dissabte, 2 de maig de 2009

Aixecant un Maibaum

El dia 1 de maig és el dia del Maibaum, una celebració especialment típica al sud de Baviera.

De fet, l'any passat ja us vaig explicar que hi havia Maibäume per tot arreu i em vaig informar una mica sobre el tema.

Aquest any però, he pogut entendre millor com funciona la diada del Maibaum! :-)

El Maibaum és el tronc d'un arbre, pintat amb els colors de la bandera bavaresa, que indica quines són les principals activitats comercials de la zona. Cada 4 anys, es canvia el Maibaum, però no és el mateix any a tot arreu! Per tant, cada any es canvien Maibäume, a llocs diferents.

I cada any, com mana la tradició, la gent intenta robar el Maibaum del poble veí! Això es fa amb un tractor, que és el mitjà oficial de tranport d'aquests arbres...

L'emissora de ràdio Anntene Bayern, va robar el Maibaum d'un poble. Com que l'arbre feia 37 metres d'altura, els van posar una prova per recuparar-lo: havien de cantar el cànon de "Bruder Jackob" (en francès: "Frère Jacques"), sense parar una hora per cada metre de l'arbre. El poble va estar cantant el canon, nit i dia, durant 37 hores ininterrumpudament. D'aquesta manera, van poder recuperar el seu arbre, el qual van plantar ahir, i a més a més, van aconseguir un rècord Guinness. Aquí teniu la notícia a la web de la ràdio... :-)

Lletra del "Bruder Jackob" en alemany:

Bruder Jakob, Bruder Jakob,
schläfst du noch, schläfst du noch?
Hörst du nicht die Glocken, hörst du nicht die Glocken?
Ding dang dong, ding dang dong.


Amb tant de rebombori, jo volia veure com aixecaven un Maibaum. Com que hi ha llocs que ho fan en grua i no té gràcia, vaig buscar una web on deia quins pobles plantaven l'arbre i me'n vaig anar cap a Deining bei Egling, un petit poble de 923 habitants...

Tot i que el poble són quatre cases, hi havia molta gent i turistes vinguts de França i del Regne Unit...

Com funciona la tècnica tradicional del Maibaum? Aquí en teniu els ingredients:

1.- Un Maibaum ben gros
2.- Els homes més forçuts de la vil·la, preparats per suar i treballar durament les properes 4 hores...
3.- Un munt d'eines
4.- Un director de l'obra

A les 8.00 del matí, el nou Maibaum ja jeia a terra...
Es tractava d'un tronc d'arbre de 38 metres d'alçada i 130 anys d'antiguitat.


Mentrestant, el director d'orquestra explicava, sempre en bavarès, quina seria l'estratègia de treball... Bàsicament: "Treballar en equip i a poc a poc".

Als pocs minuts, els homes ja havien començat a enlairar el tronc, sempre ben a poc a poc...

El director de l'obra, amb el vestit típic bavarès, controlava cadascun dels moviments a realitzar... Ho deia tot, única i exclusivament, en bavarès.

Principalment deia 3 ordres de l'estil de "preparats, amunt, stop!". Però no us puc en fer cap transcripció, ja que encara no m'he posat a aprendre bavarès! ;-P

Tots els homes li feien cas, per tal d'aixecar a lentament l'arbre...

Aquí teniu un altre punt de vista d'aquest nivell. Van trigar molta estona a superar-lo, ja que calia tenir molta cura amb la corona que hi ha a la punta de l'arbre.

Mica a mica, l'arbre s'anava enlairant i es podia veure una bonica imatge, amb l'església de Sant Nicolau de fons...

Els treballadors forçuts es prenien la feina amb calma, mentre cadascun d'ells feia una petita supervisió de la gran obra...

L'església va ser en tot moment un punt de referència essencial que permetia veure com l'arbre s'enlairava i s'enlairava...

Per cert, si us fixeu en l'arbre de la foto anterior, veureu que no és ben bé simètric... Això és degut a que durant el procés d'enlairament del Maibaum, algunes branques i fulles es van trencar...

I com que tot aquest procés és ben llarg, jo aprofitava per fer fotos i més fotos de diferents punts de vista...

I és que, tot i que molt a poc a poc, l'arbre continuava enlairant-se!

Com que les hores anaven passant i la feina era pesada, els treballadors intentaven descansar sempre que podien.

Quan l'arbre estava quasi dret del tot, van posar reforços per evitar que l'arbre s'aixequés més del compte i caigués a l'altre banda, afectant a les cases...

Si us fixeu a la fotografia, veureu que hi ha com uns pals que tenen una petita forca. Aquests pals s'utilitzaven per col·locar els pals que realment aguantaven el tronc, de forma estratègica, amb la suficient cura de no espatllar el Maibaum.

I quan semblava que ja l'arbre estava aixecat i que tot s'havia acabat, el director d'obra va comprovar amb un nivell (amb plom), que l'arbre estigués ben aixecat. Si estava tort, calia corregir la trajectòria.

En aquest moment, eren ja més de les 12... Havien necessitat 4 hores per aixecar l'arbre!

El que va venir a continuació van ser petits detalls... Per exemple, van retornar al seu lloc la terra que havien tret per fer el forat que facilités la col·locació del nou arbre. I van agafar l'antiga gespa i la van replantar... La veritat sigui dita, aquesta replantació és una mica "cutre", però sempre queda millor que no pas deixar-ho només amb la terra!

De forma menys artesanal i amb l'ajuda d'una grua, van col·locar els símbols que identifiquen el comerç de que disposa la ciutat. En aquest cas, el segon símbol és el "Breze", cosa que vol dir que hi ha una forneria al poble... Ara bé, no sé què vol dir el primer símbol que van col·locar... Alguna idea?
Després de la feina, el poble va muntar unes tauletes i es van preparar pel dinar... Bàsicament, el menjar típic de les celebracions bavareses, com per exemple Breze, Weißwurst i mostassa dolça.

Gran part del poble duia els tradicionals vestits...

La festa va continuar amb la dança a l'arbre... Però després de quasi 5 hores, jo vaig optar per tornar a casa i l'any que ve, aniré a un altre poblet i em presentaré allà una vegada l'abre ja estigui col·locat...

He de dir, que va ser tot un espectacle, digne de veure! :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt tradicionals i organitzats els alemanys.
Ha de ser molt maco, però estar-se allà durant 5 hores, són moltes hores. Quina pallissa, no?.
Assumpció.

Anònim ha dit...

Han de tenir humor per aixecar aquest tronc de 37 m. i estar cantant 37 hores seguìdes, tot un rècord Guinness.
No sé que és el primer simbol que van col-locar.
Aquesta cançó "Frère Jaques", la cantava al col-legi, don abans estudiàvem francès.
Té de ser molt emocionant i espectacular veure com aixecant el tronc, però s'ha de tenir molta paciència per estar allà 5 hores.
Ara que ho has vist des de el principi, els altres anys és millor anar-hi quan el arbre ja estigui col-locat.
Una tradició molt bonica.
Mª Rosa.