dijous, 24 de juliol del 2008

La meva primera visita al dentista

Avui he anat al dentista, per solucionar el problema que a Espanya no em van voler tractar, al·legant falta de temps...

Aquí teniu una fotografia del full que m'han donat...


Us explicaré com han anat les coses...

A l'arribar al dentista, m´han fet omplir un munt de formularis, que són necessaris en aquests casos i que ells no tenien. Anar ben preparat a una cita com aquesta, és prioritari! M'han preguntat si vull anestèsia local o no i també m'han fet pagar 10 euros. Es veu que amb la factura que m'han donat, puc anar a qualsevol dentista durant aquest trimestre (juliol, agost, setembre), sense haver de pagar res més.

Total, que he entrat a la consulta i he explicat el meu cas a l'ajudant. Per què a l'ajudant? Doncs bé, l'ajudant parla castellà!! Ella s'ha dedicat a anar-me fent preguntes i donant instruccions. Ha fet de traductora entre la dentista i jo.

Jo em pensava que les coses anirien com a Espanya, on després d'examinar el problema, et donen hora per començar a solucionar-ho. Doncs no! Aquí les coses van diferent! M'han dit: "Bé, ara obrirem el conducte de l'arrel per aquí i hi injectarem un medicament". A la imatge, podeu veure el conducte que han obert.

Han estat queixant-se una mica dels treballs realitzats a Espanya. Especialment, per no haver-me volgut tractar i per no haver-me sabut trobar el conducte de l'arrel.

Com que no saben d'on prové el quist, m'han enviat a un especialista. He de demanar hora per anar-lo a veure dilluns. Dimarts tinc programada la segona sessió amb la dentista, per seguir amb el tractament. Ara mateix, tinc un forat obert, uns llavis a lo Carmen de Mairena i se suposa que pel forat anirà sortint el quist.

He preguntat per l'ull que em plora des de fa unes setmanes i es veu que el quist en pot ser el causant. Però quan marxi, l'ull hauria de deixar de plorar.

Els professionals alemanys són ràpids i semblen bons!!! :-) Estic de sort. Per ara, només he pagat els 10 euros. Veurem què passarà més endavant, perquè en temes de burocràcia, tot és una mica misteriós...

Per altra banda, avui he tingut el meu primer contacte amb persones que només parlen alemany: el personal de neteja. M'he sentit orgullosa de mi mateixa, tot i les escasses paraules que he pronunciat! :-) Demà us en donaré més detalls, que ara és hora d'intentar sopar: patates i pastanaga bullida, en format puré, ben passat pel turmix! :-)

Si faig de Rappel, diria que demà em tocarà anar a l'oficina en format Carmen de Mairena, amb uns llavis que fan por... :-S Què hi farem! La salut és lo primer! :-)


PD: No em demaneu fotos dels meus llavis, que em fa vergonya!! :-P

6 comentaris:

Josep Mª ha dit...

Collons!!! que valenta!!!, més d'un i especialment un Amic meu que feia campana del "Cole" amb mi s'haurien cagat a les calzes, que dic cagat hauria estat la diarrea més gran mai tinguda per un esser huma en el Mon-Mundial.
Conyes a part m'alegro molt que hagis trobat uns bons professionals, perquè si està fora del teu entorn ja es prou fotut només falta afegir-li tingué que anar al dentiste i fer-se entendre amb alemany.
En quan els llavis ni hi pensis lo máxim que et pot passar es que el teu company jueu et cusi a preguntes a l'hora de dinar, els demés segurament passaran. Dels Pirineus cap amunt la gent per norma general es més respectuosa i menys tafanera, a més lo important es la salut.
En quan a lo de plorar el ull segur que deu venir de lo mateix, pensa que els nervis de la cara estant enllaçats, sobre tot la zona d'ulls, nas i boca.
Deixar de pensar amb els diners, està bé exercí de catalana, especialment al estranger, però en aquesta vida no hi ha res més important que la salut i sentir-te estimada per els teus, els anys som el millor mestre.
Ja veuras com tot anirà molt bé i dintre d'uns dies serà una anècdota més de la teva vida i del teu magnífic blog.
Felicitats demà, per el blog, es divendres hi ja hauras superat amb "Cum Laudem" la primera setmana.
Josep Mª

Natàlia ha dit...

Gràcies Josep Mª per les teves paraules... La veritat és que el que tinc són els efectes col·laterals de l'anestèsia. Però clar, si havien d'estar tocant-me més d'una hora una zona que em fa mal al contacte, què és millor? Evidentment, l'anestèsia, encara que hagi de ser Carmen de Mairena per unes hores...

La gent ho entendrà. A tothom li passen coses...

El pitjor de tot, és que no puc somriure... :(

Sincerament, una primera setmana molt complerta! ;-)

Natàlia

Anònim ha dit...

En primer lloc voldria saber si el Josep mª te algun blog. Si es així, que fique un link pq tindria una fidel seguidora!!!. He arribat a aquest lloc de la més pura casualitat. Buscant informació sobre fotografia digital vaig anar punxant links i aquí estic. I ara, enganxada fins la medul·la al blog "vente p'a alemania, natalia" no puc passar ni un dia sense entrar a mirar. Natàlia, com que no et conec voldria saber: ¿pq has fugit a Alemanya - i sense saber el idioma? ¿com permeteixes que algú entre al blog a dirte que et sobra una h? A mi este que no em controle que li diré 2+2 quantes son (per supossat, faré la operació amb calculadora). La teva incondicional: "enganxada a la Natàlia". Ahhh... un petonet amb sabor a paella, taronga, i azahar. No vaig a ser menys que el josep mª defenent la meva terreta!!! Ohhhhhhh

Anònim ha dit...

Només de llegir-ho, ja em fan mal totes les dents....

Alícia ha dit...

A veure si se't soluciona tot això. Segur que sí. Com que diumenge no et podré felicitar i sé que serà el teu sant, per molts anys!

alícia

Natàlia ha dit...

Dedicat a la "misteriosa anònima" amb gust a paella, taronja i azahar... Hum...

Gràcies per donar la nota d'humor que em falta en un dia com el d'avui...

Com que comentes que no em coneixes, si segueixes el meu blog t'aniré donant informació... ;-)