Passió per la primavera

La primavera meteorològica és aquí... i la climatològica també!!! :-)

Les temperatures són positives nit i dia, i les màximes diürnes ja s'acosten als 20º! A més a més, els rajos de sol comencen a brillar amb força i alegria... Amb aquestes condicions, es disparen en cadena una sèrie d'esdeveniments:

- La gent passeja pel carrer en màniga i pantaló curt
(a mi m'entra fred de veure-ho)
- Es formen cues per comprar gelats
(mmm... Ja espero menjar-me'n un de poma verda o de sèsam)
- Comença oficialment la temporada de les barbacoes
(en paraules dels alemanys, les famoses "Grill Party")
- Els carrers i boscos s'omplen de gent que passeja, que patina o que va en bicicleta
(yupi!)

Com que m'estic germanitzant, he format part dels milions d'alemanys que viuen la febre de l'arribada de la primavera. La setmana passada vaig començar a preparar la meva bicicleta amb nous pedals.

I divendres, que feia un dia fabulós, vaig pujar-me a la bicicleta i... a fer milles! ;-)

A la foto anterior se'm pot veure pujada a la bicicleta... Ai! Quina sensació més agradable! A la imatge ja no hi ha neu, que ja s'ha desfet. Tot i així, la primavera tot just comença i l'herba encara grogueja... Al fons, es poden veure els Alps, amb una mica de neu als penya-segats.

Estava tan contenta de poder tornar a gaudir del bon temps sobre la bicicleta! A les fotos es pot veure com la meva expressió és fidel a aquest sentiment! :-)

I va ser la meva primera experiència amb les sabates amb ancoratge!

Abans de començar l'excursió, vaig estar practicant una mica com posar i treure el peu. Quan em vaig sentir segura, vaig començar a pedalejar...

Em va agradar la sensació, ja que és més relaxat que amb els pedals convencionals. El peu no marxa mai del pedal i això els genolls ho agraeixen. A més a més, quan es va cap a munt, la força de les cames s'aprofita millor i tot i que continua costant, és una miqueta més senzill...

Tot va anar bé, fins que en una de les parades, quan ja tenia un peu a terra i només havia de treure l'altre peu del pedal, em vaig equivocar de cantó! Enlloc de baixar pel cantó que tenia el peu lliure, vaig voler baixar pel cantó que tenia el peu al pedal. Gran error!!! La bicicleta em va caure al damunt i em vaig sentir una perdedora! :-( Quina caiguda més tonta! Suposo que encara no tinc assumit que he de baixar sempre pel cantó que tingui el peu lliure... En fi, una anècdota més sobre la meva primera experiència amb les sabates amb ancoratge.

Tot i aquest petit incident, recomano totalment els pedals amb ancoratge. És una sensació molt agradable que permet un millor ús de les forces i circular a major velocitat... M'ha costat decidir-me a instal·lar-los, però crec que he fet una bona inversió per a gaudir millor de la bici! I segur que els meus genolls també ho agraeixen! ;-)

Per cert! La foto de la sabata la trobo harmoniosa i maca... He de dir però, que he girat la foto! Ara les lletres no es llegeixen. En canvi, la vista es fixa ràpidament en la sabata i flueix cap amunt de forma natural. Per tant, truc fotogràfic: Intentar que la vista pugui seguir l'objecte de la foto fàcilment. El que no sé, és la gravetat de que les lletres ara no es puguin llegir, degut a l'efecte mirall...