Vaig entendre que el metge va dir que havien trobat la causa: "unes pedretes, sorreta" (suposo que com les del ronyó, però a l'ull). Així que van retirar la sorra i van posar-hi un tub amb la mateixa finalitat que una arracada: fer el forat més gran.
Com que em seguiu preguntant per l'estat del meu ull, he decidit mostrar-vos-el en foto! :-)
Si seguiu la fletxa trobareu el tub... Jo no sé com és, però intueixo que és una espècie de col·lador transparent ple de foradets... A la foto, es pot observar com el conducte transporta líquid, demostrant que... funciona!
En realitat segueixo plorant, però és molt menys que abans, resultant molt més suportable. El metge va dir que quan em retirin el tub, d'aquí a 2 mesos, es completarà el procés i estaré recuperada al 100%!
És a dir, l'operació va ser tot un èxit! :-)
Per cert, si mireu atentament la foto, podreu veure les llums del sostre en format eclipse solar! ;-)
2 comentaris:
És curiós veure't el tubet. I quin ull! Aquestes eren les fotos preferides del teu pare; tot al detall.
Assumpció.
És una foto molt curiosa i sí es veu el tub de silicona i com funciona. L'important és que la operació va anar bé del tot i ara és qüestió de tenir paciència i esperar aquests dos mesos que t'ha dit el metge perquè estiguis recuperada del tot. Ara ja falta menys per soluicionar aquest problema de l'ull que tan t'he engoixava.
Mª Rosa.
Publica un comentari a l'entrada