dimecres, 5 d’agost del 2009

On són els nens?

Avui diuen per les notícies que els alemanys tenen pocs nens. La taxa de natalitat està al voltant de 8 naixements per cada 1000 habitants. Explicaven els experts que un dels problemes ve de que hi ha poques dones en edat fèrtil, degut a la forta baixada de la natalitat que es va produir fa 30 anys...

Actualment, cada any hi ha aproximadament uns 600.000 naixements a Alemanya.

I estan preocupats... La població alemanya, formada per uns 82 milions de persones, s'envelleix i té un creixement vegetatiu negatiu! És a dir, la població cada vegada està més envellida i en canvi, cada vegada hi ha menys persones. Els experts intenten trobar solucions i saber per què les dones no volen tenir fills. Però pel que sembla, els polítics estan ara entretinguts amb la crisi econòmica i ningú treu el tema de la baixa natalitat i les possibles mesures per fomentar-la.

De fet, sí que estan preocupats pels jubilats. De moment, l'edat de jubilació està situada en 67 anys, però tot i així, no està clar com podrà funcionar un país amb més jubilats que criatures. Se'n parla als mitjans de comunicació, però els polítics ho eviten.

Jo no sé si les causes d'aquesta baixa natalitat són semblants a les de la natalitat espanyola (abans de la forta immigració) o si són diferents. No ho sé. Tinc la impressió que a Alemanya és més senzill compatibilitzar vida laboral i vida familiar. Però tot i aquestes "facilitats" (que no sé fins a quin punt realment ho són), la natalitat continua a la baixa...

De fet, es fàcil trobar a Alemanya parcs infantils... però sense nens! Aquí en teniu un, que per cert, segur que aquí els nens s'ho passarien bé! Jo adorava els parcs de sorra per fer castells i els tobogans!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Pues ja ho saps Natàlia... a intentar pujar tu la natalitat...!!!! Es l'hora de tindre un nen. ¿No te ho has plantetjat?

Anònim ha dit...

Tenir un fill és una gran responsabilitat, es necessita molta dedicació sacrifici i ajuda, les parelles volent gaudir al màxim de la seva llibertat i avui dia com trebailent tots dos encara es fa més difícil.
Deu ser per això que els hi costa més als joves adquirí aquesta responsabilitat.

Mª Rosa.