El dia 30 de gener del 2006 vaig defensar el meu projecte final de carrera i em vaig convertir en una enginyera en informàtica. Va ser un dia molt emocionant, on els nervis corrien amunt i avall. Per sort, tot va anar molt bé i vaig donar per finalitzada la meva etapa universitària.
Aquest mes de novembre, ha arribat una carta conforme puc anar a buscar el meu títol! Quasi 4 anys més tard! Per fi podré presentar-lo enlloc d'haver-me d'avergonyir amb el resguard de les taxes. I dic avergonyir-me, perquè tot i que a Espanya és un comprovant legal d'haver finalitzat la carrera, a Alemanya segur que se l'han mirat amb cara rara...
Segons tinc entès, a Alemanya els títols oficials els donen uns mesos després d'haver finalitzat satisfactòriament els estudis. A Espanya les coses van amb més calma. Però ara ja és igual! Quan per Nadal vagi a casa a visitar la família, podré recollir personalment el meu títol i presentar-lo de la forma esperada.
Us poso una fotografia del gran dia en que vaig convertir-me en enginyera en informàtica. La fotografia no es gaire bona, de fet és dolenta. Però com a record, és genial!
Finalment tindré el meu títol... Només he hagut d'esperar quasi 4 anys... Quasi res! Gràcies!
dijous, 26 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Doncs, moltes felicitats per el títol tant esperat i que per fi ha arribat, només ha trigat gaira bé quatre anys.
Aquí a Espanya amb tot l'oficial es passant bastant, per això tenim aquest refrant que diu "las cosas de palacio van despacio".
Mª Rosa.
Quin dia!! Va ser molt emocionant i ho vas fer molt però que molt bé!!. ja veus; tot arriba un dia o altra.
Espero que ara que el tens et serveixi per alguna cosa.
Assumpció.
¡¡ Felicidades, Natalia !!
Que envidia.
:-)
Publica un comentari a l'entrada