El blog de la Natàlia

Galetes de mantega

2012-01-21T10:14:00.003+01:00

A mi sempre m'havien agradat aquelles galetes de mantega - també anomenades "galetes daneses" - que estaven sempre cruixents, boníssimes i dient-me constantment "menja'm, menja'm!"

De forma casual, va venir a parar a les meves mans la recepta de les galetes 3,2,1, recepta que vaig voler provar per dur als companys de feina, motivada per la facilitat de la recepta, que només té 3 ingredients!

Galetes de mantega

Ingredients (per a dues safates de forn):

- 300 grams de farina
- 200 grams de mantega
- 100 grams de sucre

Opcional:
- Una mica de canyella i sucre per decorar les galetes

Procediment:

S'ajunten els tres ingredients i es barregen ben barrejats. Quan la massa estigui homogènia, es fan unes boletes petites i es posen al damunt d'una safata de forn amb separació suficient, ja que la massa augmenta de volum. Aixafem amb compte cada boleta amb una forquilla. Ho coem al forn (preescalfat a uns 175ºC) uns 15 minuts o fins que les galetes estiguin daurades.

Truc: Per poder xafar les galetes amb la forquilla, es pot utilitzar una mica de farina, per tal que la forquilla no s'enganxi a les galetes i quedin més xules.

Quan les galetes estiguin fetes, les retirem del forn vigilant que no es trenquin. En aquest moment, i si volem, podem arrebossar unes quantes galetes amb sucre i canyella.

Ja estan llestes per menjar!

L'experiència:

Si us agraden les galetes de mantega (tipus daneses), us encantarà aquesta recepta! Les galetes queden cruixents i són moooolt llamineres! És difícil menjar només una galeta.

A la feina, tothom les va trobar delicioses i vaig rebre força gratulacions. És a dir, vaig quedar com una reina!

Si voleu fer una recepta senzilla que agradi, proveu amb aquestes galetones i ja veureu quin èxit!!!

On està el cotxe?

2011-10-12T20:30:00.002+02:00

Hi ha històries que semblen més pròpies d'un llibre de ficció que de la realitat. La història que us explicaré a continuació n'és una bona mostra.

Ens traslladem a aquest dilluns passat, en un poble de les rodalies on visc, on una noia de 21 anys va aparcar el seu cotxe al carrer. La mala sort va voler que aparqués el cotxe on habitualment un home de 72 anys hi aparca un remolc.

L'home, indignat al veure que el seu aparcament preferit estava ocupat i convençut que aquell li corresponia únicament a ell, va anar a buscar un toro (una d'aquelles màquines que s'utilitzen per transportar palets) i va traslladar el cotxe de la noia a una zona on l'aparcament està prohibit, segurament pensant que li estava donant un bon escarment. (Recordem que la noia havia aparcat correctament!)

Hores més tard, quan la noia va anar a buscar el cotxe, se'l va trobar en el "nou" estacionament. La seva cara va ser de gran sorpresa i va trucar a la policia.

Ara l'home està acusat pels danys materials ocasionats al cotxe de la noia així com per extorsió.

Com veieu, de gent tarada, n'hi ha per tot el món! A qui se li acut moure un cotxe amb un toro? Segurament el tub d'escapament i la xapa del cotxe deuen haver quedat malmeses. Jo, estic ben sorpresa...

Un dia accidentat

2011-10-08T17:14:00.000+02:00

Quan a les 7.00 el despertador ha sonat, ens hem preparat per dur a terme un munt de coses durant el matí.

Al mirar per la finestra, hem vist que plovia i que l'estiuet del que hem gaudit des de mitjans d'agost ja ha passat a millor vida. Així que ens posat màniga llarga i hem agafat una jaqueta gruixuda. Amb 5ºC no es pot anar amb jaquetetes de tardor.

A les 9.00 hem pujat al cotxe i ens hem disposat a anar a Correus per seguidament anar a veure a una persona, amb la que havíem quedat. La sort ha volgut que al girar un carrer ens haguéssim d'aturar de cop i volta, espantats per un soroll molt fort en una roda. Hem baixat del cotxe i hem comprovat que la roda estava completament rebentada.

- No passa res, els cotxes tenen roda de recanvi per poder circular unes hores! - hem pensat.

Ai! Quina sorpresa ens hem endut al trobar una mini-roda de recanvi! Aquella rodeta semblava un acudit: prima, menuda i amb un 80 km/h escrit. Com que no hi havia altra opció, hem començat a canviar la roda. La meteorologia ha empitjorat i s'ha posat a nevar (la primera nevada de la temporada!!) i nosaltres ens hem cobert amb un paraigües com bonament hem pogut mentre canviàvem la roda. Algun vianant ens ha fet un comentari sobre la mini-roda de recanvi... Una roda que fa vergonya i que dóna poca seguretat.

Hem intentat buscar una solució per poder arribar a temps a la nostra cita. Jo deia d'anar directament a un taller mecànic, però en temes de rodes, es veu que es triga una mica més del que jo hagués imaginat. Així que hem tornat a casa i hem tingut una idea fantàstica! Com que les temperatures han baixat dràsticament i tenim un joc sencer de 4 rodes d'hivern, hem pensat en canviar les dues rodes del davanteres; hem tret una roda d'estiu, una roda de recanvi i hi hem posat dues rodes d'hivern.

L'ideal és canviar les rodes a l'octubre i per Setmana Santa, així que... tot perfecte!!! També és recomanable portar les 4 rodes del mateix tipus, però com que teníem pressa, n'hem canviat dues i les altres dues les canviarem durant el que queda del cap de setmana.

El fet que la roda s'hagi rebentat ara, no és cap problema, ja que de cara a l'any que ve, volíem canviar totes les rodes (el perfil ja no és l'adequat). Així que es pot dir que s'ha rebentat en el millor moment!

9:40. Hem trucat a l'home al que havíem de visitar i li hem notificat el nostre retard.

Durant la nostra visita, ha anat plovent ara sí, ara no, ara neva, ara fa sol... Un temps totalment boig! Però ens ha acompanyat molt bé. El sol ha brillat en el moment adequat per fer unes fotos, estava sec en el moment que hem estat buscant unes marques i s'ha posat a ploure quan ja ens disposàvem a tornar a casa. Això eren les 13.00.

De cop i volta, al mig de la carretera, ha començat a pedregar. Era una pedra petita, que ha cobert tota la calçada d'una lliscosa capa de gel. Com que la majoria de cotxes encara porten les rodes d'estiu, hem presenciat tres accidents en poc més d'un kilòmetre.

Uns quants kilòmetres més tard, ens hem hagut d'aturar completament, ja que una nova tanda de pedra petita ha provocat nous accidents que han obligat a tancar l'autopista. A la ràdio informaven de la llista de carreteres tallades per accidents múltiples, deguts a aquesta sobtada pedregada tant i tant perillosa. Nosaltres ens sentíem segurs: teníem dues rodes d'hivern! (sempre és millor que totes 4 d'estiu!)

A més a més, el GPS ens ha desviat de la ruta habitual, per "problemes viaris greus"...

Tots aquests accidents i incidents han fet que ara siguin quasi les 17:15 i tot just ens disposem a dinar una espero que deliciosa lasanya... Després d'un dia tan accidentat com el d'avui, encara que no estigui clar si és dinar, berenar o sopar, ens mereixem menjar quelcom calent i deliciós!

Energies renovables

2011-09-22T16:44:00.000+02:00

Actualment la producció d'energia està molt centralitzada i diuen que de cara al futur, s'hauria de descentralitzar i produir-la de forma regional. Per això, cada vegada estan proliferant més els camps de panells solars. I és que, mica a mica, es podrà anar investigant en noves tecnologies i formes d'aconseguir una energia segura, neta i sostenible.

Ara per ara, aprofitem el que tenim...

Mica a mica avançarem... Entre tots ho aconseguirem!

Magdalenes

2011-09-21T16:51:00.005+02:00

Pels aniversaris i les ocasions especials, s'acostuma a portar dolços a la feina per compartir-los amb els companys. Les variants més populars són:

- Fer dos o tres pastissos casolans
- Fer unes quantes magdalenes casolanes amb diferents farciments
- Fer selecció de rebosteria casolana: pastissos, magdalenes, galetes, americans, etc.
- Anar a una forneria i comprar rebosteria variada
- Anar a una forneria i comprar Brezels i mantega
- Anar a un supermercat i comprar pastissos i dolços congelats

Les magdalenes m'agraden perquè són porcions individuals fàcils de transportar. Així que aquesta vegada, ens hem decidit a provar a fer les nostres primeres magdalenes.

Després de buscar vàries receptes per Internet, em vaig decantar per aquesta recepta. Li he modificat les mides per tal de poder aconseguir unes quantes unitats més. Si no us importa, copio la recepta al blog, per tal de deixar anotat tot el que hem fet, per facilitar-nos la feina el dia que tornem a repetir l'experiència de les magdalenes... jejeje! :-)

Magdalenes

Ingredients (per a 15 (o 21) unitats):

- 125 (o 180) grams d'ous (dos o tres ous)
- 150 (o 216) grams de sucre (queden força dolces)
- 60 (o 86) ml. de llet
- 190 (o 273) ml. d' oli de gira-sol (o qualsevol oli de gust suau)
- 210 (o 300) grams de farina
- 1/2 sobre de llevat químic
- un polset de sal

Opcional:
- Ratlladura de llimona o taronja, canyella, etc...
- Qualsevol cosa per decorar o farcir les magdalenes: fruits secs, xocolata, etc...

Procediment:

Per preparar la massa, va bé utilitzar un aparell elèctric que tingui l'accessori de muntar clares d'ou.

Els ous i el sucre es baten fins que estiguin espumosos.
A continuació, a baixa velocitat, s'hi afegeix la llet i l'oli, prèviament barrejats.

En un vol a part, es mescla bé la farina, el llevat, la sal i la ratlladura de llimona o la canyella.
S'afegeix a poc a poc a la massa i es va augmentant la velocitat de l'aparell per tal que quedi tot ben barrejat.

La massa es deixa reposar a la nevera com a mínim una hora, tapada amb un drap de cuina.

Mentre preescalfem el forn a 210ºC podem anar preparant les magdalenes. És important disposar d'un motllo adequat per tal que agafin la forma adequada. A cada forat hi posem un paper especial per a magdalenes i comencem la tasca d'omplir les magdalenes al nostre gust. Per tal que quedin bé, omplim les càpsules fins a tres quartes parts de la mida total.

Depenent de la mida de les càpsules, les deixem a la part baixa del forn entre 15 i 18 minuts. És molt important no obrir el forn mentre dura la cocció.

L'experiència:

Com que no volíem duplicar les porcions de la recepta original, hem optat per pesar els ous i adaptar les mides. Ens ha sortit una quantitat ideal de magdalenes!

Nosaltres hi hem posat una barreja de farina integral d'espelta i farina normal.

No teníem oli de gira-sol, així que li hem posat oli de colza. Després de provar les magdalenes, crec que la propera vegada hi posarem un oli més suau, perquè jo li he notat el gust!

N'hem fet de dues varietats. Unes les hem omplert amb nocilla i les hem cobert de xocolata desfeta i les altres les hem omplert amb aranyons. Abans de posar-les al forn, a les magdalenes d'aranyons hi hem espolsat una mica de sucre pel damunt.

El resultat:

A la platja!

2011-09-20T15:52:00.001+02:00

Aquest estiu ha estat força més plujós i fred del que és habitual. De fet, fins a la segona quinzena d'agost, la gent anava amb màniga llarga pel carrer. Però després van venir uns dies de calor intens, molt intens! I la gent va anar massivament a la platja a refrescar-se.

Evidentment, aquí les platges estan ubicades a les lleres dels rius i dels llacs. Igualment, cal pagar per poder estacionar el vehicle i estan plenes de gom a gom...

Quan veig aquesta mena d'aglomeracions, veig que a tots ens agrada refrescar-nos a l'aigua, ja sigui al mar o a la muntanya. Són coses que portem a la sang! :-)

Ànec a la taronja (farcit de poma)

2011-09-19T16:23:00.007+02:00

Tota la vida havia sentit parlar d'un plat anomenat "Pato a la naranja" (així, en castellà, que sona més especial, tot i que potser hauríem d'anomenar-lo a la francesa "Canard à l'orange"...). Es tracta d'un plat que mai a la vida havia provat i que sempre pensava que s'havia de reservar per ocasions especials.

I fa poc, va arribar una d'aquestes oportunitats per provar un nou plat culinari. Com que el resultat ens ha agradat, he decidit pujar la recepta que hem utilitzat al blog i així compartir-la amb tots vosaltres.

La recepta original està en alemany en aquest enllaç.

Ànec a la taronja

Ingredients (per 4 persones):

- 3 pomes àcides (per exemple, de tipus "Belle de Boskoop")
- 1 cullerada sopera de mantega
- 1 cullerada sopera de melmelada de taronja
- 2 cullerades soperes de Grand-Marnier
- 1 ànec (d'uns 2-3 Kg)
- Sal i pebre
- 1 cullerada sopera de sucre
- 6 taronges
- 1 llimona
- 1 cullerada de vinagre de Cherry
- Maizena o quelcom per espesseir la salsa

Procediment:

Tallem les pomes a quarts i les posem a reduir al foc amb la mantega, la melmelada i una cullerada sopera de Grand-Marnier.

Punxar l'ànec per varis llocs i salpebrar-lo tant per dins com per fora. Després, el farcim amb les pomes i el posem a la meitat del forn, preescalfat a 200ºC, amb el pit cap avall. Per tal que l'ànec agafi més bon gust, a la safata de baix del forn, hi col·loquem un recipient amb 250 ml d'aigua i el suc d'una taronja.

Al cap de mitja hora, girem l'ànec i controlem que el recipient amb el suc de taronja tingui aigua suficient.

En unes 2 hores o 2 hores i mitja (en funció de la mida de l'ànec), ja el tindrem ben cruixent i dauradet. Si considerem que no està prou cruixent pel nostre gust, cap al final del temps del forn, podem untar la pell de l'ànec amb un pinzell amb una mica d'aigua i força sal.

Per preparar la salsa posem el sucre al foc lentament, per a que quedi caramelitzat. En aquest moment hi afegim el vinagre, una altra cullerada de Grand-Marnier amb el suc de dues taronges i una llimona. També hi afegim la grassa que l'ànec ha deixat anar. Ho salpebrem al nostre gust. Per tal que la salsa quedi ben lligada, hi afegim midó per espesseir-la.

Pelem dues taronges, les tallem i les afegim a la salsa.

Per decorar el plat, es podria utilitzar una taronja tallada en rodanxes.

L'experiència:

A l'hora de reduir la poma al foc, no teníem cap mena de melmelada de taronja. Així que ens hem saltat aquest pas directament.

La salsa, acabada de fer, estava espectacular! Cal destacar que hi hem posat la meitat del greix que l'ànec ha deixat anar i tot i així, creiem que n'hi hem posat massa. La propera vegada n'hi posarem una mica menys.

Per regla general, per cada Kg d'ànec, s'ha de coure al forn una hora sencera. El nostre ànec feia 1,8 Kg i va estar-se al forn 2 hores i 20 minuts. La carn va quedar melosa i bona. Cap al final de la cocció vam abaixar la temperatura del forn per evitar que es cremés.

L'anècdota graciosa de la jornada és que ens vam oblidar de revisar el recipient amb aigua i va quedar ben socarrimat. Per sort, això va succeir tot just havíem tret l'ànec del forn. Vam haver de rascar durant quasi una hora sencera per tal de poder tornar a aprofitar aquesta safata.

El resultat:

La presentació no és el nostre punt fort, però us asseguro que és un plat ben deliciós! Sens dubte, un plat per tornar a repetir en ocasions especials, ja que si bé és molt fàcil de preparar, vol unes quantes hores a la cuina.

A més, ens va sobrar ànec per menjar al dia següent. Aquí cal dir que l'ànec i la poma estaven molt més gustosos. En canvi, la salsa de taronja, tenia massa gust de greix d'ànec. Per tant, si voleu preparar el plat pel dia següent, seria una bona idea posar-hi menys greix a la salsa.

