Fixeu-vos en els horaris d'un banc qualsevol, horaris que per cert, són vàlids tot l'any! Sense excepció ni canvis!
Bàsicament, a Alemanya hi ha dos models de persones: les que van a la feina d'hora (això és que entren a treballar al voltant de les 6.00 - 8.00) i les que hi van tard (que entren entre les 8.00 - 10.00). El primer grup, plega de la feina al voltant de les 15.00, amb la qual cosa té temps d'anar a fer qualsevol gestió per la tarda. El segon grup, plega més tard, però té temps d'anar a fer gestions abans d'entrar a treballar.
Sincerament, la flexibilitat horària que hi ha permet a les famílies a organitzar-se per no haver de dependre de terceres persones, la qual cosa està molt bé.
Com que el meu interès per les bicicletes és creixent, estic examinant tot el que trobo:
En aquesta fotografia podeu veure què cal fer per anar amb canalla i no haver de patir per res: portar-los al darrera com si d'un tàndem és tractés. No és la primera vegada que ho veig aquí! I he de dir que aquest dispositiu no l'havia vist mai a Catalunya! Però, és clar, aquest és un país per a bicicletes. És normal que l'oferta sigui molt major!
Per altra banda, si la qualitat de la bicicleta és major, també ho ha de ser la qualitat del cadenat. En aquesta fotografia, podeu comprovar un model de cadenat, que tampoc havia vist amb anterioritat, i que sembla tenir unes bones prestacions!
Caldrà seguir investigant... :-)
3 comentaris:
Molt original les patates amb cervesa, a lo millor son bones i
tot, les tenies que haver provat.
Ho a lo millor eren amargants, qui sap.
Parlant de bicis, veig que aquí a
Alemanyia, n`hi hi ha per a tots els gustos, aquesta de la foto sembla molt pràctica, es molt curiosa.
En Josep Mª, m`ha dit, que has fet una molt bona compra amb la teva bici. D`aquets tipus aquí costa
trobar-les i son cares, les que
hi ha aquí son de baratillo(Decathlon), ni punt de comparació.
L´ho dels horaris de les empreses,
formidable, així la gent su pot
combinar i plegar aviat.
quant veig gent que venen de
treballar, i passen per devant de casa a les deu de la nit amb la seva maleteta, penso pobres, demá
a les set del mati, sant tornem-hi.
Petonets
Mª Rosa.
Està molt bé aquest interès per les bicicletes. Veig que les aficions que tenies aquí del tot dormides se t'han despertat a Alemanya. Potser me n'hi hauré d'anar a viure jo a veure si se'm desperten les meves ( d'aficions), ja, ja,ja...
Estic contenta per a tú.
Fins després.
La mare.
Natàlia, ja m'he registrat.
Publica un comentari a l'entrada