha agradat aquesta tradició tan deliciosa! :-)

dilluns, 8 de desembre del 2008

Progressos en l'snowboard

He trobat la solució ideal per aprendre a anar en snowboard!

Ahir vaig anar a una altra estació d'esquí i aquesta tenia molt ben ubicada, una pista per a nens. Així que em vaig passar la major part del dia a la pista dels nens, intentant fer equilibris per no caure de la taula.

És una llàstima que no sigui totalment una nena, perquè si ho fos, podria treure'm un passi per a nens a bon preu i practicar i practicar i practicar fins a aprendre'n.

És igual! El cas és que vaig estar a la meva pista ideal! Per començar, l'"arrastre" era una corda circular de la que era molt difícil caure i que anava molt bé per pujar a dalt. Res a veure amb el sistema clàssic de disc que et poses entre les cames i t'estira de cop i volta! Allò era molt més senzill per a tots els públics.

L'home encarregat de la pista, ho va posar a velocitat lenta per a que no tingués problemes. I com que la neu no estava en gaire bon estat, va cridar a les màquines que posen la pista en condicions i els va demanar que l'allisessin! Així sí que dóna gust aprendre a anar en snowboard!

L'home de la pista, era molt simpàtic i sempre donava consells. Però era de l'Alemanya de l'Est i... no vaig entendre ni una sola de les paraules que deia! Em vaig quedar totalment frustrada!

Per sort, els meus progressos en la pista en van animar. Tot i així, vaig caure un munt de vegades! Però també vaig aprendre els moviments bàsics que em permetran aguantar-me al damunt de la taula d'snowboard. Després de les pràctiques a la pista dels nens, vaig poder baixar fins a la sortida per la pista vermella amb un resultat bastant acceptable, si més no, si ho comparem amb la setmana passada!

Ahir sí que m'ho vaig passar bé! :-)

Resumint: S'ha d'aprendre a anar en snowboard, que no és fàcil. Però és molt més senzill i ràpid que aprendre alemany!

És clar que l'alemany farà créixer el meu currículum i potser em servirà per trobar una feina i anar en snowboard... ho dubto!

dissabte, 6 de desembre del 2008

Sant Nicolau

Avui és Sant Nicolau (en alemany "St. Nikolaus").


Avui és un dia especial a Alemanya. Les famílies deixen sabates a la porta o mitjons penjats de les xemeneies i Sant Nicolau deixa regals petits; generalment menjar: pomes, fruits secs i xocolata. He llegit que els aliments que portava eren els que s'havien recollit durant la tardor i que era com un bon auguri per poder seguir recollint collites generoses.

Però qui era Sant Nicolau? Potser una imatge ho explica millor que mil paraules! ;-)

Fixeu-vos doncs, en la foto. Es veu la diferència entre Sant Nicolau i el Pare Noel. Tots dos van vestits de vermell, porten barret i tenen barba blanca. Igualment, sembla ser que el tradicional era Sant Nicolau i el Pare Noel és el que la Coca-Cola va inventar i va exportar a tot arreu. Els nens petits, tenen problemes per distingir qui és qui... Normal! Si tots dos porten regals i vesteixen quasi igual!

Sant Nicolau però, no treballa sol. L'acompanya un negre, que va lligat amb cadenes i porta el sac amb els regals. Aleshores, Sant Nicolau revisa si els nens s'han portat bé durant l'any i en cas que així sigui, l'ajudant de Sant Nicolau baixa per la xemeneia i deixa els regals a les sabates o mitjons. En cas que els nens s'hagin portat malament, l'ajudant els atrapa, els posa dins el sac i se'ls emporta!

Mmm... Una història curiosa... Per mi, és un mix entre els Reis Mags i l'home del sac! Sincerament, prefereixo que els Reis Mags deixin carbó a la gent que s'ho mereixi, a que no pas agafin un nen entremaliat i se l'emportin en el sac! Segurament seria un descans pels pares de la criatura, però a la llarga, segur que la trobarien a faltar!! ;-)

Aquesta és una tradició que no m'esperava pas trobar! De fet, crec que encara no he entès del tot quins són els orígens d'aquesta llegenda que porta aliments i petits regals...

