Rajant per un tubo...

Avui criticaré... Però primer diré que està fent un temps meravellós. Ahir 23º! La professora va dir que això no durarà, però... gaire... Això sí que és tardor! Veurem però quan arribarà l'hivern! :-)

I ara és quan toca criticar, criticar, criticar...

Us havia comentat que a la classe d'alemany, s'havia apuntat una noia de Badajoz... Doncs bé, em vaig avergonyir d'ella i vaig pensar: "Per culpa de gent com ella, molta altra gent crea prejudicis i cataloga la gent d'un altre país, de forma negativa"... Anem a descriure els fets:

- Les classes van començar la setmana passada i duren dues hores, però ella va venir per primera vegada fa 2 dies (dilluns), a la segona hora de classe.
- Abans d'ahir no va venir (dimarts).
- Ahir va venir puntual.
- A meitat de la classe la van trucar, va sortir al passadís per parlar i va estar una booona estona rient, parlant alt, fent molt de soroll. Parlava tant alt, que tot i que era a fora i la porta de la classe estava tancada, la sentia més a ella que a la professora. Segurament les aules del costat també la sentien!
- A l'intermig, va anar a fora una altra vegada i s'hi va estar uns 20 minuts més del compte.
- La resta de la classe, va intervenir ben poc. Normal! Si quasi no està a classe!

Jo vaig quedar sorpresa... Com és possible que hi hagi gent que digui que va a classes i s'ho prengui amb tantíssima calma?

Altres persones, no atenen les trucades, i altres, si les tenen i han de sortir, intenten ser silencioses... Jo vaig quedar totalment impressionada per la forma de ser d'aquesta noia. I vaig recordar tots els estereotips que hi ha sobre la gent d'Espanya, de mentalitat tranquil·la. Admiro aquesta tranquil·litat, perquè té beneficis per la salut. Però la detesto quan es tracta de ser formal a l'anar a classes o pels llocs. No sé com serà com a persona, però respectuosa amb els altres, no ho és especialment.

Clar que no és la primera persona "rara" que apareix a les classes d'alemany! El curs passat hi havia un americà que anava a classe habitualment un o dos cops per setmana i que badallava, marxava de cop i volta, després tornava... I mai estava clar si sabia el dia de la setmana! A més a més, deia que conduïa a 240 km/h! (aquí està permès, però... crec que és excessiu!)

Gent rara n'hi ha per tot arreu, independentment de la cultura de la que vinguin. Però aquesta "gent rara" és la que després acaba servint de model per als estereotips, perquè és el que un finalment recorda...

En fi, ara que he "rajat", ja m'he quedat més tranquil·la! :-)