La, la, la... (Quina paciència s'ha de tenir!)

Avui he anat al metge de l'ull... per n-èssima vegada...

Resultat: He arribat a la feina tard (hores que hauré de recuperar), total per no fer res de res!!!

He estat esperant a que em toqués la visita i a l'entrar, hi havia la doctora i m'ha dit: "Um... Lamento no poder fer res... Agafa el volant i demana hora per l'especialista que ha de determinar què fer per solucionar el teu problema"... Quèeee?!?!?!?! Quan vaig demanar hora per fer-me la prova de l'ull, ja em van dir que agafés hora per l'especialista, però no ho vaig fer perquè l'oculista volia veure les fotos...

Conclusió: En burocràcia i falta de comunicació entre metges d'una mateixa consulta, tot funciona exactament igual a Catalunya i a Alemanya...

Bàsicament hi ha dues possibilitats per solucionar-ho: posar una càmara i reparar el conducte des de dins, cosa que es fa amb anestèsia general i implica ingrés hospitalari, o posar quelcom al conducte de l'ull per fer-lo més gran, cosa que és fa com a consulta externa en un dia... Esperem que m'ho puguin solucionar amb una "petita operació", enlloc d'una "operació normal".

El que m'ha sorprès d'avui és que els nens estan de vacances avui i demà! Està bé perquè les properes vacances seran les de nadal i ara, doncs descansen... Diuen que pedagògicament això és més adequat que els trimestres eterns que es fan a Espanya i les vacances inacabables de l'estiu...

I no sé què ha passat amb el temps, però fa un temps boníssim... ara no fa ni gota de fred i el sol brilla... Dóna gust això, però ja veurem quant de temps durarà...

Ah! I a les classes d'alemany, dues noves noies han començat avui... Una de China i l'altre de Badajoz... Hum... Interessant...

Paciència... I anar fent... Com a resum, diré que tot i la burocràcia i aquest camí que sembla que no s'acaba (el de l'ull), estic contenta... :-)