Hauré de seguir investigant! De moment però, espero que us hagi agradat la història de Sant Nicolau i el seu ajudant encadenat... :-)

divendres, 5 de desembre del 2008

Glühwein


Ara és època de Nadal i a tot arreu hi ha "mercadillos nadalencs".

Com són els "mercadillos"? Doncs tenen botiguetes en les que venen productes nadalencs i altra mena de productes (em recorden a les paradetes que es posen de tant en tant en la "Rambla de Santa Mònica" de Barcelona). També hi ha parades per menjar i beure.

El menjar de les parades és el típic: Entrepans de Frankfurt (que aquí anomenen "Wiener", és a dir "Vieneses", de Viena). I la beguda típica és... El Glühwein!

El Glühwein és una beguda dolça basada tradicionalment en vi negre i que actualment també està disponible en vi blanc. Conté un munt d'espècies, però la principal és la canyella. Es beu ben calent, en una tassa que aguanti bé la temperatura i és el complement ideal d'aquesta època de l'any.

Està disponible a tots els mercats nadalencs i en totes les trobades d'amics i familiars que es realitzen aquestes setmanes. Si es pren a casa, es pot acompanyar d'un munt de galetes que són també considerades típiques. La meva definició d'aquestes galetes? Tenen el mateix gust que els polvorons, però tenen forma i consistència de galeta. La canyella és, un cop més, l'espècie dominant. També hi ha galetes amb cobertures de xocolata i altres varietats, totes elles segurament delicioses.

Pel que sembla aquesta beguda, és una de les coses que els alemanys associen al Nadal... I està bona!!! :-) Crec que val la pena provar-la! :-)

dimecres, 3 de desembre del 2008

Com tenir més salut?

Ahir van explicar a la ràdio la fórmula ideal per evitar refredats:

- Rentar-se les mans 5 vegades al dia (redueix les possibilitats de posar-se malalt un 50%)
- Practicar sexe (posa en forma el sistema immunològic)
- Tenir una actitud positiva davant la vida

Pel que sembla, tot i que no se'n sap el motiu, la gent depressiva té més refredats i infeccions.

Em va semblar realment curiós i ho he volgut compartir amb tots vosaltres. Jo creia que influïa passar fred de tant en tant, però sembla que és molt més senzill! :-)
(Bé, podria ser que passar fred a casa tingués alguna influència positiva!)

La que més m'agrada és la d'actitud positiva. Sí senyor! Si és que resultarà que podem controlar fins i tot la forma en la que ens posem malalts... mmm... Per pensar-s'ho! :-)

dilluns, 1 de desembre del 2008

Descobrint els músculs

Després de la sessió d'snowboard d'ahir, avui he redescobert tots els músculs del cos.



He descobert un munt de músculs que ni recordava. Diria que quasi tot el cos em fa mal. I m'he llevat amb un dubte filosòfic molt important...

"Tot em fa mal" ("Mir tut es weh", com dirien els alemanys).

Aquesta frase la he sentida dir tot sovint a la gent gran.

La pregunta del dia: Què deu sentir la gent gran? Deuen sentir el mateix dolor que jo sento ara mateix?

He comprovat que he tingut dificultats per obrir una porta pesada, per obrir una ampolla d'aigua, per seure a la cadira, per riure, per moure el cap, no puc aixecar els braços,... És com una petita tortura! Evidentment, sé que tinc la mateixa força que tenia dissabte per obrir una ampolla o una porta tranquil.lament, però el cas és que avui no puc. Els meus músculs estan "de mala cara" i em demanen a crits que els deixi descansar que es volen recuperar!

És això el que passa quan ens fem grans? És fer-se gran com tenir agulletes perennes?

De totes formes, estic contenta de veure que vaig fer treballar tots aquells músculs i que ara s'estan posant més forts! :-) I confio en que demà o demà passat ja no em farà mal res i podré fer vida normal. Avui, però sóc una iaia-patata! :-)

Ah! No us preocupeu! No és la primera vegada que tinc agulletes i tampoc són res greu. Simplement, feia molt de temps que no recordava que tenim músculs per tot el cos! :-)

diumenge, 30 de novembre del 2008

Primer dia d'snowboard

La cara que veieu a la foto, és la cara que feia quan he estat conscient que he arribat a baix, i que he superat la meva primera sessió d'snowboard!

