Una vegada vaig tenir l'exemplar a les meves mans, vaig entendre per què la gent té tants problemes per llegir el diari mentre van en tren o metro!
El diari, no és tal com jo el conec... No forma un únic llibret que cal anar obrint, no... Està format per petits llibrets de 2 o 3 pàgines cadascun, que la gent acostuma a desordenar per anar llegint segons les seves preferències...
Aquí teniu doncs, una foto que mostra el diari com si fos una col.lecció de petits diaris i suplements...
De totes formes, no és l'únic problema que he trobat en aquests exemplars... Per mi, el major problema és que les seves pàgines són realment grans!Fixeu-vos en la següent foto i veureu com aquests diaris semblen creats per a jugar a detectius. Un es pot amagar perfectament darrera el diari!
És clar que en el transport públic, us puc assegurar que totes aquestes peces tan grans i separades, dificulten moltíssim la seva lectura...
2 comentaris:
És veritat, aquest diari que ensenyes a la foto és una passada, si que són grans a Alemania, aquí el pitjor és la Vanguardia, i els que van molt bé per llegir i la mida ideal són els que donen aquí gratuits, o els d'esports. Perquè no els poden fer tots aixì? encara que tinguin que ser més gruixuts, ja que tan grans són molt incòmodes de llegir.
Hauràs d'esbrinar perquè els fan tan grans.
Mª Rosa.
Aquest diari de la foto és "petit" en comparació a altres diaris com per exemple el "Süddeutsche Zeitung".
Aquell sí que és realment gran!
Per cert, completament d'acord amb tu: Els diaris gratuïts o els esportius, tenen una mida ideal! :-)
Publica un comentari a l'entrada