dilluns, 28 de setembre del 2009

La mala experiència del rovelló...

Ahir vam anar a buscar bolets i em vaig endur la desil·lusió de la meva vida, de la qual espero treure'n experiències positives i didàctiques.

Com a catalana que sóc, anava decidida a trobar rovellons. I aquí hi ha la foto final:

Vaig trobar un únic rovelló (abaix a la foto), que intueixo que és un Lactarius Sanguifluus tot i que no sóc capaç d'assegurar-ho al 100%. En canvi, com el bolet de dalt de la foto, en vam trobar molts més. Jo sabia que allò no era cap bolet realment culinàriament apreciat, però tenia l'esperança que estigués bo.

Ai! Quin desengany!

Teníem tot un cistell ple d'aquests Lactarius de llet taronja, els quals vam procedir a identificar abans de menjar. Va ser una tasca realment difícil. Després de consultar webs i més webs i no tenir clar què teníem al cistell, ja que la informació arriba a ser contradictòria, vam arribar a la conclusió que bàsicament devíem tenir els més dolents, és a dir, els més amargs: Lactarius deterrimus.

Entre els nostres bolets vam veure que bàsicament teníem dos tipus diferents: Uns tenien la llet taronja clara i la carn també clara; els altres tenien la llet taronja i la carn també ataronjada. No els vam saber classificar.

Vam cuinar el nostre rovelló a la brasa juntament amb 4 bolets més. El rovelló estava certament bo. Els altres eren dolents: uns eren molt amargs i uns altres simplement amargs. No sé quin era quin.

Com que teníem més bolets, vam voler fer un experiment... Vam netejar i tallar els bolets cuidadosament i els vam posar en aigua en sal. Vam fer un sofregit amb ceba i pebrot i vam tirar-hi els bolets... Ai la mare! Allò estava més amarg que amarg! Sense pensar-ho gaire, els vam tirar tots a la brossa.

Avui m'he llevat pensant que vaig fer una ximpleria ben gran al menjar un bolet amarg sense acabar d'identificar al 100%. Com a mínim, sé que no es corresponia a cap dels bolets verenosos amb els que es pot confondre: el pelut Lactarius Tormunosus i la lleterola Lactarius Chrysorrheus. Tampoc era el Lactarius Helvus, la llet del qual és transparent. Els nostres tenien la llet de color taronja.

En fi, una experiència que m'ha deixat mal regust de boca i que espero no tornar a repetir.

7 comentaris:

Anna ha dit...

Also von unseren Lactarius (Reizker) haben wir nach euerer Vorwarnung nur mal einen stark angebraten und probiert. Dieser hatte leider auch einen bitteren Nachgeschmack. Daraufhin haben wir die anderen dann lieber gleich weggeworfen....
Sehr schade.....

Aus den Schopftintlingen haben wir, wie im Internet vorgeschlagen, eine Suppe gemacht. Die Suppe an sich hat mir schon geschmeckt (1L Wasser, 2 Suppenwürfel, 1 Knoblauch, 200 ml Milch, Pfeffer, Schopftintlinge) aber die Pilze fand ich zu viel. Ich wollte sie einfach nicht dauernd kauen...
Also haben wir den Rest der Suppe (jeder hat 2 Teller tapfer gegessen) auch weggeschüttet......

Die Schopftintlinge wollen wir aber nochmal sammeln und anbraten. Vielleicht schmeckt das besser.

Die Birkenpilze und die eine Braunkappe waren sehr lecker :) Die haben wir ganz einfach mit Butter, Salz und Petersilie angebraten und auf ein Butterbrot gelegt. *mjamm*

Wenigstens ein positives Ergebnis =^-^=

Eure Parasole und der Birkenpilz müssen doch auch gut gewesen sein, oder?

Anna ha dit...

http://translate.eu/de/translators/Catalan-German/


Així que, des del nostre Lactarius (Reizker), hem de després de la seva advertència, només una vegada que estiguin daurades i molt provat. Això, malauradament, també tenia un regust amarg. Després tenim l'altre en comptes de llençar .... ..... molt trist

Des del Schopftintling tenim, com es suggereix a Internet, fet una sopa. La sopa ha de ser jo (ja provat 1L d'aigua, 2 cubs de brou, 1 dent d'all, 200 ml de llet, pebre, Schopftintlinge), però he trobat els bolets massa. Jo simplement no seria constant mastegar ... Així que nosaltres (la resta de la sopa, tothom té valentia va menjar 2 plats) també es tira ......

La Schopftintlinge, volem recollir i alevins de nou. Potser té millor gust.

El bedoll i una gorra marró bolets molt saboroses:) El simplement amb mantega, sal i julivert, fregits i col locats en un sandvitx. mjamm * *

Com a mínim un resultat positiu =^-^=

seu Parasol i el fong de bedoll sens dubte ha d'haver estat massa bo, oi?

Anònim ha dit...

Ves en compte amb els bolets, dons encara que no siguin verinosos pots agafar un bon mal de ventre, ho dic per experiència.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Hi ha moltíssims bolets que amarguegen i és per això que són millors fregidets amb all i julivert. De tota manera si són més amargs del compte ja no són agradables de menjar.
A mí m'encanten els carlets i aquest solen tenir bastanta amargor, els russinyols i els ceps juntaments amb els robellons són dels meus preferits. Hi ha gent que diu que els russinyols són com un pallissot.
He intentat llegir el missatge de l'Anna i eltrobo molt difícil d'entendre. és molt difícil fer traduccions.
Endavant amb els bolets!
Assumpció

Anònim ha dit...

Für Anna:

Es ist sehr nett von Ihnen, Ihre Worte in Katalanisch Dankeschön Ubersetzung wurde.
Assumpció.

Natàlia ha dit...

Anna: Der automatische Übersetzer ist ein bisschen komisch. Ich finde es schwer zu verstehen... Aber man kann kreativ sein und eine Idee bekommen.

Assumpció: Les traduccions automàtiques són una mica rares. Sincerament, el que has escrit no s'entén gaire! Podries posar com a mínim, el text original, de forma que fos més fàcil llegir el què volies escriure! En qualsevol cas, amb imaginació, es pot tenir una idea del que volies dir...

Anònim ha dit...

Senzillament vol dir: És un detall molt bonic haver traduït el teu text en Català. Moltes gràcies!!!!


Ja sé que les equivocacions existeixen, però no crec que s'hagi de ser tant exigent amb les persones que els sembla que tenen un detall amb els altres... o que simplement els fa gràcia.
Això li pots traduir també a l'Anna!!
Assumpció.

PS. De vegades s'ha de intentar intuir una mica.