dijous, 5 de novembre del 2009

Fent volar l'estel

Sempre havia volgut fer volar un estel. I el meu pare sempre m'havia explicat la història de quan ell va "fabricar" un estel pel meu cosí i que quan l'anaven a enlairar en nen va informar-li que volia anar a veure Mazinger Z. La història del cosí es va repetir habitualment, de forma que vaig assumir que els estels i jo no estàvem predestinats a trobar-nos.

Fa poc però, em vaig comprar un estel. I ahir, al veure que bufava el vent, vaig endur-me'l al prat i... el vaig aixecar! :-) Em va agradar la sensació de control i descontrol al mateix temps. M'ho vaig passar bé. Lamentablement va durar poca estona, ja que cada dia es fa fosc una mica més d'hora.

Com a prova, us deixo la següent foto en la que es veu la meva silueta davant d'un tractor que passava per allà. Si us pregunteu què porto al cap, us diré que és el casc de la bicicleta, que no me'l vaig arribar a treure, no fos cas que se'm refredessin les idees amb els 5º que hi havia! :-P

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ha de ser divertit fer volar un estel, no sé quina sensació es te, dons un que varem comprar no es va enlairà, no feia massa vent.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Aquesta foto em suggereix una pel.licula molt i molt antiga; "Allò que el vent s'endugué" (Gone with the wind).
I sembla que siguis l'Escarlet O'Hara dient "juro que mai més tornaré a passar gana".
Bromes apart està molt bé que hàgis intentat fer volar un estel, que mira per on, jo no ho he fet mai.
Assumpció.