dilluns, 8 de març de 2010

Ja sóc autònoma

Quan vaig venir cap a Alemanya, sabia que el tema de la feina estaria complicat mentre no parlés alemany. El que no em podia esperar es que explotaria una crisis econòmica que dificultaria terriblement les meves possibilitats de trobar una feina aquí.

El primer que vaig fer, va ser apuntar-me a classes d'alemany. I en paral.lel, vaig estar buscant feina. La situació es va anar complicant a mida que el meu alemany millorava.

Per poder viure a Alemanya, vaig haver de renunciar a la meva feina a Catalunya. Va ser un moment realment trist, ja que la feina m'agradava. Durant els mesos posteriors, vaig estar pensant què fer amb la meva vida professional i vaig imaginar-me el tipus de vida que vull tenir. He de dir que estic molt il.lusionada amb el meu nou projecte i que ja estic treballant-hi!

Com que en la vida, sembla que les coses es mouen a base de desitjar-les, he trobat una feina interessant i que m'obre les portes en el difícil mercat laboral. Això sí, per poder-la dur a terme, m'havia de fer autònoma. Per mi, fer-me autònoma és el camí que dirigeix cap als meus somnis professionals. Així que, m'he llençat a la piscina!!

Ara sóc autònoma!! :-)

Una de les coses que més m'han sorprès d'Alemanya és que no tothom pot ser autònom. Només pot ser autònom la gent que pertany a un col.lectiu determinat: metges, arquitectes, enginyers, farmacèutics, advocats, periodistes, artistes, gestors, etc. Per poder demostrar que es pertany a un d'aquests col.lectius, cal presentar el títol que acredita la finalització dels estudis corresponents.

Aquí és on m'he quedat sorpresa; sense títol, no es pot ser autònom! Per sort, el meu títol universitari va arribar fa poc i per Nadal el vaig poder anar a recollir. Així que m'han permès fer-me autònoma.

Hi ha gent que em pregunta que per què m'he donat d'alta com autònoma a Alemanya i no a Espanya... He de dir que no conec les lleis amb detall i que potser digui alguna cosa que no sigui del tot certa. Però anem a respondre la pregunta... ;-)

Hi ha dos termes importants: Domicili i residència fiscal. El domicili és el lloc on estem empadronats. La residència fiscal és el lloc on paguem els nostres impostos directes i és aquell lloc en el que hem viscut més de 183 dies a l'any. En el cas dels treballadors migrants, és a dir, aquells que la seva empresa envia a l'estranger notificant-ho a la Seguretat Social, si estan desplaçats més de 183 dies a l'any i cobren més de 60.000 euros, han de pagar impostos a Espanya i a Alemanya. Si no, no hi ha cap problema i a més cobren més diners ja que no tributen el IRPF! ;-)

En el meu cas, la meva residència fiscal és a Alemanya. Així que si m'hagués pogut fet autònoma a Espanya (suposant que es pogués fer), em tocaria pagar impostos a Espanya (per estar inscrita allà) i a Alemanya (per tenir la residència fiscal aquí). No seria complicar massa la troca? Jo crec que sí.

He optat per fer les coses de la manera més senzilla i m'he fet autònoma a Alemanya.

Ara ja puc emetre factures, pagar una burrada d'impostos, tenir múltiples assegurances i gaudir de més responsabilitats fiscals... alhora que porto endavant els meus desitjos professionals! ;-)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Felicitats!!!
M'alegra saber que ja estàs treballant i que estàs il.lusionada amb la opció de ser autònoma, et desitjo molta sort.

Mª Rosa.