dissabte, 7 de febrer de 2009

Mica a mica... i molta paciència!

Darrerament no he pogut escriure al blog, degut a un tractament per solucionar el problema del meu ull plorós (que encara plora).

M'agradaria dir-vos que la pitjor part ja ha passat. Ara ja estic a casa i carregada de paciència per recuperar-me mica a mica. Cada dia que passa, estic una mica millor.

Així que ja estic en procés de recuperació i tinc en ment reprendre el blog tan aviat com em sigui possible, per explicar-vos un munt de coses: La festa del meu aniversari, la meva visita a l'hospital i altres coses.

Però... Mica a mica...

La paraula clau sempre és la mateixa: Paciència

2 comentaris:

Anònim ha dit...

M'ha fet molta il.lusió veura que havies escrit al blog, però ara el principal és la teva recuperació i no cansar la vista, sempre tindràs temps de torna a escriure, cuidat i així ens podràs explicà el que t'ha succeït aquesta setmana, ah!! i la festa d'aniversari. Això sí, fins que et donin l'alta i puguis fer la vida normal.
Tot anirà bé i...s'ha de tenir molta paciència per tenir paciència.

Fins aviat.
Mª Rosa.

Nikochan Comics ha dit...

Que bé!!!!, això de tenir noticies teves mitjançant el blog es molt bona senyal. No tinguis presa com molt bé tu dius has d’anar mica en mica i la clau es la paciència que es la Mara de la ciència.
Un cop estiguis del tot recuperada, lo que has passat i estàs passant amb respecta al tema del ull es convertirà en una “aventi” més de la teva vida.
Ànim, ànim,ànim!!!!, que ja li tens el peu al coll.
El teu Amic Incondicional.
Josep Mª