divendres, 30 d’abril del 2010

Els xiclets renta-dents

Ja fa uns quants anys que els anuncis publicitaris per vendre xiclets, diuen que és bo mastegar-ne després de menjar... en cas de no tenir un raspall de dents!

I aquí hi ha un paquet de xiclet amb aquesta línia...

La campanya em sembla molt bé...

Ara bé, el que no aconsegueixo entendre, és perquè els alemanys no es renten les dents després de dinar. Hi ha una espècie de creença que diu que rentar-se les dents més de dues vegades al dia és dolent. Així que només se les renten després d'esmorzar i abans d'anar a dormir.

Els dentistes alemanys, contràriament a la població general, recomanen rentar-se les dents després de menjar... Però els hàbits ja estan adquirits.

Per això, aquest paquet de xiclets indica quan cal utilitzar el xiclet... com a postre després del dinar!

El tema de la higiene bucal alemanya no l'acabo d'entendre del tot... :-/

dijous, 29 d’abril del 2010

La crema protectora solar

No sé si recordareu que al gener vaig anar a visitar al dermatòleg... Va ser la primera visita d'unes quantes, ja que es pot dir que em trobo "en tractament" i encara no m'han donat el vist-i-plau.

La dermatòloga em va dir que cada vegada que es prova com reacciona la pell a un nou producte, cal fer-ho durant un mínim de 4 setmanes, ja que aquest és el cicle de vida de la pell i per tant, passades 4 setmanes totes les cèl·lules són noves i s'han adaptat al producte. És aleshores quan es pot avaluar si funciona o si no funciona de la forma esperada.

També em va dir que a mida que fes més sol, la meva pell milloraria molt i ràpidament, ja que el sol és molt beneficiós i això la pell ho agraeix.

I ara que ha començat el bon temps, el meu tractament ha canviat! Des d'ara i fins a l'octubre, cada matí he d'utilitzar crema protectora solar i al vespre seguir amb el tractament. Em va recomanar utilitzar com a mínim factor 40!!! Em va dir que tot i que el meu cos no necessiti un factor tan elevat, la cara és molt sensible i cal protegir-la bé. O sigui, que tot i que el sol és tan i tan beneficiós, cal que vagi ben protegida...

I em va recomanar la següent família de cremes solars:


Em va dir que el que necessitava era una crema solar d'aparença similar a la llet, però sense greixos. I la família que em va recomanar és d'aquestes característiques.

No vaig trobar el factor 40. Només podia triar entre 30 o 50+. Vaig agafar el 30, tot i que recordo que em va especificar "més de 40", condició que el 30 no compleix. Creieu que hagués estat millor agafar el 50+?

Aquesta família de cremes, utilitza menys filtres químics ("Butyl Methoxydibenzolynmethane") que les generacions anteriors de cremes solars. És a dir, se suposa que té una fórmula millorada, pensada per ser "més saludable". El líquid és dens i l'ampolla inclou una bola com les dels pinta-ungles, per afavorir que es remeni bé.

De moment, el primer dia amb la meva nova "crema de dia", he tingut la sensació que la meva cara des seguida s'ha posat a brillar més del compte, completament oliosa.

Ja que la dermatòloga diu que cal esperar 4 setmanes... seguiré provant aquest producte i a veure què tal. Si veig que no funciona de la forma prevista, sempre puc buscar alguna altra marca, que no tingui greixos.

Una cosa que m'ha agradat d'aquest producte és la següent definició dels rajos:

UVA: mit "A" wie Alterung oder Allergie (en català: "envelliment o al·lèrgia")
UVB: mit "B" wie Bräune oder Sonnenbrand (en català: "Moreno o cremat")

A més, posa que no té perfum, ni parabens, és foto-estable i no afavoreix l'aparició d'acne.

No sé quants de vosaltres utilitzeu crema solar cada dia, però sembla que és recomanable fer-ho! Com m'ha dit la dermatòloga... fins a l'octubre!

Avisats esteu! ;-)

dimecres, 28 d’abril del 2010

Enviant les patates fregides...

Fa uns dies us vaig explicar que havia rebut un paquet protegit amb ganxitos. Doncs bé, l'altre dia em va arribar un paquet... protegit amb paquets de publicitat de patates fregides!

Deu ser una moda enviar elements comestibles, enlloc d'utilitzar les típiques bosses de plàstic plenes d'aire?