Us en faré un resum...

Hem anat a unes pistes del Tirol austríac que tenen molt bona fama entre la gent del sud d'Alemanya. De fet, a l'aparcament tot eren cotxes alemanys. Hem pujat a la pista amb el tele-cabina que es veu a la imatge i allà ha començat l'aventura!

Com que les muntanyes són altes, no hi ha cap pista verda (totalment fàcil) i només tenen pistes blaves, vermelles i negres. Les pistes blaves, m'han recordat a algunes pistes vermelles d'estacions d'esquí andorranes.

Sigui com sigui, m'he llençat literalment a la aventura...

- He necessitat 4 hores per fer el recorregut de dues pistes blaves
- He passat un 75% de temps al terra, dels quals el 20% he estat intentant-me aixecar, el 10% intentant donar la volta amb la taula i la resta del temps "descansant"
- He necessitat 1 minut sencer per posar els peus a la taula i per poder-los treure d'allà
- Del temps que he estat dreta, el 90% de les vegades he anat d'esquena i el temps restant he intentat anar de cara, però no ho he aconseguit.
- He tingut tres intents fallits de pujar un tros de pista amb un tele-arrastre. Les tres vegades he acabat pel terra en els primers metres.

Sincerament, m'he sentit patata patata! La major part del par asseguda en mig de la neu, mentre la gent passava de llarg. Per sort, hi havia poca gent i no he patit per la meva integritat ni per la dels altres.

Això sí, tot i que hi havia poca gent, he vist un helicòpter vermell que ha anat a buscar a algú que es pot haver fet mal.

El que més m'ha sorprès ha estat que només pugui baixar d'esquena i no en posició normal. En fi, suposo que deu ser normal. Ara mateix, em fan mal tots els racons del cos. Suposo que demà tindré problemes per moure'm.

De fet, la principal diferència entre el primer dia d'snowboard i el primer dia d'esquí, és que amb snowboard quan no saps què fer pares al terra i amb l'esquí esperes dret.

En qualsevol cas, em sento bé i espero poder-ho tornar a repetir amb una mica més d'èxit.

Resum definitiu: L'expressió de la meva cara ho diu tot! :-) Estic sencera!! :-)

dissabte, 29 de novembre del 2008

Cada dia al de matí canta el gall kikiriki

Si en alguna cosa es diferencien més els idiomes entre sí, són les onomatopeies! :-)

Avui doncs, em permeto el luxe de fer una recopilació de les onomatopeies més conegudes en tres idiomes: castellà, català i alemany... :-) Encara que tingui errors, serà divertit! ;-)

Comencem! :-)

- Abella:
Castellà: Bzzz Bzzz
Català: Zzzzzz / Zum-Zum
Alemany: Sum Sum

- Ànec:
Castellà: cuac
Català: quac
Alemany: ?

- Cavall:
Castellà: iiii
Català: Hihihi / iiii
Alemany: ?

- Elefant:
Castellà: ?
Català: ?
Alemany: töröö töröö

- Gall:
Castellà: kikiriki
Català: cocorococ / quequerequec / quiquiriquic
Alemany: kikiriki

- Gat:
Castellà: Miau
Català: Marramau, marramau, remeulo / mau / mèu / nyau / nyeu
Alemany: Miau

- Gos:
Castellà: guau
Català: bup-bup
Alemany: wuff-wuff / wau-wau

- Granota:
Castellà: croac
Català: Roc-roc
Alemany: quaak

- Grill:
Castellà: Cri-cri
Català: Cric-cric
Alemany: Zirp

- Lleó:
Castellà: ?
Català: Graaa
Alemany: ?

