Amb el lloro a tot arreu...

No sé si recordareu que fa uns anys, la gent anava a la platja "amb el lloro a l'esquena", és a dir, amb un aparell de música que feia sonar per amenitzar el dia a tot el veïnal. Evidentment, la música no era escollida a petició popular, sinó que el propietari del lloro la triava i la feia sonar segons els seus gustos personals. En aquella època, els clàssics "llorils" eren Camela, Pimpinela i temes rumberos o fins i tot rap.

Us poso una foto en la que es veu un d'aquells "lloros" de l'any de la Maria Castanya. La foto, com que també té anys, és de pèssima qualitat - us demano disculpes -. Però a mode de "recordatori" segur que us serveix! :-P

Aquells aparells eren grans i sonaven relativament bé...

Mica a mica però, la gent es va cansar de carregar aquells "morts" a tot arreu. S'ha de dir que hi havia pressió popular per no fer sonar els aparells. La gent es queixava, ja que volia anar a la platja i gaudir de pau i tranquil·litat. En el tren, el lloro només sonava en els trajectes d'anada i tornada a la platja. És a dir, la quota era suportable.

Darrerament els "lloros" han tornat!!! Aquesta vegada però, la situació és molt pitjor! El "lloro" és ara petit i forma part de quasi tots els telèfons mòbils. El so però és espantós! Tot i l'evolució tecnològica, en aquest cas, hi ha hagut una clara involució sonora! I com que l'aparell és petit, els "lloros portàtils" sonen per tot arreu! Quin horror!

Al costat del supermercat on vaig a comprar, acostumo a trobar jovent fent "botellón" a base de cervesa i tabac, tots els dies de la setmana. Sembla que visquin allà totes les tardes, ja que des que surten del col·legi comencen el procés d'alcoholització. I evidentment, tenen els seus "lloros" sonant com una ceba, és a dir, que quan ho sents et vénen ganes de plorar. Ningú s'atreveix a dir res a aquesta gent, ja que quan agafes el carro de la compra del supermercat, et miren amb cara amenaçadora. I de fet, comença a ser freqüent llegir als diaris agressions per part d'aquests grups de gent alcoholitzada.

No sé cap a on camina la societat, però em preocupa. No trobo normal fer sonar música a tota hora, amb aquesta merda de qualitat i a sobre reunir-se amb els amics per beure entre setmana! I el que és pitjor, gaudir d'aquesta immunitat per imposar els desitjos propis, sota l'amenaça de respondre amb violència gratuïta a qualsevol persona que vulgui recuperar la tranquil·litat de l'espai públic, que el so metal·litzat de la música dels mòbils destrueix...

Una vegada més, no hi ha cap diferència entre Alemanya i Espanya... Trist, però cert... :-/