dimecres, 27 de gener de 2010

Quan juga la selecció...

Quan juga la selecció alemanya de futbol algun torneig important, la gent guarneix massivament els seus cotxes amb tota mena de banderes alemanyes que puguin onejar amb el desplaçament del vent.

Aquí en teniu una mostra de l'Eurocopa de futbol del 2008, la final de la qual va ser Alemanya contra Espanya. L'equip espanyol va guanyar.

Algú em sabria dir si la bandera amb l'àliga és legal? És l'àliga l'equivalent del toro espanyol?

He de reconèixer que el patriotisme alemany, encara no l'acabo d'entendre... :-P

5 comentaris:

Ángel ha dit...

Por lo que tengo entendido la bandera es legal. No todas las banderas con un águila son ilegales o "nostálgicas" :P. Mira, el escudo aparece hasta en la entrada de la Wikipedia (http://de.wikipedia.org/wiki/Deutschland).

Lo que sí que es cierto es que, aunque no tenga nada que ver con el nacionalsocialismo, sí que se puede relacionar con alguien con ideas conservadoras o muy conservadoras. Me acuerdo de eso porque un chico norteamericano al que conocí tenía tatuado el escudo en uno de sus brazos (se lo había hecho antes de viajar a Alemania) y decía que a veces le habían mirado mal. Digamos que es como si yo me tatuase la bandera de España con el escudo actual (el de las dos columnas y eso). O como tener la bandera de España colgada en un poste en mi jardín (como los norteamericanos). No quedas como facha, pero como que da un poco de cosica.

Natàlia ha dit...

Gracias Ángel por tu aportación! :-)

Eulàlia ha dit...

jo no entenc ni el patriotisme espanyol..
de fet no etnenc el patritotisme en general
ni en concret..

Anònim ha dit...

Jo per curiositat he mirat la Wikipedia i han sortit vàrias banderes alemanyes i aquesta del aguila que és la "bandera Gubernamental" diu que només la poden utilitzar les autoritats del gobern.
Però el millor és preguntar a algún alemany que hi entengui.

Mª Rosa.

Josep Mª ha dit...

Sí que es legal, es tracta del escud d'armes.
Els alemanys la fan servir especialment en esdeveniments espotius.
Josep Mª