Així que abans d'ahir vaig cuinar el "tradicional" pastís o coca de iogurt. És una recepta clàssica, fàcil de preparar, amb un resultat excel·lent i que es pot menjar sola o utilitzar-la com a base per preparar altres pastissos més elaborats.
Coca de iogurt
Ingredients:
- 3 ous
- 1 iogurt de llimona o natural
- 3 mesures de iogurt de farina
- 2 mesures de iogurt de sucre
- mitja mesura de iogurt d'oli
- 1 sobre de llevat
- Opcional (i totalment recomanat): Ratlladura d'una llimona o un rajolí d'anís.
Procediment:
En un vol batem els ous i posem el forn a preescalfar.
Hi afegim el iogurt. Utilitzarem la mida del iogurt per poder posar els altres ingredients.
Afegim la farina mentre anem remenant per a que no es facin grumolls.
Afegim el sucre i després l'oli.
S'afegeix la ratlladura de la llimona (o l'anís).
Finalment s'afegeix el sobre de llevat.
La bandeja a la que hagi d'anar, es cobreix amb una mica de mantega i farina, per tal que no s'enganxi res.
Posem el pastís al forn a 180º i comprovem que no es cremi. En uns 30 minuts hauria d'estar fet. Per comprovar-ho, punxem el pastís i mirem si el punxó o ganivet surt sec.
L'experiència:
Aquesta recepta és tan senzilla que hi ha moltíssimes combinacions possibles. Hi ha gent que hi afegeix una mica de pinya de pot i quan falten pocs minuts per a que estigui cuit del tot, hi posa una mica de sucre al damunt, obtenint un pastís més cruixent.
En el meu cas, no tinc anís així que vaig anar directa a fer la coca amb gust de llimona. Em va costar molt trobar un iogurt de llimona que tingués una mida "raonable" (150 gr). La majoria de iogurts de llimona que vaig trobar eren de 250 gr, cosa que em va semblar massa. Com que li volia donar un bon gustet de llimona, li vaig tirar també la ratlladura d'una llimona, tot i que amb el iogurt, n'hi hagués hagut prou.
Per no tenir problemes amb el tipus de farina i el temps de cocció o resultat, vaig decidir utilitzar la normal: la de 405.
En la meva adolescència havia fet aquesta coca utilitzant oli de girasol, que té un gust molt més suau que el d'oliva. Aquí no en tenia, així que vaig tirar-hi oli de colza, que a Alemanya és molt utilitzat i està molt ben considerat.
Al posar-ho tot al forn, em vaig equivocar i vaig posar en marxa el gratinador. Així que als pocs minuts, el pastís estava ja ben moreno. Vaig canviar el mode de funcionament del forn i vaig desitjar que el pastís no es cremés.
En mitja horeta, el pastís estava fet i no s'havia cremat.
El resultat:
Va quedar un pastís molt esponjós i amb un gustet de llimona molt suau i bo. La textura va resultar molt professional! ;-)
Amb aquesta base - que ja havia oblidat què bona estava - caldrà experimentar-hi i fer variacions per a "crear" nous pastissos! :-)
3 comentaris:
Jo aquest pastís el faig molt suvint és boníssim i fàcil de preparar, el que m'ha sobtat al llegir és que utilitzeu oli de colza. Com aquí va tenir conseqüencies greus pensava que ja no es feia servir, però llegin a la Viquipèdia diu que és molt usat fora d'Espanya, es clar que aquí era adulterat amb altres olis, de fet l'oli de colza es un oli vegetal. Jo hi poso oli d'oliva suau.
T'ha quedat una coca fantàstica.
Mª Rosa.
Aquesta coca o pastís té molt bona pinta. Em venen ganes de fer-ne però per dues persones i prou, no val la pena. Com a mínim s'han de tenir convidats.
Molt bé de posar la recepta al blog, així queda com més accessible.
Assumpció.
el pastis nomenat 1,2,3 de tota la vida...jajjaja
1 de iogurt, dues de sucre y tres ous/tres de farina. Aixi es molt fàcil de recordar la recepta, oi que si?
De totas maneras, els pastisos alemanys son la pera repera. Ahir va fer el marmorkuchen de dr.oetker y els meus amics van a flipar!
astrid
Publica un comentari a l'entrada