La dona treballadora a Alemanya

2011-09-18T08:12:00.003+02:00

Si ens tinguéssim que fixar en les notícies que parlen de dades econòmiques, qualsevol s'imaginaria que a Alemanya tothom té feina i que conciliar vida laboral amb vida familiar és una tasca ben senzilla, per allò de que a les 18.00 quasi tothom és a casa... Però, és realment així? Lamentablement no.

A Alemanya, especialment a l'antiga Alemanya de l'Oest, tenen un problema bastant greu en quant al nombre total de places de guarderia (n'hi ha pel 13% dels nens menors de 3 anys). A l'Alemanya de l'Est les coses milloren una mica i hi ha places de guarderia per més del 35% de les criatures. Estem parlant del nombre total de places, incloent les guarderies públiques i les privades.

A partir dels 3 anys, els nens tenen dret a una plaça, però aleshores arriba el problema de l'horari. Tant a les guarderies com als col.legis, a partir de 6 anys, l'horari més habitual és de 8 a 12.30. Una vegada el nen ha tornat de l'escola, la possibilitat de trobar "activitats extraescolars", és similar al nombre de places de guarderia, i trobar una bona cangur per a unes quantes hores al dia, resulta car i difícil. És fàcil trobar noies de l'institut que cuidin a la criatura, però aquestes no sempre inspiren suficient confiança als pares. I aquí, els avis no acostumen a fer de cangur, ja que és habitual que visquin a molts kilòmetres de distància.

Per acabar d'arrodonir les coses, està molt mal vist que una dona torni a la feina i deixi un nen petit a la guarderia. Se la considera una mala mare i les altres mares li donen un tracte que pot arribar a ser insultant. Per sort, això està canviant mica a mica.

Una vegada explicada la situació dels col.legis i guarderies a Alemanya, ja podem posar-nos a repassar les dades de la dona treballadora:

1) Nombre de dones que treballen: 17,7 milions

Per poder entendre millor la xifra, cal tenir en compte que a Alemanya hi viuen prop de 82 milions de persones. Entre les 17.700.000 dones treballadores, hi ha un total de 5,4 milions de dones que tenen fills. De mitja tenen 1,5 fills, és a dir, es cuiden d'un total de 8,2 milions de nens menors de 18 anys.

2) Nombre d'hores de treball no remunerat: 4:26 hores/dia

Les dones dediquen 4:26 hores a cuinar, netejar, comprar, cuidar dels nens o d'altres familiars, etc. En canvi, els homes dediquen 100 minuts menys al dia en tasques no remunerades, fent un total de 2:46 hores. Ells es dediquen majoritàriament a fer reparacions i activitats de bricolatge, ja que als alemanys els encanta arreglar-se la casa ells mateixos. Normal! Amb el clima que fa, es passen moltes hores a l'any a dins de casa!

3) Nombre de dones que treballen a mitja jornada per poder cuidar d'algú altre: 2,8 milions

A Alemanya hi ha un total de 3,5 milions de dones que treballen a mitja jornada, de les quals 2,8 milions ho fan per poder cuidar dels fills i d'altres familiars. Per contra, només 78.000 homes tenen jornada reduïda per poder cuidar de criatures o familiars.

4) Percentatge de dones en "mini-treball": 62,5%

Una forma legalitzada de treball precari, són els minijobs. Consisteixen en treballs que no superen els 400 euros al mes i pels quals no es tributen impostos, ni hi ha cobertura sanitària, ni es cotitza de cara a la jubilació. Són treballs que es van legalitzar per fer emergir treball en negre.

Doncs bé, a Alemanya hi ha 7 milions de persones que tenen aquesta mena de treball, dels quals 62,5% són dones. És a dir, dels 17,7 milions de dones treballadores, uns 4,5 milions gaudeixen del que podríem anomenar treball-porqueria.

Hi ha més de 200.000 persones que es dediquen a netejar cases particulars amb aquesta mena de contractes. D'aquestes, el 92% són dones!

La majoria d'aquesta mena de treballs-precaris consisteixen en ajudar en botigues familiars, en treballar en la restauració o netejar edificis.

5) Nombre de persones cuidades per dones: 4 milions

Hi ha uns 4 milions de persones que són cuidades a casa seva, majoritàriament per dones. A més a més, hi ha 1,6 milions de persones que necessitarien ser cuidades i no troben ningú per a que les cuidi. Es creu que hi ha un altre grup de 2,5 milions de persones que no tenen dret a ser cuidades, tot i que ho necessitarien.

6) Percentatge de dones en capes directives: 27%

Com més gran és l'empresa, menys possibilitats hi ha de que a les capes directives hi hagi una dona. Així, mentre la cinquena part de les empreses tenen dones a la direcció, entre les empreses de més de 500 treballadors, això només és dóna en el 10% dels casos.

A totes aquestes dades, cal afegir que en una situació de "mateix treball, mateixa experiència i mateixa jornada laboral", una dona cobra sistemàticament menys que un home (us sona? Això també passa a Espanya!)

El mercat laboral alemany és curiós. Suposo que els que em llegiu des d'Espanya haureu sentit dir que busquen treballadors immigrants, perquè els falten obrers qualificats. Des d'Alemanya això no s'ha arribat a sentir i les coses s'enfoquen d'una altra manera.

Quan una dona qualificada passa a tenir fills, la conciliació familiar-laboral es complica moltíssim. Encara que la dona vulgui treballar, no té prou recursos per poder tornar a la feina i que les criatures estiguin alhora ben cuidades. Els empresaris, conscients d'aquesta situació, eviten contractar a dones amb fills (o en edat de tenir-ne), no sigui cas que no trobin guarderia o cangur pels nens! A més a més, a la "gent gran" (majors de 45-50 anys) tampoc la contracten, no sigui que es posin malalts!

Des d'Alemanya, ja porten mesos intentant decidir si han de fer alguna legislació de discriminació positiva per tal que les dones i la "gent gran" puguin tornar a treballar i aixecar el país (sense necessitat de contractar més immigrants). També s'estan esforçant en intentar que més nens tinguin accés a una plaça de guarderia, però els està costant moltíssim, especialment a les grans ciutats.

Sincerament, aquesta mena de dades em deixen de pedra. Però ja se sap, que les coses s'han d'anar canviant mica a mica i que això vol temps i paciència...

El mercat immobiliari alemany

2011-09-17T10:57:00.013+02:00

Si em llegiu des d'Espanya, on va haver-hi una època en que a cada carrer hi havia com a mínim una botiga dedicada a les propietats immobiliàries, és possible que us interessi saber com està el mercat immobiliari a Alemanya. Si és així, aquesta nota us aportarà informació que segur que aprecieu! ;-)

Per situar-vos una mica en antecedents, us diré que tenir una casa pròpia és el somni de qualsevol ciutadà alemany. Si aquí hi ha molta gent que viu de lloguer, és simplement perquè no poden permetre's tenir una casa pròpia, perquè la realitat és que tothom somia en tenir una casa, a ser possible amb tota mena de serveis, sense veïns sorollosos i amb jardí.

Això explica que la població alemanya estigui força disseminada. Hi ha molta gent a la que no els importa haver de recórrer kilòmetres i kilòmetres en tren o cotxe per anar cada dia a la feina. I és que, com us podeu imaginar, una casa a la ciutat és molt més cara que una casa al camp.

Quant costa una casa? Fixeu-vos en el següent gràfic, que el comentarem plegats perquè inclou molta informació:

A la gràfica podeu veure una representació dels preus d'una casa unifamiliar de segona mà de 120 metres quadrats, amb garatge, una mica de jardí i situada en una zona considerada mitjana-bona en quant a serveis i acabats.

Si us hi fixeu bé, la ciutat més cara de tota Alemanya és Wiesbaden, ciutat molt propera a Frankfurt, on hi ha molt de moviment bancari. De fet, Frankfurt està considerada una ciutat més aviat lletja i molta de la gent adinerada que treballa a Frankfurt prefereix viure a Wiesbaden. Allà, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats amb garatge costa 750.000 euros! Que traduïts a les antigues pessetes, ens deixa una xifra d'uns 125 milions de pessetes!

En qüestió de preus, ben a prop de Wiesbaden trobem la ciutat de Munich, on la mateixa vivenda costaria 710.000 euros, és a dir, quasi 120 milions de les antigues pessetes! Per contra, la ciutat més barata és Halle, on la mateixa casa només costaria 125.000 euros, és a dir, 20 milions de pessetes.

Es tracta d'una diferència de preu notable. A què es deu? Doncs bàsicament a la quantitat de treball que hi ha a la zona. Si mireu el mapa, veureu que a Alemanya hi ha una gran diferència en el preu de les vivendes del Nord i del Sud. I de fet, molts alemanys emigren del Nord al Sud per tal d'assegurar-se un lloc de treball.

Com a curiositat, m'agradaria destacar el cas de Berlín. Es tracta d'una ciutat totalment multicultural que actualment està molt de moda. Això està fent que el preu de les vivendes (tant de lloguer com de propietat), estiguin a l'alça. Actualment, la vivenda estàndard de 120 metres quadrats, costaria 250.000 euros, és a dir, una mica més de 41 milions de pessetes.

La vivenda a Alemanya és una gran inversió, que molta gent no es pot permetre. Tot i que a Alemanya està previst que fins a l'any 2020 hi hagi manca de vivendes, en l'actualitat s'està construint poc. Aquí teniu una llista amb la quantitat de permisos d'obres concedits en els darrers anys:

- Any 2000 ==> 349.000 permisos
- Any 2001 ==> 291.000 permisos
- Any 2002 ==> 274.000 permisos
- Any 2003 ==> 297.000 permisos
- Any 2004 ==> 269.000 permisos
- Any 2005 ==> 241.000 permisos
- Any 2006 ==> 248.000 permisos
- Any 2007 ==> 182.000 permisos
- Any 2008 ==> 175.000 permisos
- Any 2009 ==> 178.000 permisos
- Any 2010 ==> 188.000 permisos

Durant el primer mig any del 2011, s'han donat més permisos d'obres que durant el mateix període de l'any 2010, però tot i això, com que els preus no han baixat i construir una casa és molt car, el nombre de vivendes noves és una xifra molt inferior a la de l'any 2000. Als anys noranta van arribar a una xifra rècord de 700.000 permisos d'obra nova.

Espero que aquesta petita nota us aporti informació útil sobre el preu de la vivenda a Alemanya i a veure què hi ha grans diferències de preu d'una zona a una altra. Recordeu que aquestes diferències de preu, acostumen a estar relacionades amb el mercat laboral...

3 anys...

2011-07-16T08:38:00.003+02:00

Avui fa exactament tres anys que vaig marxar a viure a Alemanya.

Sóc feliç? Moltíssim!!!

Per què sóc feliç? Perquè aquí he trobat un company de viatge, fet a la meva mida, que cada dia m'ensenya moltíssimes coses beneficioses.
Si no fos per ell, jo aquí seria igual de feliç que a qualsevol altre lloc del món. En canvi, aquí ho sóc molt més que abans! :-)

Els inicis van representar molt d'esforç i dedicació, per aprendre l'idioma, però va ser una inversió totalment recomanable. Després però, he arribat a un punt que noto que ja no milloro fàcilment (perquè no vaig a classes). En canvi, tinc un nivell que em permet comunicar-me amb normalitat en qualsevol àmbit, ja sigui personal, laboral, mèdic, burocràtic o cinematogràfic.

Si una cosa m'ha sorprès aquest darrer any, és la febre que sembla que hi ha al meu país natal, per emigrar a Alemanya. És com si a Alemanya tot fos meravellós i fos el país més proper al paradís.

Si bé és necessari somiar en el paradís, he de dir que Alemanya és un país normal i corrent: amb defectes i amb virtuts.

Entre les virtuts del país, la que més m'agrada és el respecte per la naturalesa que hi ha. M'agrada molt que la gent utilitzi els carrils-bici per petits desplaçaments urbans i interurbans. M'agrada que molt a prop de cada centre urbà hi hagi una bonica zona natural, per la que es pot passejar tranquil·lament.

M'agrada que la gent reaccioni de forma negativa cap a l'energia d'origen nuclear i que, tota aquella persona que s'ho pugui permetre, s'instal·li panells solars per reduir el consum d'energia "convencional".

Dels defectes prefereixo no parlar-ne, tot i que són més nombrosos del que qualsevol persona que arriba aquí pensant en el paradís, es pugui imaginar.

Us diré un dels defectes que més em molesta... En temes energètics, per exemple, hi ha gent que a l'hivern malgasta moltíssima energia deixant la calefacció encesa i obrint les finestres de bat a bat o deixant encesos els llums d'habitacions en les que no hi ha ningú.

Si em pregunteu si el país em continua sorprenent, us diré que sí. Podria seguir actualitzant el blog amb curiositats, però he optat per deixar-lo més abandonadet, mentre faig altres coses necessàries per a la meva vida personal. Potser algun dia, us pengi algunes de les coses que tinc guardades per compartir amb tots vosaltres...

Per si no ho he escrit mai, sense aquest blog, crec que no m'hauria pogut adaptar a Alemanya de la forma en què ho he fet. Aquest blog, per tant, forma part del camí de la meva felicitat.

I a vosaltres, lectors i lectores, us dono les gràcies per tots els comentaris que m'heu anat deixant. Fins aviat!

Heidi

2011-04-10T09:19:00.003+02:00

Avui, mentre mirava la tele, he sentit una cançó que deia "Heidi, Heidi...". Encuriosida, m'he preguntat si seria la cançó de la sèrie de dibuixos animats japonesa "Heidi", que tan popular va ser en els anys 70 i 80.

Remenant per YouTube, he trobat un vídeo molt interessant en el que es poden veure les diferents versions de la música inicial de la sèrie, que es va veure per tot el món... M'he endut una sorpresa al veure que la versió alemanya NO és l'original!!! En canvi, la versió que vam sentir a la península Ibèrica està basada en l'original. Puc dir que vam tenir sort de poder adaptar la cançó original, que em sembla molt millor que l'alemanya.

Us deixo les diferents versions de la cançó, per a que viatgeu al passat, recordeu bells moments i compareu les cançons! ;-)

Font: http://www.youtube.com/watch?v=4FP1zUZj8dE

Ai! Quins bons records que tinc al tornar a sentir aquesta melodia... :-)

Quants dies fa que ...?

2011-03-26T15:47:00.004+01:00

Habitualment, hem d'anar repetint tasques de forma rutinària. Per exemple, regar les plantes. Us ha passat mai que no sabeu quants dies fa que heu regat les plantes? A mi si... I per poder controlar això, hem comprat un petit "rellotge" que calcula quants dies fa que l'hem resetejat. És a dir, reguem les plantes, posem el rellotge a zero i al cap d'uns dies podem saber si les plantes volen aigua o no...

I és que, hi ha hagut plantes que s'han mort per falta d'aigua. Ara, amb el rellotget podrem controlar millor quan hem de tornar a regar les plantes.

Us ensenyo quina pinta té l'invent, que porta un imant o una ventosa, per poder-lo enganxar a tot arreu.

Es pot utilitzar per saber quants dies fa que hem obert la llet, o un pot de crema, o el que vulguem: salses, ous, cafè, règims, lents de contacte, filtre de l'aigua, exercici, etc.

Per fer una mica de publicitat i donar idees de les coses que es poden controlar amb aquest invent, us deixo la seva pàgina web: www.howmanydaysago.com

Domini de l'anglès?

2011-03-24T19:40:00.004+01:00

Suposo que la majoria de vosaltres deveu pensar que a Alemanya tothom parla anglès i que sabent anglès podeu anar pel país sense problemes... Mmm... Segur?

Aquest cap de setmana comença la temporada de la cervesa, amb l'anomenada "Starkbierfest", o sigui, la festa de la cervesa forta.

Es tracta d'un esdeveniment que es celebra a varis llocs i on les principals marques de cervesa, presenten el producte de la temporada, amb noms ben interessants: Triumphator, Salvator, Maximator...

Com us podeu imaginar, la festa de la "Starkbierfest" congrega molts turistes. I els turistes van a Alemanya convençuts que sabent anglès en tenen prou per "sobreviure". Doncs bé, això no funciona així! Sorpresos?

