Com és el metro de Munich? Doncs... Antic... Té encant... Mireu la foto...
La majoria de trens del metro són com aquest, tot i que també hi ha models nous (que són minoria).
Què té d'especial aquest metro? Doncs el sistema de megafonia! És un sistema "clàssic" i el conductor o la conductora del metro, diuen quina és la propera parada, amb quines línies hi ha correspondència i finalitzen amb un "Bitte zurück bleiben" (que ve a voler dir: "Quedeu-vos darrera que les portes es van a tancar").
Per mi és com una aventura. Cada dia, intento esbrinar si el maquinista està d'humor, si està cansat, si ha dormit bé, etc... És realment divertit! L'altre dia n'hi havia un amb un accent peculiar (diria que bavarès) i la gent del dins del metro l'imitava i reien! Era realment còmic!! :-)
Per dins, aquests metros són com els antics rodalies de RENFE, els que permetien fumar i tenien la calefacció que desfeia sabates, però la calefacció està a sota els seients, enlloc del lateral.
En canvi, els nous metros són més avorrits perquè tenen els missatges gravats. A més, els diuen en alemany i anglès... Tot un detall pels turistes, o per la gent que té problemes amb l'alemany... :-)
En canvi, el S-Bahn, el tren de "rodalies de Munich", és força semblant a lo que són actualment els trens dels Ferrocarrils de la Generalitat. Habitualment, és fàcil trobar seient, són còmodes, tothom llegeix i fa coses i els missatges de megafonia estan gravats... Això sí... Té una similitud amb Renfe: Amb una freqüència alta, pateix retards i, sembla ser que quan el temps empitjori, averies greus...
Com podeu veure, en els països de la Unió Europea, tothom es pot queixar del transport públic, però tothom l'utilitza! :-)
M'agrada anar en transport públic! :-)
2 comentaris:
Sí que té encant...
Està molt bé això de fer servir els transports públics, si els féssim servir més tot aniria més bé, sobretot per el medi-ambient. A el metro no hi puc anar, tinc clautrofovia.
A mí, també m`agradaven els trens antics, dons eren més íntims, ara estan tots els seients junts, que semblent cadires, amb una forta frenada, tothom va a parar a el terra, l`únic que té de bo é s que cada 10 minuts hi ha un tren, i quant jo anava a treballar era cada mitja hora, i en retard.
Està molt bé dir els missatges, en alemany i anglès, tot un detall.
Desitjo que no et trobis amb averies, en ple hivern dons deu ser molt desagradable.
Van venir els teus pares adinar, i com en Josep M. estava animat, et va enviar,un correu electrónic, desitjo que estiguessis contenta, i l´hagis rebut.
A la pintura he vist la Halle Berry.
Fins un altre.
M. Rosa.
Al programa de l'Albert Om hi ha sortit tota una família alemanya de Munich que ha vingut per assistir al seu programa i m'ha fet gràcia.
Semblen uns metros més tranquils aquests d'alemanya, o no?
Assumpció.
Publica un comentari a l'entrada