Sigui com sigui, les patates estan bones i a mi m'ha resultat el paquet més saborós! ;-)

dimarts, 27 d’abril del 2010

El rentavaixelles nou

Fa uns dies us vaig explicar que el rentavaixelles s'havia espatllat.

Vam contactar amb la propietària de la vivenda i al dia següent ens va dir que ja havia comprat un rentavaixelles nou, que ens el vindrien a instal.lar en una setmana... I vam estar esperant...

I ha arribat el nou rentavaixelles!

El rentavaixelles anterior rentava els plats en poc menys d'una hora i els deixava ben nets i sense agressions visibles. El nou rentavaixelles trigarà prop de 2 hores i mitja... i 3 litres menys d'aigua. Veurem com queden els plats i els gots...

Com que el pis és de lloguer i la mestressa no volia xapusses, ens ha enviat un fuster a instal.lar-lo, per posar bé la part de fusta del davant de l'aparell.

Quan hem vist el rentavaixelles, ens hem quedat sorpresos...
Aquí va el model: Amica EGSP14073E (Made in Poland)

Tenint en compte que és panel.lable (la fusta a la part de fora) i que és de mida petita (curiosament, més car), m'ha donat la impressió que la mestressa ha comprat un dels models més econòmics que ha trobat.

Jo no em queixo, ja que confiem en poder rentar els plats de forma automàtica. De fet, vam dir-li que no ens importava que fos blanc enlloc de panel.lable... Però pel que sembla, l'estètica és important a l'hora de llogar un pis.

El rentavaixelles ens l'han canviat ràpidament i sense fer cap mena de pregunta rara. El que a mi personalment em sorprèn és que els alemanys són molt més "tacanyos" del que un s'imagina, especialment en els pisos de lloguer. Rieu-vos-en de la fama dels catalans! Ja ho diuen en castellà: "Unos tienen la fama y otros cardan la lana".

Això sí, han actuat de manera eficaç i ràpida!

dilluns, 26 d’abril del 2010

La raqueta matamosques

Com que visc a prop d'un dels moltíssims rius que hi ha a Alemanya, amb el bon temps les mosques i els mosquits es volen convertir en els amos de la casa.

L'any passat vam comprar un mata-mosquits elèctric, de llum ultraviolada... I sí, els mosquits els elimina en poca estona. Però les mosques no se senten massa atretes per la llum i segueixen donant la tabarra...

Així que aquest any, a la que he vist la raqueta matamosques elèctrica, l'he comprada sense dubtar-ho.

Espero que així les mosques deixin de donar la tabarra... :-P

diumenge, 25 d’abril del 2010

Deutsches Museum

Sembla que darrerament quan s'acosta el cap de setmana, el temps empitjora de forma dràstica i la pluja amenaça constantment. (He de dir però, que aquest cap de setmana fa un temps fantàstic!)

És per aquest motiu que he trobat l'ocasió ideal per visitar el Deutsches Museum, situat al cor de Munich. És molt semblant a l'antic Museu de la Ciència de Barcelona.

Jo m'ho vaig passar pipa, ja que vaig estar remenant tots els experiments que hi havia allà.

Al finalitzar la jornada, estava rebentada. Vaig tenir la sensació que havia vist la major part de les exposicions disponibles. Lamentablement, quan vaig repassar el que havia vist, vaig comprovar que només havia visitat la meitat del museu!! Així doncs, quan torni a fer mal temps, tindré una nova oportunitat per acabar la meva visita... jejejeje...

En el museu està permès fer fotografies per a ús personal:

Lamentablement, a la pàgina web posa que no està permès publicar aquestes fotografies per Internet.

Així que si voleu veure què hi ha en el Museu, us recomano visitar-lo. És un lloc entretingut, especialment pels amics de la ciència!! :-)

dissabte, 24 d’abril del 2010

Preparant l'aperitiu

La meva mare, que em mima allà on estigui, va comprovar que he trobat a faltar alguns productes gastronòmics. I com que em coneix molt bé i pensa molt en mi, ha volgut que celebrés el dia de Sant Jordi amb un aperitiu.

S'ha encarregat de fer-me arribar els ingredients...

I no us podeu imaginar com m'agraden aquesta mena de sorpreses!! :-)
A més, tots aquests productes són ben difícils (o impossibles) d'aconseguir a Alemanya...

Gràcies mare, per enviar-me aquest deliciós aperitiu per poder compartir de forma virtual el dia de Sant Jordi plegats! :-)

divendres, 23 d’abril del 2010

Sant Jordi 2010

Avui és Sant Jordi. A Alemanya però, és una diada normal i corrent... En el cas que els alemanys volguessin imitar la tan nostrada tradició catalana, només podrien regalar llibres! I és que les roses... són d'una altra època!

