Havia de ser una nit molt especial, ja que es tractava de la meva primera revetlla de Cap d'Any a Alemanya. I va ser totalment especial, però diferent al que jo m'havia imaginat.
Cal dir que els alemanys són una mica avorridots muntant festes, però molt meticulosos. Ja feia dies que tenien clar quin seria el menú de la vetllada i a les 14.00 tothom estava convocat per dinar. El menú era:
- Sopa de carbassa
- Amanida amb pollastre al Teriyaki
- "Tortillas" amb "Chili con Carne", pollastre i verdures
Hi havia també 3 postres:
- Iogurt de fruites
- Crema catalana
- Trufes
Tothom va col·laborar en la preparació del menjar. En la foto es pot veure la sopa de carbassa i la preparació del "chili con carne"...
El menjar es va fer mica a mica, així que era una mica tard i encara no podíem menjar. Com que el meu estómac no estava gaire fi, no vaig dinar i a aquella hora ja tenia gana...
Mentrestant, tots esperàvem a que arribés l'hora...
A les 17.00 la sopa de carbassa va estar preparada i vam poder començar a sopar. Jo la vaig trobar deliciosa, però de seguida vaig sentir-me tipa, en la línia dels meus darrers àpats copiosos.
Cada plat de sopa, tenia una lletra amb la inicial del nom de la persona que se l'havia de menjar:
Entre plat i plat hi havia molt de temps per pair. La gent estava realment tranquil·la. I jo pensava que allò no s'assemblava de res als dinars sorollosos que tota la vida he vist a Catalunya.
En aquells moments, jo m'ho passava d'allò més bé intentant capturar la decoració del lloc (exquisida!)
De totes maneres, he d'admetre que el poc ambient festiu em feia enyorar més la meva Catalunya sorollosa i animada. Jo sabia que aquella era una vetllada molt important: la meva primera revetlla de Cap d'Any a Alemanya! Per sentir-me més a prop de la meva gent, em vaig posar un dels regals més especials que vaig tenir aquest Nadal i els vaig dir als meus amics alemanys tot senyalant el collaret: "Per molt lluny que estigui de la meva Catalunya, sempre hi ha gent que pensa en mi". Gràcies!
El següent plat va ser una amanida amb pollastre Teriyaki, o sigui, amb pollastre marinat! :-P Ho vaig trobar també bo, tot i que em va costar de menjar.
El següent plat eren les "Tortillas", que cadascú s'havia d'omplir amb allò que més de gust li vingués...
Tothom col·laborava en la preparació dels possibles farciments...
Mentre el pollastre es cuinava, van passar un vídeo que es veu que veuen tots els Alemanys cada any! Va de la història d'una dona que celebra el seu 90è aniversari, però els seus amics ja s'han mort. Així que com que no vol sopar sola, fa que el seu servent faci dels convidats. Té poc text i... ho escolten en anglès!!! Jo ho vaig trobar una forma d'apagar el poc ambient festiu que tenen els alemanys en les venes. Vaig trobar increïble que cada any ho mirin amb devoció!
Aquí teniu el famós vídeo...
Després del vídeo vam menjar les "Tortillas" i em vaig començar a trobar malament. Després de tants dies d'excessos alimentaris, el meu cos va dir: "Ja en tinc prou!" I va entrar en vaga... Les conseqüències van ser terriblement doloroses per mi...
No vaig poder tastar el primer postre de iogurt. Després la gent va marxar a la "revetlla de Sant Joan d'hivern", a tirar petards a una zona propera. Jo vaig marxar a casa a veure "les campanades per la tele". Enlloc de campanades em vaig trobar un fred compte enrera i tot seguit van començar-se a sentir petards i focs artificials per tot arreu.
Suposo que els altres van tornar de tirar els coets i van menjar-se la crema catalana i les trufes... Però això ja són especulacions meves, que intentava que em passés el mal de panxa com fos.