A la regió de Niederbayern, les cambreres d'una d'aquestes festes han rebut un curset d'anglès de dos dies per a poder atendre als turistes en condicions. Al finalitzar el curset, les cambreres eren capaces de dir frases com: "What do you want to drink?" (o digui, "què vol beure?") i han après com es diuen els plats que tenen al menú. Així doncs, les mosses s'han après que "Roast Pork" és el que els turistes demanaran quan vulguin un "Schweinebraten".

Per més sorprenent que us sembli, el nivell d'anglès que hi ha a Alemanya és força similar al que hi ha a Espanya. I és per això que es fan aquesta mena de cursets per afavorir la satisfacció dels turistes.

O sigui que si aneu de turisme a Alemanya, no us en refieu gaire de l'anglès... Avisats esteu! ;-)

El generador Kita Gen Stem

2011-03-15T19:31:00.003+01:00

Ja sé que és difícil imaginar tot allò que no existeix, però així ha estat sempre!

Us imagineu la cara que un pagès de l'època medieval us hagués posat si li haguéssiu dit que en el futur es podria parlar i veure a la gent d'arreu del món, en qualsevol moment, estiguessin allà on estiguessin? Segurament us hagués dit que és impossible i que esteu completament bojos. En canvi, avui dia tot això és real gràcies a l'ús de les videoconferències, com per exemple les del Skype.

Exactament això és el que està passant ara mateix amb el debat sobre les energies renovables. Nosaltres som com el pagès de la història anterior i ens resulta summament difícil imaginar-nos com es pot produir energia de maneres diferents a les conegudes i utilitzades fins l'actualitat.

Avui us presentaré un projecte italià, anomenat Kita Gen Stem, que es troba en fase experimental i que assegura que produeix energia per a 3000 cases de forma senzilla.

Com funciona el Kita Gen Stem?

El seu principi és el mateix que fa volar un estel: el vent.

Si bufa el vent, un estel es manté en l'aire sense que haguem de fer res. Si a més a més el vent és fort, haurem de fer força per mantenir-nos, precisament fent força contra l'energia que el vent utilitza per moure l'estel.

El projecte Kita Gen Stem es basa en aprofitar aquesta energia. Per assegurar-se que sempre bufa el vent, disposa d'una corda de fins a 2000 metres, que habitualment està estesa entre 600 i 1000 metres d'alçada. A uns 800 metres d'alçada sempre hi ha vent de més de 4.5 metres/segon, per tant, sempre es pot aprofitar aquesta energia.

L'únic requisit d'aquest sistema, és que a la zona on hi ha l'estel, no hi sobrevolin avions.

Cal afegir que el projecte està en fase de prototipatge, és a dir, que no està en funcionament. Però és una alternativa molt curiosa, que segur que a molts de vosaltres ni se us havia passat pel cap que existís.

Us deixo un vídeo on s'explica com funciona aquest sistema:

Estic segura, que hi ha molts més projectes com aquest, en via de desenvolupament, que poden assegurar-nos gaudir en el futur d'una energia neta.

Cal donar les gràcies a tota aquella gent que creu en les utopies que fan evolucionar la vida en el planeta.

La revolució energètica ha començat!

2011-03-14T16:02:00.005+01:00

Estem vivint una espècie de pel·lícula de terror, amb la diferència que gràcies a les tecnologies, l'estem vivint minut a minut.

A hores d'ara, encara no se sap què passarà a Japó, país acostumat als terratrèmols, però no pas als Tsunamis que aquests poden provocar. Japó està patint ara mateix una important crisis nuclear que té a tot el món pendent, ja que sembla ser que els reactors han començat a desfer-se i no se sap quines seran les conseqüències del que tot això està provocant en la població.

Intueixo que aquesta notícia és una tragèdia de magnitud similar a la Segona Guerra Mundial, però tinc clar que l'ésser humà en sortirà reforçat de tot això -tot i que a llarg termini-. De moment, si mirem la borsa, que reflexa el que pensa la gent, trobem que les empreses d'assegurances i les d'energia convencional estan baixant, alhora que les empreses d'energies renovables estan pujant com l'escuma.

Alemanya porta ja mesos discutint sobre l'energia nuclear. Recentment havien allargat el període de funcionament de les centrals alemanyes 14 anys. Avui però, han suspès això i han començat estudis per analitzar la seguretat real de les centrals i la possibilitat de migrar ràpidament cap a les energies renovables.

A tot arreu es pregunta si les centrals cal apagar-les com més aviat millor. I la resposta és contundent! En un programa de televisió, el 88% dels alemanys que hi ha participat, afirmen que estan a favor de l'apagada nuclear!

Cal destacar que hi ha gent que diu que l'ús d'energies renovables no és viable perquè faria pujar la factura elèctrica i que per tant, és més cara que l'energia nuclear. Davant d'aquesta afirmació, jo només dic dues coses, per fer reflexionar a qui estigui interessat:

- El cost d'un desastre nuclear, està inclòs a la factura de la llum? Ah no! Que és un cost que es paga després!!! Glups! (Ai que pot sortir més car del que sembla!)

- En canvi, el cost de la inversió inicial en renovables, va inclòs a la factura de la llum. A més a més, en cas de catàstrofe, només caldria tornar a instal.lar els components, però no hi hauria cap residu dels que dura anys i panys.

Gràcies a Internet, podem veure moltes reaccions més ràpidament que mai. És un moment històric! Hem començat la revolució energètica!!!!

En què crec que consistirà aquesta revolució?

1.- La producció d'energia serà descentralitzada, començant per l'energia que puguem generar a casa o a qualsevol empresa.

2.- Els edificis estaran més ben aïllats, evitant un excessiu consum en la climatització

3.- La climatització dels edificis estarà basada, principalment, en energia geotèrmica. Per exemple, per refredar l'aire, no s'utilitzarà un compressor, sinó que aquest es farà circular pel terra, on la temperatura és quasi constant tot l'any: uns 10ºC

4.- Els cotxes tindran finalment una bateria eficient. On i com es recarregarà la bateria, és un tema que crec que està massa obert. Una alternativa podria ser a les benzineres.

5.- Per emmagatzemar l'energia solar, s'utilitzaran unes noves "piles", que simplement guardaran l'energia sota terra, per poder-la utilitzar per la nit i transportar-la a zones on hi hagi més demanda.

6.- La inversió en energies renovables pujarà, amb la qual cosa en els propers anys avançarem més ràpidament que fins ara, i potser la tecnologia que avui dia coneixem, millorarà la seva productivitat molt més de l'esperat.

És tot això utòpic? Hm! Qui sap?! Jo no tinc cap bola de vidre i no puc predir el futur, però tinc clar que les coses seguiran canviant, tal com sempre han fet. Encara que a nosaltres ens costi acceptar els canvis, una cosa està clara: canviem! Tot canvia!

Recordeu-ho bé. Estem vivint un moment històric i que marcarà un abans i un després en l'ús i la producció de les energies. I també canviarà el pensament de la gent, d'una forma que no s'ha vist fins ara. El poble estarà molt més unit que abans!

I com diu la dita: "La unió fa la força".

Salsa de romesco

2011-01-03T14:32:00.002+01:00

Una de les meves salses preferides, és la salsa que s'utilitza pels calçots: la salsa de romesco.

A Alemanya de calçots no n'hi ha (tot i que els han mostrat per televisió alguna vegada). Ara bé, qualsevol excusa és bona per poder gaudir d'una salsa deliciosa, que queda especialment bé acompanyant verdures, patates, i algun tipus de carn.

I l'excusa va arribar: cap d'any! Així que m'hi vaig posar-me a la cuina! :-)

Salsa de romesco

Ingredients (per una porció/persona):

- 35 grams d'ametlles torrades (opcionalment, entre aquests grams hi poden haver algunes avellanes torrades, però l'ideal és que hi hagi més ametlles que avellanes)
- 1 tomàquet mitjà
- de 2 a 4 grans d'all (a ull, depenent de la seva mida)
- 1 nyora, aproximadament. (Per cada 100gr de fruits secs, hi van dues nyores).
- oli, vinagre, sal i opcionalment julivert

Procediment:

S'escaliven els tomàquets i els alls. Millor fer-ho al forn, però si hi ha pressa, es poden fer a la planxa. Els alls acostumen a fer-se ràpidament.
Es bullen les nyores una bona estona, per tal que quedi ben rehidratades.

Es pelen els tomàquets i s'hi treuen les llavors. Es passa pel mini-pimer juntament amb els alls i es cola.
Rasquem la nyora amb un ganivet per extreure'n la carn. Si no podem retirar bé les llavors, haurem d'utilitzar un colador. Ho afegim als tomàquets i als all.

Triturem i piquem bé les ametlles (i avellanes) fins que quedi una pasta, que afegirem a les verdures.
Anem afegint oli, vinagre i sal a mida que remenem, per deixar el romesco a gust. Es pot fer amb el mini-pimer.

Si hi posem massa oli, pot ser que el romesco s'ens negui. En aquest cas, cal batre un rovell d'ou i anar-hi tirant la salsa de romesco poc a poc, per a que torni a lligar.

L'experiència:

Aquesta recepta ve directament de Valls, d'un parell d'amigues de la meva mare, que aquest Nadal em van explicar com fer l'autèntica salsa de romesco.

Jo només tenia ametlles i les nyores les vaig comprar a Catalunya.

Tot i que mai havia get romesco, em va semblar senzill de fer. Això sí, és una salsa que vol més temps del que jo m'esperava. En total, vaig necessitar una mica més de dues hores entre una cosa i l'altre.

Vaig fer-ne 3 porcions i vaig tenir la impressió que era molt poc. Després però, de salsa en va sobrar! És a dir, que n'hi havia de sobres! :-)

El resultat:

Una deliciosa salsa per gaudir de les verdures amb el gust mediterrani de tota la vida! :-)

Un any ple d'amor

2011-01-02T14:11:00.003+01:00

Amb una foto plena d'amor (i de neu) va començar el 2011...

Per tal que pugueu sentir i notat tot l'amor i la complicitat amb que ha estat feta, la comparteixo amb tots vosaltres i espero que us agradi tant com a mi.

Que el 2011 sigui un any ple de bons sentiments! Deixeu-los expressar-se!! :-)

Balanç del 2010

2010-12-31T10:55:00.004+01:00

Avui és el dia de l'home dels nassos, aquell que té tants nassos com dies li queden a l'any. És a dir, que l'any s'acaba! Per entrar amb forces al nou any, cal fer un repàs de tot el que ha representat el 2010, l'any que ens deixa...

- He canviat la meva direcció laboral, dedicant-me a impartir cursos tècnics arreu del món, permetent-me conèixer diferents cultures i formes de ser. Una experiència totalment enriquidora.

- He seguit millorant l'alemany. Haureu notat que he deixat d'actualitzar el blog de forma regular. El motiu principal és que aprofito aquest temps per llegir en veu alta llibres en alemany. Això fa que augmenti el meu vocabulari i que mica a mica sigui capaç d'utilitzar noves expressions de forma activa. De totes maneres, és un procés lent i encara em sento insegura quan escric quelcom en alemany. A més a més, continuo tenint errors enquistats que em costa molt d'esforç de corregir. Però m'hi continuo esforçant...

- Com que els meus llibres de lectura preferits són els de desenvolupament personal, estic treballant per sentir-me millor amb mi mateixa i ser encara més feliç!!! Cada obstacle que em trobo, és un interessant repte que em fa sentir viva i fa que gaudeixi de la vida més intensament. Així doncs, a nivell personal ha estat un any molt important!

- La meva consciència ecològica s'ha reactivat i ara intento fer les coses de la millor manera possible. De totes formes, pel 2011 tinc en ment uns quants projectes de caire ecològic. Aquests projectes els considero vitals perquè el medi ambient està cada vegada més malmès i hem de conservar-lo i ajudar a reparar-lo, per a les generacions futures... És el nostre deure.

En resum, el 2010 ha estat un any de transició. Totes les coses que he fet, estan a mitges i cal seguir dedicant-t'hi energies. És qüestió de cuidar tots els temes amb cura, de la mateixa manera que cuidem les nostres plantes per a que siguin boniques i saludables.

Si faig un resum del que ha estat el 2010 com a espectadora...

- Ha estat l'any que la selecció espanyola ha guanyat el mundial de futbol a Àfrica.
- Ha estat l'any en que s'ha confirmat que el Peak Oil s'ha superat, deixant encara més clar que el consum d'energia actual no és sostenible.
- Ha estat l'any en que el trànsit aeri s'ha vist més afectat per la naturalesa: primer l'erupció d'un volcà islandès i després una gran nevada...
- Ha estat l'any en que més evident s'ha fet que el canvi climàtic va a una velocitat vertiginosa.
- Ha estat l'any en el que s'ha vist clar que el sistema econòmic actual té greus deficiències que cal solucionar.

Per tot plegat, pel 2011 desitjo que siguem tots molt feliços i que la nostra consciència ecològica i social es desperti d'una vegada, per sobre dels interessos econòmics que semblen entossudits en dirigir les nostres vides.

Que el 2011 ens porti pau i benestar al nostre interior, i que ho puguem transmetre cap a l'exterior.

Que el 2011 ens guiï per seguir endavant amb els nostres somnis, els quals espero que siguin nombrosos! ;-)

Per tot això i per molt més...

FELIÇ 2011!!!!

S'acosta el Nadal

2010-12-18T13:16:00.001+01:00

I d'aquí a una setmana estarem a Nadal!!! :-)

I és que per tot arreu es nota ja l'ambient nadalenc... fins i tot als bars del carrer! ;-)

Alles ist wieder weiß!!!

2010-11-24T05:18:00.002+01:00

La setmana passada van caure les primeres volves de neu de la temporada. Però com que el terra encara està calent, li costa quallar.

Avui però, al llevar-me i mirar per la finestra, he vist que tot està enfarinat! És una capa fina de neu, però jo la trobo molt bonica!

Vol dir que l'hivern s'acosta. Sí, l'hivern... Amb temperatures mitges de 0ºC, amb cels majoritàriament grisos i... a vegades amb neu! Trobo aquesta estació màgica! Temporada de fer ninots de neu, anar a esquiar... gaudir d'aquesta estació!

És una meravella que l'any tingui diferents estacions, per poder contemplar diferents paisatges. I els que venen ara a l'hivern, són preciosos!

De fet, no sé si seria capaç d'escollir la meva estació preferida, ja que com a aficionada a la meteorologia, totes les trobo fascinants!! :-)

Blog en pausa?

2010-11-18T05:55:00.000+01:00

Haureu vist que els darrers dies he escrit poca cosa. En realitat, encara tinc temes per comentar i tractar, però darrerament estic ocupada en altres activitats que requereixen tota la meva concentració i que es mengen les meves energies: la lectura en veu alta en alemany.

Com que l'any ja s'apropa al final, ja trobareu en el meu resum el fruit que tot això està donant! :-)

Fins aviat! :-)

Els polítics alemanys als mitjans

2010-11-09T05:28:00.003+01:00

Quan els alemanys no estan contents dels seus polítics, fan bromes sobre ells!!!

Aquí teniu unes quantes imatges que resumeixen les idees dels polítics alemanys vistes per la premsa i els mitjans de comunicació... Jo diria que veient les imatges i sabent què està passant darrerament, tot està ben clar, eh!! :-)

En aquesta imatge es veuen alguns polítics alemanys i el que proposen, com que hi hagi una presència mínima de dones a la política i als alts càrrecs...

En Barack Obama amb problemes amb el "Tea Party"...

En Berlusconi ben petonejat... per les dones guapes!!!

La solució màgica! Treballar fins als 137 anys!

I és que l'humor és la millor eina per sobreviure a la pressió quotidiana i gaudir plenament de la vida!

Castanyes al forn... i panellets!

2010-10-31T14:00:00.006+01:00

Avui es celebra la castanyada a la meva terra. A Alemanya no. Però com que és la millor època de les castanyes, aquí també hi ha gent que es dedica a collir-les i a fer-les al forn. Com les fan? Doncs bàsicament al forn. Una possible manera és utilitzar un recipient de fang i posar les castanyes a coure. Jo he descobert, que les castanyes m'agraden de totes les maneres!

He de dir que vam posar masses castanyes de cop i que vam haver de tornar aquesta "cassola-castanyera" al forn vàries vegades; és a dir, vam fer les castanyes a capes.

