dissabte, 11 d’octubre del 2008

Hochseilgarten


Ahir va ser el dia de l'activitat amb els companys de la feina, el dia d'anar d'escalada...

Us ho explicaré a poc a poc...

L'activitat començava a les 14.00 en el Hochseilgarten que veieu a la primera foto, situat a les afores de Munich.

A les 13.00 ens havíem de reunir tots en una sala per organitzar-nos en cotxes. Un dels nois que duia cotxe, no va poder venir degut a un problema urgent que s'havia de solucionar. Tot i així, va prestar el cotxe a un altre company, que es va encarregar de conduir... Així que érem 8.

Quan vam arribar al lloc, els responsables del lloc em van preguntar si volia que l'activitat la fessin en anglès o alemany. Els vaig dir que preferia alemany, per poder practicar i que les coses importants, que les repetissin en anglès. I així ho van fer... :-)

La primera activitat consistia en una xarxa... Us poso un dibuix que he fet per explicar-vos en què consistia...

Hi havia una xarxa de color blau, com la que veieu... Al mig hi havia un cascavell que sonava cada vegada que es tocava la corda. La tasca consistia en que els 8 membres de l'equip havíem de passar a l'altra banda de la xarxa, sense tocar la corda. Cada vegada que es tocava, calia tocar a començar. Cada persona havia de passar per un forat diferent. 4 persones pels forats de la meitat inferior i 4 persones pels forats de la meitat superior.

Els forats eren "petits", així que calia passar en posició horitzontal, ajudat pels companys... L'ordre amb el que vam anar passant, està al gràfic. Però cal dir que per quan faltaven les persones 7 i 8 per passar, un dels que ja havia passat a l'altra banda, va tornar endarrere, per ajudar els companys.

Al final, ens van preguntar què havíem après. Doncs que cadascú és important en un equip, que cal coordinació, comunicació i confiança en la feina dels altres.

La següent activitat va consistir en en pujar per una paret aguantat pels companys...

A la foto veieu com anava el tema... Un company pujava i 3 l'aguantaven. He de dir que quan he hagut d'aguantar un dels companys, quasi he volat! Així que els companys m'han hagut d'aguantar, ja que això era també una activitat en equip...

Jo no vaig poder arribar a dalt de tot, ja que em vaig desviar massa lateralment, i els punts en els que aguantar-me, estaven massa lluny... Però vaig arribar quasi a la mateixa posició que el noi de la foto...

Després, va arribar l'hora de pujar a la plataforma, a 14 metres d'alçada. Es pujava per aquest tronc:

La veritat és que pensava que no podria pujar per aquí, però va resultar més fàcil del que m'imaginava. Això sí, no sé com vaig pujar, però vaig fer tanta força contra el tronc per no caure, que tinc un bony blavós a la cama!

Una vegada a dalt de la plataforma, havíem d'anar fent exercicis en parella. Jo vaig ser la que en va fer menys, perquè em vaig cansar i pensava que era complicat... Però em va agradar molt la sensació... Us poso més fotos...

En aquesta foto, deien que passessis pel tronc sense aguantar-te enlloc, però a mi em feia por, així que em vaig aguantar a la corda de seguretat... I sí, va ser més fàcil, però és que.. em feia por!! (Crec que hauria d'anar més sovint a aquesta mena de llocs, per perdre la por i confiar en mi mateixa).

Aquest altre exercici era el més fàcil de tots. I això que si mires la foto, es veu complicat això de caminar per un pont que només és una corda. Però és divertit i senzill... :-)

Aquest altre exercici és veu més senzill del que és en realitat. La corda és inestable, amb la qual cosa és molt cansat. La xarxa és llarga i tenia la impressió que no s'acabava mai! Quan vaig arribar a la plataforma, els meus músculs tremolaven. Va ser quan vaig decidir no fer més exercicis.

La baixada a terra va ser amb tirolina. Però una tirolina especial perquè tenia poca força de fregament i s'anava molt ràpid i es pendulava molt. A mi em va encantar! I no vaig ser la única.

Sincerament, val la pena anar a aquesta mena de llocs, perquè et relaxes i quedes com nou! :-) Jo crec que hauria de tornar a un lloc així, per guanyar confiança en mi mateixa. Sí, sóc una patata. Però una patata que gaudeix fent esport i esforçant-se! :-)

He de dir que avui tinc agulletes, poques però. En alemany es diu "Muskelkater". Tots els companys em deien: "Karer com els gats"... I jo deia: "Però si gat és Katze!"... Més tard, vaig comprendre que Katze s'utilitza per a tot (gats i gates), tot i que Katze és gata i Kater és gat... Curiós! Agulletes com els gats! :-) A veure si ho recordo... jejejeje...

Després, vam tornar a l'oficina a buscar el noi que no havia pogut venir. Ja havia plegat. Així que vam anar tots plegats a sopar a un lloc al centre de Munich en el que hi havia música en directe i la gent ballava...

Com que no sabia què agafar-me, vaig veure un plat indi que menjava un company i tenia molt bona pinta. El vaig agafar... I.. va resultar ser picant, picant, picant!!! Com picava!! Això sí, m'ho vaig acabar perquè tenia gana... (Nota: No és el plat de la foto!!)

Per acabar la jornada, de tornada a casa, va passar una cosa que em va sorprendre molt.

Al metro, una dona ens va demanar diners. Deia que els volia per comprar-se gominoles a la màquina i que li faltaven 90 cèntims. Però que no demanaria diners a canvi de res, així que oferia un dels 3 bolígrafs de propaganda que duia al bolso. La oferta va ser tant curiosa, que un dels nois, li va donar un euro i va agafar un dels boli (de propaganda d'un hotel). La dona, va anar a la màquina expenedora, va agafar una bossa de llaminadures (ossets) i va tornar els 10 cèntims del canvi al noi.

Vaig quedar realment sorpresa amb la situació...

Al final, vaig arribar a casa destrossada i vaig anar directe al llit. Però va ser una bona experiència... Està realment bé fer aquestes coses de tant en tant!

---

Nota: Les fotos són de la pàgina web del Hochseilgarten: http://www.hochseilgarten-muenchen.de/

1 comentari:

Anònim ha dit...

Déu nido, les activitats que teníeu que fer. Sí que és per agafar agulletes. El que m`hsa semblat més difícil i no ho feria mai, és passar per el tronc, sense aguantar-te en lloc, mare meva, tot això és per gent jove.
I els que anaven amb barca per el llag? i els que visitaven la BMW ? aquets suposo, que no deurien agafar agulletes. De totes maneres, el que has fet, és una bona experiència, per repetir-ho més sovint.
I un bon final sopar i ball.

Molt noble, la dona que demanava els diners per gominoles, fins i tot va tornar els 10 cèntims.

Bon cap de setmana.
Mª Rosa.