- Llop:
Castellà: auuu
Català: auuu
Alemany: auuu

- Ocell:
Castellà: pío pío
Català: piu-piu / xeu-xeu / xiu-xiu
Alemany: zwitscher zwitscher / tschiep tschiep

- Ovella:
Castellà: Beee
Català: Beeee
Alemany:

- Peix:
Castellà: glup glup
Català: glu-glu
Alemany: ?

- Porc:
Castellà: huik-huik
Català: nyi-nyi, nyic-nyic
Alemany: oink-oink

- Ratolí:
Castellà: ii
Català: rac-rac / rec-rec
Alemany: ?

- Serp:
Castellà: sssss
Català: sssss
Alemany: tzzzz

- Vaca:
Castellà: muu
Català: buuuu
Alemany: muuh

Curiós, eh! Cada llengua té les seves onomatopeies... :-)

Espero que us hagi agradat el meu estudi d'investigació en les onomatopeies alemanyes... jejejeje... ;-)

divendres, 28 de novembre del 2008

Estira de la cadena!


I què passa quan les expressions es queden antiquades?

A Catalunya, tota la vida s'ha dit "Estirar de la cadena", quan s'ha de fer córrer aigua per netejar el vàter. Però la veritat és que fa anys que els vàters no tenen la famosa cadena.

A la foto, es veu un vàter d'una autopista alemanya. Després de pagar 50 cèntims i utilitzar-lo, es premia un botó i el vàter es netejava tot solet, tal i com es veu a la foto. La platina en la que es pot seure, girava mentre l'altre peça tirava aigua i sabó i ho assecava. Quan estava net, la peça blava tornava cap enrere i el vàter semblava normal i corrent.

S'ha acabat això d'estirar de la cadena! Igualment, crec que es continua utilitzant. Crec que és una d'aquelles expressions que es mantenen amb el pas dels anys, tot i que el significat original ja no sigui completament funcional.

Una altra expressió que cada dia té menys sentit és "Penjar el telèfon". De totes formes, encara hi ha telèfons que cal posar-los al seu lloc per a acabar la connexió. Ara però, la majoria de telèfons tenen un botó per acabar la connexió. En el cas dels mòbils això és evident: tots tenen botó!

Pels catalans, això no és cap problema i parlem de "penjar el telèfon" en qualsevol cas: sigui telèfon convencional o sigui un mòbil. Els anglesos tampoc tenen problemes per penjar el telèfon (li diuen "hang up"). En canvi els alemanys, que també utilitzen el mateix verb ("auflegen"), sí que tenen problemes! Diuen que sí que poden penjar un telèfon clàssic, però no un telèfon mòbil!

Ai aquests alemanys! Sempre tant rigorosos, fins i tot amb l'ús de les paraules!

dijous, 27 de novembre del 2008

Advent

Ha aparegut penjat del sostre de l'oficina, una cosa d'aquestes de la imatge; és gran, molt gran. El de l'oficina, però, té unes espelmes vermelles que també són molt, molt grans, proporcionals a les fulles.

Després de preguntar, m'han dit que es tracta d'un advent perquè falten 4 setmanes pel Nadal. Cada setmana, es cremarà una espelma. La primera s'encén aquest diumenge, això em van dir... És clar que justament avui falten 4 setmanes per Nadal. Encendran doncs una espelma avui?

He quedat sorpresa per les diferents tradicions nadalenques, que bé podrien ser també conegudes a Catalunya. (i si ho són, disculpeu-me; jo no les conec!)

Per què serveix? Doncs és un calendari per saber quan és Nadal. Pel que sembla, el seu inventor treballava amb nens i li preguntaven tot sovint quan era Nadal. Així que va inventar aquest sistema per tal que els nens ho sabessin i no preguntessin... Devia estar ben cansat de tanta pregunta! ;-)

I jo que em pensava que l'únic calendari d'advent era el d'obrir caselles per arribar a la xocolatina!

dimecres, 26 de novembre del 2008

Quan és Nadal?

Pels alemanys... el 24 de desembre!!!

Mica a mica, l'ambient nadalenc va arribant a tot arreu. Si algunes cases ja tenen llums de nadal, i algunes botigues també, en general, a tot arreu estan preparats per la gran inauguració del mercat de Nadal que es farà demà dijous 27 de novembre.

