dimarts, 24 de març del 2009

L'hivern encara cueja

Jo creia que la primavera ja ensumava el nas i que a l'hivern no se'l veuria més:

- L'herba s'està tornant verda (i no groga)
- Els arbres estan fent-se grans i florint
- Les temperatures són sempre positives
- El temps està bastant boig: fa sol, fa núvol, fa vent, plou, neva... tot en un mateix dia!

Tot i que de tant en tant cauen flocs de neu, ja no quallen... I els arbres que tenen massa branques, ara estant sent podats (amb una moderació desconeguda per a la gent de la costa catalana).

Per tant, amb tot aquest panorama, m'he endut una sorpresa a l'obrir la finestra i trobar-me uns 10 centímetres de neu nova!! Jo em pensava que la neu pels carrers s'havia acabat!

Aquí teniu la foto del primer que he vist... Espectacular i, per mi, totalment sorprenent!

Ara mateix, continua nevant... Em pregunto si al vespre encara estarà blanc o ja s'haurà desfet tota la neu acumulada... De moment, segueix nevant (i les prediccions meteorològiques diuen que serà així tot el dia).

El clima alemany és una capsa plena de sorpreses!

3 comentaris:

Ángel ha dit...

En mi año, lo que es la época del polen de gramíneas no llegó hasta finales de mayo - primeros de junio. Yo estaba todo feliz pensando que ese año no iba a tener alergia y en cuanto llegó junio estuve jodido. Así que no te extrañe que todavía haya nieve ;-)

Anònim ha dit...

Molt bonica l'estampa de la neu a la primavera.
Veig que els alemanys són molt espavilats, fins i tot saben podar els abres i no com els pobres catalans.
En aquestes terres catalanes, encara que el temps és clarament primaveral, el vent segueix dominant.
Assumpció.

Anònim ha dit...

Al Pirineu i a dalt del Montseny encara hi ha neu i per les nits fa fresca. Aquí ha fet un mes de març força bo, però el termòmetre anuncia pluges, ja veurem el que passa. Ja et vaig dir que el mes de març és boig i al abril acostuma a ploure, però com els dies passant ràpid no ens adonarem i ja estarem al maig tot verd i florit.
Segurament aquestes nevades, ja seràn les últimes.

Mª Rosa.