divendres, 1 de gener de 2010

El meu segon Cap d'Any a Alemanya

El cap d'any que va donar l'entrada al 2009 va resultar una mica accidentat, ja que estava asseguda al sofà amb un intens dolor de tripa que no havia tingut anteriorment.

Sempre he cregut que la forma d'entrar l'any, marca com serà l'any. Així doncs, el 2009 va ser un any una mica tocat... Calia preparar l'entrada al 2010, per tal que sigui un molt bon any...

Vam començar la vetllada en un restaurant italià. El menjar allà estava bo. De totes formes, jo no em vaig poder acabar la pizza, perquè la noia que seia davant meu va tenir un petit problema de coordinació i va acabar tirant la seva beguda per tota la taula. Jo vaig ser la més perjudicada, juntament amb la noia que seia al meu costat. Espero que això sigui un fet comparable a trepitjar merda i que ens carregui les piles de bona sort i bons auguris! ;-)

Sortint del restaurant, vam anar a casa. Allà vam estar xerrant una estona, mentre menjàvem quatre porqueries (patates fregides, anells de poma seca, ganxitos de cacauets, trufes de rom). Per fer temps, vam jugar algunes partides al bingo. No és que sigui el joc més emocionant del món, però per poca estona té el seu encant...

Posteriorment, vam dirigir-nos a l'estació de tren per anar a buscar un bon lloc des d'on tirar petards i veure els que tira la gent. Ara ja ho sé: L'equivalent alemany de la revetlla de Sant Joan dels Països Catalans, és precisament la nit de Cap d'Any. La gent prepara fogueres i llancen coets (que amb l'ajuda de les ampolles de cava i vi per a que mantinguin la direcció desitjada). Els més menuts tenen bengales i poden tirar "petards xinos" al terra.

El que em va resultar més difícil va ser saber en quin moment entràvem al nou any. Per sort, l'església del poble va començar a sonar i vam saber que havíem entrat definitivament en el 2010, un any que confio que defineixi positivament el meu futur.

En aquest moment, el cel es va omplir de vistosos focs artificials. Un espectacle que em va impressionar.

Vam tenir molta sort a l'escollir el lloc des d'on tirar els petards. Si presteu atenció a la següent foto, veureu una espessa capa de boira darrera de les cases. Precisament allà es on vivim! Si ens haguéssim quedat allà, no hauríem vist res de res!

De tornada cap a casa, vam trobar-nos la boira. Una boira que no permetia veure més enllà de 10 metres. Degut a la boira vam fer la primera bona acció de l'any!

Al sortir del tren, vam trobar-nos una dona amb un nen a coll-i-bé. La noia va voler preguntar-nos quelcom, però no s'en va sortir. Em va donar la impressió que era sud-americana, així que li vaig preguntar si podia parlar castellà. Va dir que sí i va dir-nos que amb aquella boira, tenia por d'anar a casa sola. I aquí ve la primera bona acció de l'any: ens vam oferir a acompanyar-la! :-)

La dona va explicar que feia tres mesos que vivia allà i que els darrers mesos no havien estat gaire bons per ella. Va estar molt contenta de poder parlar amb mi i en pocs minuts, va explicar-me tot el que l'angoixava. Deia que feia mesos que no sentia el castellà i amb l'alemany encara no se'n surt. La vam acompanyar un bon tros, però crec que va valer la pena.

Crec que fer bones accions, carrega les anteriorment mencionades piles de la bona sort... Les meves han començat l'any amb doble càrrega! ;-)

De tornada, vam veure com tots els cotxes circulaven a uns 15 o 20 km/h amb totes les llums disponibles enceses, incloses les d'emergència. No es veia quasi res! De cop i volta, apareixia gent entre la boira i deien: "Frohes neues Jahr!". Vaig sentir una emoció que l'any anterior em vaig perdre (per indisponibilitat).

Confio que el 2010 sigui realment un any millor que el 2009. De fet, tinc un munt de bons propòsits per dur a terme, però si no us importa, me'ls guardo per a mi! ;-)

Que tingueu un molt feliç 2010! :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El ideal de tots és que se'ns acompleixin els nostres desitjos i bons propòsits pel any que estem començant.
Jo, em feia una llista de possibles coses per portar a cap. Aquest any, però, no he pensat res de res i si es que tinc un desig només és un; una bona capacitat per saber fer front a totes les possibles adversitats que la vida ens depara per aquest any; prendre'm les coses el millor possible. Si són bones és més fàcil, però si no ho són ja costa més. Molta SORT per a tothom!!!.
Assumpció.

Anònim ha dit...

Doncs que aquests bons propòsits es compleixin i que tinguis un 2010millor. L'any passat el vas començar malament, però quasi tot t'ha anat be.
Com canvia un Cap d'Any d'un país a l'altre, es veritat que sembla un Sant Joan d'aquí Catalunya, però en ple hivern.
Sort i feliç any.

Mª Rosa.