Quan vaig passar per la plaça de l'ajuntament, vaig veure un munt de gent preparant-se, anuncis de paradetes de "Glühwein" (vi calent). La gent treballava en la preparació de les paradetes, però totes estaven tancades.

Davant de l'ajuntament, un gran arbre d'uns 15 metres d'alçada (estimació meva) estava allà. Suposo que també espera a que li encenguin les llums...

Però tot això serà demà! Amb una gran festa per a tots els públics.

També posen en marxa un tren per a nens, paradetes en altres places de la ciutat, pistes de patinatge sobre gel, etc.

El Nadal ja arriba!

Per què tots els alemanys diuen que Nadal és el 24 de desembre? No ho sé, però em resulta realment curiós... Ho diuen amb total seguretat. Per mi, Nadal és el 25. Per tant, algú ha fet una interpretació diferent de la història.

Bé, els catalans tenim el "caga-tió", que tota la vida s'ha fet la tarda del 24 de desembre...


I també és típic fer un sopar especial la nit del 24 de desembre, anomenada pels catalans simplement com a "Vigília de Nadal" i pels espanyols quelcom més especial "Nochebuena".

Clar que durant la "Nochebuena", els espanyols canten: "Hoy es nochebuena y mañana Navidad"

Amb tot això, m'ha quedat un gran dubte. Per què el 24? Per què el 25? Quan és Nadal realment: el 24 o el 25? I... ¿Per què els alemanys contesten segurs el 24 i els espanyols segurs el 25?

En fi, tinc quasi un mes per trobar la resposta... ;-)

dimarts, 25 de novembre del 2008

La violinista

Ahir, a la classe d'alemany, una de les companyes va dir que volia tocar el violí i es va a posar a tocar-nos dues peces.

(A la foto: Vanessa Mae)

Ens va preguntar quin tipus de cançons volíem sentir i vam escollir "cançons conegudes". Lamentablement, aquest tipus de cançons només serveixen per confirmar el que ja fa temps que temíem: la nostra cultura musical és reduïda.

Al confirmar que no coneixíem la peça pel nom, ella va dir: "Millor! Així no notareu tant els errors".

Va agafar el violí, se li va transformar la cara i es va posar a tocar com si fos una altra persona. Diria que tocava amb els ulls tancats. Tocava amb passió, transmetia sentiments. Era un espectacle maco de veure.

He de dir que vaig confirmar que el violí és un instrument que no m'agrada gaire. Ja fa anys que penso el mateix. I crec que és degut a que de cop i volta és capaç de fer notes molt agudes que semblen sortir d'un altre lloc i que sonen diferent al violí en octaves més baixes.

Al final dels temes, tots vam aplaudir. Quina passió! Quina entrega!

Va ser aleshores quan van venir les preguntes:

Classe: - Des de quan toques?
Violinista: - Des dels 8 anys
Classe: - I quants anys tens ara?
Violinista, que es va posar vermella: - 22
Professora: - 22 anys! Qui els tingués!
Classe: - Quin és el teu somni?
Violinista, després de posar-se vermella una vegada més: - Jo vull tocar en una orquestra. En realitat, el somni de qualsevol violinista és ser solista, però com que són molts pocs els que ho aconsegueixen, em conformo en tocar en una orquestra.
Classe: - I quantes hores al dia practiques?
Violinista: - 6 hores cada dia. De dilluns a diumenge, perquè si un dia no toco, les mans deixen de funcionar.

Crec que va ser en aquest moment, quan una ovació silenciosa va notar-se per tota la classe.

Ella és una persona jove que està vivint per dur a terme un somni. Va emigrar de Taiwan a Alemanya buscant un bon professor de música. I pel que sembla, viu per la música! En dies anteriors, havia dit que necessitava dormir 10 hores cada dia per tal que les mans li funcionessin.

Crec que va despertar l'admiració de molta de la gent que hi havia a classe. Ella és doncs, una persona lluitadora, que fa el que faci falta, per poder viure del seu somni: tocar el violí.

