diumenge, 12 d’abril del 2009

Der Osterhase

Una de les coses que més fascinen als adults és la innocència infantil. Per aquest motiu, per Nadal es fa creure als nens que tres Reis Mags vénen des d'Orient i premien el bon comportament dels més menuts.

A Alemanya, per Setmana Santa els hi expliquen la història de la llebre de Pasqua: el Osterhase.

Aquesta llebre té algunes semblances amb Sant Nicolau. Per començar, si al desembre em van donar a la feina una figura de Sant Nicolau, aquesta vegada m'han donat una figureta de xocolata del Osterhase!

Com a curiositat, us diré que aquesta figura de xocolata és exactament la mateixa que Sant Nicolau, però amb un altre dibuix al paper... :-P

Us pregunteu què fa el Osterhase? Doncs amaga ous i dolços per tot arreu!

Resulta que els pares compren ous i els bullen en aigua amb colorant. El resultat és un ou dur de diferents colors. Hi ha pares més ganduls que prefereixen comprar els ous ja pintats. Posteriorment, amaguen aquests ous per tot arreu, juntament amb ous de xocolata i altres dolços i els nens els busquen!

Si els ous es mengen, enlloc de tenir la clara blanca, aquesta està una mica tenyida del mateix color que la closca.

Avui és el dia de buscar tots aquests ous. Una vegada es troben, poden menjar-se o bé decorar arbres!


Tot i que aquesta tradició és diferent a les que conec, em resulta realment curiosa i divertida! Especialment pels nens, que segur que s'ho passen pipa! :-)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt divertida la tradició de amagar els ous o penjar-los a els arbres. la nostra famosa Mona amb els seus ous de xocolate també té la seva tradició, segons el Costumari català diu que en temps de Quaresma no es pòdien menjar ous i es guardaven esperan la Pascua. Era costum fer un pastís i es posava un número d'ous igual als anys del infant a aquí se li regalava.
El regalaven els avis o els padrins. Els ous simbolitzaven el principi de l'univers i de la creació. Es veu que els árabs anomenaven Munna al pastís que regalaven i amb el temps s'ha anomenat Mona. Ah! i els ous eran ous durs. Són costums ven diferents, però a cada país tenen les seves tradicions i... que no es perdin!!.

Mª Rosa.

Anònim ha dit...

Als aparadors de les mones de moltes poblacions de la província de Lleida hi he vist tot de conills decorant tot l'espai.
hi ha aparadors que són dignes d'admirar.
Assumpció