diumenge, 30 de novembre del 2008

Primer dia d'snowboard

La cara que veieu a la foto, és la cara que feia quan he estat conscient que he arribat a baix, i que he superat la meva primera sessió d'snowboard!

Us en faré un resum...

Hem anat a unes pistes del Tirol austríac que tenen molt bona fama entre la gent del sud d'Alemanya. De fet, a l'aparcament tot eren cotxes alemanys. Hem pujat a la pista amb el tele-cabina que es veu a la imatge i allà ha començat l'aventura!

Com que les muntanyes són altes, no hi ha cap pista verda (totalment fàcil) i només tenen pistes blaves, vermelles i negres. Les pistes blaves, m'han recordat a algunes pistes vermelles d'estacions d'esquí andorranes.

Sigui com sigui, m'he llençat literalment a la aventura...

- He necessitat 4 hores per fer el recorregut de dues pistes blaves
- He passat un 75% de temps al terra, dels quals el 20% he estat intentant-me aixecar, el 10% intentant donar la volta amb la taula i la resta del temps "descansant"
- He necessitat 1 minut sencer per posar els peus a la taula i per poder-los treure d'allà
- Del temps que he estat dreta, el 90% de les vegades he anat d'esquena i el temps restant he intentat anar de cara, però no ho he aconseguit.
- He tingut tres intents fallits de pujar un tros de pista amb un tele-arrastre. Les tres vegades he acabat pel terra en els primers metres.

Sincerament, m'he sentit patata patata! La major part del par asseguda en mig de la neu, mentre la gent passava de llarg. Per sort, hi havia poca gent i no he patit per la meva integritat ni per la dels altres.

Això sí, tot i que hi havia poca gent, he vist un helicòpter vermell que ha anat a buscar a algú que es pot haver fet mal.

El que més m'ha sorprès ha estat que només pugui baixar d'esquena i no en posició normal. En fi, suposo que deu ser normal. Ara mateix, em fan mal tots els racons del cos. Suposo que demà tindré problemes per moure'm.

De fet, la principal diferència entre el primer dia d'snowboard i el primer dia d'esquí, és que amb snowboard quan no saps què fer pares al terra i amb l'esquí esperes dret.

En qualsevol cas, em sento bé i espero poder-ho tornar a repetir amb una mica més d'èxit.

Resum definitiu: L'expressió de la meva cara ho diu tot! :-) Estic sencera!! :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Das Foto sehr niedlich.
Deus haver portat l'adrenalina a ratlla avui, i ha d'haver estat molt excitant. Per alguna cosa s'ha de començar, i mica en mica aniràs millorant, però Alerta! que no és tant senzill.
I aquesta nit, o dormiràs bé perquè estàs tant cansada o bé no dormiràs perquè estaràs massa cansada...
Quina emoció haver anat a Austria i al Tirol...
Auf Wiedersehen.
Assumpció.

Anònim ha dit...

És normal, tot el que t`ha passat, ningú neix ensenyat i la neu és molt punyetera, és difícil aconseguir mantenir-te en peu.
(Jo hagués fet servir la fusta, com a trineu) és broma.
Tens tot l`hivern per aprendre´n.
El millor de tot, és que has arribat sencera, i això és el que importa.
Demà estaràs baldada, pren aigua amb sucre i una aspirina.
Menjar fruits secs, sobretot avellanes, avants de fer un esport, afavoreix a no tenir agulletes.

Mª Rosa.