Quan la gent de la classe va parlar d'altres músics famosos, com Vanessa Mae (a la foto), ella va mostrar una mescla d'enveja i admiració.

Què vaig aprendre ahir? Tothom té un somni diferent. I tota aquella persona que vol tenir alguna oportunitat de fer realitat el seu somni, li ha de dedicar l'atenció necessària i confiar en que tard o d'hora, el somni es farà realitat.

Ella té un somni. Jo en tinc un altre. Però les dues tenim coses en comú: Treballem per aconseguir-l'ho! Suposo que no és cap sorpresa, si us dic que no hi ha res que caigui del cel sense esforçar-se una mica!. I també suposo, que degut a això, admirem a altres persones lluitadores perquè veiem reflexada aquesta actitud de treball constant, que sabem que és la única manera d'assolir una meta (i poder anar cap a una altra).

Una classe molt interessant! :-)

En resum: Ho aconseguiré! ;-)

diumenge, 23 de novembre del 2008

Practicant per fer Snowboard

Avui fa sol i la neu que va caure en dies anteriors s'està desfent. Suposo que tornarà a nevar i que podré gaudir d'activitats totalment hivernals.

Com us vaig comentar ahir, he optat per l'snowboard. Lamentablement, no hi podré anar fins que no hi hagi més neu.


Per si les mosques, ahir vaig fer les meves primeres proves amb tot l'equipament! Bé, tot no, ja que em vaig oblidar les ulleres... L'equipament consta de:

- Taula d'snowboard
- Botes per a la taula
- Protector per a l'esquena
- Anorac amb possibilitat d'utilitzar caputxa
- Pantalons amb proteccions per a les caigudes
- Pantalons per anar per sobre les botes
- Guants
- Ulleres

Encara que no es vegi, a la foto ho porto tot!!! I he fet les meves primeres "piruetes". A més, com que no hi havia neu, el perill de caure a terra va quedar notablement reduït! ;-) Com que amb tot l'equip feia calor, vaig obrir la porta i vaig notar com l'aire fresc s'agraïa. Crec que estic preparada per començar!

De moment i a falta de la neu de debò, ja he provat què tal em sento al damunt de la taula... I m'ha agradat! Jejeje... :-)

De fotes formes, com que cal fer esport sense jugar-se la salut, totes les proteccions són necessàries i potser insuficients! He fet doncs, una foto del protector d'esquena, que està una mica moguda però... així us en feu a la idea! :-)

Amb aquest protector, tant l'esquena com les abdominals com el coxis queden protegits.

El meu pare es va quedar tranquil quan va veure el protector. Va dir: "Oh! Amb això esquiaràs més amb l'esquena que amb la taula d'snowboard!"... mmm... Esperem que s'equivoqui, que amb l'esquena deu ser difícil tenir control de la situació!! :-P

En qualsevol cas, ja estic preparada per començar una nova aventura!! :-)

dissabte, 22 de novembre del 2008

La primera nevada

... i la neu ha arribat!

Ahir a la tarda, va començar a nevar. Al vespre, ja estava tot blanquet, però em preguntava com serien les coses pel matí.

Cal recordar que sempre he viscut a tocar de mar i que allà neva poc i qualla menys. Només tinc una foto de quan no m'aixecava més de 4 o 5 pams del terra, que em va fer la meva mare mig adormida. Aquella foto és un dels pocs records fotogràfics que tinc de neu al poble mariner en el que vaig néixer i viure quasi tota la meva vida.

Aquesta nit he dormit bé, però he sentit un camió molt sorollós. Ha passat dues vegades i m'he preguntat: "Serà un d'aquells camions que tiren sal i retiren la neu? Estarà tot nevadet?"

M'he llevat intrigada. El primer que he fet ha estat mirar la temperatura exterior... -0.3º! Uix! Quin fred!


Després he obert la persiana i he mirat a fora. Realment tot estava nevat!! M'ha fet molta il·lusió. He obert la finestra i he comprovat que les mans se'm gelaven ràpidament. Així que m'he vestit amb roba d'abric i he sortit a fer fotos! :-)

Aquesta és la foto d'un típic bloc de pisos alemany... La seva estètica m'agrada molt!


