Baixant per l'Isar

Darrerament estem gaudint a Alemanya d'un temps totalment estiuenc; una autèntica delícia!

Amb aquests dies tan solejats i calorosos, a mi m'agradaria anar a la platja a refrescar-me. Però com que aquí no hi ha platja, aquest cap de setmana hem decidit baixar pel riu Isar en barca. L'Isar és un riu que comença als Alps austríacs i creua gran part de Baviera per anar a desembocar al Danubi.

Així que vam començar l'aventura a un lloc on podéssim aparcar al cotxe i inflar les nostres barques...

Mentre inflàvem les barques, vam trobar-nos a gent nerviosa i poc educada que apartava les nostres barques, amb una mirada assassina i sense dir ni mu.

Com que el dia era ideal per remullar-se, vam trobar-nos a molta gent durant tot el trajecte; uns més educats i simpàtics que d'altres. A més a més, a les vores del riu, la gent prenia el sol i es banyava (molts d'ells practicant el naturisme).

L'aigua baixava tranquil·la, però n'hi havia suficient per poder anar sempre al damunt de la barca. Així que vam anar baixant amb tota la calma.

La nostra barca és igual que la que es veu al centre de la foto superior. Una barca comprada a Aldi, que segur que és la més barata i cutre del mercat. El material no era de primera qualitat, així que vam haver de parar unes quantes vegades per inflar la nostra barca. No és que perdés massa aire, sinó que amb el pes d'una persona es deformava una mica i si trobàvem alguna petita ràfega de corrents i onades, aleshores entrava aigua a dins.

Suposo que vista des de fora, la barca feia molt mala fila. Tant, que vam sentir com un jove li xiuxiuejava a un altre: "Són uns tacanyos de barques" (Bé, en realitat van dir: "Sie sind Am-Boot-Sparer"). Després, va venir la mofa, quan ens van preguntar que on havíem comprat aquella barca, que ells en volien una igual... Això és de mal gust... Grrrr, grrrr, grrrr... Ni que la necessitéssim cada dia! Pel que vam fer, la nostra barca anava de meravella!

Durant tot el camí, els tàbacs (en alemany: "Bremse") ens van atacar i va ser una batalla en tota regla, entre ells i nosaltres. Crec que mai he hagut de matar tantes bestioletes per evitar que ens deixessin cosits a picades. De fet, un em va mossegar, però no va tenir temps d'introduir el líquid i no tinc cap marca considerable...

Així que tot xino-xano vam anar baixant pel riu. Un petit trajecte que en cotxe van ser 20 minuts, en barca es van convertir en més de 5 hores! Això sí, va ser molt relaxant i vam poder contemplar un paisatge meravellós tota l'estona.

Una delícia! Totalment recomanable! :-)