dissabte, 16 de juliol del 2011

3 anys...

Avui fa exactament tres anys que vaig marxar a viure a Alemanya.

Sóc feliç? Moltíssim!!!

Per què sóc feliç? Perquè aquí he trobat un company de viatge, fet a la meva mida, que cada dia m'ensenya moltíssimes coses beneficioses.
Si no fos per ell, jo aquí seria igual de feliç que a qualsevol altre lloc del món. En canvi, aquí ho sóc molt més que abans! :-)

Els inicis van representar molt d'esforç i dedicació, per aprendre l'idioma, però va ser una inversió totalment recomanable. Després però, he arribat a un punt que noto que ja no milloro fàcilment (perquè no vaig a classes). En canvi, tinc un nivell que em permet comunicar-me amb normalitat en qualsevol àmbit, ja sigui personal, laboral, mèdic, burocràtic o cinematogràfic.

Si una cosa m'ha sorprès aquest darrer any, és la febre que sembla que hi ha al meu país natal, per emigrar a Alemanya. És com si a Alemanya tot fos meravellós i fos el país més proper al paradís.

Si bé és necessari somiar en el paradís, he de dir que Alemanya és un país normal i corrent: amb defectes i amb virtuts.

Entre les virtuts del país, la que més m'agrada és el respecte per la naturalesa que hi ha. M'agrada molt que la gent utilitzi els carrils-bici per petits desplaçaments urbans i interurbans. M'agrada que molt a prop de cada centre urbà hi hagi una bonica zona natural, per la que es pot passejar tranquil·lament.

M'agrada que la gent reaccioni de forma negativa cap a l'energia d'origen nuclear i que, tota aquella persona que s'ho pugui permetre, s'instal·li panells solars per reduir el consum d'energia "convencional".

Dels defectes prefereixo no parlar-ne, tot i que són més nombrosos del que qualsevol persona que arriba aquí pensant en el paradís, es pugui imaginar.

Us diré un dels defectes que més em molesta... En temes energètics, per exemple, hi ha gent que a l'hivern malgasta moltíssima energia deixant la calefacció encesa i obrint les finestres de bat a bat o deixant encesos els llums d'habitacions en les que no hi ha ningú.

Si em pregunteu si el país em continua sorprenent, us diré que sí. Podria seguir actualitzant el blog amb curiositats, però he optat per deixar-lo més abandonadet, mentre faig altres coses necessàries per a la meva vida personal. Potser algun dia, us pengi algunes de les coses que tinc guardades per compartir amb tots vosaltres...

Per si no ho he escrit mai, sense aquest blog, crec que no m'hauria pogut adaptar a Alemanya de la forma en què ho he fet. Aquest blog, per tant, forma part del camí de la meva felicitat.

I a vosaltres, lectors i lectores, us dono les gràcies per tots els comentaris que m'heu anat deixant. Fins aviat!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

M'alegra molt que tot et vagi bé, que hagis trobat a la persona ideal per compartir la vida i que siguis molt i molt feliç.
Enhorabona!!!

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Hola Natalia !
Las vueltas que da la vida ¿verdad?. Aun recuerdo como hace unos años, cuando entraste en la empresa y te dijimos que tenías que ir a Alemania, tu respuesta fue: Pues no se si me interesa, tengo muchas cosas que hacer aquí !
Jajaja.
Y la propuesta del blog, que parecía inicialmente una broma, fijate en lo que se convirtíó. Hasta podrías editar un tratado de adaptación del español medio a la sociedad germánica.
He de confesar que recurriré a él si algún dia alguien se tiene que ir a vivir a Alemania y me hace preguntas ;-).
Pero lo más importante, me alegro mucho de tu felicidad.
Besos,

Manuel

Anònim ha dit...

Haig d'estar molt contenta de veure com et sents tant feliç i ha de ser un orgull per mí.
Assumpció.