Reunir-se amb els amics amb l'excusa de menjar castanyes està molt bé, però també és bona idea acompanyar les castanyes dels dolços típics de l'època. En el cas de Catalunya, els panellets! Els panellets són fets de massapà i això també agrada als alemanys, així que seguint la recepta que utilitzo des de fa anys, vam fer un parell de safates de panellets.

A part dels típics de pinyons i coco, vam fer petits experiments. Vam fer boletes de xocolata amb canyella i vam fer unes boletes farcides amb gel de codony. A Alemanya no venen el codony en barra, però sí que tenen un gel que utilitzen per als pastissos. Aquest gel el vam aprofitar per farcir un model de panellets.

He de dir, que són uns dolços que m'agraden molt!

Si bé a Catalunya la castanyada és una dolça tradició, a Alemanya és una excusa perfecte per poder quedar amb els amics i passar unes hores a la cuina "jugant" a fer panellets! ;-)

Feu el que feu aquesta nit, que ho passeu bé! Jo menjaré uns quants panellets! :-)

Scalextric a l'alemanya en venda

2010-10-30T14:12:00.000+02:00

Scalextric és una marca anglesa popularment coneguda per fer cotxes elèctrics de carrera en miniatura. Aquesta marca però, a Alemanya és quasi desconeguda. Aquí el que es porta és la marca Carrera.

Com qualsevol producte nacional, els alemanys confien en la seva fiabilitat i els consideren els únics cotxes d'aquestes característiques que val la pena comprar. Tant, que quan ja han passat les ganes de jugar-hi, es pot vendre-ho de segona mà, que sempre es troba comprador...

Aquí teniu una mostra d'un veí venent el seu joc de Carrera, amb quatre cotxes, per un total de 25 euros.

M'agradaria destacar un detall d'aquesta peculiar venda de segona mà...

Si pareu atenció a la fotografia, veureu que el joc està al damunt d'una cadira, amb la seva etiqueta amb el preu proposat, al bell mig del carrer. Veieu algú que vigili el joc? Ningú! I el més curiós és que el joc, tot i ser valuós, segueix allà sense que ningú se l'emporti d'estranquis!

Aquesta mena de venda ambulant no me la puc imaginar a la meva terra natal, on el producte hagués durat uns quants minuts abans de volar... sense rastre dels diners!

Quanta confiança que tenen els alemanys en aquests temes! M'agrada! :-)

Pastís de pruna

2010-10-29T15:15:00.003+02:00

El pastís de pruna és força tradicional a Alemanya, especialment a la tardor, que és quan les prunes són naturals.

Com a pastís, no és empalagosament dolç i entra molt bé.

No us posaré la recepta ja que no l'he fet mai, sinó que simplement l'he comprat. Així doncs, només us puc posar una foto d'un tros d'aquest pastís i animar-vos a que el proveu si viatgeu a Alemanya cap a la tardor...

Un bon regal

2010-10-28T13:52:00.002+02:00

Aquí teniu un bon regal!

A simple vista, té la mateixa mida que un objectiu dels més cars (i bons) per a càmeres reflex Canon.

Si es mira atentament però, es pot comprovar que en realitat és una tassa!

És per tant, és el regal ideal per a totes aquelles persones amants de la fotografia, que volen tenir un bon objectiu, però que el seu elevat preu els tira cap enrere. ¿És un problema que no serveixi per fer fotos? No crec, ja que com a broma és genial i a més a més, beure amb aquesta tassa és una motivació ben gran per seguir fent fotos amb el material disponible...

On comprar-la? Per exemple a eBay la venen a un preu molt interessant... :-)

Taschenwärmer = Escalfa-butxaques

2010-10-27T12:04:00.004+02:00

Com ja sabeu, a Alemanya fa fred. I de fet, ja fa uns dies que gaudim de temperatures força baixes, molt properes a les que tindrem durant l'hivern.

Amb aquestes temperatures, encara que em posi guants, les mans se'm queden gelades i semblen més un glaçó de gel que el que s'espera d'unes mans. Sembla ser però, que hi ha més gent amb aquest problema, així que algú va descobrir de forma totalment casual, els escalfa-butxaques!

Què és un escalfa-butxaques? Doncs és una bosseta com la que veieu a la imatge. El contingut de la bossa és un líquid i un tros de metall. Per activar-la, es doblega la placa metàl·lica i el líquid es solidifica alhora que desprèn una agradable calor. És el moment ideal de posar la bosseta entre les mans i escalfar-se.

Dura calent uns 30 minuts!

I el millor de tot, és que es pot tornar a utilitzar! Per fer-ho, cal posar la bosseta al foc en aigua bullent i deixar-ho fins que es torni a quedar líquid. Això acostumen a ser uns 10 minuts. En aquest estat, es retira la bossa del foc i es deixa refredar. Per tornar-la a activar, només cal tornar a doblegar la peça metàl·lica!

Jo trobo que és una solució ideal pels dies freds que cal anar pel carrer o a la muntanya i que se sap que les mans ens quedaran ben glaçades. Em pregunto si deu ser útil per evitar els penellons! Us agrada la idea d'aquestes bossetes d'escalfor? ;-)

La foto de la tardor

2010-10-26T15:08:00.003+02:00

Els que seguiu el meu blog sabeu que una de les coses que més m'agrada de la tardor és la gran varietat de colors que hi ha, els quals intento capturar en les meves fotos...

Quines fotos de tardor he seleccionat en els darrers anys?

- Una mostra variada
- La visita al castell de Neuschwanstein
- Arbres multicolors

i alguna coseta més...

A hores d'ara els arbres tenen molt poques fulles. Les que queden són les de color marró, que són les que menys m'atrauen. Ens agradi més o menys, cada vegada l'hivern està més a prop.

Les darreres setmanes però, els arbres estaven espectaculars! Hi havia tota mena de colors: groc, taronja, vermell, violeta, marró, verd clar, verd fosc... Una autèntica meravella de la naturalesa! Digne de contemplar, admirar i fotografiar.

Aquí teniu la fotografia que he seleccionat aquesta tardor. Espero que us agradi tant com a mi! Un preciós paisatge! :-)

Caldrà esperar un any sencer per poder tornar a fotografiar els arbres amb tota aquesta gamma de colors...

Buscant la parella perfecta

2010-10-25T15:07:00.000+02:00

Fa temps us vaig comentar que a principis d'any, tot són anuncis encaminats a trobar parella.

Pel que sembla, amb el ritme de vida actual, cada vegada resulta més complicat trobar una persona amb la que voler compartir la vida. I a més, sembla ser que les dones amb estudis, són les que posen el llistó més alt i busquen una persona perfecta... i això... existeix? Jo diria que trobar la parella perfecta no és una qüestió de sort, sinó d'olfacte. De saber quines són les qualitats que es busquen, reconèixer-les, valorar-les i... ignorar els defectes inclosos en el pack! Que ningú se m'ofengui: no conec cap persona sense defectes! :-P

A més a més, gràcies a Internet, cada vegada tenim més relacions virtuals i menys relacions reals. És per això que m'ha fet gràcia el següent anunci:

En realitat, no és un anunci, sinó un descompte de 100 euros en cas de fer-se soci del portal ElitePartner.

El portal, que diu que compta amb més de 2 milions d'usuaris, està especialitzat en "solters amb estudis i nivell". Entre els exemples que posen a la part superior dreta hi apareix una intèrpret, un advocat, una dissenyadora de moda i un arquitecte.

Em sorprenen aquesta mena de portals. No sé si dir que són "sectaris" o que realment van dirigits a les demandes d'un públic en concret, que no en té prou en trobar una parella, sinó que busca una persona que sigui intel·lectualment estimulant.

Sigui com sigui, cal reconèixer una cosa: Internet és una eina molt potent a l'hora de buscar parella. I la gent d'aquest portal ho han sabut aprofitar.

Despertant amb la llum

2010-10-24T09:58:00.004+02:00

No sé si recordareu que al mes de març vam comprar un despertador que es va il·luminant progressivament, simulant l'efecte que la sortida del sol té en les persones.

Utilitzàvem el despertador a diari i com que als pocs minuts d'estar encès, jo ja em despertava i el so dels ocells i el mar no ens agradava, vam decidir despertar-nos amb la llum, però aixecar-nos del llit amb un despertador convencional.

Cada dia teníem uns minuts per "acabar de despertar-nos" i ens llevàvem frescos i molt bé. Una sensació molt agradable.

El problema va venir el dia que es va fondre la bombeta del nostre despertador. Vam comprar-ne una de recanvi per a canviar-la, però l'electrònica que controla la bombeta es va veure afectada i no es va encendre.

Va ser en aquest moment quan ens vam adonar de la diferència entre llevar-se amb un despertador amb llum o amb un despertador convencional. Mica a mica, vam passar a llevar-nos més cansats i amb una sensació més desagradable.

Així que hem optat per comprar un nou despertador!

El nou despertador és d'una altra marca més coneguda, és un Philips HF3485. Una de les principals avantatges és que no utilitza una bombeta convencional, sinó una halògena que un mateix pot canviar sense problemes.

La gent de Philips han fet una enquesta en 477 voluntaris francesos i holandesos, i el 80% ha confirmat que llevar-se amb aquests despertadors és una manera més agradable de despertar-se.

A veure com ens anirà el nou despertador! :-)

He de dir que l'hem trobat a faltar moltíssim i que recomanem totalment utilitzar un d'aquests despertadors. És la millor manera de començar un bon dia amb el cos descansat i en un estat molt més natural i saludable. És la millor inversió que es pot fer per la vida diària...

Fingerhakeln

2010-10-23T09:31:00.004+02:00

Avui us parlaré d'una tradició bavaresa: El Fingerhakeln.

Es tracta d'una mena de competició similar a un pols, però amb els dits!!!

Com que es tracta d'una tradició bavaresa (i també austríaca), el vestuari ideal per a fer "l'estirada de dit" són els pantalons de cuir amb els típics tirants i el barret amb les flors (o plomes).

Els competidors es treuen els tirants per a poder fer tota la força amb més comoditat.

Ara ja sabeu què fan els homes bavaresos "de debò" per demostrar la seva força... I vosaltres, què? Us animeu o amb un pols ja en teniu prou?

A rentar-se les mans! (Prevenint refredats i la grip)

2010-10-21T18:35:00.006+02:00

La tardor està donant pas a l'hivern lentament i les temperatures van a la baixa. Així, entrem a l'època ideal per agafar la grip o un refredat.

Evitar els contagis és més fàcil del que sembla! Només cal rentar-se les mans ben netes, cinc o més vegades al dia. De fet, donar la mà és la via de contagi número ú!

Així doncs, què significa rentar-se bé les mans? Doncs utilitzar sabó i fregar-se les mans durant uns 30 segons. D'aquesta manera, eliminem el 99.9% dels virus i bactèries... No fa falta utilitzar productes farmacèutics cars, només cal rentar-se les mans amb un sabó normal i corrent.

Rentar-se les mans amb sabó durant 5 segons o només amb aigua, és igual d'ineficaç i perillós que no rentar-se-les.

Si voleu idees de què fer durant aquests 30 segons per tenir uns resultats més efectius, aquí us deixo un cartell informatiu que vam trobar de viatge per Portugal...

Black Puty

2010-10-14T18:03:00.002+02:00

Són imaginacions meves o aquesta marca tindria problemes per funcionar a Espanya?

Ho pregunto perquè a mi el nom em recorda a una forma carinyosa de referir-se a les persones que venen el seu cos...

Preparts per rascar gel?

2010-10-13T16:55:00.004+02:00

Les temperatures nocturnes cada vegada s'apropen més als 0ºC i les diürnes cada vegada tenen més problemes per aconseguir tenir dues xifres... Es pot dir, per tant, que l'hivern es va acostant. I amb l'hivern, s'acosta l'època de rascar els vidres del cotxe per treure el gel que s'hi pugui formar.

La gent del supermercat Aldi, que pensen en tot, ja han preparat el set complet per a deixar el vidre lliure de neu i de gel...

El set acostuma a ser semblant cada any...

- Un rascador de plàstic per treure el gel
- Un rascador doble: per una banda elimina el gel (i la neu dura) i per l'altra la neu pols, ja sigui de les sabates o del vidre.

Ara bé, aquest any, també han tret al mercat un fabulós rascador amb guant incorporat per tal que no es passi ni gota de fred! Quan he vist aquesta manyopla amb el rascador incorporat, he pensat que us l'havia de posar en el blog, per tal que ho veieu vosaltres mateixos.

Estic convençuda que si us ho hagués explicat de paraula, no m'haguéssiu cregut. Qui haurà tingut la idea d'ajuntar un guant i un estri com aquest? Per descomptat, algú a qui se li congelaven les mans traient el gel...

S'haurà de provar aquest invent a veure què tal! :-)

Eiskalte gazpacho?!?

2010-10-12T18:48:00.000+02:00

A la tele, al programa dels famosos que cuinen ("Das Perfekte Promi Dinner"), un dels convidats va fer un gaspatxo gelat, és a dir, amb trossos de glaçons.

Per mi no hagués estat cap problema, si no fos que això no és gaspatxo!!! Això no té tomàquet!!

No sé quin nom deu dur el "gaspatxo sense tomàquet" (que diria que existeix i que la meva mare l'havia fet quan jo era petita), però per favor, que no utilitzin malament el nom del meu estimat gaspatxo... A més, enlloc de ceba, han utilitzat ceba tendra. No sé quina mania tenen a la pobra ceba... I sense aigua afegida. Les verdures a "palo seco"... Tenia una pinta, que jo no sé si m'hagués agradat...

Es tracta, d'una desinformació més que demostra com viuen els Alemanys a les Balears i què entenen sota el concepte d'integració en el país... Que reinventin la cuina si volen, però que no canviïn coses d'aquesta manera! Ains... Que quan veig aquesta mena de coses, sento que m'altero... :-P

El sostre de la Hofbräuhaus

2010-10-11T17:50:00.003+02:00

La Hofbräuhaus és una famosa cerveseria muniquesa i un dels llocs més visitats de tot Alemanya. Als meus pares els agrada el lloc, així que quan podem, hi anem tots junts.

Una de les coses que val la pena contemplar és el sostre!

Si pareu atenció trobareu molts detalls:

- La bandera bavaresa
- Porcs, pollastres i galls
- Brezels i tota mena de pans
- Verdures
- Cares de gent
- Alls...

Tot i que la qualitat de la pintura potser no és la de Leonardo Da Vinci, a mi m'agrada molt! Em sembla divertit i a més a més, crea ambient! :-)

La gralla, la tenora i el flaviol

2010-10-10T17:22:00.003+02:00

Un dels llocs turístics més importants de Munich és el Deutsches Museum, el qual vaig visitar per primera vegada fa uns quants mesos. Com que el museu és molt gran, no vam tenir temps de veure-ho tot i vam tornar-hi una altra vegada... I aquest cop vam veure instruments típics de Catalunya! A la secció de flautes de tot el món, llegint acuradament les descripcions un troba els instruments típics de la nostra terra! ;-)

Així doncs, vam trobar una gralla, amb la qual es pot recrear gran part de l'ambient casteller.

També hi ha dos dels típics instruments catalans per a les sardanes: la tenora...

i el flaviol!

Si és que en el Deutsches Museum, hi ha de tot!!! ;-)

Donant voltes sense parar!

2010-10-06T08:27:00.002+02:00

Dissabte passat, la policia alemanya va ser alertada de que un vehicle donava constantment voltes a una rotonda. Així que van detenir al conductor.

Fins aquí tot relativament normal, oi? Doncs agafeu-vos, que ara ve la part bona! ;-)

El bon home, feia 45 minuts que donava voltes a la rotonda, ja que el seu objectiu era aconseguir un nou rècord mundial (!?!?!?!). Pel que sembla, la policia va impedir-li endur-se el record, però segur que podrà aspirar a algun premi estúpid, ja que voler fer rècord mundial donar voltes en una rotonda, té tela...

Com veieu, gent ~~grillada~~ amb idees esbojarrades n'hi ha per tot arreu! Fins i tot a Alemanya! :-)

La platja pels gossos

2010-10-05T08:24:00.004+02:00

Qui té un gos, sap que la platja és un lloc on més bé s'ho passen. Però poden molestar als altres banyistes que puguin haver-hi.

