dimecres, 23 de juny del 2010

Tirada a l'andana

Després de la meva aventura amb el cotxe, on em vaig quedar tirada en un camp de golf, us presento en exclusiva la segona part... M'he quedat tirada a l'andana!

El primer dia sense cotxe va començar la mar de bé. Vaig llevar-me a les 4:15 per poder arribar a la feina a temps per impartir la lliçó del dia. Vaig pujar a l'autobús alternatiu que cobreix el trajecte en el que el tren està en obres. I després vaig pujar al tren. Vaig arribar a la feina "només" 45 minuts més tard, que si hi hagués anat en cotxe. No està malament! ;-)

La jornada laboral va anar com una seda i va ser molt productiva i interessant. Quan es va finalitzar, vaig començar la meva aventura per tornar a casa.

Tot semblava anar bé, fins de que cop i volta el conductor del tren ens va notificar per megafonia que hi havia hagut un atropellament a la via i que es pararia a la següent estació. Ens van informar que hi hauria un servei alternatiu d'autobusos, però que no se sabia quan començaria.

Aquí va començar l'odissea. Em vaig trobar de cop i volta tirada a l'andana d'una estació de tren, a 18 km de distància de destinació.

El meu instint va ser seguir a la gent. Era millor no preguntar res, ja que la resposta acostumava a ser: "Estic tan desorientada com tu...". I la veritat, les cares de la gent, mostraven la quantitat d'informació rebuda. Comparat amb la informació a la que Rodalies Renfe em tenia acostumada, no he notat cap diferència significativa... :-P

De cop i volta, la gran massa vam arribar a una parada d'autobús i va començar l'espera. Crec que dos o tres trens ens vam ajuntar allà, esperant els autobusos alternatius. També van arribar molts particulars a recollir gent. Així que el camí es va col·lapsar i els autobusos no van poder arribar a la parada. Va ser quan va sorgir el rumor que no accedirien a la parada, quan la gent va començar a córrer. El que no entrés a l'autobús, s'hauria d'esperar al següent.

Allà hi havia dos autobusos, però pocs minuts més tard, van venir-ne dos més, a recollir els centenars de passatges, que tot i la incidència, estaven de bon humor i feien bromes a dins el vehicle.

Finalment, tres hores més tard d'haver marxat de la feina, vaig poder arribar a casa!
He arribat cansada, m'he passat moltes hores viatjant, però... he arribat!!! :-)

Hauré de pensar en la bicicleta... potser és l'alternativa! ;-)

1 comentari:

Anònim ha dit...

Quin enrenou per anar a treballar!!!
Potser sí que tindràs que anar amb la bicicleta.

Mª Rosa.