dijous, 9 d’octubre del 2008

Paciència...

Ahir, cada vegada que mirava un arbre, veia una pluja de fulles... La veritat, és un espectacle maco, però també trist, perquè vol dir que en pocs dies, estaran tots els arbres pelats... :-(

Em pregunto si les fulles duraran fins al cap de setmana...

Abans d'ahir, vaig veure un esquirol curiós jugant entre les fulles. Vaig intentar fer-li una foto, però l'animal se m'amagava... Després treia el morro per mirar-me... Un esquirol curiós. I petitó.... Em va fer gràcia veure'l! :-)

I ahir, quan esperava el metro, em vaig trobar a una noia que treballa amb mi. Com que en aquell moment estava jo repassant alemany, a ella li va fer gràcia. Es va posar a llegir els exercicis i la gent del metro no podia evitar somriure... A mi em fan gràcia aquestes situacions.

Em va animar a aprendre alemany, perquè em va dir que ella tenia problemes per entendre el meu anglès... Em va sentar raro... Tan malament se m'entén? Snif, snif.... :_(

Paciència... Roma no es va construir en un dia... Crec que quan em poso nerviosa, parlo malament perquè deixo les frases a mitges... Hauré d'aprendre a relaxar-me...

3 comentaris:

Alícia ha dit...

Nena, no facis cas d'aquests comentaris, que tú vales mucho, chati! Suposo que et farà gràcia viure un hivern amb neu encara que fagi molt de fred, oi? A mi m'agradaria llevar-me un dia i que tot estigués blanc i que s'hi quedés uns dies (així tampoc podria anar a treballar). Ah! canviant de tema: segurament m'opero de la miopia d'aquí a poc, ho faig per solidaritzar-me amb tu i amb el teu ull ploraner ;-) Ja t'han trobat una solució?

Anònim ha dit...

Sí has de tenir paciència i esperar que arribi la primavera. És trist, quant queden els arbres tots pelats, però així és l`hivern, Serà bonic si neva, encara que el fred no és gaire agradable.
Però aviat arribarà la primavera, que és meravellosa amb tantes flors de tots colors, i paisatges verds.

Aquella noia del comentari, no l`hi facis cas, hi per aprendre l`alemany, no hi ha com viure en el lloc que l`estudies. Com bé tú deias, poc a poc i bona lletra. Tot anirà bé.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Quina gràcia poder veure un esquirol a on estàs. Nosaltres quan en veiem un a la montanya, fem uns crits d'alegria perquè és difícils de veure'ls, i ens agrada molt.
Bravo per l'Alícia.
Assumpció.