dimecres, 3 de juny del 2009

WGT 2009: My Dying Bride

My Dying Bride era un dels grups que tocava en l'edició del WGT del 2009. Es tracta d'una banda de doom que porta en actiu des de l'any 1990...

El doom és un estil musical que tot i agradar-me, no estic contenta quan tinc ganes d'escoltar-lo, ja que em transmet un profund sentiment de tristesa. De totes formes, per mi va ser tota una sort poder veure una de les bandes que més han marcat els meus gustos musicals a l'afegir un altre registre de veus: les veus fosques.

Feia anys que no escoltava el grup, així que vaig anar al concert amb tot ple d'incertesa per saber què em semblaria... Es tractava del primer concert de doom de la meva vida... I em va sorprendre!

La banda va dedicar-se a tocar temes de tots els seus àlbums, incloent temes ben antics, quan les veus encara eren més guturals que fosques. El cantant, 100% expressiu, es transformava cada vegada que havia de fer veu gutural...

El que més em va agradar? El cantant! El tenia a menys de 5 metres i vaig poder observar l'expressivitat amb la que canta... Tota una lliçó... Queda totalment integrat amb el tipus de música depriment i aterridora... I com que el tenia tan a prop, vaig poder fer alguna foto en la que s'aprecia com la seva expressió parla par si sola...

L'Aaron, anava vestit amb elegància: Anava ben pentinat, duia la barba ben cuidada i lluia roba militar acompanyades d'unes botes altes New Rock. Per donar un toc tètric que acompanyés a l'estil musical, duia els braços i les mans pintades de manera que semblava que li penjés sang per tot arreu...

Em vaig quedar molt contenta al veure la qualitat de les fotos que vaig poder treure de la banda... Sé que la càmera de fotos és una compacta que no ofereix la qualitat d'una reflex, però quan miro aquestes fotos estic ben contenta del resultat... Una mostra de com de bé es veia la banda des de primera fila, la teniu en un dels guitarristes de la banda.

Com he comentat anteriorment, vaig quedar molt contenta amb el repertori de la banda... La música sonava realment bé. La veu del cantant impressionant... El que vaig trobar va ser que una de les guitarres sonava una mica fluixa i que cada vegada que venia un tros de violí, jo patia, ja que cada vegada el violinista feia errades que es notaven, respecte a la cançó original...

Però en general va estar molt bé...

La nota negativa del concert va ser que van tocar la meva cançó preferida, "The cry of mindkind", però degut a unes patates que havien caigut a terra i que havia consumit hores abans del concert, vaig haver d'anar urgentment al lavabo... I vaig sentir els crits de la gent, i vaig pensar: "ai, ai, ai..."... I sí! Van començar-la a tocar!!! Vaig poder veure mitja cançó, però ja no des de la proximitat amb la que havia vist tots els altres temes...

Us intriga saber quina és la cançó de la que us parlo? Aquí us deixo el vídeo, que ja té uns quants anys i veureu com el cantant ha madurat! :-)



Un concert realment per recordar... Totalment diferent a altres concerts! Quanta expressivitat!!! Una passada! :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Primer de tot: les fotos t'han quedat molt però que molt bé.
Segon: Jo crec que aquesta música és una mica tenebròsa, sobretot el "doom metal" o el "Gothic" i també el "Heavy metal" i per això no és gaire del meu gust.
I tercer: he sentit tan el Heavy Metal degut a que el meu fill és un super Heavy que m'han agradat alguns grups sobretot Iron Maiden.

En fi, que en aquesta classe de música no hi entenc massa, encara que no es bo que et transmeti sentiments de tristesa, però m'alegro que t'ho hagis passat força bé.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Més que un concert això és pur teatre, o també podria qualificar-se com a opera Heavy o Gòtica... no ho sé.
Suposo que t'ho deuries passar bé veient tanta varietat, malgrat el temps...
Assumpció.