Aquest matí, quan m'he llevat, he vist que estava nevant i com tot estava blaaanc, blanc... Un paisatge preciós. Més encara quan avui em toca fer bondat i puc mirar per la finestra i veure que tot està espectacular. No he fet cap foto, però ja us podeu imaginar què veig... :-)
Esperem que encara que l'entrada al 2009 hagi estat una mica accidentada i s'hagi sortit dels plans, que el 2009 sigui un any millor que el 2008.... Un any de consolidació de projectes que estan a mitges. Un any ple de felicitat.
Però tot això, ja us ho aniré explicant mica a mica! :-)
5 comentaris:
Les trufes tenen molt bon aspecte, i suposo que us ho deurieu passar bé tot fent el sopar.
El vídeo és de la categoria del Mr. bean que cada any ens repeteixen.
Estàs molt maca a les fotos!.
Feliç 2009 i feina!.
Assumpció.
I la crema què, no hi ha fotos?. En una propera celebració, tu els podries introduir una mica de musiqueta, no?.
La crema està a la darrera entrada del 2008: Preparant el Cap d'Any
Primer de tot, sento que no et trobessis bé, amb la il.lusió que et feia el dia de Cap d`Any.
Tot el que veu fer, tenia molt bona pinta i les trufes semblaven de pastisseria, però les tortillas amb chili, son una bomba per els estomacs i més desprès dels àpats de Nadal i S. Esteve, tenies que haver seguit amb la dieta i les imfusions de camamilla i poliol.menta.
En les fotos has sortit molt maca i m`alegra que el que et varem regalar, hagi sigut un regal especial, encara que no sé si t`agrada dur collarets, però el sol fet de dir als teus col.legues, que això et feia sentir més a prop dels teus amics,
ja m`afalaga molt.
Té de dir, que he al.lucinat amb el vídeo, l`he trobat realment trist i impropi d`aquest dia tan joiós i especial com és el Cap d`Any. Crec que els alemanys
tenen el sentit de l`humor poc desarrollat, i a la vostre edat, qué és una festa sense música, ball i xivarri?, més aviat sembla una festa de l`inserso, encara que a la gent gran "d`aquí"
deixa`ls anar, que també so saben passar pipa.
Recuperat, i sigues feliç aquest any que comença.
Mª Rosa.
Primer de tot dir-te que estàs molt guapa a les fotos, com al natural, i et queda d’allò més bé el collaret.
No dubtis mai que en el teu País, Catalunya, per molt lluny que estiguis hi han persones que t’estimem molt i sempre estàs present als nostres pensaments.
Moltes gracies per el detall que has tingut amb nosaltres m’ha fet molta, molta il•lusió, tu sí ets una Amiga de veritat.
En quan els caràcters senyalar que com el Mediterrani i el Caribeny no n’hi han d’altres tan alegres, divertits i festius en la resta del Mon Mundial. La nostra cultura fa anys que va descobrir la quadratura del cercle però hi han altres en que sempre el cercle serà cercle i el quadrat un quadrat, je,je,je!!!
Espero que ven aviat et trobis bé de la panxa lo que t’ha passat a tu ens hauria passat a qualsevol de nosaltres, després d’unes bacanals nadalenques com les nostres si de propina per Cap d’Any en fots un plat de carn cuinat amb “Chili” lo més normal d’aquest mon i d’un altra, si ni hi ha, es que el “petards” petin abans de les 12 de la nit, ja,ja,ja!!!!
“Chapeau” per tu i els teus amics en la preparació de aquest menú típic Alemany de Cap d’Any amb d’inclusió de la Crema Catalana, tot un detall la sopa de carbassa amb la inicial de cada comensal.
La veritat que lleguin i mirant les fotos de cada plat m’ha entrat unes ganes de fotra-lis queixalada, la panxa m’està fen “run-run”, ja hem coneixes i saps bé perquè peso 98Kg. tot i fent esport.
Heipp!!! Que el començament del 2009 no les començat accidentat tan sols "gastroenterític" total, normal com la vida mateixa.
Aquest 2009 serà la consolidació total de la teva felicitat actual, però tranqui que tan sols avui comencem el 2º dia del nou any.
Una abraçada molt forta del teu Amic Incondicional.
Josep Mª
Publica un comentari a l'entrada