Vist des de fora i amb aquest paisatge blanquet, jo ho trobo un edifici preciós. Fixeu-vos que hi ha neu per tot arreu excepte al camí, ja que el camió ha tirat la sal que evita que estigui glaçat.

L'emoció que sentia al veure la neu, era tal que no he pogut evitar fer-me una foto dels meus peus caminant-hi pel damunt. He de dir que m'he posat botes, ja que no he confiat en el calçat normal. M'he fixat que la majoria de gent porta botes de muntanya o botes com les meves, però en format maco, que jo les tinc en format "cutre"... Però, ben còmodes i pràctiques que són! :-)


He decidit anar a fer més fotos, així que he anat a buscar-les... I he trobat paisatges que semblen postals nadalenques...


Fixeu-vos en aquesta altra foto! Són les casetes que sempre heu vist a les postals i que us preguntàveu a on estarien inspirades... Doncs aquí teniu una possible resposta: Alemanya... M'encanta aquest paisatge! :-)


Mentre feia les fotos, les mans m'han quedat completament congelades. He deixat de sentir-les! De totes formes, no podia parar de fer fotos i més fotos! La resta del cos estava abrigada i es podia passejar tranquil·lament. Les mans han tornat a la vida una estona més tard, però crec que ha valgut la pena...

Em descuido alguna cosa... Ah si! Els arbres! :-) Ja sabeu que tinc certa predilecció pels arbres. Doncs també he fet fotos als arbres nevadets!


Si alguns arbres fan goig, són els que estan a prop de rierols, on tot està més acolorit i sembla que tingui més vida...


I també he vist un arbre (o arbust), la classe del qual desconec, que tenia unes flors peludes plenes de neu. M'ha impressionat la combinació, així que he agafat una vegada més la càmera, amb la poca sensibilitat que les meves mans tenien, i he disparat una altra foto.


He de dir que trobo el paisatge meravellós... Des que estic aquí, noto les estacions de l'any tal i com estan explicades en els llibres. Això és fantàstic! :-)

Ja que tothom m'ha advertit que aquí els hiverns són llargs i es fan pesats, he pensat que necessitava quelcom que em permetés gaudir de la naturalesa. Si a l'estiu i a la tardor m'ho vaig passar pipa amb la meva bicicleta, ara no em veig passejant amb la bici, que segur que patina molt i pot ser fins i tot perillosa!

Així que m'ho he estat rumiant força i he avaluat l'actual situació econòmica. S'ha de reconèixer que la situació està difícil i els diaris diuen que és la pitjor recessió econòmica des del 1945! O sigui que paciència!

Jo vull seguir gaudint de la naturalesa i de la meteorologia... Així que m'he comprat...


Sí senyor! M'he comprat una taula d'snowboard! No he practicat mai aquest esport, però estic segura que m'ho passaré bé. No sé fins a quin punt és car o no, però confio en que tingui un cost assumible, fins i tot en temps de crisis... De fet, m'he comprat el model més econòmic que he trobat, que estava d'oferta perquè era de la temporada passada i tenia un tros del precinte trencat. El de la botiga m'he l'ha recomanat, donada la meva inexperiència. M'ha costat l'equivalent a un dipòsit i mig de benzina... ;-) Ara només falta muntar-lo per poder-hi posar les botes i aprendre a dominar la taula!

I és que crec, que el més important és gaudir dels moments de lleure! I si a l'hivern poques coses es poden fer, cal buscar activitats socials que permetin veure la duresa d'un llarg hivern amb uns altres ulls, amb uns ulls de: "Yuhu! És hivern!" Confio en que l'snowboard oferirà emoció a la meva vida.. :-P Amb lo patata que jo sóc, ara tinc moltes coses per aprendre! Jejeje!! :-)

Que si fa fresca? Sí que en fa, sí! Aquí teniu una foto d'una canonada... L'aigua no ha pogut arribar a terra... S'ha congelat a mig camí!


Si us agraden els paisatges nevats, espero que us hagin agradat les meves fotos... I lamento que no ho hàgiu pogut veure en directe, que és molt millor! ;-)