Mireu aquesta bonica foto...

Sabeu quan va ser feta? A l'agost de l'any passat!

Aquí la primavera tot just acaba de començar. Les primeres roses apareixen entre finals de maig i principis de juny. Amb la qual cosa, si els alemanys es decidissin a regalar roses, haurien de ser totes d'importació i seria una tradició cara i sense volta ni solta, ja que per norma general, les importacions no són bones per a l'economia d'un país.

Antigament, les roses que es regalaven a Catalunya eren de la terra. No sé si avui en dia també ho són o si se n'han d'importar moltes. En qualsevol cas...

Feliç Sant Jordi 2010!


:-)

dijous, 22 d’abril del 2010

Esperant la publicitat...

A la cinta de l'aeroport de Madeira, vam trobar que hi circulaven un parell de caixes amb publicitat sobre la illa en alemany i en anglès.


Ho vaig trobar ben curiós...

dimecres, 21 d’abril del 2010

La calculadora pels frikis

La famosa calculadora que s'utilitza en KDE (un popular entorn d'escriptori per a sistemes operatius Linux), s'ha modernitzat i s'ha tornat més friki que mai! :-P

Mireu, mireu!

Veieu els quadradets que hi ha a sota de la pantalla? Són bits!!! És a dir, podem introduir i modificar qualsevol xifra a través dels seus bits... A més, el resultat de qualsevol operació també es veu de forma gràfica en aquesta representació binària.

M'ha semblat una opció molt friki i m'ha fet molta gràcia!!! Jejeje!! ^_^

dimarts, 20 d’abril del 2010

Wer wird Millionär? = Quiere ser millonario?

A Alemanya també s'emet un programa de format molt similar a "Quiere ser millonario?". En aquest cas s'anomena "Wer wird Millionär?" (traduït com a: "Qui serà milionari?")

Per escollir el concursant que tindrà la possibilitat de guanyar un milió d'euros, es fa una pregunta en la que cal ordenar una sèrie d'elements. Aquí va una pregunta que va sortir fa uns dies...

Si algú dels lectors del blog aprèn alemany, veurà que es tractava de fer parelles amb jocs de paraules... Aquí va la solució!

Bänder - Stoffstreifen (en català: "bandes - tires de roba")
Bände - Einzelne Bücher (en català: "volums - llibres individuals")
Bands - Musikensembles (en català: "bandes - conjunts de música")
Banden - Verbrechergruppen (en català: "bandes - grups de lladres")

Un dels detalls més curiosos és que en alemany les paraules es poden diferenciar o bé per la declinació o bé per la vocal, com per exemple la "ä", que es pronuncia com una e oberta (è). En canvi, en el cas del català, quasi totes són bandes. Una paraula internacional i polimòrfica. Nosaltres obtenim el significat de la paraula a través del context. Els alemanys tenen més eines. Per això, l'alemany és un idioma més complex que el català.

En qualsevol cas, crec que en cap de les dues llengües hi hauria problemes per identificar el significat de la paraula en l'ús quotidià.

dilluns, 19 d’abril del 2010

Kräutertöpfe

Fa poc us vaig comentar que a Alemanya hi ha passió per utilitzar espècies a la cuina i si són fresques, encara millor!

Doncs bé, aquesta vegada, amb l'arribada de la primavera i l'afició que m'ha entrat per plantar llavors, he comprat això...

Com podeu veure, són tres testos amb llavors de:

- Alfàbrega
- Cibulet (en llatí: "Allium schoenoprasum")
- Julivert

Ara ja tinc els testos amb les corresponents llavors a la finestra de la cuina. Toca esperar uns dies o setmanes a veure quan podrem cuinar les espècies resultants.

Em pregunto si hi ha alguna diferència amb els testos que venen als supermercats... De moment, a mi em fa més il·lusió i gràcia! :-)

diumenge, 18 d’abril del 2010

Debuggant el rentavaixelles

A vegades, un bon dia els electrodomèstics deixen de funcionar.

Això ens ha passat amb el rentavaixelles. Així que hem procedit a utilitzar el sistema de debug, per tal de poder identificar el problema i potser, solucionar-lo.

En primer lloc, hem obert la tapa per veure si algun botó s'havia encallat...

Posteriorment, hem comprovat que l'aigua pot sortir del rentavaixelles, però lamentablement, no entra nova aigua.