A Alemanya, al llac Tegernsee això ho han solucionat de forma creativa! Han preparat una platja per a gossos i... pels seus amos! Allà amos i gossos gaudeixen de l'aigua sense molestar a ningú. A més a més, és una oportunitat excel·lent per augmentar les relacions socials entre el veïnat...

Per a que no hi hagi problemes de convivència, la platja està perfectament senyalitzada. Qui entra allà, ja saps què és el que espera...

No sé quantes platges per a gossos hi deuen haver a Alemanya, però segur que n'hi ha més d'una i de dues. I a mi em sembla perfecte! Gossos, amos i banyistes poden estar ben contents i gaudir de l'estiu i de la naturalesa! :-)

Els números de l'ska

2010-10-04T08:08:00.000+02:00

Cada vegada que no entenc bé l'alemany acostuma a ser perquè m'estan utilitzant paraules que pertanyen al bavarès. De totes formes, mica a mica vaig acostumant-m'hi i aprenent nou vocabulari.

Fa poc, vaig adonar-me que a vegades utilitzen els números de l'ska, i no estic parlant de que ballin música, sinó que el número s'acaba en -ska. És clar que ells ho escriurien diferent, per exemple "-zger"

Aquí van uns quants exemples:

1) Comprant les sabates...

Suposem que anem a comprar unes sabates del 42:

En alemany estàndard seria "zweiundvierzig"
mentre que en bavarès seria "zweiundvierzger" (pronunciat: "tsuaiuntfieska")

2) Velocitat màxima de 80 km/h.

En alemany estàndard seria "achtzig km/h"
i en bavarès dirien "achtzger"

3) La dècada dels noranta

En alemany estàndard seria "neunziger"
i en bavarès seria "neunzger"

4) Un bitllet de 20 Euros

Mostra del bitllet de 20 euros

En alemany estàndard seria "zwanzig",
en bavarès seria "zwanzger"
i en llenguatge col·loquial seria "Zwani"

5) Un bitllet de 50 euros

En alemany estàndard seria "fünfzig",
en bavarès seria "fünfzger"
i en llenguatge col·loqual seria "Fufi"

Per cert, he volgut escanejar un bitllet per posar-lo al blog i m'he trobat que l'escàner no m'ho ha permès (per evitar falseig de diners). Utilitzant altres controladors (drivers) l'he pogut escanejar. Després però, no he pogut reduir la imatge de mida perquè el processador d'imatges m'ha dit que no està permès processar bitllets...

El dia de la reunificació

2010-10-03T10:05:00.002+02:00

Avui fa 20 anys que les dues Alemanyes (la de l'Est i la de l'Oest) es van reunificar.

Va ser un moment històric, en el que pretenien acabar amb la gran diferència que hi havia entre els habitants de l'Alemanya "rica" (la de l'Oest) i els de la "pobra" (la de l'Est). Per aconseguir-ho, l'Alemanya "rica" va regalar molts diners als de l'Alemanya "pobra" i van crear un impost anomenat de solidaritat, que cada mes es descompta de la nòmina per reduir les diferències.

Han passat 20 anys i el procés encara no ha arribat al punt ideal. Hi ha veus a favor i veus en contra de la reunificació.

Fets positius:
- La diferència econòmica entre les dues Alemanyes s'ha reduït
- La taxa d'atur general s'ha reduït
- Els joves de les dues alemanyes, se senten completament alemanys

Fets negatius:
- A l'Oest hi ha pobles que no tenen diners per arreglar les carreters, mentre que a l'Est hi ha pobles que s'han arreglat sense problemes, gràcies als diners aportats a través de l'impost de la solidaritat
- La taxa d'atur a l'Est continua sent molt alta
- La gent de l'Est i la de l'Oest tenen molts prejudicis sobre els altres (especialment la gent gran)
- Els alemanys de l'Est poden arribar a ser considerats ciutadans de segona per alguns alemanys de l'Oest
- A l'Alemanya de l'Est reben més ajudes socials i tenen més places de guarderia que a l'Alemanya de l'Oest
- Això implica que la taxa de natalitat a l'Alemanya de l'Est és baixa, però a l'Alemanya de l'Oest és extremadament ridícula! (la més baixa d'Europa).
- Hi ha alemanys a l'Oest que consideren que la reunificació ha fracassat i que està sortint massa cara.
- Mentre que quasi tots els alemanys de l'Est han viatjat a l'Oest, només un terç dels alemanys de l'Oest han anat a l'Est.

Jo escolto tot això i em miro la pel.lícula des de fora. Em costa entendre com un mateix poble té tants prejudicis a l'hora de lluitar junts per viure millor... I és que com diu el refranyer popular: La unió fa la força! :-)

El carter mandrós

2010-10-02T17:41:00.005+02:00

La feina d'un carter consisteix en portar cartes i paquets a domicili. En cas de no trobar ningú a casa, ha de deixar una nota indicant on es pot anar a recollir l'enviament (habitualment l'oficina de correus o una PackStation).

Què passa però quan el carter te mandra? Doncs que no vol preparar el paper per anar a recollir el paquet i simplement deixa les coses als jardins de les cases (no entrarem en detalls de com entra alegrement als jardins, o què passa si plou, o si ho roben, etc, etc...).

Ara bé, aquí teniu un cas encara més extrem del que pot passar si el carter és mandrós!

El que passa és que el carter, es va adonar que havia comès un error! I es va veure en la necessitat d'escriure una nota, la qual transcric:

Herr XXX
ich habe 1 Sendung für Sie in Garten gelegt aber 3 Sendungen für YYY auch. ich dachte das wäre auch für Sie

Traducció al català:

Senyor XXX
he deixat un paquet per vostè al jardí però també 3 paquets per YYY. Vaig pensar que també eren per vostè!

Quan veig aquesta mena de coses, no sé si posar-me a riure o pensar: "on anirem a parar!!??"... xD

És clar que potser tot és una estratègia per millorar la convivència entre veïns...

Des de Hannover a Catalunya...

2010-09-25T09:18:00.009+02:00

Als vespres acostumo a tenir la tele de fons, per si hi apareix alguna cosa interessant.

L'altre dia, de cop i volta, vaig sentir que parlaven d'un bany. Em vaig aturar i vaig comprovar que allò era català! Què feia el català a la tele? I sense subtitular? Evidentment, tot allò que no té sentit, és un anunci de cotxes. En aquest cas, un anunci de Volkswagen.

Em vaig posar a buscar l'anunci per poder-lo compartir amb tots vosaltres, però no el vaig trobar. Per sort, una ànima caritativa, me l'ha fet arribar. Em fa tanta gràcia que ja el puc comentar amb tots vosaltres! :-)

A veure què us sembla! :-)

Link del vídeo a YouTube

Aquí va la transcripció de la conversa:

- Guten Tag. Wir sollen hier das Bad machen.
(en català: "Bon dia. Diuen que hem de fer aquí el cuarto de bany.")

- Bon dia senyors! Com ha anat el viatge?
Estic molt contenta de que hagin vingut, perquè m'he de fer un cuarto de bany, en aquí, molt maco, com el que li van fer vostès a la meva cunyada.
Però ha de ser maco, eh? Maco, maco, maco!
De veritat, estic molt...

El motiu que explica tot això: "So sparsam, da lohnt sich fast jeder Auftrag" (en català: "Tan econòmica, que quasi cada contracte surt a compte")

Evidentment, el vehicle ha de consumir ben poc! Si per construir el lavabo viatgen des de Hannover (fixeu-vos en la "H" de la matrícula alemanya), situada al nord d'Alemanya i a sobre ja han anat anteriorment a Catalunya a fer el cuarto de bany de la cunyada... Renoi! Quina furgoneta més econòmica! :-)

Jo el trobo un anunci ben graciós. Em pregunto a què deu sonar el català, per tal que estigui associat com a un país ben llunyà...

Campanya contra l'incivisme

2010-09-24T08:26:00.003+02:00

Lamentablement, l'incivisme ha augmentat a tot arreu, convertint-se en un problema que les autoritats locals intenten combatre com poden.

A Regensburg han tingut la idea de provar de conscienciar a la gent, amb una imatge del que seria la ciutat plena de porqueria. Potser així la gent reacciona i utilitza les papereres.

Em pregunto si aquesta mena de cartells funcionen de la forma esperada o no, ja que lamentablement, el món està ple de guarros!

Raiers

2010-09-23T08:06:00.003+02:00

La tradició dels raiers està molt arrelada als pirineus catalans, on està considerada tot un art!

Una de les coses que em va sorprendre d'Alemanya, va ser comprovar que aquí també hi ha raiers. Evidentment, en alemany li diuen d'una altra manera: Flößerei.

Pel que sembla, és una tradició que forma part de molts pobles europeus i per mantenir-la, a Barcelona es va crear l'any 1989 l'Associació Internacional de Raiers per mantenir aquesta curiosa tradició. Cada vegada són més i més les associacions que demanen formar part de la internacional, per obtenir un major reconeixement i protecció. Cadascuna d'aquestes associacions representen un riu. A Alemanya hi ha vàries zones que en formen part. La darrera incorporació és la del riu Loisach, un afluent de l'Isar, el qual és un afluent del Danuvi.

El fet d'haver-me assabentat aquí a Alemanya de l'existència d'aquesta associació (recordo, fundada a Barcelona) m'ha causat molta sorpresa.

Anar en un rai és una de les coses que he de provar algun dia! :-)

Campiona mundial de gerres de cervesa

2010-09-22T08:36:00.005+02:00

Us presento a la campiona mundial de gerres de cervesa!

Aquí la veiem carregant més de 40 Kg de gerres de cervesa...

Evidentment, aquesta mena de campions i campiones només poden sorgir del marc de la coneguda Oktoberfest, la festa popular més multitudinària del món, amb més de 6 milions de visitants anuals.

La gent de l'equip del programa Galileo -del qual algun dia n'he de parlar- van posar-li 56 Kg, però la campiona va perdre una gerra pel camí. En qualsevol cas, hagués estat un nou rècord mundial. Pel que sembla, per carregar tot això, el que més compta és una bona tècnica.

Sincerament, jo no crec que pogués anar amb més de dues gerres plenes! Així que aquesta mena de campiones desperten la meva total admiració! :-)

Jesús t'estima = Jesus liebt dich

2010-09-21T08:35:00.002+02:00

Jo no sé si m'atreviria a conduir una furgoneta decorada d'aquesta manera. Però com a objecte decoratiu em resulta com un petit viatge als anys 70 i m'agrada! Digui el que digui! ;-)

L'aixeta màgica

2010-09-20T18:33:00.002+02:00

Aquest estiu, vaig trobar-me amb una aixeta màgica que treia aigua constantment i... sense cap canalització visible!

Me la vaig quedar mirant embadalida, com si fos una nena petita...

M'agraden aquesta mena d'objectes màgics! ;-)

Compte! Nens!

2010-09-18T08:39:00.002+02:00

Quan estem conduint i de cop i volta veiem una pilota, hem d'extremar les precaucions, perquè pot ser que aparegui un nen. De fet, les zones amb nens, estan senyalitzades per avisar als conductors que extremin les precaucions i redueixin la velocitat.

La forma clàssica és informar amb les típiques senyals amb ninotets. Però hi ha altres maneres més divertides de transmetre el mateix missatge!

Veient al nen de la foto, qui no tindria por de que creués per sota del cotxe! Amb una foto així, tothom adequaria la velocitat!!! :-)

Matrícules per recordar

2010-09-17T08:33:00.002+02:00

A Alemanya es pot triar la matrícula que es vol posar al cotxe. I per això, hi ha gent que quan es canvia el cotxe, es queda la matrícula vella i la posa a l'habitació o al garatge de casa, com a element decoratiu.

Però, què passa si la vostra matrícula està en mal estat de conservació? Doncs, no passa res! Aneu a una botiga a que us facin una matrícula a gust! A més, aquestes matrícules, com que no tenen els adhesius reglamentaris, no són oficials...

El que ja no sé, és si es pot anar a un organisme oficial a que la validin, per posar-la al cotxe... De fet, les matrícules les fan els organismes oficials, per això aquesta botiga em va sorprendre tant i tant!

Qui no té un Dirndl, és perquè no vol!

2010-09-16T08:28:00.003+02:00

I com que l'Oktoberfest s'acosta, la gent s'ha d'anar preparant i comprant la roba tradicional, en cas de no tenir-ne.

La majoria de botigues tenen ofertes quasi irresistibles, per tal que tothom pugui anar vestit per l'ocasió. Mireu aquesta oferta!

Podeu pensar que el vestit de l'home és més car... A mi no m'ho sembla pas! Els pantalons són de cuir i en el preu, hi ha inclosos els pantalons, els tirants, la camisa, les sabates i els mitjons. Ella és possible que hagi d'afegir-hi el preu d'una brusa i de les sabates.

Sigui com sigui, les ofertes per comprar-se aquesta roba tradicional estan per tot arreu!

Cafè Ubuntu

2010-09-15T08:19:00.003+02:00

Ubuntu és possiblement la distribució més popular de Linux.

Com passa amb totes aquelles coses populars, la gent li agafa fàcilment afecte i s'hi sent identificat. En aquest moment, un es pot preguntar si és un friki per preferir Ubuntu a Windows...

Segurament, el propietari d'aquesta cafeteria ha volgut que la famosa distribució serveixi per crear un lloc emblemàtic en el que la gent s'hi senti a gust i s'hi identifiqui... Fins i tot el logo de la cafeteria és conegut! ;-)

No vaig poder entrar a prendre el tè amb gel que ofereix, però com a mínim m'he endut el record d'aquest lloc cap a casa! I ara el comparteixo amb tots vosaltres, en forma de fotografia.

La teulada que deixa passar la llum

2010-09-14T08:13:00.002+02:00

Un dels tòpics sobre Alemanya, que és veritat, és la seva consciència ecològica.

Forma part de la consciència ecològica reduir el consum energètic. I per això, he començat a veure que a molts llocs posen a la teulada vidres enlloc de teules, per tal d'augmentar la quantitat de llum que arriba a l'habitació i disminuir el consum elèctric.

A mi em sembla una idea senzilla i molt bona, que a més a més, resulta harmoniosa i estètica.

Sal i pebre

2010-09-13T08:07:00.002+02:00

Els alemanys són molt aficionats al pebre. De fet, a qualsevol plat, hi afegeixen un munt de pebre per fer-lo més gustós (?). Així que allà, a les taules, hi ha un saler i un pebrer, enlloc d'haver-hi un joc de setrilleres sencer.

Tot i que a simple vista es pot veure quin pot correspon a la sal i quin pot correspon al pebre, he trobat jocs curiosos on el contingut del recipient està indicat al tap! A més, a través d'aquestes marques és per on surt el producte cap al plat!

Heu vist moltes setrilleres amb les inicials del contingut al tap?
Ara les estic buscant, com si volgués fer una col·lecció de fotos! ;-)

Escalfant motors per a l'Oktoberfest

2010-09-12T08:48:00.000+02:00

La setmana que ve comença oficialment la 200 edició de l'Oktoberfest, així que la majoria dels llocs ja van escalfant els motors i fent festes especials...

Per si ningú ho ha notat... Si estem al setembre, com és que s'anomena "la festa d'octubre"?

Doncs bé, aquesta festa es va fer per celebrar el casament del copríncep Ludwig amb la princesa Teresa. És van casar a l'octubre a un prat a les afores de la ciutat de Munich. Per fer la festa ben grossa, van convidar a tots els veïns, que s'ho van passar d'allò més bé. Tant, que van decidir tornar a repetir la festa l'any següent i l'altre i l'altre... I així es va implantar la festa d'octubre.

Com que el mal temps era habitual, van decidir avançar-la dues setmanes per tal que la climatologia sigués més favorable. I per això, tot i dir-se l'Oktoberfest, es celebra al setembre.

Ara, aquelles afores de la ciutat formen part del centre de Munich. El lloc on es commemora cada any l'aniversari d'aquell casament, s'anomena "Theresienwiese" (traduït com "el prat de la Teresa"). En bavarès anomenen a l'Oktoberfest "Wiesn", que és la forma bavaresa d'anomenat el "prat".

