Quan els vaig descobrir, fa ja uns quants anys, no entenia ni papa d'alemany. Així que escoltava les seves cançons i em centrava a la part musical.
Com que el llibret que acompanya als CDs tenia les lletres de les cançons en alemany i al costat, traduïdes a l'anglès, intentava entendre el que deien en alemany. Però no va servir de res. El fet de no saber com funcionava l'alemany, va fer que no pogués relacionar el que deien amb el que hi havia escrit al llibret... Però era igual, jo gaudia de la seva música!
I he tingut l'oportunitat de tornar a veure Lacrimosa en directe. La diferència seria, que ara em defenso amb l'alemany i puc entendre el que diuen i canten...
Tota emocionada, em vaig plantar a les primeres files i vaig veure com començava el primer concert de la gira del 20è aniversari del grup. Unes aficionades al grup, van aparèixer a l'escenari amb una roba de rombes blancs i negres.
I va començar l'espectacle! Van començar amb una de les meves cançons preferides i jo em vaig endur una sorpresa monumental! Tot i reconèixer el tema, no el vaig poder identificar! Anteriorment, només em fixava en la música de les cançons. Ara en canvi, em fixava automàticament en la lletra i... no vaig trobar cap connexió en la memòria que em fes reconèixer les cançons!Va ser tot un shock! Veia a la gent cantar els temes i jo no podia cantar res de res... Va ser com escoltar temes coneguts en format desconegut!
Això sí, quan en Tilo parlava amb el públic, ho entenia perfectament i això em va reconfortar moltíssim.
Les cançons que canta l'Anne Nurmi estan interpretades en anglès. Són les que menys m'agraden del grup, ja que considero que l'Anne té una veu amb poc carisma.Per sorpresa meva, són unes cançons que em van agradar més, perquè el meu cervell les va reconèixer completament! Ja que l'anglès era un idioma conegut abans... i ara!
Tot i la sorpresa majúscula que em vaig endur amb Lacrimosa, he de reconèixer que tècnicament són molt bons. Van fer petites variacions a les cançons, cosa que em va agradar.Així que vaig sortir del concert ben contenta i sorpresa, moooolt sorpresa! Crec que no hi ha prou paraules per expressar el que vaig sentir al comprovar una estranya sensació de "conec la cançó però no la reconec", com si el meu cervell estigués totalment confós i no sabés com processar la informació que estava rebent.
És la primera vegada que m'ha passat una cosa així, i m'ha impactat moltíssim!
2 comentaris:
Crec que és molt normal el que et va passar al concert, ja veuràs com de mica en mica t'aniràs integran a tot.
Mª Rosa.
Tots els canvis "a la gravadora del nostre cervell",són com una confusió que experimentem de manera extranya moltes vegades. Però és un fet molt comú.
Assumpció.
Publica un comentari a l'entrada