A la foto podeu veure la gran quantitat de cal que hi ha per tot el circuit. Hem intentar eliminar la cal de tot arreu on hem arribat. El resultat, per ara no ha estat satisfactori.

Si, hem detectat el problema: no entra aigua.
No, no hem pogut solucionar-lo.

Aconseguirem trobar i reparar la peça que impedeix l'entrada de l'aigua? Haurem de comprar un nou rentavaixelles? Això pot ser tota una aventura en els pisos de lloguer...

dissabte, 17 d’abril del 2010

Enviant els ganxitos

Gràcies a la possibilitat de poder fer compres per Internet, l'enviament de paquets està vivint un bon moment.

Un dels punts claus és que el paquet arribi en bon estat. Per això, hi ha tota mena de farcits que asseguren la integritat del producte. Un d'ells són els ganxitos de la foto! :-)

La seva aparença és la mateixa que els suros blancs de tota la vida. En canvi, són totalment ecològics, ja que es tracta de ganxitos! Fan olor de blat de moro i no només això, sinó que el seu gust és el dels "gusanitos" de tota la vida! (tot i que sense sal, és clar)

Es tracta doncs, d'una manera ecològica d'assegurar l'èxit de l'enviament de paquets! :-)

divendres, 16 d’abril del 2010

La dona que aguanta el fanalet

Passejant en bicicleta, em vaig trobar la següent obra d'art...

Vaig quedar-me mirant els ferros, preguntant-me què representaria... M'han dit que és clarament una dona amb cabell llarg que aguanta un fanalet, a la que se li reconeixen les espatlles, els llavis, el nas, les orelles, les cames (amb faldilla), el cabell, els ulls,...

Jo continuo tenint problemes per reconèixer a la dona. I vosaltres? La veieu? Què creieu que pot ser això sinó?

dijous, 15 d’abril del 2010

Productes d'Espanya

Una de les coses bones que té comprar a Alemanya, és que sempre està clara quina és la procedència dels productes que es compren. Quan trobo productes d'Espanya i a sobre estan bons, em poso contenta!

Aquí teniu uns tomàquets deliciosos i uns espàrrecs que van quedar boníssims!!!! Mmm...

M'agrada poder comprar productes de qualitat i d'Espanya! :-)

dimecres, 14 d’abril del 2010

Espigons

Avui va d'espigons...

Com sabeu, la costa catalana està plena d'espigons de granit que canvien els corrents marins, desafavorint la regeneració natural de les platges.

Sense entrar en si hi ha alternatives adequades als problemes que creen els espigons, vull mostrar-vos una imatge d'un espigó de Funchal (a Madeira).

Aquest espigó està situat al passeig marítim. Si presteu atenció a la imatge, veureu que l'espigó no està format per blocs de granit, sinó per uns blocs de formigó. Tenen una forma geomètrica tetraèdrica, que suposo que proporciona una bona estabilitat.

El que no sé, és si aquests blocs de formigó és una solució més ecològica i funcional que els de granit de la costa catalana... o si tots dos són iguals de bons o dolents. Què en penseu?

dimarts, 13 d’abril del 2010

Liebe macht blind = L'amor és cec

Ja ho diuen, l'amor és cec! També per a les innocents granotes que creuen la carretera per trobar parella i no s'adonen que hi ha cotxes per la zona...

Com que sembla que les innocents granotes poden provocar que els cotxes rellisquin, en cas de ser accidentalment atropellades, un cartell ben gran demana als conductors que circulin més a poc a poc, ara que les granotes estan enamorades...

És una senyal graciosa per demanar precaució, oi?

dilluns, 12 d’abril del 2010

El negoci de la fusta

A Alemanya hi ha molta gent que es dedica al negoci de la fusta. I cada any, tallen milers d'arbres per vendre'n els seus troncs...

A mi no m'agrada perquè és com deixar els boscos despullats...

Em diuen que també planten nous arbres, per vendre'ls més endavant. Però tinc la sensació que el ritme al que es tallen els arbres és major al ritme que necessiten per créixer novament...

Crec que els propietaris d'aquests arbres, cada vegada estan més influenciats pels diners que en poden treure i que cada vegada, fins i tot aquí a Alemanya, el sentit de la paraula ecologia està canviant... No hi ha cap altre solució abans de tallar tants arbres?

diumenge, 11 d’abril del 2010

Sensació de xafogor primaveral...