Per cert, si mireu la foto amb atenció, veureu que hi posa "Ozapft is!". Aquestes són les paraules que s'utilitzen per inaugurar la festa de la cervesa i vol dir que el barril de cervesa inaugural ja s'ha obert i que ja es pot començar a beure! :-)

La tanca de casa

2010-09-11T08:54:00.002+02:00

L'altre dia, mentre passejàvem, vam trobar una casa que tenia una tanca ben curiosa...

Suposo que el seu propietari és un amant dels ferrocarrils i se les ha apanyades per poder posar unes autèntiques barreres ferroviàries.

Les idees de la gent, no deixen mai de sorprendre'm! :-)

Tot va a joc!

2010-09-10T08:21:00.003+02:00

Hi ha coses que sorprenen, com per exemple que alguna empresa s'hagi dedicat a aconseguir que una ampolla d'aigua vagi a joc amb una copa i un tap.

Us pregunteu com es podria fer? Aquí en teniu una mostra!

Em pregunto però, a quanta gent li haurà passat aquest subtil detall desapercebut...

La casa en miniatura

2010-09-09T08:13:00.003+02:00

De visita per Dinkelsbühl, vam veure una casa curiosa...

Us hi heu fixat? La casa té penjada a la paret un duplicat de la pròpia casa, però en miniatura!! Us poso una foto on es veuen més detalls... Síííí!! La casa està habitada per nans!!! :-)

A mi em sembla un treball manual molt curiós i vistós! :-)

Leipzig

2010-09-08T08:36:00.004+02:00

Leipzig és la ciutat alemanya on més gent viu al llindar de la pobresa, gràcies a les ajudes socials. Estem parlant d'un 27% de la població, en comparació al 14,4% de la mitjana alemanya. Està situada a l'antiga Alemanya de l'Est i està considerada una ciutat que intenta sortir de la marginació social... però que no ho acaba d'aconseguir del tot.

A la ciutat hi ha molta joventut, especialment estudiants universitaris. L'ambient de la ciutat és en certa manera bohemi, per això agrada per viure-hi durant uns anys, però resulta tan difícil trobar-hi feina. És per això que és una de les ciutats més econòmiques de tot el país.

Aquesta marginació de la que parlo, es pot veure des del primer moment...

La ciutat ha intentat netejar la seva imatge en els darrers anys i per això un té la impressió que és una ciutat en construcció.

Una de les coses que més em sorprenen és la canalització temporal de color blau, que es pot trobar en molts llocs de la ciutat, deslluint la magnificència de certs edificis.

Com la majoria de grans ciutats, té nombrosos edificis arquitectònicament interessants. I evidentment, un lloc on resar que sigui ben bonic! ;-)

El centre de la ciutat està preparat per tal que la gent hi passegi i pugui prendre refrescs quan fa bon temps, alhora que contempla els edificis que hi ha.

Els edificis que s'han construït en els darrers anys són d'estil totalment actual i s'han convertit en emblemes de la ciutat. Un d'ells és la torre de televisió, que és un dels edificis més alts de la ciutat.

A l'any 1813 les tropes napoleòniques van estar implicades en una gran batalla entre quatre poblacions (Rússia, Prússia, Suècia i Àustria), que va afectar greument la ciutat. En commemoració d'aquesta batalla es va aixecar el monument de Völkerschachtdenkmal, que actualment està en procés de restauració de la façana.

És un monument que impressiona per la seva mida (91 metres d'alçada)

Us poso una foto del detall de l'entrada, que tot i que el veieu petit, us asseguro que l'home de l'entrada té unes proporcions considerables... ;-)

Leipzig és una ciutat amb encant plena de contrastos.

Netejador de sola de sabates

2010-09-07T08:05:00.002+02:00

A Alemanya hi ha precipitacions de forma habitual, ja siguin en forma de pluja o de neu.
Per això, es poden trobar cases on a l'entrada hi ha quelcom per netejar-se les sabates i no entrar la porqueria a casa.

A la foto inferior us mostro un senzill però efectiu invent, que des de fa centenars d'anys s'utilitza per a deixar la sola de les sabates lliures de fang i neu.

Ho trobeu pràctic?

Aparcament a preu d'or!

2010-09-06T08:56:00.002+02:00

L'aparcament més car que he trobat fins ara és a l'aeroport de Munich, on el minut ens ha costat 12 cèntims. Com una trucada de mòbil. Amb la diferència que la "trucada" va ser llarga...

Aquí teniu el ticket... Diria que fins i tot l'aeroport de Barcelona té preus una mica més populars! Això és quasi una estafa! :-O

33 minuts => 4 euros!!! = :-O

Rothenburg ob der Tauber

2010-09-05T09:26:00.006+02:00

Wow!! - Això és el que em ve al cap al recordar la bella Rothenburg ob der Tauber, la ciutat d'estil medieval més bonica que he vist mai. És totalment espectacular!

Tot i que, degut a la pluja, no vaig poder fer totes les fotos que hagués volgut, vaig fer un total de 318 captures en un dia. És una xifra gens menyspreable que us pot donar una idea de la bellesa que s'amaga en aquest lloc. He intentat fer una selecció amb cura, i he seleccionat 16 fotos! Crec que és tracta de l'article del blog que més fotos inclou!

Us podeu fer una idea de com és la ciutat? Preciosa! Si no sabeu què visitar en el proper viatge, no ho dubteu: Rothenburg ob der Taube! A la pàgina web oficial es pot trobar informació de la ciutat en castellà, que us ajudarà a organitzar el viatge.

Tal com el seu nom indica, la ciutat està situada al llarg del riu Tauber, però des de la ciutat històrica, el riu no s'arriba a veure, només a intuir.

A l'igual que les altres ciutats de la Ruta Romàntica, cada carrer té la seva pròpia personalitat i les cases mantenen una estètica uniforme.

La majoria de carrers del centre són per a vianants i els altres tenen poc trànsit, amb la qual cosa es pot passejar tranquil·lament. A més a més, són carrers estrets que col·laboren a crear una atmosfera molt especial i digne de veure.

Des de molts carrers és possible observar torres. Cada torre té un rellotge, perquè suposo que els habitants de la ciutat, estaven molt interessats en poder calcular de forma precisa el temps.

Per mi, cada carrer té quelcom que el fa especial. El que veieu a la foto inferior, va a parar al centre de la vil·la.

El cor de Rothenburg és massivament fotografiat. Si pareu atenció a la foto, us en adonareu que tothom està orientat cap a l'edifici rosa. Si podeu ampliar la foto, comprovareu que la majoria de la gent està capturant l'edifici amb la càmera de fotos.

I ben a prop trobem una estàtua de Sant Jordi! Tots sabem que Sant Jordi és el patró de Catalunya, així que em va sorprendre trobar-lo aquí. Suposo que la llegenda del drac va tenir un gran ressò a mig Europa i és el patró de molts llocs. Deu ser Sant Jordi el patró de Rothenburg? Podria ser que Sant Jordi protegís la ciutat i per això li dediquessin l'estàtua?

La foto inferior és la part de dins d'una de les entrades de la ciutat.

El dia que vam visitar la ciutat va estar el cel molt tapat i les fotos han quedat soses. Així que per fer més maca la foto, s'hi ha afegit un cel.

Les portes de la ciutat són una meravella arquitectònica...

... tant per dins...

... com per fora.

Entrant per la porta Spitaltor, es poden veure els canons amb els que la ciutat era protegida dels invasors.

Una de les coses que més sorprenen d'un lloc com aquest, és la sensació de que hi ha camins secrets! A la foto inferior teniu un exemple d'un d'aquells passadissos que sembla que estigui amagat i que porti discretament cap a algun lloc amagat.

És pot passejar per una bona part de la muralla que envolta la ciutat. Altres trossos de la muralla estan en procés de restauració.

Per dins de la muralla es poden llegir inscripcions amb la gent i empreses que han fet donacions per a la seva restauració.

A més a més, en els darrers anys, han construït un petit amfiteatre per tal que la gent pugui gaudir d'espectacles. Tot i que es nota la modernitat de l'obra, el respecte per l'ambient de la ciutat és màxim. És tracta doncs, d'una perfecta combinació entre els elements antics i els nous.

Com sempre que passa quan es visita un lloc així, moltes fotos apareixen en obres. En qualsevol cas, a la foto posterior podreu veure un altre edifici emblemàtic. En aquest cas, el que trobo més curiós és la segona finestra, que enlloc d'estar recta, està ben torta!

Com us comentava, el dia estava completament gris. Així que sempre es pot modificar el cel per tal de fer la foto més vistosa.

El que m'agrada especialment de la foto anterior són les finestres que hi ha integrades al sostre. Per cert, aquest edifici és un alberg! :-)

Les fotos amb els cels substituïts són gentilesa d'en Jordi Girona. Recordeu que la realitat sempre supera la ficció, així que us recomano de tot cor, que feu una visita a aquesta espectacular ciutat que es troba a Alemanya. No us defraudarà, ja que realment val la pena!

En cas de visitar la ciutat, no oblideu menjar el postre típic: Schneeball! N'hi ha de diferents gustos...

Dinkelsbühl

2010-09-04T10:51:00.005+02:00

Al costat del riu Wörnitz i formant part de la Ruta Romàntica, trobem la ciutat de Dinkelsbühl. La ciutat, en molt bon estat de conservació, té un marcat ambient medieval. Està rodejada per una muralla que conté 19 torres i portes.

A l'igual que amb el poble de Nördlingen, l'ajuntament proporciona un mapa per a facilitar la visita. Nosaltres vam seguir la ruta vermella, però no estava tan ben indicada com a Nördlingen, el que facilitava el descobriment espontani de nous llocs! :-)

El plànol del poble, amb explicacions en castellà sobre lloc i els edificis, es pot trobar a la pàgina web de Dinkelsbühl.

Com que volíem gaudir de la Ruta Romàntica, vam decidir passar la nit aquí. Encara que no ho sembli, el que veieu a la foto inferior és un hotel. Evidentment, tot i ser un poble molt turístic, els hotels estan perfectament integrats en aquest ambient rural. Per dins, l'hotel era d'estil rústic, molt familiar. Gairebé era com sentir-se a casa!

Les cases son totes de mida similar, tenen portons a les finestres, estan pintades de colors relativament vistosos. En definitiva, ofereixen una estètica semblant i harmoniosa. És fàcil trobar fonts i estàtues, tot i la reduïda mida de la vil·la.

No es pot passejar per la muralla de la ciutat, però de tant en tant, es pot pujar a alguna de les torres i contemplar el paisatge.

I el que s'observa des de la muralla és precisament els carrers tranquils que tendeixen a l'horitzó. Tal com acostuma a passar, aquesta vista és més bonica en la realitat que en la foto.

Un dels motius pels quals no es pot passejar per la muralla és perquè hi ha gent que viu allà! Les torres s'han adequat i estan habitades. També hi ha llocs on la gent ha construït una casa ben a prop de la muralla.

Per cert, si us fixeu atentament en la foto anterior, podreu veure que hi ha dos torres. Una és rodona i l'altre és quadrada. De fet, no hi ha dues torres que siguin iguals! Cadascuna de les torres té alguna particularitat que les diferencia de les altres.

A part de les torres, cada carrer té un ambient diferent però sempre conservant l'estètica i l'harmonia que us comentava abans.

A la ciutat hi havia un graner. Però es veu que el van utilitzar per protegir els nens de la ciutat. Avui en dia, està en reconstrucció i és tot un símbol de la ciutat per tot allò que representa. El podeu veure a la següent foto:

Passejant per la ciutat, ens podem trobar antics pous. Com que ja no s'utilitzen per a l'extracció d'aigua, els han reconvertit en boniques jardineres.

Per cert, si us hi heu fixat bé, us en haureu adonat que no hi ha quitrà pels carrers. Tots els carrers estan formats per llambordes, que ajuden a donar aquest ambient tan personal i bonic.

Dinkelsbühl és una ciutat molt recomanable! :-)

Personalitzant el lleó

2010-09-03T08:49:00.000+02:00

Per tot arreu hi ha artistes que volen protegir la seva casa. Una solució divertida és comprar un lleó de color blanc i pintar-lo a gust, tal com podeu veure a la imatge...

Jo no sé si compraria un lleó per posar-lo a la porta de casa per protegir-la, però el que si us asseguro que no faria, és pintar-lo amb un retolador. Cal ser tot un artista per fer-ho! :-)

I vosaltres, com el pintaríeu?

00

2010-09-02T08:00:00.000+02:00

Què diríeu que vol dir aquesta senyal del 00?

Aquesta senyal l'heu de recordar si voleu trobar els lavabos públics a Alemanya!

El seu origen és degut a que antigament, en els hotels, el lavabo es trobava a l'habitació número 00 i d'aquí que actualment s'associï aquest 00 als serveis públics.

Curiós, oi?

Nördlingen

2010-09-01T08:09:00.008+02:00

I explica la llegenda que quan la dona del pelleter va anar a buscar cervesa pel seu marit, va observar com la porta del corral es movia. Resulta que un porquet s'estava rascant la cueta amb la porta i la dona va comprovar que estava entreoberta. Cuita-i-corrents va anar a cridar al vigilant del poble que va donar l'alarma: hi havia un lladre a la ciutat! El poble es va mobilitzar i el van poder detenir. No va poder robar a ningú.

I així va ser com el porquet es va convertir en el símbol de protecció de la ciutat de Nördlingen.

Nördlingen és una ciutat que forma part de la Ruta Romàntica que recorre alemanya. La ciutat està preparada per tal que els turistes en gaudeixin. La gent de l'ajuntament ha preparat un mapa amb una ruta de 4.8 km que passa pels punts més emblemàtics de la vil·la, incloent un tros de la muralla.

A la imatge inferior, es pot veure la ruta marcada amb puntets grisos, però de fet, la visita es pot fer sense mapa, ja que la ruta està molt ben senyalitzada per tot el poble.

La ciutat va ser construïda durant l'època medieval i està envoltada d'una muralla de més de 2 kilòmetres de llarg que es pot recórrer a peu íntegrament, sent la única d'aquestes característiques a Alemanya. Unes escales permeten accedir a la muralla per cadascuna de les portes de la ciutat.

Mirar la muralla, des de la pròpia muralla, és una vista que a mi particularment, em sorprèn i m'impacta.

És clar que des de la muralla també es poden veure diversos carrers de la ciutat. Una de les coses que més m'agraden d'aquests carrers és que les cases són de colors vistosos i totes tenen la mateixa forma, oferint un paisatge urbà molt estètic.

I des de qualsevol punt de la ciutat, es pot veure la torre de l'església.

De fet, l'església de la ciutat és també molt maca. Però aquí he de dir que encara no he vist cap església que sigui lletja. Crec que les esglésies i les catedrals és una de les millors obres arquitectòniques que hi ha per tot arreu. Val la pena veure-les. A mi sempre m'agraden i sento que he de capturar-les amb la càmera de fotos! ;-)

A Nördlingen hi ha moltes cases amb les bigues de fusta pintades de marró i les cases de color viu, donant aquest aspecte característic de les cases alemanyes. És clar que amb el pas dels anys la construcció no sembla haver aguantat del tot bé i si us fixeu veureu que algunes bigues han cedit una mica. Això es veu clarament a la casa groga.

Quan un visita un poble com aquest, que et transporta a una altra època, un se n'adona per què aquesta ruta s'anomena la Ruta Romàntica.

Quina preciositat de poble! Totalment recomanat! :-)

Donauwörth

2010-08-31T08:11:00.002+02:00

Aquest any, hem fet un tros de la Ruta Romàntica començant per la ciutat de Donauwörth, que com el seu nom indica, es troba a la vora del riu Danubi (en alemany: Donau).

La ciutat és petitona i cuquetona. Pel meu gust, però, hi ha massa cotxes que la desllueixen. Si no fos pels cotxes, seria una ciutat preciosa! Tot i això, és relativament senzill fer fotos boniques.

Qualsevol poble ha de tenir un rellotge que es pugui veure des de tot arreu. I Donauwörth no és cap excepció i té un bonic rellotge

Seguint passejant pel poble, es troba l'església de la creu sanadora (he traduït el nom a la meva manera de l'alemany: "Heilig-Kreuz Kirche"). Allà al mig del carrer es troba una estàtua en homenatge a l'Oncle Ludwig.

