dijous, 16 de juliol del 2009

Ja ha passat un any!

Avui fa un any, a l'hora que escric aquest missatge, estava fent el meu viatge en cotxe entre la meva terra natal i Alemanya... I després de 14 hores... vaig arribar!

Resum d'aquest primer any:

- He fet moltes hores de classes d'alemany, el qual reconec que és un idioma més difícil que l'anglès
- He treballat una temporada en una empresa alemanya. La crisi però... no perdona!
- He passat moltes hores fent burocràcia alemanya i espanyola
- He hagut de visitar molts metges i ja sóc quasi una "experta" en el tema!
- He vist les quatre estacions de l'any: domina el fred i les precipitacions són habituals
- He conegut a molta gent, tot i que és molt difícil consolidar noves amistats
- He estat consolidant una relació molt especial, motiu principal per quedar-me a viure a Alemanya...
- He escrit 323 entrades al blog! És a dir, uns 27 missatges al mes! Dono les gràcies als meus lectors, que m'animen a seguir endavant...

Si hagués de destacar alguna cosa, destacaria el tema de l'idioma... És realment complicat! Tot i que puc comunicar-me en alemany des de fa uns quants mesos i a pesar que segueixo millorant, quan estic nerviosa no entenc res de res i no puc parlar de forma clara... És curiós, però cada vegada costa més millorar i agafar seguretat... Suposo però, que segueixo millorant i que mica a mica tot serà més senzill...

Tinc per tant, la sensació que em queda molt camí per recórrer i moltes coses per fer... aquí!

Només em puc dir un parell de coses:

- Felicitats i... segueix endavant, Natàlia!
- Tu pots aconseguir els teus somnis, Natàlia!!!

:-)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Tot allò que els altres et dirien ja t'ho has dit tu mateixa, doncs això; endavant les "hatxes" que és una expressió que utilitzava la teva iaia Enriqueta.
I ja me'n recordo ja d'aquell dia 17 quan tu estaves tant il.lusionada i expectant i quasi encomanaves la teva il.lusió als que no la tenien tant pronunciada.
I aquesta il.lusió, tot i els entrebancs, que no falti!
Assumpció.

Anònim ha dit...

Pues eso hija, sigue adelante que conozco pocas personas con tu tesón y perseverancia.

Un besote

Cristina

Anònim ha dit...

Tu saps que sempre has sigut la meva filla preferida... això semble que no te cap importància si ets la meva única filla... :-)

Peró pots estar segura que sempre he estat orgullós de la teva "tossudesa" per voler fer les coses con tu volies.
Mai he dubtat que parlaràs alemany perfectament, això si... amb un bonic accent català.

ÀNIMS i fins aviat.

Jordi Girona

Anònim ha dit...

Dons el que tu has dit Natàlia.
Felicitats per tot el que has aconseguit aquest any i endavant per tot el que tu creus que et queda, que ho aconseguiràs tard o d'hora.
L'important és mai perdre l'esperança i lluità com ho estas fent per tot el que vols.

Mª Rosa.

Unknown ha dit...

Sigue así y felicidades por tu gran aventura :)