No sé si recordareu que fa pocs mesos em vaig comprar l'estació meteorològica del Lidl... Doncs bé, passen els mesos i puc afirmar que ja sé per què era una estació tan econòmica:

- Perd el senyal de temperatura externa amb freqüència
- No és capaç de sincronitzar l'hora per senyal de ràdio
- Fa càlculs molt curiosos...

Com he notat que fa càlculs curiosos?
Doncs bé... Mireu la temperatura de xafogor que correspon, segons l'aparell, a una temperatura d'uns 14º....


Sincerament, dubto molt que quan a fora hi ha 14º, jo senti com si n'hi haguessin quasi 30º... Mmm... Alguna cosa està malament amb aquesta sensació de xafogor...

Sigui com sigui, podem gaudir de temperatures primaverals, que és una delícia!!! :-)

dissabte, 10 d’abril del 2010

Tortas de aceite - Inés Rosales

Fa poc vaig tenir el meu primer desig gastronòmic...

Resulta que navegant per Internet, vaig anar a parar a una fotografia de les famoses i delicioses "Tortas de Aceite - Inés Rosales". Em van venir de gust, ja que feia anys que no en provava ni una.

Les vaig començar a buscar per Alemanya... Les vaig buscar per molts llocs: A grans supermercats on acostumen a tenir de tot, a supermercats on venen aliments d'altres països, a botigues especials per als gourmets amb productes "exòtics", ... res! No vaig tenir sort! No les vaig trobar.

Així que vaig optar pel sistema clàssic: L'estimada mare. Li vaig fer arribar el meu motiu de desig i ella, demostrant per què aspira a ser declarada la millor mare del món, me les va enviar en poc menys d'una setmana!

Ai! Aquestes tortites estan delicioses!!!

Com que la meva mare és un sol, no em va enviar un paquet, sinó que en va enviar dos!!! Aquests dies, quan menjo una tortita, em sento realment feliç!!!

I penso que es tracta del primer producte gastronòmic que he trobat a faltar de debò. Curiós que sigui un dolç! Suposo que potser les podria trobar a Munich en botigues especialitzades en menjar espanyol. Però en aquest cas, hauria d'anar a una d'aquestes botigues expressament i em fa por: potser m'entrarien més desitjos i sortiria de la botiga ben carregada de delicioses porqueries, que no només augmenten el benestar general, sinó que fan pujar el marcador de la bàscula! ;-)

divendres, 9 d’abril del 2010

Der Maulwurf = El talp

Els talps són uns animalons que viuen sota el terra i cada dia van airejant la seva vivenda a gust. Volen un nou forat? Cap problema! Allà el fan...

El resultat pot ser catastròfic en cas de voler plantar alguna cosa en el terreny, ja que poden fer força forats cada pocs metres...

Aquí en teniu una mostra!

La veritat, no sé què deuen fer els propietaris dels terrenys ocupats per aquests simpàtics animalons que foraden el prat...

dijous, 8 d’abril del 2010

La bateria s'ha engreixat

Tal com ho llegiu! La bateria s'ha engreixat!

La bateria del mòbil feia el rons des de fa temps. Darrerament, només durava un dia. En un moment de pantalla blanca, he anat a retirar-la i m'he trobat que s'havia engreixat moltíssim!

I jo que em pensava que només els éssers vius s'engreixen...

No em queda cap altre remei que canviar-la, si vull seguir utilitzant el telèfon... Sembla ser que la llei de vida diu que generalment, tothom s'engreixa amb el pas dels anys... :-P

dimecres, 7 d’abril del 2010

Les merles han tornat!

L'any passat em vaig sorprendre al comprovar que les merles són els ocells més habituals de la zona... Segueixo sense saber on s'amaguen durant l'hivern, però és arribar el bon temps i... tornen!

Aquesta vagada, hem capturat un mascle amb la càmera! :-)


Tot i que són els meus veïns, estic pensant en si seria bo que els donés una mica de menjar per assegurar-me que al meu costat viuen a gust... ;-)

dimarts, 6 d’abril del 2010

Emigrant: Ni veu ni vot

Aquests dies, aprofitant les vacances de Setmana Santa que fan que la gent no llegeixi la premsa i s'informi menys, ha aparegut una notícia que parla de l'estat actual de la reforma del vot emigrant...

Fins ara els emigrants espanyols podien escollir els seus representants al congrés, al senat, a les autonòmiques i a les locals. Si la nova reforma tira endavant, els emigrants només podran escollir a quatre o cinc senadors... Tenint en compte que avui en dia el Senat és una espècie de pantomima, ja que el Congrés pot canviar les decisions que allà s'han pres, considero que el que es proposa es deixar als emigrants sense veu...