De fet, vist des del darrera, aquesta església és espectacular. Jo diria que allà hi ha un hospital o algun edifici similar, però no ho puc assegurar.

Al bell mig del poble, totes les cases són de mida similar i amb les teulades acabades en punxa, oferint un aspecte harmoniós. A la imatge posterior, al final del carrer, es pot veure l'edifici més alt del municipi. Si compteu els pisos, en té quasi set!

Com us he comentat abans, la única cosa negativa que li trobo al poble és que hi ha massa cotxes per tot arreu. Però si no us importa compartir les vostres instantànies amb els cotxes, aquesta és una ciutat ben cuca.

La Ruta Romàntica

2010-08-30T08:31:00.004+02:00

Baviera és el principal destí turístic d'Alemanya. Una de les raons de pes és la Ruta Romàntica, que està formada pels pobles i ciutats que es troben al llarg d'uns 350 km seguint el curs d'alguns rius.

La Ruta és una meravella arquitectònica que val la pena de veure. El trajecte es pot fer en cotxe, en bici o com més es desitgi. Com que és una ruta llarga, es necessiten però uns quants dies per veure tot el que s'ha de veure.

Els japonesos no són només admiradors de Gaudí, sinó que els agrada molt tot el que es pot contemplar en aquesta ruta. Per això, el cartell que anuncia el camí, està traduït al japonès (suposo).

Al final de la ruta es troba el famós castell de Neuschwanstein, el lloc més fotografiat de tot Europa.

Durant els propers dies, us posaré fotos d'alguns dels pobles que he visitat durant aquest estiu. He d'avisar-vos: alguns llocs són molt i molt bonics! ;-)

Si us agrada tot allò que us recordi a l'època medieval, aquest és sens dubte el vostre destí turístic! Cada poble té un encant especial i encara ens queden llocs per veure, que les vacances són massa curtes i les meravelles a visitar són molt nombroses! :-)

Regensburg

2010-08-29T09:15:00.006+02:00

El riu Danubi és el segon riu més llarg d'Europa i és, per tant, un riu de vital importància, al costat del qual han sorgit nombroses ciutats. Una d'aquestes ciutats és Regensburg, que en català és diu Ratisbona... Quina collonada això de la traducció dels noms de les ciutats! Si no us importa, la seguiré anomenant Regensburg.

Si us agrada l'estil medieval, heu de visitar aquesta ciutat. El seu casc històric és patrimoni històric de la humanitat, confirmant que la ciutat és molt i molt bella!

Al riu Danubi es poden trobar molts creuers que fan una parada per poder visitar la ciutat. És en aquest moment, quan un reconeix a simple vista la importància que tenen tan el riu com Regensburg.

L'entrada al casc antic de la ciutat és a través d'un pont de pedra que porta allà més de 200 anys. El pont, ja impressiona. No sé si és habitual o no, però nosaltres vam trobar allà uns músics celtes que ens introduïen en un ambient medieval.

A l'altra banda del pont, un es troba amb una ciutat bonica on els porticons de les finestres estan pintats en blanc i vermell, donant un aire peculiar a l'edifici.

Caminant pel centre es troben molts edificis amb referències religioses, tots ells molt ben cuidats i plens de flors, fent goig de veure.

I seguint passejant, dóna la impressió que a cada carrer es pot trobar un element representatiu de la ciutat, com la basílica que es veu a la imatge posterior.

Entre les obres més espectaculars de la ciutat destaca la catedral de Sant Pere, d'estil gòtic i una de les més importants de tot Alemanya. Es van necessitar més de 200 anys per a poder-la construir.

A les fotografies no es pot apreciar tot l'encant de la ciutat, així que si esteu pensant en anar de vacances, us recomano que la visiteu en directe, segur que us agrada! :-)

Si voleu informació sobre la ciutat o el mapa per a visitar-la, ho podreu trobar a la pàgina web de Regensburg. Hi ha diversos idiomes, entre ells l'espanyol.

La bicicleta dels minusvàlids

2010-08-28T11:22:00.003+02:00

Alemanya és un país que està totalment adaptat per a les bicicletes. I per tant, n'hi ha per a tothom: petits, adults, gent jove, gent gran i també minusvàlids.

Els minusvàlids tenen doncs la seva bicicleta per anar pel carrer sense perdre l'equilibri i van equipades amb una petita caixa per poder guardar les compres i fer una vida completament normal i corrent.

Com a petita curiositat, m'agradaria fer notar que aquesta bici la vam trobar davant d'un aparador amb souvenirs del principal equip de futbol de la ciutat de Munic.

La cultura de la bicicleta és una de les coses que més m'agrada d'aquest país. És saludable i respectuosa amb el medi ambient. Algunes bicis porten motor per poder facilitar la tasca del pedaleig, però el seu consum és molt reduït.

Fent bombolles de sabó

2010-08-27T21:36:00.001+02:00

Si voleu gaudir constantment de les bombolles de sabó, us heu de comprar algun invent que us ajudi. Us proposo un simpàtic osset!

Us agrada? A mi m'encanta!! :-)

La màquina farmaciola

2010-08-25T15:50:00.007+02:00

Hi ha gent que és vergonyosa de mena, hi ha gent que vol comprar fora d'hores i, en definitiva, hi ha gent per tot!

Per a tota aquella gent que ho pugui necessitar, avui us presento la màquina farmaciola. Es tracta d'una curiosa màquina automàtica en la que es poden comprar productes de primera necessitat com:

- Tiretes
- Benes
- Pastilles pel coll i per l'estómac
- Tampons
- Gotes pels ulls
- Preservatius
- Líquid per facilitar les ereccions
- Tub per destapar el nas
- Esprai per tenir bon alè

I tota mena de tests! Els convencionals i també aquells que costa més de demanar! ;-)

- Test d'embaràs
- Test de càncer de pròstata
- Test de drogues
- Test del conducte urinari
- Test de càncer de colon
- Test de la grip
- Test d'alcoholèmia

A qui se li deu haver ocorregut fer una màquina automàtica amb aquesta mena de productes? A un geni! Perquè això és sens dubte una idea genial!!! ;-)

Kuhbingo

2010-08-21T11:38:00.003+02:00

El bingo és un joc d'atzar en el que és té una butlleta amb números i el primer jugador que completi el cartró amb els números afortunats és el guanyador.

A Alemanya (i potser a altres països d'Europa) la combinació guanyadora del bingo no la dóna un ordinador o un bombo... La combinació guanyadora la dóna una vaca!!! S'anomena "Kuhbingo" (Kuh = vaca)

Com funciona?

Es marca un tros de camp quadriculat i es deixa una vaca al mig. La vaca va fent caca. I la casella que la vaca ha cagat, correspon a un número guanyador.

I apa! A esperar que la vaca cagui, per saber qui ha guanyat la partida! ;-)

Adobant la carn

2010-08-20T08:30:00.002+02:00

Ja us he comentat varies vegades que l'esport oficial de l'estiu és cuinar a la barbacoa. Per això, és indispensable que la carn sigui gustosa.

Hem descobert fa poc que podem adobar-nos la carn nosaltres mateixos i que queda boníssim! Així que vull compartir amb vosaltres una senzilla recepta per adobar la carn, abans de coure-la. He de dir, que en realitat, poso la recepta al blog, per no oblidar-la, ja que a nosaltres ens agrada molt el resultat! ;-)

Adob per a la carn

Ingredients:

- 1 ceba petita o mitjana
- 3 o 4 grans d'all
- mostassa
- vinagre balsàmic de mòdena
- suc de llimona (opcional)
- oli d'oliva
- alfàbrega
- sal i pebre
- una mica d'aigua

Procediment:

La ceba i l'all es tallen a trossets ben petits.
Es van afegint els altres ingredients a ull.
Es cobreix amb aquest preparat la carn que vulguem adobar i ho deixem reposar un mínim d'una hora.

L'experiència:

Aquest adob el fem a ull, però la carn queda deliciosa! Val la pena adobar la carn a casa, amb aliments naturals, enlloc de comprar productes preparats que no se sap ni què porten... És una manera saludable i gustosa de preparar la carn!

Nie wieder bohren! = Mai més foradar!

2010-08-19T08:20:00.000+02:00

Quan es viu en un pis de lloguer, sempre s'ha d'anar amb compte amb els forats que es fan a les parets. Els que es fan a la paret del menjador es poden tapar amb una massa especial que venen. Però què passa amb els forats que es fan a les rajoles? Aquests sobreviuen al pas dels anys i fan lleig. La situació és especialment problemàtica en els pisos de lloguer, en els que l'objectiu és deixar-los tal com els vas trobar.

La solució ideal és utilitzar el nou sistema "Mai més foradar" (en alemany: "Nie wieder bohren").

Nosaltres hem comprat un ganxo per a penjar la tovallola i no hem hagut de fer cap forat a la paret. El sistema se suposa que aguanta fins a 115 Kg sense caure. És com una espècie de silicona que queda enganxada a la paret de forma segura i que s'enretira fàcilment.

Si el ganxo es vol tornar a col·locar en una altra paret, es pot comprar per separat aquest sistema de "Nie wieder bohren" i repetir el procés novament.

Per si us encurioseix el tema, us deixo les instruccions d'us... Això sí, en alemany! Però segur que amb el dibuix podeu veure com funciona el tema! ;-)

Pel que sembla, hi ha moltes marques al mercat que utilitzen aquest nou sistema. A mi em sembla una idea genial! :-)

Musli de xufes...

2010-08-18T08:02:00.003+02:00

Una de les coses que a Alemanya no es troben, són les xufes. I les xufes és un aliment molt saludable. Tant, que el altre dia, vaig anar a la farmàcia i vaig trobar-me amb musli de xufes!!!

Tot i que era car, la temptació va ser molt forta i me'n vaig comprar un paquet per esmorzar...

L'empresa que comercialitza aquest Musli, en parla molt bé en la seva pàgina web. Llegint això, entren més ganes de consumir xufes! :-)

Ells recomanen el següent esmorzar:

- 1 poma ratllada
- mig plàtan aixafat
- suc de llimona
- 4 cullerades soperes de musli de xufes

He provat aquest esmorzar i l'he trobat molt interessant i bo. M'ha agradat! :-)

La veritat, m'agraden més les xufes i especialment l'orxata, però aquest musli de xufes el trobo deliciós. Això sí, la propera vegada, potser en compraré per Internet, ja que a la farmàcia no és el millor lloc per anar a comprar musli...

Qui la té més grossa?

2010-08-17T08:14:00.000+02:00

A l'estiu, a les televisions fan programes en que dos pobles competeixen entre ells. A Espanya un clàssic seria fer una paella... Doncs bé, aquí han optat per fer una espècie de truita de patata, anomenada Kartoffelpuffer, la recepta de la qual vaig compartir fa pocs dies amb tots vosaltres. He de dir que no té res a veure amb la truita de patates que nosaltres coneixem. Això és una altra cosa, que us recomano provar! ;-)

A la imatge podeu veure les "truites" gegants que els dos pobles van fer. La més gran va ser la vermella. Però quan van passar la prova del ganivet... va resultar que estava crua! La única que estava realment bé, va ser la blava. Així que l'equip guanyador d'aquest joc, va ser l'equip blau.

I pensar que aquí el concurs és aquesta mena de truita gegant, enlloc d'una exquisida paella... mmm...

Canviant les plantes

2010-08-16T08:08:00.000+02:00

A finals de març vam plantar llavors per a tenir flors a l'estiu amb tota la il·lusió del món. Però ha estat un estiu molt plujós i les plantes escollides han resultat ser massa sensibles. A més, ara ha refrescat per les nits i l'aspecte de les plantes era depriment.

Així que hem comprat noves plantes. Aquesta vegada, no hem plantat res, sinó que directament hem trasplantat una planta bonica i saludable. Hem comprat hortènsies i crisantems, que sembla ser que són plantes que aguanten fins a la tardor...

Espero i desitjo de tot cor que facin bona cara el que queda de temporada.

Algun consell per a cuidar les plantes? Sabeu si poden sobreviure a l'hivern?

La Jenga de palla...

2010-08-15T08:30:00.000+02:00

Crazy competition és un programa del canal de televisió Pro7, basat en el clàssic de fer una competició entre dos pobles. Ideal per a la programació de l'estiu!

Les proves són d'allò més curioses. Una de les que més gràcia m'ha fet - que dóna una idea de com de rurals són molts dels pobles alemanys - és la de jugar al típic joc de la Jenga, però enlloc de moure blocs de fusta, el que cal moure són blocs de palla de 300 Kg!!!

Per jugar a la Jenga amb blocs de palla, van haver d'adaptar les normes i les van explicar pas a pas durant el transcurs del programa.

Els dos equips van poder practicar uns dies, obtenint espectaculars imatges com les que us poso a continuació...

És un joc en el que cal tenir molta habilitat tant amb el joc en sí, com en la manipulació de la maquinària per moure la palla!!!

Són doncs idees esbojarrades i... divertides!

Ideals per a la televisió de l'estiu! ;-P

Kartoffelpuffer

2010-08-14T08:17:00.000+02:00

Avui us presentaré un plat típic del centre d'Europa i, evidentment, també d'Alemanya.

La versió espanyola, seria la truita de patates, en la meva opinió, un dels millors plats el món! ;-)

Kartoffelpuffer

Ingredients (per a dues persones):

- 4 patates mitjanes o grans
- 1 ceba mitjana o gran
- 2 ous
- 2 grans d'all
- 50 grams de farina (aproximadament)
- sal, pebre i nou moscada
- oli d'oliva

Procediment:

Es pelen les patates i es ratllen en un vol.
S'hi afegeix la ceba ratllada (o tallada ben petita), l'all, els ous, la farina, la sal, el pebre i la nou moscada.
Es remena ben remenat.

Tot seguit, es fregeixen en petites porcions planes, d'uns 5-10 cm de diàmetre, ben fines per tal que siguin fàcils de coure.

L'experiència:

Les nostres patates són de la nova temporada i tenen més aigua. L'aigua és un enemic del Kartoffelpuffer. En cas que veieu que la massa queda massa líquida, afegiu una mica més de farina o proveu d'enretirar l'aigua amb una cullera.

Nosaltres hem optat per afegir una mica més de farina.

El resultat:

Han quedat unes truitetes de patata realment bones, cruixents i gustoses. Això sí, la forma no ha quedat gaire professional...

Us convido a que un dia proveu de fer aquest típic plat del centre d'Europa. Segur que us agrada! ;-)

Comprant a Amazon... l'any passat!

2010-08-13T08:56:00.002+02:00

Fa uns dies vaig fer una compra per Internet, a través d'Amazon. Després de que el primer paquet es perdés per Augsburg, em van enviar un segon paquet. Les previsions eren que aquest nou paquet arribés avui, però va haver-hi sort i va arribar un dia abans. Així que el vam anar a recollir...

Vaig posar-me a mirar l'estatus del paquet a la web d'Amazon, on es pot veure un missatge de color verd indicant que ja hem recollit el paquet i... tatxan!!! Apareixen dades raríssimes!!! Si us hi fixeu, veureu que posa que vaig recollir el paquet el 23 de juny de l'any passat...

Mare meva! Quin bug!!! Jo veig això i flipo... :-O

Tinc la impressió, hi ha molta xapussa i molt xapusser per tot arreu...

Opa ist klasse

2010-08-10T19:44:00.002+02:00

A la foto podeu veure el Lebkuchen que vaig regalar el Nadal passat al meu estimat avi, que avui ens ha deixat inesperadament, a l'edat de 96 anys. Ens quedem amb tots els records i els bons moments que hem compartit plegats i que guardarem a la nostra memòria com un tresor.

Avi:

Sento molt no haver-me pogut acomiadar com cal.
Suposo que ja et deus haver reunit amb la iaia; dóna-li molts records de part meva.
Gràcies per tot el que has fet per mi.
Us porto i us portaré sempre dins del cor.

Avui "La vall del riu vermell" sona amb emotivitat en motiu de la teva absència.
Et trobarem a faltar, avi.

Descansa en pau.

