A Munich hi ha la possibilitat de comprar diaris a cada cantonada...
Com funcionen? Doncs... Amb confiança!
És a dir, els diaris estan a dins de les caixes, que estan protegides per una senzilla tapa de plàstic. Cal obrir la tapa, agafar el diari i posar-hi diners.
Pel que sembla, el sistema de control de diners és realment poc sofisticat:
Quan vaig veure el cartell em vaig quedar a quadres... Si aquest dibuix fa anys que circula per Internet!
Com veieu a la foto, hi ha el preu pels dies de cada dia i el preu pels caps de setmana. Al costat, una espècie de guardioleta per posar-hi els diners... Això és tot! Un sistema realment senzill i bastat especialment en la confiança...
No tots els diaris valen el mateix, ni posen el mateix missatge... Aquí en teniu una altra mostra:
En aquest cas, el text posa que el repartidor ha de pagar tots els diaris. Així que si s'agafa un diari i no es paga, a qui s'està robant és al repartidor i no pas al propi diari.
He de dir que els sistemes els estan modernitzant i esporàdicament, es veuen caixes verdes que inclouen un sistema de pagament més sofisticat: la tapa només s'obre una vegada s'ha fet efectiu l'import del diari. En qualsevol cas, ara per ara són minoria.
Jo trobo sorprenent que els diaris es puguin comprar amb aquesta facilitat. M'agrada el respecte i confiança que hi ha en la gent.
He de dir, que vaig veure farà un parell de setmanes com es robava una bossa que algú havia deixat a la bicicleta. El lladre era un home jove de pell morena que no semblava pas de nacionalitat alemanya. El botí? Semblava una postal o un llibre, no gran cosa... Suficient atractiu però, per aquelles persones amigues de tot allò que no és seu.
Prefereixo parlar d'altres temes... Heu vist la primera foto? Hi havia un especial de tres pàgines sobre l'inici de temporada de la Fórmula-1! Sí, ja ha començat la temporada!
El divendres, l'equip de la ràdio de Guten Morgen Bayern va trucar a en Ralf Schumacher i li van preguntar si sabia quina era la profunditat mínima que ha de tenir el dibuix d'un pneumàtic. L'home, tot i haver estat conductor professional de F-1, no va saber dir que havia de ser major de 1.6 mm... M'alegra saber que no sóc la única que ha oblidat aquesta xifra! ;-)
3 comentaris:
Aquesta manera de comprar el diari basat en al confiança, m'agrada. La gent, però, ja ha d'haver estat educada per això, ja que seria del tot impensable en d'altres llocs, però més que res per la deversitat de gent que hi pot haver. La mania de la gent per estafar està molt estesa per tot arreu, i la llàstima és que moltes vegades no té res a veure amb cap tipús de necessitat; és simplement estafar per estafar.
Tots hauríem de reflexionar!
Assumpció.
He comprat la Vanguardia i val 2'20 els diumenges i dies de festa. El diari junt amb la revista suplement pesa 1'300 Kg, una passada!. També he agafat el DVD de "Sr. i Sra. Smith" per 1 Euro; Els actors són el Brad Pitt i l'Angelina Jolie.
El dies de cada dia el diari val 1'20.
Assumpció
En pel-lícules molt antigues americànes, ja he vist màquines expenedores de diaris i al Japo, en documentals, màquines molt modernes. I aquí la cosa sembla que ja va en serio i ara en volen posar en molts llocs, a Vic crec que ja en funciona una, això sí, primer has de posar els diners i desprès et surt el diari, com fan les màquines de tabac, begudes etc.
no sé que passaria si en posessin una que pots agafar primer el diari i desprès els diners, crec que s'arrüinarien.
Això sí, creix el comerç electrònic de venta automàtica en tots els països del mon i puixa l'atur....per descomptat.
M'agrada la confiança que tenen el alemanys envers a les persones del seu país.
Mª Rosa.
Publica un comentari a l'entrada