A més a més, per acabar d'arrodonir la reforma el sistema, volen assegurar-se que els vots són legítims. Així que res de vot per correu! Per votar, s'haurà d'anar personalment al consolat o ambaixada. Tenint en compte que darrerament han tancat uns quants consolats, hi haurà gent que haurà de viatjar moltes hores per poder exercir el seu insignificant dret a vot.

Això sí, cal destacar que per seguir complint la immodificable i sempre tan elàstica Constitució, ens deixen escollir els representants al Senat...

Algú em pot dir que com que no visc allà, no hi ha res que m'importi. Això no és cert! La meva família i els meus amics viuen allà. Totes les meves arrels estan allà. A més a més, potser hi torni en un futur. També pago impostos directes allà, gentilesa de la meva estimada entitat bancària. ¿No us sembla cruel negar-me la possibilitat de poder escollir els representants que prendran les decisions que m'afecten directa o indirectament?

Em podeu dir que com que visc a l'estranger, no estic al dia del que passa allà... Mmm... Això seria possible en el passat, però no avui en dia amb Internet. Us puc assegurar que estic completament actualitzada. Per exemple, darrerament he llegit sobre en Laporta, que es vol ficar de ple a la política quan deixi la presidència del Barça...

També em podeu dir que hi ha fills d'emigrants espanyols que voten i que mai han viscut a Espanya. Ep! En aquest cas, parlem-ne! A més a més, amb la llei de la memòria històrica, es calcula que uns 300.000 néts d'immigrants espanyols, d'aquests que no han estat mai a Espanya, però que volen poder treballar a Europa, podran votar... Si la reforma és per aquests nous espanyols, no hauria de fer-se una altra mena de reforma? No s'hauria de comprovar que d'alguna manera se senten espanyols? Si la reforma és per acabar amb aquesta mena de vot, crec que s'ha pres un camí equivocat. És una reforma massa estricta i que afecta a massa veus.

Crec sincerament que tinc el dret de votar al país al que he nascut i estic totalment en contra de la nova reforma per fer callar la meva veu.

Potser des de fora, sense la censura de la premsa local, les coses es veuen amb un ull més crític i això espanta als que estan al poder, vivint en el seu món particular, allunyat del món real de la resta dels ciutadans. Em sembla molt sorprenent que d'aquí a poc, els immigrants que fa poc que viuen a Espanya tindran dret a votar i jo no. Em sembla molt injust.

A més a més, a Alemanya, com que sóc una immigrant estrangera, tampoc hi tinc dret a vot! Ja em vaig sentir frustrada a les passades eleccions generals i em vaig sentir totalment fora de lloc quan va tenir lloc una consulta popular sobre el tabac, a la qual tampoc vaig poder donar-hi el meu suport, tot i ser una senzilla iniciativa popular.

A Alemanya jo només podré votar-hi si em nacionalitzo com a alemanya. Això només ho puc fer d'aquí uns anys, després de passat un examen d'alemany i un altre d'història i cultura. A part d'això, nacionalitzar-se com a alemanya té efectes secundaris, especialment si algun jutge ha d'intervenir. Però què passa si jo no em sento prou alemanya com per nacionalitzar-me, sinó que em sento catalana? Per què no puc votar enlloc? Què passa amb la meva veu? Per què la volen fer callar? Són perilloses les meves idees polítiques? No em digueu que em donen dret a vot perquè puc votar pel Senat... Votar pel Senat i no fer res, és exactament el mateix.

Si prospera aquesta reforma, no podré votar ni en el meu país d'origen ni en el meu país d'acollida. No us sembla greu? A mi em sembla gravíssim! M'agradaria saber quin país democràtic limita d'aquesta manera el vot dels seus ciutadans que viuen a l'estranger... Pel que sé, Alemanya els permet votar per correu sense complicacions...

M'hauré d'anar mentalitzant per sentir-me alemanya i demanar la nacionalitat alemanya quan hagin passat els anys reglamentaris. Com a mínim, seré una estrangera tota la vida, però podré exercir el meu dret a vot, un dret que ha costat molts anys aconseguir (en especial per a les dones) i que alguns il·luminats espanyols han decidit com carregar-se de forma discreta la veu de més d'un milió de gent que viu arreu del món, per diferents circumstàncies...

