Ahir vaig anar a una altra festa d'aniversari.
Aquesta vegada no tinc fotos perquè les condicions de llum no eren les adequades i la meva càmera no va voler llegir la tarja de memòria.
A l'arribar a la festa, van donar-nos de menjar: Molts "paninis", és a dir, aquelles pizzes que estan col.locades en una barra de pa... També hi havia pastissos, begudes, patates fregides... Vamos! Moltes porqueries d'aquelles que tenen bon gust i que diuen "menja'm menja'm"... :-)
Després van proposar un parell de jocs:
1.- Van fer dos equips i tothom tenia una espelma. L'objectiu era apagar les espelmes dels rivals, sense que apaguessin l'espelma pròpia. Aquest joc no em va agradar. Em van donar un cop al nas i tot! :-(
2.- L'altre era amb els mateixos dos equips, fer gestos per endevinar paraules. El joc en si va estar bé, però no per mi que no vaig poder rascar bola, degut al meu nivell d'alemany...
En qualsevol cas, vaig parlar amb la gent en alemany i només en alemany!! De tant en tant, quan els deia que no entenia alguna cosa, canviaven a l'anglès, però després els deia: "Per què m'ho dius en anglès?" I aleshores somreien i m'ho repetien en alemany, buscant un vocabulari més adequat.
El noi que em va donar el cop al nas, va venir a preguntar-me que d'on era i quant de temps portava aquí. I va quedar-se ben sorprès. Em va dir que coneix gent (majoritàriament marroquins i turcs), que després d'anys a Alemanya, són incapaços de parlar. I va considerar que jo parlo alemany!!! :-O Em va dir que era espectacular el que havia après en pocs mesos (que ja en són 3 i pico) Evidentment, em va animar a seguir amb l'alemany i em va dir que "txapó", que era d'admirar...
L'alemany no és un idioma difícil. Simplement és un idioma molt estricte. L'avantatge és que es poden dir coses malament, que els alemanys fan esforç per entendre't. Pel que sembla, la meva velocitat al parlar, s'ha incrementat i també entenc moltes més coses que abans. El que no m'esperava, és que aquest és el punt que ells consideren que "ja parlo alemany". I m'ho van dir així...
O sigui, que he arribat al punt de partida, en el que puc comunicar-me en alemany, sense necessitat de fer-ho com els indis... :-)
Ara doncs, estic més preparada que abans per seguir aprenent alemany! Perquè, sent francs, crec que només entenc el 50% de les converses, la qual cosa no és suficient... :-/ I em falta molt de vocabulari i ordre per expressar les meves idees.
Però... Estic contenta! Mica a mica, s'omple la pica!! :-)
diumenge, 26 d’octubre del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Sé que et costa molt d'esforç dues hores diaries de classe i això ha de cansar moltíssim després d'una jornada laboral, però tot té la seva compensació i aviat veuràs el seu resultat. I al final d'aquest segon curset encara ho veuràs més possitivament.
Ànims catalana alemana...
Assumpció.
Vaig fer el pastis de formatge, tenies raó és boníssim, un altre dia faré el de xocolata.
Sí que t`ho passes bé, ja és la segona festa d`aniversari que vas.
Crec, que l`ho del karaoke de l`altre dia, deu ser més divertit que aquets jocs de l`espelma i endevinar paraules, però, asclar s`ha d`anar variant.
Parlant del idioma, has d`estar força contenta de que un alemany et digues que parles bé el seu idioma, encara que pensis que estàs al 50%, però anat a classe dos hores al dia i amb paciència et posaràs al 100 per 100.
Endavant.
Mª Rosa.
Publica un comentari a l'entrada