divendres, 3 d’octubre del 2008

Plou... on són els meus diners?

Avui és festa perquè és el dia de la reunificació alemanya. Porta tot el dia plovent, així que no he sortit de casa...

Avui parlaré de la crisi financera...

Cada dia llegeixo els diaris "catalans" (El Periódico i La Vanguardia). I cada dia llegeixo un munt de notícies relacionades amb la taxa d'atur, amb estrènyer-se el cinturó, congelació de salaris, etc...

Sincerament, quan llegeixo aquestes notícies em poso realment nerviosa. Avui he llegit un article d'unes prediccions en les que es predeia que això no és encara la crisi, que la veritable crisi serà especialment forta, a nivell mundial, del 2010 al 2012... I que durarà uns 10 anys... Dades gens esperançadores. A l'article recomanaven no endeutar-se... Hum... Sort que no tinc cap vivenda en propietat! (Bé, no seria cap problema tenir una vivenda en propietat i sense hipoteca!)

La crisi sembla que serà forta, que cal preparar-se...

A Alemanya, nit i dia es parla de la crisi financera. Però el punt de vista és menys dramàtic que a Espanya... Aquí es dediquen a explicar què ha passat i què es pot fer per solucionar l'assumpte. És a dir, enlloc de demanar als ciutadans que estalviïn augurant-los que es quedaran sense feina, sense cobrar el subsidi d'atur, sense diners per a la jubilació, etc., el que es diuen és que hi ha un problema i parlar amb experts que busquen solucions.

Molt em temo que la solució és, ara per ara, desconeguda i incerta...

Com a mínim, el punt d'enfoc fa que la gent no estigui tant paranoica com a Espanya. I això ho considero important.

Crec sincerament, que els mitjans de comunicació a Catalunya i a Espanya són molt verinosos. Mai m'havia plantejat que una mateixa notícia es podia enfocar des d'un punt tant tràgic com a Espanya... És clar que a Espanya hi havia a més una bombolla immobiliària que en el cas d'Alemanya, no existeix...

A Alemanya els han dit que cada ciutadà que tingui diners estalviats, pot estar "tranquil", perquè en cas de fallida, el govern garanteix per llei fins a 20.000 euros. Ha dit el ministre Solbes quina quantitat garanteix el govern espanyol? Crec que ell només ha dit que els espanyols poden estar tranquils amb els seus diners en entitats financeres espanyoles...

A Alemanya, a les notícies es parla de bancs alemanys que seran rescatats pel govern, degut a que han "invertit" en les estafes americanes... Ui! He dit estafa? (Estafa = Delice consistent en provocar un perjudici patrimonial a algú mitjançant engany i amb ànim de lucre).

També es veu que a Alemanya, algú va transferir més de 300 milions d'euros dies abans que un dels bancs americans fes fallida... I demanen responsabilitats...

Sí, sí... Com veieu el punt de vista de la crisi a Alemanya és una mica més financer que a Espanya...

Hum... Millor deixar de parlar d'aquests temes...

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Tots aquests temes financers, no són gens agradables de parlar-ne i cada dia en sentim els resultats. aquest món fa una mica de por!. De tota manera en Zapatero diu que els bancs espanyols no tenen cap problema, ara per ara. Diu que són dels més sòlids de la unió europea. Jo faig les mateixes coses de sempre i espero no haver-les de canviar.
Assumpció.

Natàlia ha dit...

En Zapatero sempre diu que Espanya està forma part de la primera divisió europea... Però... hum! Em sembla que, lamentablement, no és així...

Sincerament, pel que he sentit dels bancs, crec que els espanyols han comprat tants productes americans com els altres. És a dir: la situació dels bancs europeus és similar.

Només puc dir una cosa: Paciència...

I afegeixo: Els mitjans de comunicació espanyols posen una por al cos, que els altres no fan... No m'agrada com tracten els temes. I ho dic molt seriosament.

Anònim ha dit...

Es veritat que aquí a Espanya, d`un gra de sorra, en fan una muntanya, clar que hi ha crisis, però com a tot arreu, el que cal és buscar solucions . Cada dia que poses les noticiés, et parlen del mateix, no una vegada sinó mil.
Celebro que a Alemanya, no siguin tan dramàtics.
Aquí els Bancs, de moment no tenen cap problema.

Desitjo que no vagui a més , i tot acabi bé. Hem de pensar en positiu.

M° Rosa.

Anònim ha dit...

El teu pare diu que la situació del bancs europeos no te res a veure amb els americans. I per si no ho saps un grup britànic de banca ha estat comprat pel banc de Santander.
Hauríem d'intentar no obsessionar-nos tant, això no és bo per a ningú, i amb tanta psicossis de ben segur que tots en sortirem escaldats. Intentem veure l'ampolla mig plena...
Assumpció.