Hi ha alguna cosa que podem fer els emigrants per mostrar el nostre rebuig? No ho sé, de moment, mostro el meu rebuig a la reforma directament en el blog.

Grups al Facebook

S'han creat varis grups al Facebook per mostrar el rebuig i preparar-nos per a fer mobilitzacions. Un d'ells és aquest:
- Ningún español sin voto

És clar que hi ha altres grups per aquells interessats en la política, que no en els polítics:
- En las próximas elecciones yo votaré con una rodaja de chorizo

Blogs

Si esteu interessats en el tema, aquí us deixo un links a les entrades d'uns blogs en el que està la problemàtica de l'assumpte molt ben explicada i d'altres on es reflecteixen els sentiments de l'electorat empadronat a fora d'Espanya:

- La ciénaga de Mariano Lozano
- Española por el mundo
- La Segunda Parte de Mortiziia
- Mujer con bolígrafo en mano
- Saray Opina
- Gux Light Year
- Pelocha living abroad
- Marcoiris in the Sky
- Lun@tica canadensis
- Los impronunciables
- On the road again
- dePEPI.com (en anglès)

Premsa

També podeu consultar la premsa convencional:

- En El País
- En el ABC
- En La Voz de Galicia
- En La Región
- En Diario Crítico de Argentina
- En Deutsche Welle

dilluns, 5 d’abril del 2010

L'ou-marieta

Per Setmana Santa, a Alemanya es venen molts i molts ous. Els utilitzen per preparar els ous pintats que decoren els arbres de Setmana Santa o bé es bullen es pinten i s'amaguen per a que els nens els busquin.

La tècnica per buidar els ous és la següent:

- Es fan dos forats a l'ou, per exemple, amb una agulla.
- Amb l'agulla es remena l'interior de l'ou, per afavorir que es pugui buidar millor
- Per un dels forats es bufa amb força! Mentrestant, per l'altre forat surt el contingut de l'ou

El contingut no es tira. S'aprofita per fer truites, pastissos i qualsevol plat que porti ou.

Una vegada l'ou està buit, es pinta al gust! Hi ha gent creativa, que els pinta com les marietes! Tot i que a mi, això em sembla una aranya, ho trobo molt xulo! :-)

Jo que mai he buidat un ou, no em puc imaginar que es pugui aconseguir sense trencar la closca... Jejejeje... Algun dia ho hauré de provar!

diumenge, 4 d’abril del 2010

Der Osterbaum

Una de les tradicions que hi ha a Alemanya per Setmana Santa, és decorar un arbre... L'anomenen "Osterbaum", és a dir "arbre de Setmana Santa".

La gent els decora habitualment amb ous, conillets i gallinetes...

Aquí en teniu una mostra! :-)

Aquest arbre en concret, té ous pintats a mà i d'altres comprats (de plàstic)... L'ou vermell està fet de manera artesanal. Els ous que semblen naturals però tacats, són comprats... A més a més, es poden veure els conillets penjats a l'arbre!

Ho trobo una tradició decorativa i bonica, però no sé pas si algun dia em sortirà de dins muntar el meu propi arbre de Setmana Santa...

dissabte, 3 d’abril del 2010

Plantant noves llavors

L'any passat vaig plantar unes llavors. Les flores eren de classes molt variades i es van barallar una mica entre elles per aconseguir els rajos de sol.

Així que aquest any, amb l'arribada del bon temps, hem plantat noves llavors.

Aquesta vegada però, només d'una classe...

Si tot va bé, al maig tindrem la planta i de mitjans de juny a mitjans d'octubre, tindrem flors de colors. D'una única classe, però confio que n'hi hagi moltíssimes! M'agradaria que quedessin uns testos tan macos com la foto del paquet de llavors...

A veure quin en serà el resultat!

divendres, 2 d’abril del 2010

Osterhasen per tot arreu!

I com sabeu, estem en plena Setmana Santa!

L'any passat us vaig explicar la tradició alemanya, la de que el conill de Pasqua (en alemany: "der Osterhase") amaga ous i dolços per tot arreu... En alguns llocs d'Alemanya també amaga bicicletes pels nens, ja que Setmana Santa dóna el tret de sortida al bon temps i cal fomentar la cultura de la bicicleta des de la tendra infància! ;-)

A partir de Setmana Santa:

- Comença oficialment el bon temps
- Es poden plantar plantes
- S'han de posar les rodes d'estiu al cotxe: A l'octubre es posen les d'hivern i per Setmana Santa les d'estiu.
- S'ha de gaudir de la bicicleta i dels patins!! :-)

De la primavera ja en parlarem més endavant! ;-)
(ahir va estar nevant!)