La vall del riu vermell Trobarem a faltar el teu somriure; dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí, però el record de la vall on vas viure, no l'esborra la pols del camí. El teu front dur la llum de l'albada, ja no el solquen dolors ni treballs, i el vestit amarat de rosada es vermell com el riu de la vall. Quan arribis a dalt la carena, mira el riu i la vall que has deixat i aquest cor que ara guarda la pena, tan amarga del teu comiat.

---

Nota: En senyal de dol, aquesta serà la darrera entrada del blog durant els propers tres dies.

Der Sommer Hit...

2010-08-10T08:54:00.003+02:00

A Alemanya, a l'estiu, ja pot fer fresca, ploure, estar ennuvolat o fer bon temps, que el hit de l'estiu (en alemany: "Der Sommer Hit") és cada temporada el mateix: cuinar a la barbacoa.

És habitual que tothom tingui una barbacoa disponible a casa. En el cas de viure en un pis, la barbacoa està en el balcó. Sigui com sigui, és una d'aquelles coses sense la qual un alemany no pot viure.

I per alimentar la barbacoa i poder cuinar a la brasa... cal comprar el carbó!

Nosaltres vam anar l'altre dia a comprar una bossa de carbó. La dependenta va preguntar-nos: "Quinze Kilograms?". I jo em vaig pensar que era la mida estàndard i que estava bé... Al recollir el sac, em va donar la impressió que és més aviat grandot... I quan el vaig tenir a casa, vaig tenir la impressió que és gegant!!!

Ara tenim doncs 15 Kg de carbó per poder utilitzar la barbacoa... :-)

Pel que sembla, aquesta mida és realment habitual... Curiós, eh! Jo que hagués dit que això és un paquet immens, només apte per a gent que fan intensivament barbacoes...

La bateria ventilada

2010-08-09T08:50:00.000+02:00

Si mai teniu vaques o animals i voleu protegir-los amb un filat elèctric, podeu alimentar-lo amb una bateria ben ventilada, tal com ha fet un ramader propietari d'un filat...

Jo em pregunto si aquest sistema deu ser segur quan plou...

Plou, plou, plou!!!!

2010-08-08T09:27:00.004+02:00

No sé si recordareu que a principis d'any em vaig comprar l'estació meteorològica del Lidl. Al principi vaig pensar que es tractava d'una ganga, però ben aviat vaig veure que l'estació no és especialment fiable. Però a nivell domèstic... serveix! ;-)

Al mes de maig, dels 31 possibles dies, 26 dies va ploure. No va ser pluja intensa, però com que va ser continuada, es van recollir més de 125 litres/m².

En canvi, durant el mes de juny i de juliol, només va ploure 14 i 12 dies respectivament. Com que va fer més bon temps en general, les precipitacions van ser força més carregades (acompanyant a tempestes d'estiu). Es van recollir un total de 156 i 153 litres/m² respectivament.

I a l'entrar a l'agost... Sorpresa!!! Les temperatures van baixar dràsticament, tal com us he comentat els darrers dies, i a més a més, es va posar a ploure i ploure i ploure... En una setmana, s'han recollit més de 100 litres/m², dels quals 60 van caure el dijous, que va estar plovent ininterrompudament...

Pluja acumulada els darrers tres dies

És per això que es poden veure els rius plens. De fet, us poso una foto corresponent a l'Isar, on s'ajunta amb un canal. El que veieu, és doncs, un lloc on l'aigua passa d'un punt a l'altre. Si us fixeu, tota l'aigua està al mateix nivell!! Les vores del riu han desaparegut i al costat de l'arbre del davant, es pot veure com allà hi havia un camí que ara el riu s'ha menjat...

Davant de totes aquestes precipitacions, espero que l'estiu torni a fer acte de presència... M'agrada el temps assolellat i les temperatures agradables. M'agrada poder anar en màniga curta!!! A veure si hi ha sort i l'estiu ens dóna una sorpresa agradable i torna... :-)

El tren cap a Wacken

2010-08-07T16:03:00.006+02:00

Aquest cap de setmana la ciutat de Wacken, al nord d'Alemanya, està plena de melenuts que van allà a gaudir de l'ambient i del heavy metal. És el W:O:A (Wacken Open Air). I és que ja fa més de 20 anys que Wacken és famosa gràcies al festival de música metalera, que anualment reuneix a milers de fans d'aquest estil musical. Aquest any se'n calculen més de 75.000!

Per la gent que vol començar a fruir del festival abans de que comenci, existeix la possibilitat d'agafar un tren que va des Stuttgart cap a Wacken...

Abans de posar el tren en marxa, el carreguen amb milers de litres de cervesa i uns quants milers de Kg de patates fregides, cacauets, blat de moro, xiclets i tota mena de llaminadures comestibles.

El tren està convertit en una espècie de discoteca mòbil que va preparant a la gent per a l'ambient que trobaran al festival. Cada vegada que paren a una nova ciutat, puja gent al tren i l'ambient es caldeja...

El trajecte dura en total 11 hores de diversió i bon rotllo. Però, en tots els casos en els que hi ha molta gent junta i alcohol pel mig, cal vigilar que tot funcioni bé. Així que els organitzadors d'aquest tren tan especial, també s'encarreguen de garantir la seguretat dels viatgers.

El viatge en tren també és una ocasió excel·lent per demostrar les habilitats personals de cadascú i provar d'utilitzar-les com a tècnica per a lligar. Aquesta tècnica es pot veure aplicada a la imatge que es mostra a continuació....

El tren del Wacken és una excel·lent oportunitat per anar al festival tranquil·lament allargant la festa al màxim.

Em dóna bon rotllo que existeixi un tren així! Jejeje! :-)

La foto de l'estiu

2010-08-05T19:06:00.001+02:00

Mireu aquesta foto, que vaig fer fa unes dues setmanes...

La temperatura era agradable i la gent es refrescava al costat de les fonts.

Doncs bé, avui la temperatura màxima ha estat de 16ºC.
M'he fixat que a l'oficina, la gent portava majoritàriament màniga llarga.
I se suposa que estem a l'estiu i que hauria de fer bon temps! :-S

Sense comentaris...

Estiu atípic

2010-08-04T20:06:00.002+02:00

Aquest estiu, el temps està boig!

Fa un parell de setmanes, va fer una calor que ofegava, amb temperatures màximes que arribaven als 37ºC. Ara en canvi, plou i fa una fresca que tampoc és normal. Els darrers dies, la temperatura màxima arriba als 23ºC i la mínima ronda els 8 - 10ºC.

He hagut de rescatar les samarretes de 3/4 de màniga i les jaquetetes... Paciència.

A més a més, l'estiu és l'estació més plujosa de l'any. De les precipitacions us en parlaré un altre dia, però us avançaré que les pluges continuades han fet malbé el suport que vam preparar per a poder enregistrar la quantitat de pluja.

Confio en que torni l'estiu. El meu desig seria una mínima de 15ºC i una màxima de 28ºC. Deu ser possible?

Baviera lliure de fum

2010-08-01T09:04:00.000+02:00

La gran notícia del dia, es que a partir d'avui, Baviera està lliure de fum! Ja no es pot fumar en cap local públic! :-)

No sé si recordareu que fa uns mesos una iniciativa popular va posar-se a recollir signatures per endurir la llei del tabac a Baviera. Un 10% dels habitants amb dret a vot, havien de signar-hi a favor. I el darrer dia, es van veure llargues cues a l'ajuntament de Munich per poder signar. Va anar just, però van aconseguir el més d'un milió de signatures necessàries.

El següent pas va ser portar la proposta a referèndum i que el poble decidís. I el 61% dels electors, van decidir prohibir totalment el tabac.

Així que a partir d'avui, ja es pot anar tranquil·lament a bars, restaurants i altres locals d'oci que ningú fumarà. És un bon esdeveniment pels no fumadors, mentre que per la gent que fuma, és una oportunitat excel·lent per deixar el tabac...

A més a més, arrel de l'èxit, a altres estats d'Alemanya, ja han aparegut noves iniciatives populars per eradicar els fumadors passius. Hi ha molt d'optimisme i es creu que mica a mica, el tabac passarà a ser història en aquest país.

I tot això s'inicia a la conservadora Baviera, que en aquest tema és una pionera. Avui és doncs, un dia de joia i felicitat a Baviera! :-)

Mama, tinc por!!

2010-07-31T10:21:00.002+02:00

Quan veig l'home de la imatge, m'entra por!!!

I és que aquest home s'ha pintat els ulls de negre, talment com si fos un lladregot.

Us podríeu imaginar que aquesta foto forma part de la col·lecció d'alemanys preparats pel mundial de futbol... Però aquest home, dóna suport als atletes alemanys que participen als campionats europeus d'atletisme, que es celebren a Barcelona.

Jo, quan veig un alemany pintat així, a l'estil lladre, m'entra por!!! No sé pas si em sentiria recolzada o intimidada!!!

Els Simpson

2010-07-30T08:35:00.003+02:00

Us pregunteu si a Alemanya es poden veure els Simpson a diari, gaudint una i una altra vegada dels millors capítols, tal com passa a Espanya?

Doncs, és clar que sí!!!

De fet, ja no sé quantes vegades he vist cada capítol. A més, tinc la impressió que en el 25% dels capítols la temàtica va de Halloween...

Si un vol, es pot avorrir de veure els Simpson quasi ininterrompudament. Sigui com sigui, trobo que tenen la seva gràcia!

La tauromàquia vista des d'Alemanya

2010-07-29T08:11:00.004+02:00

Ahir al matí, al mirar les notícies a la tele em vaig trobar que estaven parlant de la decisió que s'havia de prendre al Parlament de Catalunya, sobre la iniciativa popular per prohibir les "corridas de toros".

A la notícia es mostraven sorpresos per la iniciativa i deien que el negoci dels braus mou molts diners a Espanya. O sigui, patien que les "peles" fossin més importants que no pas el maltractament dels animals.

A la tarda, ja se sabia que el Parlament ha aprovat prohibir-los a partir del 2012. A tots els noticiaris en parlaven com una gran notícia pels drets dels animals. I ha estat aleshores quan han recordat que a les Illes Canàries estan prohibides des del 1991, o sigui, fa quasi 20 anys... i allà ningú es va queixar, tots tan contents.

Per mi, és una molt bona notícia aquesta prohibició de finalitzar una salvatjada que no té nom i que algú anomena "Fiesta"... Considero molt i molt positiu que Catalunya hagi escoltat el poble i hagi decidit acabar amb tot aquest "timo" (Nota tècnica: Després del maltractament, el pobre brau acaba generalment morint).

Hi ha qui ho considera un motiu de diferenciació entre el poble català i l'espanyol. Cal recordar el cas de les Illes Canàries, per veure que és simplement una salvatjada.

I el que no puc entendre, és que hi hagi parlamentaris que hagin votat en contra de la proposta de la prohibició!! No ho entenc... En qualsevol cas, és una notícia molt positiva i als mitjans alemanys ha estat rebuda amb molt d'optimisme i entusiasme. Per fi! Per fi hem donat un pas endavant!

Moda privada

2010-07-28T08:29:00.003+02:00

L'altre dia, passejant per la ciutat, em vaig trobar un aparador ben curiós...

Sé que la foto no és d'alta qualitat, però... renoi!!! Hi ha algú que s'atreveixi a comprar i després a lluir un vestit com aquest? Crec que és un dels vestits més horrorosos que he vist mai i segur que val un ull de la cara! Segur que és una peça única a l'abast de molt poca gent... ;-)

Ai! Quan veig aquestes vestimentes, me n'adono que jo de moda no en tinc ni idea... És clar que potser m'he confós i això no és el que sembla...

La tómbola

2010-07-27T08:15:00.003+02:00

Darrerament he trobat que a Munich han instal·lat una tómbola! I crec que el premi gros és un cotxe!!!

Hauré de participar-hi... jejejeje! ;-)

Munich per sentir i veure

2010-07-26T08:05:00.000+02:00

Voleu veure Munich en miniatura?
Només cal anar just al davant de l'església de les dones (en alemany: "Frauenkirche") i gaudir de l'escultura en miniatura! :-)

A més a més, la gent cega pot veure (llegir) en braille tot el mapa de la ciutat.

En primer terme, es troba l'església de les dones. Al darrera es pot veure l'ajuntament de la ciutat, amb una torre alta acabada en punta d'estil gòtic (o neogòtic). A la cantonada esquerra de la imatge, es pot veure Odeonsplatz.

He de dir que a mi em costa reconèixer tot el que hi ha a Munich, però trobo molt interessant poder donar un cop d'ull a tota la ciutat de manera ràpida, efectiva i... reduïda! ;-)

La màscara... per dormir!

2010-07-25T09:14:00.004+02:00

Sempre havia tingut la impressió que els estrangers matinaven molt, fins que vaig anar a Anglaterra i vaig veure que no hi havia persianes. Allà vaig comprovar que és difícil dormir quan es fa fosc passades les 22.00 i es fa de dia cap a les 4.00... Va ser una incomoditat, però com que va ser poc temps... vaig sobreviure! ;-)

Al mudar-me a Alemanya, em vaig trobar que les persianes són poc habituals. Per sort, on visc hi ha persianes! Per desgràcia, entra llum!

I va ser aquí quan vaig notar que dormo més o menys hores en funció de quan es fa de dia. A l'estiu, es fa clar cap a les 5.00... Molt d'hora!

Evidentment, si és cap de setmana, no em vull llevar tant de matí. Però he trobat la meva solució: La màscara! :-)

Està fabricada en un suau teixit que resulta molt agradable. A dins té una bossa relaxant, que es pot posar a la nevera, si el que es vol és evitar el mal de cap. També té unes pràctiques ales a la zona del nas, que fan còmoda la respiració i eviten que entri la llum. Les aletes nasals són molt importants per evitar la llum.

De totes maneres, a no ser que vagi a dormir molt tard, em poso la màscara quan noto que entren els primers rajos de sol... És oli en un llum! Em relaxo i segueixo dormint com un tronc...

La màscara! Quin invent més bo!! La recomano totalment a totes aquelles persones que siguin fotosensibles i que no tinguin cap problema per dormir amb algun teixit al damunt de la cara...

L'home invisible

2010-07-24T08:38:00.003+02:00

Si heu visitat mai la Rambla de Barcelona, haureu vist un munt d'escultures humanes, que fan que un es quedi embadalit mirant-les.

Doncs bé, com us podeu suposar, les escultures humanes són en certa manera nòmades i viatgen d'un lloc a l'altre. Tot i que en menor quantitat, també s'en poden trobar al centre de Munich.

L'altre dia, vaig trobar-me amb un home invisible. He de dir que vaig picar com una principiant, ja que vaig creure que algú havia deixat allà un ninot, amb la intenció de rebre diners! I em vaig espantar al comprovar que es movia i que... no era un ninot! Era una estàtua humana!

Em va fer tanta gràcia, que no vaig poder evitar fer-li una foto i donar-li una petita propina! :-)

Pensant en beure amb la mare...

2010-07-23T08:47:00.002+02:00

Tal dia com avui, fa uns quants anys, la meva mare va néixer.

Què es pot dir d'una mare? Poca cosa (o molta, segons es miri). És normal creure que la pròpia mare és la millor mare del món. I jo això és el que penso de la meva!

De fet, ja estic esperant amb candeletes que arribi l'agost i em vingui a veure! Si tot va bé, podrem anar novament a la Hofbräuhaus, que va agradar-li molt, a beure un Apfelschorle o una cerveseta...

Sí, mare... Repetirem! :-)

Decorant la bicicleta

2010-07-22T08:30:00.002+02:00

L'altre dia, vaig trobar una bicicleta decorada amb un estil molt particular. Em va semblar la millor manera de reparar una bicicleta que es fa vella i que es comença a oxidar.

Per descomptat, no vaig poder evitar fer-li una foto per immortalitzar-la!

Si voleu decorar la vostra bici, recordeu aquest estil tan happy-hippy!! ;-)

L'escultura cansada

2010-07-21T08:26:00.001+02:00

Heu vist mai una escultura cansada?
Jo sí! I aquí la comparteixo amb tots vosaltres...

Si la voleu veure en directe, només heu de visitar el cor de la ciutat de Munich.