El que és important, és que aquest any m'han donat un altre model de "Osterhase" de xocolata...


I ha sortit a les notícies una dada sorprenent... Per Setmana Santa el consum de dolços i xocolates es dispara i supera el del Nadal!! :-O

No serà pel que jo he comprat de més, però cada dia, la gent s'emporta milions de conillets de xocolata! Jo, només tinc el de la feina, que no em menjaré.

dijous, 1 d’abril del 2010

Mit Erfolg zum C1

Fa molt de temps que no us parlo dels meus progressos en l'aprenentatge de l'idioma alemany, així que avui us posaré al dia...

El meu darrer curs d'alemany va finalitzar l'agost de l'any passat. El meu objectiu era realitzar l'examen de C1 per tenir un document oficial que demostri quin és el meu nivell real d'alemany. L'elevat preu de l'examen (180 euros) i la meva falta de preparació han fet que endarrerís la data en la que em presentaré a l'examen...

Les conseqüències de deixar les classes van ser directes:

- La butxaca es va mantenir estable (els cursos són caríssims!)
- Tot i que em vaig proposar estudiar cada dia, no ho vaig aconseguir. Així que no vaig avançar
(mentre anava a classe, feia els deures cada dia, cosa que després no va ser possible, degut a sentir-me desorientada)
- Vaig notar que el meu alemany s'havia estancat i no millorava

El fet de no notar cap millora, em va desanimar moltíssim... Per una banda, em trobo que no em puc comunicar de la forma esperada, per l'altra, em trobo amb la dificultat per seguir millorant...

Amb l'arribada de la primavera, i després d'haver-me fet autònoma, he decidit que necessito un títol que acrediti el meu nivell, sigui com sigui! I m'he posat a la feina...

Us explico la meva nova metodologia de treball:

- Cada dia treballo amb el llibre "Mit Erfolg zum C1". Havia d'haver començat amb aquest llibre abans, ja que m'està fent perdre la por a l'examen. No segueixo cap ordre concret. Vaig saltant per fer una mica de tot. Cada dia hi dedico entre mitja hora i una hora. El meu objectiu és treballar "només" amb aquest llibre, el qual s'encarrega de guiar-me en la direcció desitjada. És un punt de suport molt important. En cas de dubtes gramaticals, hi ha altres llibres de suport, amb exercicis que estan molt bé. Però sento que aquest em prepara realment per a l'examen...

- Quan em vull relaxar, agafo el llibre "Der Mann ohne Gesicht" (en castellà: "El hombre sin rostro"). És una petita novel·la que inclou 100 exercicis curts intercalats en el text. Està pensat per ser utilitzat a partir del nivell B1. A mi em resulta un llibre senzill i relaxat. És una forma de repassar coses bàsiques com si fos un passatemps, sense cap mena d'estrès ni pressió.

- Quan viatjo en tren o vull llegir, agafo el llibre "Fueron Testigos". Aquest llibre conté petites històries de clàssics de la llengua espanyola. La peculiaritat és que una pàgina està escrita en castellà i al costat, hi ha el mateix text en alemany! Així doncs, es pot entendre tot sense la necessitat d'anar amb un diccionari al damunt. A mi se'm fa una mica estrany, ja que tinc tendència a llegir la pàgina castellana enlloc de l'alemanya! Igualment, diuen que la lectura d'aquests llibres bilingües és un mètode molt recomanat per aprendre altres idiomes. Una de les coses bones dels llibres bilingües és que n'hi ha per a tots els nivells!! :-)  Jo espero que tingui una influència positiva en mi! ;-)

Per cert, tot i que des que vaig deixar les classes he notat que el meu alemany s'ha estancat, és possible que no sigui així i que hagi seguit millorant:

- Escric textos més ràpidament que abans (tot i que amb les mateixes errades de sempre)
- Detecto els meus errors més aviat i els corregeixo sempre que puc
- He ampliat el meu vocabulari (tot i que això és difícil de notar)
- Puc estar sintonitzada més estona en alemany (sense cansar-me tant com abans... tot i que em canso igualment)

Així que... suposo que algo he millorat, però no tant com jo hagués desitjat!

Espero que segueixi millorant i que la nova rutina primaveral em porti a realitzar el meu examen de C1 amb èxit! (en alemany seria: "Mit Erfolg zum C1")...

I és que... de mica en  mica, s'omple la pica! :-)